diumenge, 31 de desembre del 2017

La vella que vivia en vinagre. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom.

LA VELLA QUE VIVIA EN VINAGRE
Basat en el conte tradicional de Suècia
Una vegada hi havia una vella que vivia en una botella de vinagre i sempre s’estava queixant en veu alta:
-“Jo no hauria de viure aquí, sinó en una caseta al camp amb veïns”.
En aquell moment passà per allí una fada i li digué que s’acostés i que donés tres voltes a sobre del llit i… Al matí següent, els desitjos de la vella s’havien fet realitat, Emperò no tardà molt en tornar a queixar-se en veu alta:
-“Jo no hauria de viure aquí, sinó en un palau amb criats”.
La fada, que passava per allí de nou, li digué que se n’anés a gitar i que tornés a donar tres voltes i… Al dia següent, la vella vivia en un magnífic palau amb criats i totes les comoditats. Però la vella, que estava bastant avinagrada, reprengué el seu rol:
-“Ja que visc en un palau, hauria de ser una marquesa”.
De nou, la fada va complir amb els somnis de l’anciana i no la convertí en marquesa, sinó en duquesa.
Però la vella volia més i més, fins que arribà a ésser reina, i quan estava al seu tro:
-“Ara que sóc la sobirana, m’agradaria ser Papa i dominar el món”.
I la fada, que altre cop passava per la zona, li digué que donés tres voltes a sobre del llit i… Al matí següent la vella es trobà, de nou, amb la botella de vinagre.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.110 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: bing.com)

!!EXERCICIS:
  1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Explana el significat de: gitar, sobirana.
  3. Els mots marquesa i duquesa s’escriuen amb una essa. Cerca la norma ortogràfica que fa esment a aquests mots.
  4. Si et trobessis al lloc de la fada (que podria ésser una mare) i el teu fill al lloc de la vella, com actuaries davant la insistència d’aquest?
  5. Expressa la teva opinió raonada sobre aquest conte d’arreu del món.
  6. Cerca cinc cites que parlin sobre el món dels somnis. Esmenta el seu autor.
  7. Navega per Internet i realitza una breu presentació de Suècia en un màxim de sis línies.
  8. Fòrum: en l’actualitat vivim en una societat de consum, així com també, de desitjos per tenir cada cop més coses i acumular. Què en penses de la vella del conte? Mai es conforma ni valora el que té, veus positiva aquesta filosofia de vida? Per què? Penses que és millor guanyar-se les coses per tenir un premi després? Com ho faries tu? Quina és la teva filosofia davant els desitjos? És la mateixa que la de la vella?


dijous, 28 de desembre del 2017

L'ancià del bosc. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

L’ANCIÀ DEL BOSC
Basat en el conte tradicional d’Alemanya
Un ancià que vivia en la zona més profunda d’un bosc passava els dies sotmès en la més absoluta solitud. Tot i que ningú anava a visitar-lo, no se sentia trist, ja que guardava un secret: pels matins anava a una zona clara del bosc, donava una palmada i... apareixien un conill-mag que treia conillets del seu barret, un senglar que alçava troncs, una guineu que feia jocs malabars i un tórtora que cantava òpera. A l’ancià se li omplia el cor d’alegria i il·lusió.
Vet aquí que un dia passà per allí un caçador, i l’ancià es posà tan content que volgué compartir el seu secret amb ell. El portà al bosc, donà una palmada i, per a la seva sorpresa, no sortiren ni el conill, ni el porc senglar, ni la guineu, ni la tórtora per a complaure’l. L’ancià quedà tot afligit. I el caçador pensà en els estralls que podia causar la solitud en l’ànima. Tingué tanta pena per l’ancià que decidí anar a veure’l de nou. Emperò no hi anà vestit de caçador, sinó que es posà el seu millor vestit. L’ancià l’acompanyà de nou fins al clar del bosc. I al donar una palmada... els seus amics animals aparegueren i oferiren un dels seus millors espectacles. El caçador quedà fascinat i des d’aleshores entengué que no es podia anar al bosc vestit de caçador.

(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.109 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: lamenteemeravigliosa)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
2. Per què creus que el caçador entén que no pot anar al bosc vestit de caçador?
3. Aquest conte tracta un dels temes arrelats als nostres dies, la solitud. Explica com et sentiries si et trobessis al lloc de l’ancià? Com combatries la solitud?
4. Aporta el nom de cinc adjectius que apareguin al conte.
5. Cerca al diccionari els mots següents: afligit, estralls, sotmès.
6. Aporta quatre referències temporals que apareguin al conte.
7. Inventa un conte on apareguin els mateixos protagonistes: l’ancià, el caçador, un conill-mag, un porc senglar, una guineu, una tórtora.
8. Fòrum: penses que la societat dels nostres dies deixa de banda els ancians i els aparca a les residències? Com et sentiries si tu fossis ancià i t’assabentessis que el teu futur destí seria una residència? Com podríem evitar portar els avis a les residències? Creus que és positiu o negatiu portar-los en una residència? Raona les teves respostes.




diumenge, 24 de desembre del 2017

Felicitació i poemes de Nadal. Adreçat a tothom



Des del blog us vull agrair la confiança i que continueu endavant en l'aprenentatge de la llengua catalana. Espero que el blog us serveixi de gran ajuda i d'aquesta manera no navegareu sols. Ara,
us deixo amb un poeta important, i amb els seus versos, que us acompanyin, que us encoratgin.




!Podeu llegir més poemes de Nadal en el següent enllaç:

http://blocs.xtec.cat/jmrs/files/2008/11/poemes-de-nadal.pdf


(Imatges extretes de: xtec.cat i blog Bocins de paper)



!!EXERCICIS:

1. Crea un poema que tingui com a temàtica les festes nadalenques.

2. Inventa una petita narració que succeeixi durant aquestes festes.

3. Anota el nom de cinc nadales en català de l'estil que sigui. No t'oblidis d'esmentar qui la canta i l'any que es va editar.

4. Segur que durant aquestes festes de Nadal, podràs escoltar alguns barbarismes, aporta'n alguns i cerca la forma correcta.

dimarts, 19 de desembre del 2017

La nit dels aforismes. En homenatge a Joan Fuster. Adreçat a tothom



.Aforisme:

Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.






(Definició extreta de: GDLC)


En homenatge a Joan Fuster. Un dels gran mestres d’aquest tipus d’art. En una nit d’insomni, pensant en l’estimat Fuster, no vaig parar d’escriure’n, aquests aforismes vaig fer...


Divuit aforismes pel 18:


-"De polítics que fan política n’hi ha molts, però de polítics amb bones polítiques n’hi ha pocs".

-"Una de les coses més fantàstiques que s’han creat és el dormir, poder deixar reposar l’intel·lecte unes hores".

-"L’art culinari precisa tenir una certa tècnica adequada, col·locar els ingredients en el moment adequat per fer una obra d’art".

-"No se sap si Déu va crear el món, emperò, sí que, el món va crear Déu".

-"La filosofia és una art que t’ajuda en el meditar de la vida, però abans, que no meditàvem?"

-"Diuen que el futbol és l’opi del poble, algú se n’havia adonat? Llavors, què faríem si no s’hagués inventat el futbol? Mirar futbol suposo".

-"Si hom pogués respondre el que hi ha després de la mort, seria l’home més savi. Estaria a la Universitat de Harvard".

-"Sort que el dia té vint-i-quatre hores, perquè els empresaris ja voldrien en tingués més".

-"A casa meva sempre entren i surten llibres, els estimo, tants, que la mare ha arribat a odiar-los!"

-"El tren és el mitjà de transport amb més seguretat, almenys, ho diuen els especialistes, és clar, viatja tot sol!"

-"Cal lluitar per aconseguir uns objectius i estar entre els millors i deixar de lluitar per encapçalar la llista del fracàs".

-"Cal cercar sempre la bellesa de les coses, perquè de fet, en les coses es troba la veritable bellesa".

-"Res és més lloable que la vida mateixa, i únicament n’hi ha una, almenys, tothom ho proclama".

-"El cap és el tambor i el cervell la rentadora que centrifuga el pensament".

-"Si t’atures a pensar en tot el que has de fer, ja fas tard. Actua!"

-"L’infinit és inabastable, com el temps que no és finit".

-"Si la música no hagués existit, tant és, algun músic l’hauria inventada".

-"Els diners estan per ajudar-nos a viure millor, però tenir diners no depèn exclusivament de nosaltres".


Bé, ara us toca a vosaltres!


Josep Maria Corretger Olivart

18 de desembre del 2017


(Imatge extreta de: google.es. Creada per Sara Velasco)




!!EXERCICIS:

1. Explana amb les teves paraules què és un aforisme i quina és la seva finalitat.

2. Realitza una recerca per la xarxa i aporta cinc autors que hagin escrit aforismes.

3. Escriu set aforismes que et vinguin a la ment i comenta’ls.

4. Sobre quins temes podem trobar aforismes? Per què?

5. Escull tres aforismes d'aquesta fitxa i explica què et transmeten.

6. Crea dos aforismes en suport paper o digital i acompanya'ls d'una imatge artística.

7. Cerca a la xarxa cinc pàgines web o blogs que recullin aforismes.

8. Opinió: què en penses dels aforismes? Els veus útils? Creus que són un tipus de literatura breu interessant o bé, els veus meus com una mena d’art filosòfic? Raona les teves respostes.






dijous, 14 de desembre del 2017

La meva paraula preferida (65): "Discernir". Adreçat a tothom


Discernir:

-Distingir alguna cosa, especialment, amb els sentiments.

Ex:

-Va haver de discernir entre anar de viatge o bé, assistir al concert.

-No vaig tenir temps de discernir entre anar a Londres o a París.


.Són sinònims:

comprendre, copsar, percebre, distingir, notar, sentir, experimentar, veure, adonar-se





!!Alerta: el mot "copsar" s'escriu amb una essa i tenim tendència a escriure'l amb ce trencada.








.Justificació:

És una paraula culta, que trobarem de manera més habitual llegint llibres o articles de registre estàndard, literari o científic. Convé conèixer-la.





(Font: GDLC i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: El Punt Avui)



!!EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el mot "discernir".

2. Escull la teva paraula preferida d'aquest mes i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Aporta quatre paraules que hagis après aquest mes i anota el seu significat.

4. Inventa una activitat per tal d'aprendre paraules noves.

5. Explica quin és el sistema que empres per aprendre nou vocabulari.

6. Opinió: trobes interessant aprendre paraules noves? Per què? I sinònims? Raona les teves respostes.



dissabte, 9 de desembre del 2017

Treballem una entrevista de premsa: sobre el joc. Comprensió lectora. Adreçat a tothom



«JUGA CADA DIA: SERÀS MÉS FELIÇ I ALLARGARÀS LA VIDA»

22/11/2017 00:50 | Actualizada a 22/11/2017. Extreta de "La contra". La Vanguardia

Què és jugar?
Passar una estona amb algú que t’agrada fent una cosa que t’a­grada i fora de la vida rutinària.
Quan va començar la humanitat a jugar?
Jugàvem primer a perseguir-nos, a fer punteria, a tirar-nos pedres... Després, a explicar-nos històries i representar-les, que ja és jugar: actuar i jugar són la mateixa paraula ( jouer play...) en diverses llengües.
Per tant, joc de rol és redundant?
Un joc teatral en què cada actor de l’obra coneix sobre la marxa el seu guió.
Per què juguem a jocs de taula?
Desafiar-nos ens estimula. Hi ha reptes intel·lectuals, com els escacs, i n’hi ha d’imaginatius, competitius, col·laboratius...
Els escacs són el joc més antic?
El més universal, però només té mil anys. Neix a l’ Índia, passa per Pèrsia i arriba per un costat a Occident, i per l’altre a la Xina ( xiangxi) i el Japó ( shogi). I no tenia dama.

Ah, no?
La dama o reina s’introdueix a Europa fa només 500 anys: consulti El libro de ajedrez, dados y tablas (1283), d’ Alfons X el Savi.
Quin és el joc de taula més antic?
El joc real d’Ur, de fa 4.600 anys! Un tauler de caselles embotides amb lapislàtzuli, nacre i fustes nobles, fitxes i daus tetraèdrics, amb pinta de backgammon: va aparèixer en una tomba real assíria.
Sembla un joc refinat.
És complex, sí. Abans d’això, a l’ Àfrica, es jugava al mancala: jocs de càlcul amb llavors i còdols.
A quin joc fa més anys que juguem?
Deixant els daus de banda, el go: fa 3.000 anys que es jugava a la Xina, i encara es juga a tot el món! El campió mundial és un coreà, i ara acaba de guanyar-lo un ordinador.
Per què esmenta aquesta derrota?
Al campió mundial d’escacs Kaspàrov el va vèncer un ordinador ja fa vint anys: malgrat que sembli que el go és més simple, és més impredictible que els escacs.
Quin país és el més juganer?
Alemanya. Són casolans i els agrada reunir-se per jugar. Han instituït l’ Spiel des Jahres, l’Oscar dels jocs: cada any en premien un.
En què consisteix el premi?
En el prestigi: el joc premiat passa a vendre 200.000 exemplars. I tenen la Fira dels Jocs d’ Essen: hi assisteixen 150.000 persones i paguen 15 euros. Una passió col·lectiva!
Li noto admiració o una certa enveja...
Ja m’agradaria això aquí! Jugar és com llegir, amb dues diferències: que no estàs sol i que et passen coses a tu, no a un personatge fictici.
Quins beneficis reporta jugar?
Juga una mica cada dia, la teva vida serà més agradable, l’allargaràs. O una sessió setmanal, almenys! El nen que juga és més feliç. I més sociable, empàtic i desprès.
I aprèn a perdre i a guanyar.
I això no és pas fútil. Si jugues amb un nen, no et deixis guanyar!
Per què no, pobret?
Perquè volent protegir-lo, el desprotegeixes: quan perd aprèn més de la vida que quan guanya. Però abans de perdre o guanyar, està aprenent a escoltar, a entendre unes normes, a ser igual als altres jugadors.
Això només mentre dura el joc...
El joc, mentre dura, és el món! Una bombolla fora del món corrent. Dit això, em disgusta que es parli de “joc educatiu”.
Per què?
El veritable joc no és un mitjà, és una finalitat en si mateix: jugar és jugar, és divertir-se. Si a més serveix per aprendre res, està bé com a efecte col·lateral benèfic.
A què jugava vostè de nen?
A la Barricada, un parxís amb una fitxa de fusta per frenar els adversaris. I a l’Scotland Yard, joc de cooperació per caçar l’assassí: sempre guanyava!
A quin joc li fa més ràbia perdre?
Al joc de cartes Eleusis: has de descobrir una regla secreta escrita per un altre jugador. Aquest joc, per mi, és el Gran Joc! Fa vint anys que hi jugo amb el mateix grup i encara no he arribat a dominar-lo.
Les cartes! Qui les va inventar?
Els xinesos, al segle XII, i arriben a Europa l’any 1360 pel port de Barcelona!
Després en derivarà el pòquer...
L’únic joc que no té gràcia sense diners: jo utilitzo fitxes per valor d’un cèntim, així no hi ha grans daltabaixos. I el que guanyem, ho acumulem per fer un sopar. Però, a més, per mi apostar diners no és jugar. La loteria tampoc no és jugar.
Jo vaig jugar molt al Monopoly.
El Monopoly neix després de la crisi del 1929, com a il·lusió de riquesa extractiva. Ja ha venut 300 milions de taulers, però avui decreix enfront dels jocs de negociació.
Quin joc de taula està ara de moda?
Catán: els jugadors colonitzen una illa, i tots tenen alguna cosa i els en falta alguna, per tant és indispensable negociar amb els altres per sobreviure. I si acumules, pots perdre-ho tot si quan llances els dos daus surt un 7.
Ben dissenyat.
Aquest joc el van inventar dos alemanys fa només deu anys i ja ha venut 30 milions d’exemplars! La filosofia d’aquest joc de moda és irrebatible: negociar o morir!
                                                                (Fotografia de: Xavier Cervera)
!Llegeix la present entrevista extreta de «La contra» de La Vanguardia del dimecres 22 de novembre del 2007 i atreveix-te a realitzar els següents exercicis...

!!EXERCICIS:
1. Defineix la paraula jugar amb cinc verbs.
2. Quin és el joc de taula més antic que existeix? Quants anys fa que s’hi pot jugar?
3. Quan van sorgir els escacs? D’on provenen? Quan va introduir-se la peça de la reina? Segueix els seus passos a través de l’entrevista.
4. Quin és el joc de taula que fa més anys que juguem? En què consisteix? D’on prové?
5. Comenta la present frase de l’entrevista i contextualitza-la:
«Jugar és com llegir, amb dues diferències: que no estàs sol i que et passen coses a tu, no a un personatge fictici»,
6. Aporta els beneficis que reporta jugar segons Oriol Comas.
7. Raona aquesta afirmació fora d’entrevista:
«És més senzill perdre que aprendre a guanyar».
8. Quins jocs segons Oriol Comas són els que tenen més èxit en l’actualitat? Per què?
9. Esmenta un joc de taula que hagi inventat Oriol Comas i explica en què consisteix.

10. Canvia l'afirmació d'aquesta entrevista per una altra que t'agradi. Justifica la teva elecció.
11. Descriu el teu joc de taula preferit i comenta com s’hi juga.






dimecres, 6 de desembre del 2017

Diferenciem "és" i "es". Evitem faltes essencials (1). Adreçat a tothom


Aquesta és una falta que es fa moltíssim en català, total, per no fixar-s’hi una mica. Ens hi aturem uns minuts per tal de corregir aquest error i no fer-lo mai més. Amb una mica de sentit comú ho aconseguirem!

.És: és del verb ser. I equival a «es» castellà.
Ex:
-La Marta és simpàtica.
(La Marta es simpática.)

-La casa propera a l’institut és gran.
(La casa próxima al instituto es grande.)

!Per tant, sempre que en traduir aquest «és» al castellà pugueu dir «es», llavors, és una forma conjugada del verb «ser» i l’hem d’accentuar.


Es: és un pronom. És a dir, substitueix un nom. Es tradueix per «se» en castellà.
Ex:
-Es pentina amb rapidesa.
(Se peina con velocidad)

-Es va llençar de cap a la piscina.
(Se tiró de cabeza en la piscina.)

!Per tant, sempre que puguem traduir «es» al castellà per «se», vol dir que serà un pronom i que no portarà accent, ja que el subjecte pot trobar-se proper al pronom o bé serà el·líptic i no apareixerà dins de l’oració, sinó que l’haurem de cercar a fora, i estarà delimitat per la forma pronominal «es» que ens donarà pistes de qui serà.


(Fotografia: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb «és» i quatre més amb «es».

2. Digues si són correctes o no les oracions següents sobre «es». Si no és correcta, justifica el perquè i corregeix-la.

.La meva mare es una de les persones que més estimo.
.Ahir, ella és va perdre dins del bosc.
.No podia suportar que és perdés una classe.
.En Joan es molt amable amb els seus companys.
.Lluís Llach es un cantant mític del Principat.
.Demà no és el dia del càncer.
.Es massa d’hora per fer-ho.
.No sabia que és mengés les ungles.
.Potser es renta la cara després de llevar-se.
.Es molt intel·ligent, com ho és la Mariona.

3. Inventa un exercici per treballar «és» / «es», però no el resolguis que ja ho farà algú altri.

4. Rellegeix els teus quaderns de català i anota aquí vuit oracions on apareguin «és» o bé «es» on hagis realitzat un error ortogràfic. Escriu la frase malament, corregeix-la i argumenta perquè t’has equivocat.

5. Reflexiona a nivell personal perquè escrius malament «és» / «es». T’ha ajudat la present fitxa a corregir aquest error ortogràfic? Com? Sabràs aplicar la regla lògica per escriure correctament «és» i «es»? Raona les teves respostes.

6. Proposa una altra falta que et preocupi perquè la realitzes contínuament i jo mateix, el professor, o una companya de classe et contestarà.

diumenge, 3 de desembre del 2017

Cacera del tresor: les llengües romàniques. Adreçat a l'ESO


Avui us proposo una gamificació, és a dir, aprendre tenint el joc com a esquer. Per tant, en lloc d'explicar i vosaltres escoltar, passem directament a l'acció!! A través de les preguntes proposades sobre el tema "Les llengües romàniques" i que pots trobar en el present enllaç:


respon a les següents preguntes que es proposen dins de les dues imatges. Si cal ajuda't d'Internet. Apa, ara et toca fer com d'investigador privat, ah sí, sobretot informa't bé i respon el que et demanen a les preguntes i de manera acurada. 





                                                         (Fotografies: Carla Fernández)


!!EXERCICIS:

1. Respon les cinc preguntes que estan proposades a dalt a les imatges.

2. Explica el procés que has emprat per a poder contestar les cinc preguntes de manera satisfactòria.

3. Comenta amb arguments què t'ha resultat més complicat i per què.

4. Posiciona't a favor o en contra, de si t'ha agradat aquesta gamificació, és a dir, cacera del tresor. Per què?

5. Imagina't que ets el professor de la classe. Com explicaries aquest tema emprant una metodologia innovadora? Raona la teva resposta.

dijous, 30 de novembre del 2017

Dades actuals de la llengua catalana. Adreçat a tothom


(Fotografia: Josep Maria Corretger. Extreta de "El Diari del Vallès")


Aquestes són les dades actuals de coneixement de la llengua catalana arreu dels països catalans, pel que fa als percentatges dels que entenen la llengua, dels que el llegeixen i dels que l'escriuen. És curiós però, fixeu-vos que a Catalunya, tan sols el 62'3% de la població l'escriuen, ara bé, d'aquests, l'entenen i el llegeixen la majoria. Tot i això, són els millors percentatges, els més saludables arreu dels països catalans.

Ara et toca a tu treballar aquestes xifres...


!!EXERCICIS:

1. Per què a Catalunya només hi ha un 62'3% de la població que escriuen la llengua?

2. Comenta les zones on perilla més la part de l'escriptura en català, amb els seus percentatges.

3. Estudia les xifres del català al país valencià a través de: l'entenen, el llegeixen, l'escriuen.

4. Opinió: com veus el futur de la llengua catalana? Creus que depèn de nosaltres?

5. Realitza una petita enquesta al teu barri per veure com està el futur de la llengua catalana. Fes una enquesta preguntant el següent:

.Quina és la llengua que utilitzes per expressar-te oralment?

.Quina és la primera llengua que empres a l'hora d'expressar-te per escrit?

.Et costa entendre la llengua catalana?

Molt, bastant, poc, gens.

.Si alguna persona no entén la teva llengua, la canvies? És a dir, si parles en català i no t'entenen, t'expresses en castellà?

Sí, no.
No. M'expresso en castellà.

!Pots exemplificar els resultats mitjançant formatgets i posar les dades de les enquestes.


dissabte, 25 de novembre del 2017

La síl·laba, el diftong i el hiat. Adreçat a l'ESO



LA SÍL·LABA

Què és una síl·laba?

És cadascun dels cops de veu que realitzem quan pronunciem una paraula. Per tant, segons el nombre de síl·labes que trobem en un mot, les paraules es poden classificar en:
.Monosíl·labes: tenen una síl·laba.
Ex:
pot, ruc, nas, foc...

.Bisíl·labes: tenen dues síl·labes.
Ex:
casa, pinta, sorra, fava...

.Trisíl·labes: tenen tres síl·labes.
Ex:
fantasma, pancarta, nevera, caverna...

.Tetrasíl·labes: tenen quatre síl·labes.
Ex:
porteria, motorista, mossegada, calaixera...

.Pentasíl·labes: tenen cinc síl·labes.
Ex:
cavernícola, xafarderia, agrícola, curiositat...

.Hexasíl·labes: tenen sis síl·labes.
Ex:
culturització, incorporació, desestabilitzar, cardiologia...


LA PARTICIÓ DE MOTS

És important conèixer com se separen les paraules a final, ara bé, sempre tenint en compte la separació de les síl·labes. Anem a veure les principals normes de partició de mots:

1. Mai es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni al final de ratlla. Únicament s’accepta si està apostrofada.
Ex:
ma-nia, ali-ment, l’a-liment... però mai: a-liment.

2. Amb mots que porten compostos o bé porten un prefix, cal diferenciar les unitats.
Ex:
des-in-to-xic-ar, des-es-pe-rat, mal-hu-mor...

3.Els dígrafs: dues lletres que representen un sol so i a més que es pronuncien com un sol so.

.Així doncs, a final de línia hem de partir els següents grups consonàntics:
rr, ss, sc, ix, l·l, mm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.

Ex:
por-ró, pas-sa-dís, es-ce-na, cui-xa, il·legal, im-mò-bil, in-nat, pat-ge, mit-jó, trans-at-làn-tic, guat-lla, at-mos-fe-ra, cot-na, rat-xa, dot-ze.

.No es parteixen a final de línia els dígrafs:
gu, qu, ll, ny.

Ex:
guer-ra, an-gui-la, par-quet, ma-llot, pe-nya.


ELS DIFTONGS

Trobem un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba, és a dir, en un sol cop de veu. D’aquesta manera, una síl·laba actua com a nucli i l’altra l’acompanya. Les vocals realitzen la funció de nucli, en canvi, l’altra, la vocal que acompanya s’anomena dèbil, i únicament pot ser una «i» i una «u».

Ex:
boi-na, ca-uen, seu...

!!!La norma dels diftongs fa que no es compleixin del tot les normes d’accentuació. Per tant, només accentuarem les paraules planes que acaben amb diftong decreixent:

Ex:
cantàveu, dormíssiu, seríeu, voldríeu...


En canvi:
ca-uen: seria plana, té la síl·laba tònica a la ca, ara bé, hauria de portar accent segons la norma de les planes, emperò, com que està afectada per un diftong, aquesta norma no es compleix. Només accentuarem les paurales planes que acaben amb diftong decreixent.

D’altra banda, per exemple, aquests dos mots no s’accentuen d’acord amb les normes d’accentuació:
jo-ia, ri-uen.

Ja que són planes i no s’accentuen perquè finalitzen en vocal, vocal + essa, -en / -in.

Els diftongs poden ser creixents i decreixents.


DIFTONGS CREIXENTS:

qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

És ben senzill recordar-los d’una tirada, com una cantarella i no oblidar-los per sempre més.
En veiem alguns exemples:

qua: quatre 
qüe: qüestió [sense dièresi hi posa «qestió»]
qüi: adeqüi [sense dièresi hi posa «adeqi»] 
quo: quota 
gua: guant
güe: ungüent [sense dièresi hi posa «ungent»]
güi: pingüí [sense dièresi hi posa «pinguí]
guo: paraiguot



DIFTONGS DECREIXENTS

Els diftongs creixents són els que compleixen el següent ordre:

vocal dèbil («i» o «u») seguida del nucli. Segons això, podem trobar les següents combinacions:

ia: iaia ua: guant
ie: ien ue: qüestió
io: iodar uo: quota
iu: iuca (planta) ui: preui

Els diftongs creixents només poden aparèixer en tres posicions:

.Quan la «i» és a inici de mot:

ia (iambe), ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).

.Quan la «i» i la «u» van entre dues vocals: boia, noia, peuet...

.Quan la «u» es pronuncia en els grups:

gua (aigua), qua (quatre), güe (aigüera), qüe (seqüència), güi (ambigüitat), qüi (terraqüi), guo (llenguota), quo (quotidià).


EL HIAT

Quan trobem dues vocals que es troben juntes però que es pronuncien en síl·labes diferents estem davant d’un hiat.

Exemples:
aeri (a-e-ri), teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta), tió (ti-ó), grua (gru-a)...


!Podeu reforçar o ampliar la informació en els enllaços següents:




!Pots consultar la lliçó en format vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=QvVnW7jjpEk




(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: Diari Ara)


!!EXERCICIS:

1. Defineix què és un mot monosíl·lab i escriu-ne vuit exemples.

2. Explica la diferència que hi ha entre un diftong i un hiat. Posa un parell d’exemples de cadascun.

3. Compta les síl·labes de les paraules següents:
cuixa ( ), fullaraca ( ), llibertinatge ( ), malencaminar ( ), partició ( ), xafarderia ( ),
desesperat ( ), pot ( ), fava ( ), considerar ( ), multimilionaris ( ), propines ( ), pinyol ( ).

4. Subratlla el diftong i esmenta la seva tipologia.
cau, qüestió, quota, aigua, noia, pou, pingüí, via, iode.

5. Quins són els dígrafs que es poden separar al final de línia? Escriu-los.

6. Podem separar una vocal a final de ratlla i deixar-la sola? Quin és el cas excepcional de separació de vocal que s’accepta a final de línia?

7. Explica què és un hiat i escriure-ne cinc exemples. Com podem localitzar un hiat en una paraula?

8. Per què és important saber separar les paraules amb síl·labes?

9. Crea un vídeo per explicar la present fitxa en suport mp4. Pots ajudar-te del mòbil.

10. Inventa una regla mnemotècnica per recordar els diftongs creixents i els decreixents.

11. Crea un exercici per treballar els diftongs a l’aula, però no el resolguis, que ja ho farà la resta de la classe.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis sobre la síl·laba, el diftong i el hiat. Què és el que has de recordar i tenir present a l’hora d’escriure? Per què? T’ha servit aquest fitxa per anar endavant i millorant en la teva escriptura? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;