Argument de l’obra:
L’obra “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol desenvolupa la
seva trama en un poble del qual no es coneix el seu nom, ara bé, se sap que és “indiferent,
vulgar i ensopit”, i que està ambientat en l’època contemporània. Aquest poble
rep la visita d’un grup d’artistes de circ, que representen la poesia, envers
el poble, que representa la prosa. D’aquí sorgeix un enfrontament entre l’artista
i la societat, és a dir, poesia i prosa, dos gèneres oposats. Així doncs, els
artistes són la bohèmia, pretenen fer passar una estona plaentera als habitants
del poble amb el seu espectacle, tanmateix, el poble, que és limitat, no els
entén i els rebutja. A cavall d’aquests dos mons oposats es mou un personatge
pont, en Joanet, fill de l’alcalde, que tot i que forma part del grup del
poble, ha pogut formar-se i s’identifica més amb la vida dels artistes. El grup
d’artistes, és a dir, de bohemis, foragita el poble decebut pel materialisme
dels seus habitants i per la seva manera de ser. Finalment, en Joanet decideix
continuar vivint al poble a pesar de les seves conviccions.
El simbolisme dels personatges
1. Els habitants del poble:
Representen la mandra, la manca d’esperit.
No tenen ganes de canviar absolutament res. Són partidaris de no exprimir el
cervell, és a dir, de la prosa. Són els següents:
.L’alcalde: home robust i de mal geni. Molt materialista. Veu l’art
com una cosa inútil. És seva l’afirmació: “Deixa’t de llibres! Llegeix les
lletres dels duros.”
.L’Agneta: xicota d’en Joanet, fill de l’alcalde. És una noia
adotzenada, virtuosa, ensopida.
.Tòfol: és per l’autor “el panxacontent del poble”. No fa res. Es
deleix d’aquesta acció i a més en treu l’orgull. Té unes idees sovint
masclistes on la dona ha de ser una esclava de tot el que fa. És un personatge
tipficat. És el patró d’altres personatges: alcalde, Agneta, Tuies, que ja han
deixat de lluitar. Tòfol està feliç amb la seva manera d’afrontar la vida. No
fa res més que dormir i menjar, és a dir, un “ni-ni” d’aquells de fa uns anys.
Bandeja qualsevol acció que es contrariegi amb el dormir i menjar com a forma
de vida. És el personatge oposat a Joanet, atès que, aquest no pensa com ell,
tot i que podria servir-li de referent.
.Tuies: dona d’en Tòfol. No fa més que treballar, i el seu home se
n’aprofita.
.Altres personatges del poble: pagesos, dones, capellans, pobres,
carreters, criatures.
2. Joanet:
Personatge idealista que actua com a pont entre els dos
mons antagònics i alhora irreconciliables: la prosa (poble) i la poesia (el
grup d’artistes). Joanet forma part del poble. És el fill de l’alcalde. Gràcies
a poder formar-se a la ciutat, ara és un personatge saberut, emperò, se sent un
presoner del poble i vol fugir-ne. Sortosament, amb l’arriba del grup d’artistes
al poble, Joanet té una oportunitat magnífica per tal de conèixer l’art, és a
dir, la poesia, però també, l’amor i l’amistat. Això sí, sense poder defugir la
mandra i la covardia que tenen els habitants del poble, del qual ell n’és un.
Amb l’arribada del circ i sobretot amb la conversa que porta amb
Clown i encara més, amb Zaira, li inculquen les ganes d’anar amb ells, de fer
vida d’artista i viure amb més llibertat. Joanet defineix els artistes com “l’alegria
que passa”. Finalment, decideix fer un pas al costat i es queda al poble, precisament
allí hi enterra les seves il·lusions, perquè és un home amb poca decisió.
3. Els artistes:
Els comediants, els partidaris de l’art, la poesia, de la bohèmia,
és a dir, uns artistes que tenen una vida precàries i desendreçades, deslligats
de les convencions socials, es troben a l’altre extrem del poble.
.Zaira: noia de divuit anys. Ballarina o cantant bohèmia. Es troba
desarrelada, atès que, no té ni pare ni mare. Fou criada per Cop de puny. Ara
bé, sent enyorament per una vida reposada. Té bon cor i mala vida. Esdevé el
símbol de la poesia que passa. Personatge que destil·la exotisme, com el seu
mateix nom. Sedueix Joanet amb les seves maneres de fer, l’encandila, emperò,
ella no vol saber-ne res. Rusiñol estava fascinat per la cançó que canta Zaira
i sovint el reproduïa en dedicatòries. De fet, en la cançó que canta planteja
la dicotomia de les relacions entre l’artista i la societat, una dicotomia
sense resoldre.
.Clown: és el model de persona bohèmia i de bons sentiments. Significa 'pallasso' en anglès. Personatge
inspirat en un altre de real, i a qui conegué Rusiñol: Monsieur Blanqueret. No
se sap d’on pertany, ja que, no té ni pàtria ni terra. Per això es fa seu el
món, se salta les normes, es burla dels individus i de les seves preocupacions.
Per ell la vida és com una carretera sense fi, per la qual es passejarà sense
aturar-se, al ritme que marca el seu timbal. Viu com pot amb el carro dels
artistes i que va de poble en poble amb la Zaira, i Cop-de-puny. Representa l’essència
de l’artista, i segons l’autor, qui ha de vetllar per traure a la societat del
seu immobilisme, del fet d’actuar com a estàtues i no fer res. A la vegada,
pretén que el seu art sigui reconegut. Representa l’artista total, de la seva
mà sortirà desvetlla la societat del poble que roman adormida. Malauradament,
els artistes no arrelen en els habitants de la vila i Clown empipat, llença una
mena de mal averany:
Clown: (tirant-los tots els quartos per la cara). Què se’ns en
dóna, del teu diner! Aquí els tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu,
de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable!
(Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!”
.Cop –de- puny: és un atleta de quaranta anys. Es caracteritza per
fer ús de la força i a la vegada l’empra per imposar-se en diferents
situacions.
.Altres personatges:
El mico: animal que és feliç el dia que menja bé; i el cavall: una
criatura resignada.
!Podeu ampliar o reforçar més continguts de l'obra amb activitats incloses dins de:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0046/495d47dd-906b-45ab-87fc-4063c1ffb964/Rusinol_2001.pdf
(Material consultat: Xtec, Mag poesia)
(Imatge extreta de: Museu de Sitges)
EXERCICIS:
1. Comenta les següents
paraules que diu Clown i contextualitza-les dins de l’obra.
Clown: (tirant-los tots els quartos per la cara). Què se’ns
en dóna, del teu diner! Aquí els tens! Poble pasturant terrossos! No en
tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa
perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!”
2. Per què Joanet
finalment no se’n va amb els artistes i decideix quedar-se al poble?
3. Quin és el paper que
juga la cançó de Zaira dins de “L’alegria que passa”?
4. Per quin motiu l’alcalde
deixa anar les següents paraules. A qui les diu?
“Deixa’t de llibres! Llegeix les lletres dels duros.”
5. Tòfol i Joanet són
dos personatges oposats dins de l’obra. Per què? Justifica-ho amb exemples.
6. Defineix els
artistes i el paper que juguen dins de l’obra de Rusiñol.
7. Caracteritza el personatge de
Clown.
8. Explica la
contraposició entre la prosa i la poesia a través dels personatges.
9. Realitza un esquema
sobre la trama i personatges de l’obra.
10. Imagina’t que ets
un/a periodista i que ha de parlar sobre la reedició de l’obra “L’alegria que
passa” de Santiago Rusiñol. Amb el mòbil enregistra un vídeo on presentis
breument l’obra i el seu argument, sense desvetllar-ne les claus. La durada no
ha de ser superior a tres minuts.
11. Entra en la present pàgina de
la hemeroteca de “La Vanguardia” i escull un article de Santiago Rusiñol i
comenta’l.
12. Comenta l’article del dia 10 de
desembre del 1891 intitulat “El tonto y el sabio” escrit per Rusiñol. De què
ens parla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada