"Feliçment, jo soc una dona" (4). Adreçat als de literatura

La possibilitat existia, naturalment. Qualsevol dels respectables personatges que jo havia vist actuar podien comparèixer a casa la senyora Rosita i la senyorita Rosita els podia oferir els meus serveis. Tot era qüestió de preu. Jo els hauria reconegut, és clar, però el més probable és que ells no m’haurien reconegut a mi.

Com havia arribat en aquell prestatge de la variadíssima estanteria social? Com havia pogut trobar-me instal·lada a la cambra, amb cortinetes de cretona de color de rosa, que si no era la més bona era una de les millors, a la casa propietat de la famosa senyora Rosita? Podria dir ara que era el salt enrere, necessari, per a botar endavant amb força suficient. Per als meus clients sentimentals tenia una altra versió: em deia Llorença, era filla d’Igualada. Havia vingut a servir a Barcelona als catorze anys, i el noi de la casa m’havia fet un fill. El meu fill havia mort al cap de poques hores de néixer i per poder-lo enterrar havia hagut de demanar un préstec a l’usurer del barri. En realitat no era un usurer, els préstecs que feia en Xesc de l’Oli eren un ham per a col·locar després la noia en una de les cases, en les quals tenia percentatge, o per vendre-la a un de la vida que s’hagués quedat sense filla d’ànima.

Sempre em creien. He de dir en honor de la credulitat dels meus clients que la història podia ser verídica, que era molt sovint verídica. No m’havia inventat res més que la combinació d’elements. Per exemple, en Xesc de l’Oli existia. Més d’un cop m’havia rondat oferint-me préstecs fabulosos. I a l’època que jo feia el carrer, alguna companya impressionada m’havia suggerit d’acceptar i després tocar el dos. Ni em va passar pel magí, perquè coneixia bé l’homenet i sabia que una bona pallissa pot deixar inútil una noia, i que en Xesc de l’Oli no treballava sol.

La prostitució és un bon ofici si qui el practica té el cap sobre les espatlles i sap usar el diner, i no augmenta les despeses a mesura que augmenten les entrades. Fet i fet, com qualsevol professió liberal. Sempre em sorprenc quan llegeixo llibres que parlen de la prostitució. Fins i tot quan es tenen per científics els impregna un to melodramàtic que em meravella. M’hi jugaria doble contra senzill que si agaféssiu a l’atzar deu dones de fer feines i deu dones de la vida, de la mateixa edat, dels mateixos anys de treball, comprendríeu immediatament la constant oferta en el mercat de la prostitució. ¿No heu mirat mai els genolls d’una dona de fer feines als quaranta anys de treball?

D’altra banda, quan es parla de la prostitució se sol treure com a exemple els fracassos, l’assot de les malalties venèries, les alcoholitzades, les que han llençat per la finestra els diners dels dies clars, ben igual que un cantant de moda. És natural, perquè les altres, les que acaben els seus dies mestresses d’un cafè, o d’una botiga de modes, o d’un bordell, o com a honestíssimes mares de família no es presten a intervius, ni figuren a les estadístiques. D’altra banda, l’home de la nostra civilització, com més plora sobre l’abjecció de les conreadores del sexe, més d’acord se sent amb la virtut imposada. En canvi, jo podria jurar que en el nostre ofici el sexe compta molt poc i que són els virtuosos els qui construeixen la sexualitat a base de terror i sofriment i prohibició, per arrencar-ne un magre plaer a canvi de moneda. Per a nosaltres, l’única cosa que comptava era el diner. ¿I si hagués volgut contestar francament al meu client curiós què hi havia anat a buscar a l’últim replà de la condició humana? Li hauria dit:

-Diners, molts diners!

I si m’haguessin contestat que jo tenia a l’abast molts oficis prou retribuïts, li hauria dit per resposta que no era cert. I tractaré d’explicar-ho tan clar com em sigui possible.

(Fragment extret del capítol 7 de CAPMANY, Maria Aurèlia, Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona, 2017)

(Imatge extreta de: Barcanova Editorial)

EXERCICIS:

1. Realitza un comentari literari d’aquest fragment de l’obra de Maria Aurèlia Capmany.

2. Què en pensa de la prostitució la persona que relata aquestes ratlles? Penses que en realitat és la pròpia visió de l’autora? Per què?

3. A què es refereix qui ens parla amb aquestes paraules...

“M’hi jugaria doble contra senzill que si agaféssiu a l’atzar deu dones de fer feines i deu dones de la vida, de la mateixa edat, dels mateixos anys de treball, comprendríeu immediatament la constant oferta en el mercat de la prostitució. ¿No heu mirat mai els genolls d’una dona de fer feines als quaranta anys de treball?”

4. Contextualitza el present fragment i dona-li un sentit.

“En canvi, jo podria jurar que en el nostre ofici el sexe compta molt poc i que són els virtuosos els qui construeixen la sexualitat a base de terror i sofriment i prohibició, per arrencar-ne un magre plaer a canvi de moneda. Per a nosaltres, l’única cosa que comptava era el diner”.

5. El mot usurer té dos significats diferenciats. Comenta’ls.