El
dia 23 de febrer a dos quarts de tres de la tarda la bomba va explotar, a la
Rambla de les Flors, just al costat de la parada de la senyora Gertrudis Miró,
de malnom la Madrileña, perquè li
havia comprat la parada un madrileny empleat d’Hisenda. Trossos de metralla van
trinxar els ornaments de ferro colat de la parada i van trencar els vidres de
la cistelleria d’allí al davant. La Rambla era gairebé deserta en aquell moment
d’inici de la tarda, però va ferir
greument un botones de l’Hotel Continental que travessava el passeig i el
cavall d’un cupé que passava. Amb la caiguda del cavall els de dintre el cupé
es van fer ferides lleus. La gent es va arremolinar al voltant del cavall ferit
i van auxiliar les senyores del cupé, mig desmaiades, i se’n van endur el botones tot ple de sang. La policia va
prendre declaració al cisteller i a la florista. El cisteller va explicar que
havia vist aquell paquet, al matí, col·locat una mica més a prop de l’arbre que
de la parada, però que no hi havia donat importància. La florista va explicar
que ella tampoc no n’havia fet cas, i que fins i tot s’hi havia assegut per
esmorzar. Però això no s’ho va creure ningú.
Com un castell de cartes que s’enruna, com les boles de
marfil que s’empenyen les unes a les altres, així l’esclat de la bomba va anar
produint les detencions, les tortures i la mort.
En realitat les detencions havien començat abans. Van
detenir en Feliu Tobias el dia 22 a les dotze del matí, quan ficava la impremta
dins una maleta. Els altres van ser detinguts en diversos llocs, a la sortida
de la feina, al despatx de l’amo, a la taverna on sopaven. Al carrer de la Creu
la policia es va posar a la porta del Centre i va anar detenint un darrere l’altre
tots els que en sortien. Un, però, es va escapar. Va fer un bot simiesc, va tirar
per terra el policia i va arrencar a córrer. Un dels policies va disparar i va
córrer també, mentre les dones xisclaven abocades als balcons, però no van
atrapar-lo.
El que fugia havia tingut temps de reconèixer en Cinto.
Feia temps que a la nau de blanqueig de can Pujades sospitaven que en Cinto era
del Lliure, i més d’un cop, i sobretot des de la vaga de feia cinc anys, havien
parlat de com desfer-se’n. Però tot havia quedat en renecs, insults i futures
decisions.
(Fragment extret del capítol 5 de: CAPMANY, Maria
Aurèlia, Feliçment, jo soc una dona,
Barcanova Editorial, Barcelona, 2017)
(Imatge extreta de: Q-Ars Teatre)
EXERCICIS:
1. Comenta de manera literària el
present fragment de l’obra de Maria Aurèlia Capmany.
2. En quin període situaries l’acció
d’aquest fragment? Raona la teva resposta.
3. Quins fets destacats s’esdevenen
i que són fonamentals per al devenir de la novel·la?
4. Amb l’ajuda d’Internet, esbrina
on succeeix l’acció del present fragment de l’obra I amb un croquis, assenyala’n
els punts referenciats a sobre.
5. A què es refereix la paraula simiesc dins del text?
6. Cacera del tresor: l'any 2018 es va portar la present obra literària a la dramatúrgia. Quin títol portava l'obra i quins actors i actrius la protagonitzaven? On es va estrenar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada