dijous, 30 d’abril del 2015

El substantiu (II). Adreçat a Batxillerat


.La formació del nombre

El plural es forma en termes generals quan afegim una –s al singular.

Ex:

Cotxe---cotxes;   arbre---arbres;  ordre---ordres...


Per un altre costat, segons quina terminació tenim per al singular, podem formar plurals que acaben en –ns, -os/-s.

Ex:

Pi---pins; text---textos/s; disc---discos/s...


També podem trobar una sèrie de mots invariables, com per exemple, alguns dies de la setmana.

Ex:

El/els dilluns, el/els dimarts, el/els dimecres, el/els dijous, el/els divendres.


I alguns compostos, com per exemple:

Ex:

Paracaigudes, trencaclosques...

Un paracaigudes, deu paracaigudes, un trencaclosques, deu trencaclosques...




.Veiem el quadre que resumeix tota la informació bàsica.




(Imatges extretes de: cdns2.freepik.com i slideshare.net)

(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1.      Quines són les quatre terminacions que tenen dues formes de plural? Escriure-les i redacta dos exemples de cada.

2.      Pensa i escriu el plural dels següents mots:
Enllaç, arbust, dimecres, problema, aeroplà, triomf, oboè, guix, permís, pasqua, arruga, casaca, àliga, plaça, oca, amiga, platja, franja, aigua, llegua, taronja, espiga, alforja, època.

3.      Canvia el nombre de les paraules següents:
Peces, pluges, races, erugues, llengües, truges, esperances, estaques, boques, figues, petges, esponges, maces, hamaques, traces.

4.      Escriu el plural dels mots que vénen a continuació:
Ús, tornavís, interès, arròs, barnús, matís, congrés, gos, nus, passadís, esbós, país, paradís, mes, embaràs, marquès, espòs, nas, tapís.

5.      Destria els plurals segons el facin en –os o –os/-s:
Avenç, esqueix, crucifix, embruix, safareig, impost, braç, despatx, trepig, casc, contrast, guix, pretext, cartutx, marquès, espòs, nas, tapís.

6.      Classifica els plurals segons el facin amb –s o –ns:
Escorpí, sabó, canapè, oració, molí, mercè, vostè, padrí, comitè, destí, jardí, bambú, menú, violí, coixí, cautxú, peix, arbust, flux, raig, text.

7.      Inventa un exercici original per treballar la formació del nombre del substantiu.


8.      Autoavalua’t. Com t’han anat els exercicis de la present fitxa? On has trobat dificultats i per què? Quins són els teus punts forts i quins els teus punts febles en la formació del nombre del substantiu? Sabries explicar a un company els elements bàsics de la formació del nombre del substantiu? Com ho faries? Raona les teves respostes.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Quatre frases fetes (28). Adreçat a tothom

.Alçar el cap com una sargantana:

Estar alerta, vigilar el que es diu o es veu.

Ex:

-En escoltar allò va alçar el cap una sargantana.





.Clavar-se en bucs:

Posar-se allà on no et demanen. 

Ex:

-El meu veí acostuma a clavar-se en bucs.



.Portar virosta:

Tenir mala sort o portar-ne als altres.

Ex:

-En aquella competició aquell equip sempre porta virosta.



.Tenir la vista als dits:

Tenir la mania de tocar les coses.

Ex:

-De petit sempre tenia la vista als dits.


(La primera extreta de "Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda i les tres següents del Rodamots)

(Imatge extreta de: fotonatura.org)



!!EXERCICIS:

1. Redacta dues oracions amb cadascuna de les frases fetes de la fitxa.

2. Aporta dues frases fetes que desconeguis i anota el seu significat.

3. Fòrum: què et sembla la fitxa de frases fetes? Les trobes interessants per aprendre llengua? Per què?

dissabte, 25 d’abril del 2015

Tens clar quan escrivim: sinó, si no, quant a, a causa de. Adreçat a tot l'alumnat

En aquesta fitxa tractarem quatre paraules que ens poden fer equivocar quan escrivim.

1.      Sinó

És una conjunció de tipus adversatiu, i que presenta oposició vers el que s’ha dit anteriorment. Algunes vegades equival a “però sí”, emperò, no sempre.

Ex:

-Vaig dir-te que no em compraria aquest llibre, sinó l’altre.


2.      Si no

Està formada per la conjunció que indica condició “si” i l’adverbi de negació “no”. Per tant, “si no” apareixerà en oracions condicionals.

Ex:

-Si véns anirem a veure botigues.


Aquesta forma també la podem trobar en oracions amb subjecte el·líptic.

Ex:

-Has s’estudiar més; si no ho fas no superaràs el curs i sabràs menys coses.

.El “si no” també pot actuar com a conjunció concessiva.



3.      Quant a

D’entrada hem de tenir present que la forma:

En quant a (és incorrecta)  cal resoldre-la amb: Quant a (correcta)


Les locucions prepositives correctes són les següents:

Quant a, pel que fa a, respecte a, referent a, pel que respecta a, amb referència a, a propòsit de.

Ex:

-Pel que fa a les jornades esportives, han estat un èxit de participació.



4.      A causa de

És la locució prepositiva correcta i que hem d’emprar en lloc de: degut a. Per tant:

Degut a (incorrecta)-------------------------- A causa de (corrrecta)

La forma “degut a” és incorrecta atès que és una traducció literal de la castellana “debido a”.

Ex:

-Degut al retard del tren, vaig arribar tard a l’examen. (incorrecta)
-A causa del retard del tren, vaig arribar tard a l’examen. (correcta)


Ara bé, la forma “degut” és correcta quan és participi del verb “deure”. Així com també la podem intercanviar per d’altres de similars: deguda, deguts, degudes.

Ex:

-La caiguda de l’ancià és deguda a un descuit.
-Ha degut deu euros durant molt de temps.




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Poema visual de: Antonio Gómez)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta tres oracions amb cadascuna d’aquestes formes:
Sinó, si no, quant a, a causa de.

2.      Corregeix les formes de les oracions que vegis mal escrites:

-Sinó véns de seguida farem tard.
-En quant a les seves amistats, penso que podria millorar-les.
-Van perdre el partit degut als mals llançaments a cistella.
-Has de llevar-te d’hora, si no el professor et posarà falta.


 3. Escriu una oració amb cadascuna de les formes següents:
         Degut a, per culpa de, pel que fa a, respecte a.


4. Explica la diferència que hi ha entre “sinó” i “si no”.

5.      Cerca per Internet un text o dos on apareguin les formes: sinó, si no, quant a, a causa de, i subratlla-les.

6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa? Què t’ha provocat confusions o dificultats i per què? Finalment les has pogut resoldre?


7.      Explica que et suggereix la imatge de la fotografia emprant les paraules: sinó, si no, quant a, respecte a. De quatre a vuit línies.

dijous, 23 d’abril del 2015

"Llibres i roses per Sant Jordi". Adreçat a tothom





A la parada d’Alcarràs, va baixar personal. No pas prou, però, perquè poguéssim seure tots els qui anàvem drets. Més endavant, vam haver d’ajupir-nos novament. Passat Fraga, on la pagesa va abandonar-me després d’afegir dues ties, aquestes de part de pare, a la llista de difunts, vam deixar la carretera nacional. El sotragueig de la carraca va accentuar-se. Avançàvem entre dues rengleres d’arbres les branques dels quals, «Moreres, jove», s’ajuntaven en una mena de volta fins a l’entrada de Torrent de Cinca. Allí, el vehicle gairebé va buidar-se i vam poder acomodar-nos a plaer. La baluerna va reprendre la marxa. Érem a una dotzena de quilòmetres de Mequinensa. S’havia fet de nit. Cansadíssim, vaig relaxar-me i vaig tancar els ulls.


(Extret de: MONCADA, Jesús, (1999). Calaveres atòniques, Edicions 62, Barcelona)
(Fotografia de l'autobús: Jesús Moncada)


Aquest és un dels meus fragments preferits d'aquest llibre. Pretén fer una mica d'ambient literari en aquesta diada de Sant Jordi, bé, ara us toca a vosaltres. Heu d'escollir un fragment d'un llibre escrit en català que us agradi i llavors, esmentar l'autor/a, títol i any d'edició de l'obra.

Apa, doncs, a escriure i que tingueu una bona diada de Sant Jordi!



N.B. Saps fer una rosa de paper?


https://asl3241.wordpress.com/2010/11/20/roses-de-paper/


i un punt de llibre? Aquí us deixo amb algunes bones idees:

http://www.educacioilestic.com/15-punts-de-llibre-creatius/




(Fotografia de les roses: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:

1. Escull un fragment d'una novel·la que t'hagi agradat. Anota el títol de l'obra, i l'autor/a. Justifica per què l'has escollit.

2. Cerca un poema que et fascini i enganxa'l aquí. Esmenta l'autor/a i el seu títol, a més de justificar la teva tria.

3. Crea un microconte de tema lliure. D'entre una i deu línies.

4. Inventa un poema de temàtica lliure per fer ambient de Sant Jordi.

5. Fòrum 1: et compraràs algun llibre aquest Sant Jordi? Quin i per què? O bé, prefereixes regalar roses?

6. Fòrum 2: veus Sant Jordi com una estratègia comercial? És la nostra diada dels enamorats? Comprem més llibres per Sant Jordi o en altres dates? Quines temàtiques t'encanta llegir i per què?

7. Ara fes de detectiu. Investigar els orígens de la llegenda de Sant Jordi i explica-la amb les teves paraules.





(Imatge extreta de: residencialbarcelona.com)

dilluns, 20 d’abril del 2015

"Fins el..." o "Fins al..." . Dubte ortogràfic. Adreçat a tothom



Aquesta és una falta ortogràfica que sovint ens fa ballar el cap, sobretot quan escrivim. Si no ho tenim molt clar, ens sorgeix aquest dubte, i ara, què escric?

"Fins el.... 2016" o "Fins al...2016".

Doncs, tot i que molts es pensarien que la resposta correcta és "fins el 2016", no és així, aquesta forma és incorrecta. Veiem l'explicació:

1. Davant dels dies del mes, també dels mesos i dels anys, sempre haurem d'escriure "fins a".

Ex:

-No assistirem a classes fins al dia 1 d'abril.
-Els Stones començaran la gira al juny del 2015
-No podrem votar fins al 2015.

Per tant, seria: "fins al 2016".


2. La forma FINS + A (preposició + a) apareixerà quan el temps o el lloc en qualsevol altra oració també portarien aquesta "a".

Ex:

-Han treballat fins a les vuit.
-S'han desplaçat fins a l'estadi olímpic.

En canvi:

-No vindrà fins l'endemà.


3. Caiguda de la preposició "a" davant de la conjunció "que", això farà que s'hagi d'escriure:

fins que...   (correcte)      i no "fins a que..." (incorrecte)

Ex:

-M'esforçaré fins que em quedin forces per assolir els meus objectius.



4. Reducció de FINS davant d'adverbis i de demostratius. Una altra falta molt comuna.

Ex:

Fins demà, fins dijous, fins sempre, fins allà, fins aquest migdia...


5. Davant d'infinitiu i d'altres expressions que no siguin ni de temps ni de lloc, emprarem la forma FINS A:

Ex:

-No s'aturaran fins a guanyar la lliga.
-Es menjà fins de vuit melindros.


(Font de consulta: esadir.cat)

(Imatge extreta de: definicion.mx)




!!EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb FINS i cinc més amb FINS A.

2. Aporta un dubte ortogràfic i la seva proposta de correcció.

3. Fòrum: quins són els dubtes que més et vénen a la ment quan escrius en català? Per què?

divendres, 17 d’abril del 2015

"Demà passat, passat demà i demà passat, no l'altre". Adreçat a tothom





En català és tant correcte dir: "Passat demà" com "demà passat", o en referència al dia que vindrà dos dies després: "demà passat no, l'altre" o "demà passat l'altre", per referir-se al dia dos després de demà.

Comento aquest dubte, atès que, molta gent empra a nivell oral: "demà passat, no l'altre" o "demà passat l'altre" i llavors, tot i emprar-les, alguns diuen que a nivell escrit  són incorrectes, quan de fet, totes dues formes són correctes, tant a nivell oral com escrit.

Per tant, en català podem dir:

"Passat demà" o "demà passat".

i

"Demà passat no, l'altre" o "demà passat l'altre".

Tot i que, "passat demà" o "demà passat" i "abans-d'ahir" es consideren un calc del castellà, són correctes normativament i les podeu trobar als diccionaris normatius.


!Abans-d'ahir: (Com a adverbi), el dia anterior al d'ahir.
!Abans-d'ahir l'altre o abans-d'ahir no l'altre: el dia anterior al d'abans-d'ahir.


En valencià es diu:

"Despús-demà": el dia anterior al d'ahir.

"Despús-ahir": a la nit anterior a la darrera que ha passat.

"Despús-anit": a la nit despús-ahir.

"Hui": avui.


N.B. Podeu revisar un article interessant sobre aquest tema a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/314502-despus-dema-i-dema-passat-o-passat-dema-despus-ahir-i-abans-dahir.html


http://vigilant-far.blogspot.com/2012/03/paradoxes-linguistiques-12-abans-dahir.html



(Imatge extreta de: diarieducacio.cat)



!!EXERCICIS:


1. Realitza una oració amb:

demà passat, passat demà, abans-d'ahir, demà passat no, l'altre.


2. Aporta dues paraules que diem malament en l'oralitat i per culpa d'això ens pensem que són correctes en català i fins i tot, les escrivim malament. Raona la teva resposta.

3. Fòrum: penses que l'oralitat dificultat i ens crea dubtes en l'escriptura? Penses que si molts productes estiguessin etiquetats també en català parlaríem millor? 



dimecres, 15 d’abril del 2015

Les estrofes poètiques. Adreçat a tot l'alumnat

En literatura les estrofes que més es repeteixen són les següents:


.La corranda:

Cançó de tipus popular, formada per quatre versos heptasíl·labs. Presenjten una rima creuada o encadenada.
Una nit de lluna plenaEscolteu el poema
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


(Pere Quart)


.El sonet:

És una composició estròfica de catorze versos, format per dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs i alexandrins (de dotze síl·labes). L’alexandrí normalment es divideix en dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun.

La rima pot ser encreuada o encadenada. També podem trobar diverses possibilitats dins del sonet: n’hi ha que no tenen rima, d’altres tenen dos quartets amb dos versos apariats i encara hi ha una altra opció, construïts amb versos d’art menor.


VORA LA MAR ÉS NADA

Vora la mar és nada l'estimada

i és olorosa de ruixim marí;

té els canvis de la mar en la mirada

i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,

veu a la tarda el cuejant botí,

d'un so de mar és a la nit bressada;

i el meu plany no li vaga de sentir.


Amor, ensenya'm una veu novella

de prou virtut: no pas la cantarella

de l'aigua al vent o damnejant esculls:


que al bon recer de l'oblidada quilla

em valgui el so difós de la conquilla

quan serem sols i aclucarem els ulls.

(Josep Carner)




.La sextina:

És una composició de sis estrofes de sis versos decasíl·labs. La darrera paraula de cada vers de la primera estrofa sempre es repeteix en els versos de les altres cinc estrofes, ara bé, en un ordre diferent.

La sextina finalitza amb tres versos que inclouen les sis paraules que rimen, dues de cada vers.
Ex:

CANÇÓ SEXTINA

Tocant el flabiol per dintre casa
somio cada nit tots els meus deutes;
corbo el descans darrere alguna porta
i, en mar d’atzar, de res en faig tres dies
sabent camins perduts entre les plantes,
ploma d’oca a l’orella i quatre llibres.
Faig un ventall amb el paper dels llibres,
que els guants fan nosa en l’àmbit d’una casa;
plenes de flors, bon verd mostren les plantes
i el fons s’acaba en el racó dels deutes;
arbora l’ombra plena dels meus dies
paranys de neu inútil a la porta.
Només s’atura al límit de la porta
la por que perd l’espina en els bons llibres;
s’obren les flors i vell, antic de dies,
fingeix el foc un lloc sota la casa;
un vast desert forada tots els deutes
quan corro la cortina de les plantes.
Lleuger s’esfulla el joc de tantes plantes,
i el mar fa serres de dellà la porta;
reposen guerres a la part dels deutes,
teixeixen coses pel destí dels llibres
i, alçant laments, la cleda es fica a casa.
I el fum es mou. I van passant els dies.
Aigua lleugera nua nits i dies;
el roc avar, joguina de les plantes,
omple de lleus remors tota la casa;
rebutja l’aire el vidre de la porta
i són miralls les pàgines dels llibres.
Els colors callen el cabdell dels deutes.
Aquí la primavera té molts deutes;
ben amagada, és lliure. I neixen dies.
Perdudes les lliçons de tots els llibres,
els panys deixen senyals damunt les plantes;
el pensament, llavors, obre la porta
i venç les roques l’ombra de la casa.
Entro a la casa pel camí dels deutes.
Tanco la porta i, cert, també hi ha dies
que tot llegint les plantes rego els llibres.

(Joan Brossa)


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: fotosyfondos.com)



!!EXERCICIS:

1.      Cerca per Internet un exemple de sonet, corranda i sextina i compta el número de síl·labes.

2.      Escull un poema treballat a l’exercici 1, i anomena el tipus de rima que té. Raona la teva resposta.

3.      Quin tipus d’estrofa és la que tenim a continuació. Dóna arguments que recolzin la teva resposta.

Donzelleta agraciada a qui us compararé?
A la flor de la perera O a les roses del roser?

A la flor de la perera us comparo per blancor;
a les roses del roser us comparo pel color.

Si n'hi ha de casadetes Déu conservi llur senyor;
si n'hi ha d'altres de viudetes Déu mantingui llur honor.

Si n'hi ha de fadrinetes que ens prenguin per servidor;
si el servidor no els agrada que Déu els doni millor.

Ella està al llit acotxada, jo a la porta mort de fred,
amb les mans a la guitarra arrecerat a la paret.

Una vida, dues vides, quantes vides teniu vos?
Vos teniu la meva vida i la vida de tots dos.

(Popular catalana)



4.      Fòrum: havies comptat alguna vegada versos? Sabies els dos tipus de rima que existeixen? Havies llegit alguna vegada un sonet, una corranda o una sextina? Coneixies aquestes tres composicions estròfiques? T’ha semblat interessant coneixer-les? Les sabries distingir si les veiessis escrites?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;