Vistes a "Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda. Adreçat als literats

Mercè Rodoreda s’endinsa en la història d’una família i tot el que l’envolta. Ens ho narra a través d’un vell jardiner que presència els fets mentre treballa al jardí d’una torre per una família rica. Ho fa de manera cinematogràfica, com si col·loqués la càmera darrera del jardí i s’anés enregistrant tot allò que presencia o passa pel seu davant. Recordo que Rodoreda era una gran afeccionada al cinema i això ho veurem a les seves obres, amb constants referències al setè art, i aquesta en serà un exemple més, amb diverses al·lusions al cine o amb l’aparició d’un jove director, Humbert, que enregistrarà al jardí. Els personatges que deambulen per l’obra estan sempre vençuts per la infelicitat. Els protagonistes d’aquesta història són materialistes, es deixen emportar pels diners, per les passions i el desig sexual, així com també per les seves ambicions.

L’obra fou començada a escriure el 1959 i no es finalitzà fins el 1967. L’obra vol ésser un camí iniciàtic en la construcció del que havia d’ésser la seva gran obra, “Mirall trencat”. Per aquest motiu, Rodoreda treballà durant anys en l’escriptura de la seva gran novel·la, d’una obra que la gent recordés per sempre més i tot el que escriu en els anys anteriors va en aquesta línia, amb personatges similars, amb ingredients reiteratius en les seves obres, com per exemple: la infelicitat, les flors, el rebuig a la maternitat,… En aquest procés d’escriptura, sovint escriu, deixa aturades les obres durant anys, les torna a reprendre. També toca altres gèneres literaris pel mig. Però com glossa Roser Porta: “Tot i que escriu novel·les diferents i una obra de teatre, sempre dóna voltes a la mateixa història. Lluita, prova i estudia com muntar la gran novel·la de la seva trajectòria, la més complexa i àmplia tant per la quantitat de personatges i d’històries com per l’extensió temporal”.

Podem dir que aquesta idea s’inicia el 1940 amb la novel·la inacabada Isabel i Maria (1991), l’obra de teatre Un dia? (1959), Jardí vora el mar (1966), i des del 1960 va escrivint a estones el que serà la culminació de totes aquestes obres, Mirall trencat (1974), una obra que a més al llarg dels anys va canviant de títol. A més, Rodoreda mai va defugir les dificultats que va tenir a l’hora d’escriure Mirall trencat i així ho feia constar al seu editor Joan Sales en les cartes que s’anaven enviant.

Jardí vora el mar no va donar fama a Mercè Rodoreda perquè de fet ja la tenia amb l’obra La plaça del Diamant (1962) i posteriorment amb El carrer de les Camèlies (1966), que li va fer guanyar tres premis: El Sant Jordi, el Premi de la Crítica i el Ramon Llull. De totes maneres, Rodoreda tampoc mai va pretendre treure el protagonisme a La plaça del Diamant ni a El carrer de les Camèlies, atès que, va vetllar perquè l’obra Jardí vora el mar es posés a la venda fora de les dates de Sant Jordi, ja que als aparadors encara ocupaven un lloc ben destacat les dues anteriorment citades.

D’altra banda, el 1939 va succeir un fet que marcà Rodoreda. Els republicans perden la guerra civil i Rodoreda com que es veu mancada de llibertats a l’hora d’escriure, té pors i s’exilia a França. Durant un temps s’estableix a París i Bordeus, i posteriorment va cap a Ginebra. Estigué molts anys a tornar a Catalunya.

Rodoreda a mitjan dels anys quaranta reprèn la seva escriptura, primer amb contes i més endavant, als anys cinquanta amb novel·la, poesia, teatre i fins i tot, atrevir-se amb la pintura, una de les seves altres grans passions. En trobarem algunes pistes al llibre: en Feliu i l’Eulàlia, dos pintors, un amb menys èxit que l’altra, i també la citació a Joan Miró.

L’obra que tractem, Jardí vora el mar (1967) és una llarga explicació, un monòleg que realitza un jardiner observador de tot allò que veu i li expliquen que passa a l’entorn de la finca on treballa. Aquest jardiner no té nom, però n’és el principal protagonista. Podria ésser per no treure el protagonisme als principals personatges, és una hipòtesi, no ho sabem, ara bé, ell també n’és un.

Tal i com comenta Roser Porta, l’obra està estructurada per sis capítols, corresponents a sis estius d’estada en la casa vora el mar. El jardiner ho explica a mode de flashback molts anys després que les accions ja hagin succeït. Allí ens glossa la història d’un triangle amorós sense ubicar-la en un temps concret, però s’afirma que és entre els anys vint i trenta del segle passat. L’obra narra les aventures dels amos de la torre i dels seus servents, a través d’un narrador sense nom, un temps sense concretar i en la finca d’un poble proper a la costa barcelonina que tampoc esmenta.

Rodoreda empra la fórmula del fulletó, posant ingredients com el tema amorós, la intriga, i elements sorprenents. La narració la focalitza amb elements extrets del cinema, una altra de les seves aficions, com si hi hagués una càmara ubicada a la casa o jardí i tot quedés enregistrat i s’anés explicant.

La història explica l’enamorament de la Rosamaria que ha d’escollir entre un noi més senzill i humil, Eugeni, a qui realment estima i un fals amor, el ric Francesc, que li solventaria la vida i li garantiria comoditats. Perd l’Eugeni, que intenta aconseguir-la cinc anys després de casar-se amb en Francesc.

El jardiner narrador de la història, personatge que està en un segon pla, més parcial, veu les coses, emperò tampoc les coneix totes, perquè moltes li arriben en boca d’altres personatges. Llavors, ell s’encarrega de lligar els caps de tots els fets. A més, ell mateix justifica que se sent interessat per les persones, perquè estima a la gent, tal i com explana a les primeres línies d’aquesta novel·la. Alhora que va descobrint les coses, ho va raonant mitjançant els personatges que li diuen les noves. Sovint explica les coses de manera irònica i divertida, emperò mai esquerpa.

A l’obra hi apareixen les extravagàncies d’alguns personatges acostumats a la bona vida, emperò que mai seran feliços per una cosa o una altra. En la finca d’estiueig, a més del matrimoni Francesc i Rosamaria, hi ha dos pintors, l’Eulàlia i en Feliu. En Sebastià, un viatger que estima l’Àfrica, la Maragda, propietària de cases de luxe, una família de França, un jove director de cinema, Humbert i un professor d’esquí aquàtic en són els principals protagonistes. Tots ells estan entre la vida de l’oci, les festes, d’excessos i d’esport, també ociós, com si fossin sortits de Hollywood.

Aviat, s’hi suma el senyor Bellom, un indià que ha fet fortuna i té obsessió per construir una torre. S’acompanya del seu gendre, Eugeni i la Maribel, la seva filla. Tots tres no fan més que aportar més luxe a tot allò que practiquen i fan a la finca. Aquests personatges contrasten amb els del servei, que són d’un rang inferior: minyons, servents, cuiners, mossos de quadra, jardiners… o dels hostalers i paletes. Rodoreda dóna moltíssima importància a aquests personatges, en detalla la seva funció i els fa aparèixer de manera constant. Per Rodoreda són els individus més reals, els que no idealitzen res, els més terrenals, per entendre’ns. Quan el jardiner ens explica les coses, sempre ho fa des de la distància, sense posar-se en cap banda, és neutral, així com també descriu o explana fets sense anomenar-los, tot i que s’intueixen quins són.

A les novel·les de Mercè Rodoreda sempre apareix una visió de l’amor fracasat, de la infelicitat, de personatges sovint turmentats per un passat indiferentment de l’estatus que tinguin. Ve donat per dos motius: la infelicitat i la mort. Rodoreda vol demostrar obra rere obra que l’amor és idealitzat i que no existeix, que és efímer i emmarcat dins les dificultats que ha tocat viure als afectats. D’aquí que, Rosamaria decideix casar-se per conveniència i diners, és a dir, té un matrimoni d’interès, això desencadena la tragèdia de l’Eugeni, que intenta suïcidar-se. El suïcidi apareix reiterades vegades en les obres de Rodoreda, on personatges joves que no han aconseguit el seu ideal amorós optin per aquesta sortida.

La negativitat no acaba aquí, perquè Rodoreda també sent rebuig per l’embaràs, i quan alguna de les seves protagonistes té un fill, això marca un abans i un després en la seva vida, l’inici de la crisi, potser del declivi de l’amor de parella, i la Mercè posa molta atenció en aquests detalls. Així doncs, l’embaràs de la Rosamaria i la celebració amb focs d’artifici del seu marit, generen una crisi entre tots dos, i llavors ve un avortament, emperò Rodoreda, ho tracta amb tabús, ara en veu de la Quima:

“Es veu que la senyora, quan va saber del cert que estava d’aquella manera, va dir que no. És per això que sembla una desenterrada. Hi va haver un disgust molt gros perquè ell volia una criatura”.

La Rosamaria perd la criatura a més en un dia simbòlic, el dia de reis. D’altres personatges també tenen rebuig a tenir fills, un és el jardiner, que els veu com una font de conflictes.

En alguns dels personatges d’aquesta obra es veu la crueltat, el pretendre fer mal i repercutir en els altres, però no de manera inconscient, sinó voluntària. Ho veiem en alguns exemples com: Rosamaria i Eugeni que amaguen les dents postisses de la tia; la velleta que talla els fils de la llum per molestar al llogater, entre d’altres accions… els animals també porten maldat, i la mona que apareix a la novel·la n’és un altre. La maldat contrasta plenament amb els moments de felicitat a causa de l’ascensió i el materialisme de Rosamaria, Eugeni i el senyor Bellom, que fan constants referències als diners.

El jardiner també té molt record per la seva estimada esposa Cecília, que va traspassar ben jove. Rodoreda agafa el nom de la protagonista de El cafè de les Camèlies, deixant entreveure una vegada més que pretenia crear una obra mestra, Mirall trencat i que les seves tres o quatre obres anteriors a aquesta eren una camí iniciàtic, un entrenament per crear-la.

A l’obra s’hi veu la fascinació per l’obra de Émile Zola, La faute de l’abbe Mouret (1875) on els escenaris més recurrents eren els arbres i la vegetació, i Rodoreda en manlleva aquesta idea per crear el seu jardí vora el mar. D’aquesta obra li impactà que la protagonista se suïcidés emplenant el seu dormitori de flors.

Per contra, a Jardí vora el mar no tot és negativitat, sinó que també apareix la ironia i humor com a font d’inspiració i una fugida d’aquest paratge tant trist que la Rodoreda dibuixa al llarg de les seves pàgines. Aquí va influir la Rodoreda més jove, i també la més madura, ambdues retallaven amb les estisores les tires còmiques de la premsa. Vist en personatges com en Sebastià, el senyor Bellom, la reiterada ironia que empra el jardiner. A l’estil de la infidelitat que comet en Sebastià en un país exòtic, Àfrica. Un personatge que sempre fa bromes i que morirà tràgicament, esquarterat en un país del tercer món.

El senyor Bellom que no para de fer ostentació amb els seus diners, també té molt d’humor, un humor més burlesc acompanyat d’un registre vulgar. Aquest personatge està inspirat en l’oncle i més tard marit de Rodoreda, un home que va anar a l’Argentina, es va fer ric i en tornà, ajudà a la família.

Un altre dels temes recurrents en Rodoreda és l’erotisme, focalitzant en personatges com les negres o mulates, o altres individus que es deixen portar pels instints. També les blanques apareixen llegint nues i s’intueix que tenen sexe. Miranda és una noia que té un físic espectacular, unes corbes que la delaten i que fa anar a tots els homes de corcoll, perquè els provoca, se’ls vol fer seus. Això sí, Rodoreda el posa en petites dosis per no embriagar.

La pintura és un altre element a destacar. Hem dit que apassionava a Rodoreda, que no parava de visitar museus, i juntament amb el que aprenia de cultura i art ho plasmava a les seves obres. Exemplificat amb en Feliu Roca, un pintor especialitzat en el mar i que a poc a poc anirà causant desinterès en el seu públic, fins que ja no podrà exposar. O l’Eulàlia, una pintora poc experta, però que atraurà perquè copçarà la modernitat en les traces que realitza i finalment i gràcies a l’aportació del senyor Bellom triomfarà. El moviment pictòric de l’Avantguardisme també té la seva presència en les pàgines de la novel·la. Curiosament, el senyor Bellom és un abanderat d’aquest art, en canvi odia el més clàssic i contrasta en què no li fascinen les visites als museus ni tot el que envolta l’intel·lectualisme. Com glossa ell mateix, si li mostren quelcom modern, al cap de cinc minuts ja ronca. Ell compra art modern i l’exhibeix a la resta d’individus, per mostrar el seu poder, els seus diners, tot i que no hi entén res. Rodoreda es burla de l’art modern, del paper que fan els rics a l’entorn d’aquest, però que quedi clar que ella tenia fascinació per Joan Miró i la modernitat.

No cal esmentar la influència del jardí i la gran diversitat de flors que esmenta, se’n podria fer un inventari, li venia d’Émile Zola, però també del seu avi. Rodoreda té un gran domini de les flors i com Roser Porta comenta: “Sembla un autèntic tractat de botànica”. El jardí sempre és mostrat com una cosa positiva, com un paradís on s’està segur, tot i que és escenari de moltes accions. El jardí també serà la infantesa, com en les primeres obres rodoredianes, però un espai que enyoraran, que són fruit de la infantesa perduda, si es vol felicitat, una etapa que quan ja és pasada, com tot ésser humà mai podran recuperar.

Els escenaris que apareixen a Jardí vora el mar sense cap mena de misteri són ben limitats i són els següents: el jardí, ubicat en una ciutat costanera a Barcelona, el mar, el barri de Sant Gervasi on visqué l’autora i que per tant, coneixia molt bé.

Sorprèn que un personatge masculí, el jardiner sigui presentat com a positiu i sobretot ho porta a terme quan parla de la seva feina i estimació per les flors. Alhora, com explana Roser Porta, és un personatge “marcat per la tendresa i la innocència”. Identificat amb l’eucaliptus, un arbre que com explica el jardiner: “M’ha ensenyat a ser com sóc”. El jardiner només perdrà aquesta força quan la seva dona Cecília mor, però que retornarà en recordar-la.

No m’agradaria acabar sense dir que aquesta novel·la és una de les més divertides que té Mercè Rodoreda, tot i la seriositat i la realitat que mostra, en determinats moments no pots defugir el riure, però, no és un riure forçat, sinó que la Mercè ho fa amb gran mestria. Gaudiu de la lectura!

Josep Maria Corretger
Abril del 2015

.Per aprofundir més en l'obra podeu consultar la guia de lectura:

http://agora.educat1x1.cat/iesreguissol/moodle/pluginfile.php/25742/mod_resource/content/1/Guia%20Merc%C3%A8%20Rodoreda.pdf


.Mercè Rodoreda: perfils d'una narrativa:

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/469fd5ff-59b1-4e0e-a07e-87b72d1c1c20/perfilsrodoreda.pdf

N.B. Per saber més de l'autora cerqueu estudis de Carme Arnau i Roser Porta.

(Basat en “Molt més que la novel·lista de les flors”, de Roser Porta dins RODOREDA, M. (2013). Jardí vora el mar, Club Editor Jove, Barcelona.)

(Imatge extreta de: fragmentsmanuscrits.files.wordpress.com -imatge d'Amer, cal Sant Vicenç i biografiasyvidas.com)

!!EXERCICIS:

1. Escull un fragment divertit que aparegui a la novel·la i que t'hagi agradat i comenta'l.

2. Esmenta dos temes que apareixen a l'obra "Jardí vora el mar" i explica'ls.

3. Anomena dos elements biogràfics que hagin influït l'obra "Jardí vora el mar" i justifica-ho.

4. Explica quatre luxes o activitats d'oci que tinguin els personatges i digues quin fa referència a cadascun.

5. Fòrum: què t'ha semblat la lectura d'aquesta obra de Mercè Rodoreda? Què t'ha sorprès més i què menys? Raona la teva resposta.