dilluns, 30 de desembre del 2019

Conte amb valors: "El secret de la felicitat". Adreçat a tothom

Un mercader envià el seu fill amb el més savi de tots els homes per a què aprengués el secret de la felicitat. En arribar al castell, aquest acabà en una sala plena de gent parlant, persones que entraven i sortien… El savi conversava amb tots i el jove tingué que esperar dues hores per a què l’atengués. Després d’escoltar el que volia, l’home li digué que no podia explicar-li el secret de la felicitat i li suggerí que fes una passejada pel seu palau i retornés en un parell d’hores.

-“Però vull demanar-te un favor. Mentre camines, porta aquesta cullereta i tingues cura que l’oli no vessi”, li pregà el savi.

Aquest donà una volta pel seu palau sense traure la vista de la cullereta. En tornar, el savi li preguntà si havia contemplat totes les obres d’art que penjaven a les parets, i el jove li respongué que no.

-“Ves-hi de nou i coneix les meravelles del meu món. No pots confiar en un home si no coneixes la seva casa”, li insistí.

Aquesta vegada el jove sí que s’aturà a observar les obres que decoraven l’edifici. Uns minuts després, sí que ho havia vist tot, emperò hi havia hagut el vessament de les dues gotes d’oli.

-“Aquest és l’únic consell que puc donar-te. El secret de la felicitat està en mirar les meravelles del món, però sense oblidar-se mai de les dues gotes d’oli de la cullereta”, li revelà el savi de tots els savis.




(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: El Racó del Detall)



EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Per què el savi envia el fill del mercader a donar un tomb pel palau?

3. Com és que el savi li diu el següent al fill del mercader? A què es refereix?

-“Ves-hi de nou i coneix les meravelles del meu món. No pots confiar en un home si no coneixes la seva casa”.

4. On s’amaga el secret de la felicitat?

5. Esmenta cinc verbs en passat que apareguin al conte.

6. Explica el significat de: revelar, vessar.

7. Pensa i escriu sinònims de: preguntar, retornar.

8. Esmenta els passos que s’han de realitzar per a fer un bon resum.

9. Fòrum: on s’amaga el secret de la teva felicitat? Quins objectius tens a la vida i per què?

10. Opinió: què has après amb la lectura d’aquest conte?  Quins valors amaga? Què t’ha semblat? Raona les teves respostes.




divendres, 27 de desembre del 2019

Club de lectura: "Premonicions", d'Emili Bayo, sessió 1. Adreçat a 4t d'ESO

A 4t d’ESO llegim “Premonicions” d’Emili Bayo. Aquí us presento un petit fragment intrigant del llibre i unes activitats a sota per treballar. Som-hi!

Podeu començar el club de lectura amb aquesta sessió inicial i que serveix per a qualsevol llibre:



IV

La dona esbufeta de nou, es passa el mocador pel front suat i es queda en silenci, mirant-lo atentament i valorant la conveniencia d’atendre la petició del Jan.

-Bé –dubta encara-, se suposa que no ho haruria de saber, però a còpia de netejar durant mil i un anys aquesta casa, una acaba coneixent-ne tots els racons. No sé si faig bé d’explicar-t’ho. Vine, mira.

La dona s’aixeca amb dificultats i es dirigeix a un petit i vell armari que està fixat a la paret, sota una de les finestres elevades. Té unes portes de fusta pesants amb dibuixos de plantes llaurats. Els tres prestatges interiors són plens d’uns arxivadors que a penes uns minuts abans es trobaven escampats per la sala. L’Amàlia els treu novament i els diposita amb cura sobre una cadira. El fons de fullola de l’armari es desplaça cap a baix sota la pressió de la mà de la dona i deixa veure una petita porta de fusta encastada a la paret.

-El iaia tenia una caixa forta! –s’exclama el Jan.

-No es pot considerar una caixa forta perquè amb quatre martellades l’obriries, però com a mínim sí que és una caixa amagada. El contingut és per a mi un misteri. Mai no he volgut ficar el nas on no em tocava. Si Maties em va deixar aquesta clau per a tu, entenc que volia que tu fossis el destinatari del seu contingut. Jo, fillet, ja he complert amb el meu deure. La resta és cosa teva.

Tot sentint novament l’emoció del misteri i l’aventura el Jan introdueix la clau al pany, la fa girar una volta sencera i la petita porta de fusta s’obre amb suavitat. Ha de pujar a una cadira per veure completament l’interior de la caixa. Esperava trobar-hi algun feix de bitllets o algun objecte valuós, però només hi ha tres quaderns amb les tapes negres. El noi els agafa. Són plens de pols. L’Amàlia els passa un drap per treure la pel·lícula blanca que els embruta i descobreix que estan numerats de l’u al tres amb unes petites etiquetes blanques en el marge inferior dret.

-Feia dos anys que em preguntava si la caixa devia estar plena de bitllets i ja veus… tres miserables llibretes d’anar a escola. Verge Santíssima! Després de mort, el vell encara em segueix sorprenent amb les seves rareses… -es lamenta la dona.

Però el Jan ja ha deixat d’escoltar-la. Agafa els tres quaderns com si realment fossin una herencia valuosa i s’asseu a la taula per estudiar-los posant-hi els cinc sentits. Són vells i tenen les tapes desgastades. Estan escrits a mà, amb una cal·ligrafia acurada i perfectament comprensible.

(Fragment extret de la 1ª part, capítol IV)

(BAYO, Emili, “Premonicions”, Estrella Polar, col·lecció L’Illa del Temps, Barcelona, 2011)

(Imatge extreta de: Amazon.es)


EXERCICIS:
1. Contextualitza el present fragment dins de la història del llibre. Què passa i per què? Quines conseqüències tindrà per al que succeirà posteriorment?

2. Presenta els personatges que apareixen en aquest fragment: Jan, Amàlia, Maties.

3. Aquest fragment forma part de la novel·la “Premonicions”. Defineix què és una premonició. Alguna vegada n’has presenciat alguna? Creus en elles? Per què?

4. Escull un fragment d'un capítol del llibre “Premonicions” que t’hagi agradat i comenta el perquè.

5. Realitza una breu presentació digital sobre la vida i obra d’Emili Bayo.

6. Imagina’t que assisteixes a la presentació d’un llibre d’Emili Bayo. Pensa quines preguntes li faries. Anota-les aquí.


La sessió 2 t'espera...




dimarts, 24 de desembre del 2019

Bon Nadal!!! Adreçat a tothom



Passeu un esplèndid Nadal amb familiars i amics. Des d’aquí us vull donar les gràcies per haver consultar el blog “Llengilitcat” alguna vegada durant aquests darrers mesos i si us ha ajudat a escriure o a expressar-se oralment millor que abans, em farà també molt feliç. Ja en són 11 i seguim comptant!!






(Crèdits Fotogràfics: Josep Maria Corretger)

(Poema: Roc Casagran)

dilluns, 23 de desembre del 2019

Com fer una carta de presentació de currículum vitae. Adreçat a ESO i Batxillerat


És un escrit formal que pretén respondre un anunci de feina i que acompanya un currículum vitae. Per tant, hem de tenir present una sèrie d’aspectes per a fer-la correctament:

1. Escrita en llengua estàndard.
2. Sempre ha d’estar escrita en ordinador.
3. No imprimir-la mai al darrere del currículum.
4. Ordre, brevetat i claredat.
5. Al primer paràgraf presentar-se breument i explicar el motiu de l’escrit.
6. Esmentar perquè creus que ets un candidat idoni per a aquell lloc de treball.
7. Separar els paràgrafs de la carta per facilitar la lectura i visualització del document.
8. No fer llàstima per tal que tinguis més opcions per a aconseguir el lloc de treball.
9. Finalitzar de manera formal.
10. Posar les teves dades personals per a contactar per a una entrevista si és el cas: telèfon i correu electrònic.
11. Escriure la data correctament, per exemple: Seròs, 17 de desembre del 2019
Mai s’ha d’escriure una “a” entre la coma i el dia del mes.
12. Fer la signatura o gargot i a sota escriure els teus noms i cognoms.

(Imatge extreta de: cvExpress)



EXERCICIS:


1. Esmenta els errors que veus en aquesta carta de presentació que acompanya a un currículum.


CARTA DE PRESENTACIÓ
Bones, em dic Joan Martí Esglésies i sóc un estudiant d'electromecànica graduat a la Universitat De Lleida que durant el procés de formació, he pogut practicar en diferents tallers. Tinc 23 anys i actualment compto amb carnet de moto A i el carnet de cotxe B. Ja que estic llicenciat en electromecànica tinc certs coneixements que podrien aportar molt a l'hora de fer diferents feines i inclús de diferents àmbits del taller, i crec que estic prou preparat per fer la feina correctament. Un dels meus punts fort és que sé treballar amb equip i també se escoltar als altres. En els meus temps lliures, em dedicava a dissenyar "buguis" cotxes fer a partir de zero, sol i exclusivament fets per mi, i crec que això és una forma de demostrar que tinc iniciativa pròpia. Espero rebre alguna notificació per si esteu informats en què ocupi aquesta plaça de treball.

Les meves dades personals de contacte són les següents:
Telèfon: 606 087 555
Correu Electrònic: jmesglesies@gmail.com
Salutacions,
Joan Martí Esglésies

2. Corregeix els errors que hi ha en la carta de presentació de l’activitat anterior.

3. Resumeix els principals aspectes a tenir en compte per a redactar una carta de presentació.

4. Cerca una oferta de treball i redacta la teva carta de presentació de currículum tenint en compte els punts assenyalats a la fitxa.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats vinculades a la carta de presentació. Esmenta com t’han sortit les activitats, què t’ha costat més i per què.

divendres, 20 de desembre del 2019

Conte amb valors: "El professor de piano". Adreçat a tothom

El dia que el nomenaren director del departament de música de l’escola fou inoblidable per al jove i entusiasta professor. El primer que va projectar fou recaptar fons per a comprar un piano de cua i, quan aconseguí els diners, donà ordres d’instal·lar el piano al centre de l’escenari, on lluiria majestuós. Emperò la seva sorpresa fou de tal magnitud quan el director del centre s’oposà a aquella decisió i decidí col·locar el bell instrument en un racó.

Enutjat per aquell inconvenient, el professor de música renuncià al seu lloc i abandonà el poble. Uns anys després, decidí retornar a aquell lloc i no volgué marxar de nou sense haver fet una visita a l’escola per a veure què havia succeït amb el piano que, amb tanta il·lusió, comprà per a què el seu alumnat practiqués.

Per a sorpresa seva, veié que l’instrument estava al centre de l’escenari, justament on ell havia suggerit sense èxit. D’aquí que preguntés al nou professor de música què havia succeït i aquest li respongué:

-“Sí, el director mai permeté que col·loquéssim el piano aquí, emperò jo simplement l’empenyia un centímetre cada vegada que tocava i mai van adonar-se”.

Així és la vida, no tot s’aconsegueix de cop i és important tenir paciència per a aconseguir, pas a pas, els nostres objectius.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Il·lustració de: Alberto Vázquez)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Quin valor es transmet en aquest conte? Comenta’l amb les teves paraules.

3. Explica el significat dels següents mots: nomenaren, entusiasta, majestuós, enutjat.

4. Dins d’aquest conte s’amaga un seguit de mots que pots incloure dins d’un camp semàntic. Quin és i esmenta els mots que en formen part.

5. Cerca mots que tinguin un sentit positiu dins del conte.

6. Dibuixa una il·lustració que pugui acompanyar aquest conte.

7. Pensa i escriu un conte on el protagonista sigui un professor de piano.

8. Fòrum: penses que és necessari tenir paciència per a aconseguir les fites que et marques? Per què? Raona les teves respostes.

dimarts, 17 de desembre del 2019

El Noucentisme i les avantguardes. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


EL NOUCENTISME
És el nom amb el qual es coneix l’estètica que va emergir entre 1906 i 1923 a Catalunya. Primerament, convisqué amb el Modernisme durant els primers anys, i a poc a poc, l’anà substituint amb ajuda dels intel·lectuals i del poder polític. Amb el Noucentisme va sorgir el desordre i l’abundància d’idees, d’estètiques modernistes per tal que Catalunya aconseguís situar-se al mateix nivell cultural que d’altres països, amb la pretensió d’eixamplar els seus ideals per tot el país.


Les principals infraestructures culturals i educatives actuals nasqueren en aquests anys, on confluïren els interessos tan polítics com culturals: l’Institut d’Estudis Catalans (1907), L’escola Industrial (1910), universitat de caire tècnic, i la Mancomuniat de Catalunya (19144), presidida per Enric Prat de la Riba.

El moviment es desenvolupà en dues etapes diferenciades:

-Primera etapa (1906-1907):
D’inici i de posicionament dels postulats noucentistes sorgits d’Eugeni d’Ors, des de l’obra “Glosari”, que sorgia en petits articles al diari La Veu de Catalunya. També aparegueren els primers poemaris d’estètica noucentista.


-Segona etapa (1917-1923):
S’inicia amb la mort d’Enric Prat de la Riba, persona fonamental en la consolidació de l’autogovern i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, institució que destacà per la creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat. Se la coneix per la creació sota la seva gestió d’escoles i de les primeres biblioteques a Catalunya. A partir del 1918, sorgiren una sèrie de conflictes polítics que confluïren en la dictadura de Primo de Rivera i amb la marxa d’Eugeni d’Ors a Madrid, el 1923. Aquest darrer motiu, vingué arran de la mort de Prat de la Riba, protector d’Eugeni d’Ors, fet que provocà un allunyament d’aquest del partit dominant, la Lliga Regionalista i això tingué com a conseqüència que Josep Puig i Cadafalch l’expulsés del seu càrrec i d’Ors renegués de la seva cultura i llengua, i comencés a escriure en castellà.

                                                 
Fou Eugeni d’Ors qui va fixar les bases del moviment noucentista a través de les pàgines de La Veu de Catalunya. Ho gestionà amb cinc punts.


.Noucentisme:
Nou. Nou-cents. Rebutjava el romanticisme i alhora, el desordre de caire sociocultural que havien generat segons ells els modernistes.

.Imperialisme:
Defensaven el moviment en tot el territorio. Les propostes havien d’abastar totes les capes socials.

.Arbitrarisme:
Partien d’elements de la realitat per a expressar idees, sorgits de la pròpia voluntat.

.Civilitat:
Basat en evitar els conflictes i promoure que les diferents classes socials esdevinguessin perfectes i un model cultural.

.Classicisme:
Cercaven l’ordre, la raó, la mesura i l’harmonia del món clàssic. Gust per tot el que vingués del Mediterrani.

La poesia noucentista
Neix el 1906 amb l’edició de dos llibres bandera: “Horacianes”, de Miquel Costa i Llobera i “Els fruits saborosos”, de Josep Carner. Van caracteritzar-se per a crear una poètica amb un estil propi. Una altra obra cabdal fou “La muntanya d’ametistes” (1908), escrita per Jaume Bofill i Mates, sota el pseudònim de Guerau de Liost. On glossa una visió idealitzada del Montseny. Una altra de les seves obres importants fou “La ciutat d’ivori” (1918), que juntament amb “Paraula en el vent” (1914), de Josep Carner van idealitzar Barcelona com a model de civilitat i cosmopolita.


Josep Carner va incorporar el simbolisme a les seves obres a partir dels anys vint amb obres com “Cor quiet” (1925), per a arribar a un nivell de reflexió metafísica amb  “Nabí” (1941), obra que es considera el punt més àlgid dins de la seva trajectòria. Carner també va sobresortir en el camp teatral amb obres com “El giravolt de maig” (1928) o de narrativa, com per exemple, “Les planetes de verdum” (1918), i “Les bonhòmies” (1925). Destacà com a traductor d’obres en anglès de Daniel Defoe, Lewis Carroll, Charles Dickens, Mark Twain, i del francès, obres de Molière i La Fontaine.



LES AVANTGUARDES
L’avantguardisme és un corrent representat per autors que van optar per una posició crítica i una lluita compromesa davant de les tensions que s’incrementaven entre la burgesia i la classe obrera. També per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Foren mal vistos pel seu afany de cercar altres maneres d’expressar l’art tot destruint l’ordre i les normes establertes.

D’entre els diferents moviments d’avantguarda en destaquem els següents:

.Cubisme:
Sorgit a París durant la primera dècada del segle XX. Es van caracteritzar per destruir la realitat i ho feien amb figures geomètriques i collages (plàstics) i cal·ligrames (en poesia). Incidien en l’espectador i lector a crear-se la seva pròpia realitat i despertar-li diferents emocions.

.Futurisme:
Aparegut a Itàlia el 1909 amb la publicació del primer manifest futurista, de Tommaso Marinetti, a Le Figaro de París. Es fonamentava en eliminar el món passat, d’una cultura i d’un art caducs, i per imposar un nou art lligat a la modernitat. Exaltaven tot allò que estigués vinculat a la màquina (velocitat, audàcia, heroisme, perill, lluita...) i escrivien de manera lliure destruint la sintaxi i deixant fruir la imaginació.

.Dadaisme:
Originat a Zuric, el 1916, sota la direcció de Tristan Tzara. Proposava la negació de tot, la destrucció de les coses, valoraven l’espontaneïtat i l’atzar.

.Surrealisme:
Creat a Paris a l’entorn del 1924. Liderat per André Breton i Paul Éluard. Cercaven provocar el caos intel·lectual i generar una crisi de consciència. Incorporaven elements romàntics, mètodes científics. Recolzaven la llibertat, l’escriptura automàtica, l’humor, l’absurd.


L’avantguarda catalana
En la vessant literària, a nivell català els escriptors es manifesten en el gènere poètic.

.Entre 1915 i 1924, quan el Noucentisme estava en crisi, sota la influència del cubisme i el predomini del futurisme. Sobresurten:

-Josep Maria Junoy, fundador de la revista “Trossos” (1916-1918), introductor de les tècniques avantguardistes, amb obres destacades com “Poemes i cal·ligrames” (1920).

-Joaquim Folguera, va combinar les recerques simbolistes i va realitzar provatures d’avantguarda. Plasmat en “Traduccions i fragments” (1921).

-Joan Salvat-Papasseit, autor d’algun manifest avantguardista. Poeta autodidacte. Marca l’evolució de l’avanguarda a Catalunya, des dels orígens fins a arribar a pràctiques simbolistes. D’entre les seves obres cabdals trobem: “Poemes en ondes hertzianes” (1919), “L’irradiador del port i les gavines” (1921), com a obres més avantguardistes. No hem d’oblidar una altra seva fonamental: “El poema de la rosa als llavis” (1923). 



.Entre 1925 i 1938, el panorama literari s’estava renovant després del Noucentisme, hi ha un predomini del dadaisme, i sobretot del surrealisme. Destaquen el grup de Salvador Dalí, Sebastià Gash i Lluís Muntanyà, autors del “Manifest groc” (1928), que tenia l’objectiu de transformar la vida intel·lectual catalana.

-Josep Vicenç Foix, autor fascinat pel món de les avantguardes i de la tradició. D’entre les seves obres convé recordar: “Gertrudis” (1927) i “KRTU” (1932), en prosa poètica, i “Sol, i de dol” (1947), en vers, poemari que inclou setanta sonets que barregen antiguitat i modernitat dins de l’art.




!Pots reforçar o ampliar continguts amb el següent documental:
[Durada: 28’20’’]


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatges extretes de: Vikipedia.org, Barcelona.cat, paraulademixa, ara.cat)


EXERCICIS:

1. Qui va ser l’impulsor del moviment noucentista i com va difondre el seu programari?

2. Anomena els punts del programari del Noucentisme i comenta’n un.

3. Quin gènere va sobresortir dins del Noucentisme? Per què? Esmenta’n alguns autors i obres.

4. Què són els moviments d’avantguarda? Esmenta’n alguns i comenta’n un.

5. Comenta el present cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit.



6. Crea una gamificació per tal de treballar el Noucentisme i les avantguardes a l’aula.

7. Inventa un cal·ligrama a l’estil dels de Joan Salvat-Papasseit.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa i comenta com les has resolt.

dimecres, 11 de desembre del 2019

Què cal saber sobre Miquel Llor? Adreçat als de literatura


(Barcelona, 3 de maig del 1894 - Barcelona, 2 de maig del 1966)


.Els Llor provenien de l’Espluga de Francolí i els Forcada de Vic.

.El seu pare tenia un caràcter inestable i tenia problemes laborals de manera contínua.

.Era el segon de tres germans fills d’una família de menestrals que es quedaren orfes de mare de ben jovenets.

.Miquel patí una deformació física a la columna vertical. Una desviació o escoliosi de l’adolescència. Això fa que sigui poc comunicatiu. A la vegada, el lliurà del servei militar.

.Abandonà l’escola després de finalitzà els estudis primaris. Tanmateix, fou un home de lletres format de manera autodidacta, molt viatger: sobretot per Europa, coneixedor de diverses llengües, que estudià pel seu compte.

.Fou afeccionat a la música i al teatre (de sarsuela, opereta i òpera italiana), les arts, com la decoració. L’afició per les arts era compartida amb la seva germana Esperança. Fan que s’interessi per conèixer el francès i l’italià.

.Entre els vint i vint-i-dos anys, treballà com a aprenent en una impremta. Més endavant, d’oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima.

.Col·labora amb el seu germà gran Joan en l’elaboració de patents industrials.

.Assisteix a cursos de català i de literatura catalana per tal de millorar la llengua sota el mestratge de la Mancomunitat de Catalunya i impartits pel director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. Llor connectar amb la literatura gràcies a Josep Maria de Sagarra.

.El 1923 s’inscriu a la secció literària de l’Ateneu Barcelonès. D’aquesta manera entra en contacte amb el cercle d’autors. Al cap de poc temps, s’anima a escriure un primer esborrany de novel·la intitulat “Llibre del senyor Jeroni”, i que posteriorment, es convertirà en la seva primera novel·la ”Història grisa” (1925), on analitza la burgesia catalana de final de segle, mitjançant la pèrdua de la fortuna de la família Sert.

.Comença a escriure en el temps de la polèmica entre Carles Riba i Josep Maria de Sagarra sobre quin era el model que la novel·la catalana havia de seguir. Era una època en que autors com Carles Soldevila, Francesc Trabal, Cèsar August Jordana, Llorenç Villalonga, creen una novel·lística que defuig les normes i dels dictàmens que havien imposat generacions anteriors o que havien devaluat moviments com el Noucentisme.

.A les acaballes dels anys vint i principis dels trenta, una nova generació d’autors torna a escriure i a tenir en consideració la novel·la, la modernitzen.

.L’estil literari de Miquel Llor mostra influències innovadores provinents d’Europa, com ara James Joyce, Marcel Proust, André Gide, Italo Svevo, Alberto Moravia, Fiódor Dostoievski, Sigmund Freud, aquest trencador.

.El 1927 presenta la seva poesia “L’ofrena” als Jocs Florals de Barcelona.

.El 1928 comença a treballar com a corrector d’estil de llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona.

.La seva segona novel·la “Tàntal” (1928) on focalitza amb un personatge complex. Fou acusada d’immoral per tenir influència freudista, i que alhora, topava amb el puritanisme dominant. Explana la figura d’un obrer que contacta amb la burgesia i s’enamora d’una noia que no pot aconseguir.

.Comença a escriure contes com el recull “L’endemà del dolor” (1930), que fou guardonat amb un Premi Extraordinari de l’Ajuntament de Girona.

.El 1930 Llor entra a treballar a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. A partir del 1934 esdevé el responsable de la secció de correcció ortogràfica dels escrits en català.

.“Laura a la ciutat dels sants” (1931), la seva obra més coneguda transcorre a la plana de Vic. Rebé el premi Joan Creixells el 1930. L’obra fou agraïda tant per lectors com per la crítica. En l’obra s’hi narra la vida de Laura, una noia barcelonina que es casa amb un propietari rude i de molts cabals. Ella no acaba d’adaptar-se a l’ambient de ciutat mitjana i d’ambient rural. Aquest aspecte ja apareixia en algunes de les seves obres anteriors. S’hi glossa la incomunicació entre una societat materialista i tancada en banda, representada pel seu marit i pels habitants del poble hostil i per un altre costat, Laura, un personatge amb un nivell cultural elevat.

.El 1934 Llor ingressà com a membre del Pen Club, associació internacional d’escriptors.

.Llor destacà per una anàlisi psicològica lenta i minuciosa dels personatges. També per la descripció dels llocs on es trasllada l’acció. Caracteritza els o les protagonistes de les seves novel·les per portar-los fins al límit de les seves possibilitats, també els fa redemptors.

.La Guerra Civil talla la producció literària de molts autors. Mentre dura el conflicto bèl·lic viu a Sant Vicent dels Horts. Durant la postguerra, Miquel Llor decideix allunyar-se de la literatura. Segueix treballant a l’ajuntament de Barcelona. Desenvolupa la seva tasca de traductor.

.El 1946 l’Editorial Selecta compra els drets de les seves obres i les reedita.

El 1947 s’edita “El somriure dels sants”, on rectifica plantejaments adoptats dins de l’obra “Laura a la ciutat dels sants”. Vol ésser la segona part de “Laura a la ciutat dels sants”.


.“Un camí de Damasc” (1959) serà la seva darrera novel·la. Rebrà el premi Joanot Martorell el 1958. On a través de la figura d’un obrer convertit en acabalat ens fa prendre consciència amb una sèrie de reflexions sobre moralitat.

.El 1960 es jubila i dedica el seu temps a les antiguitats a través de la Galeria L’Aura, a Tossa de Mar. Activitat, que ja feia a destemps mentre treballava a l’Ajuntament de Barcelona en la concessió de beques. Tot i que, Llor continuava escrivint contes.

.Participa com a membre de jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor. Català.

.D’altres de les seves novel·les són: “El premi a la virtut o un idil·li a la plaça de Sant Just” (1935), “Jocs d’infants” (1950), on relata la vida de dues famílies, una de classe mitjana i l’altra de classe alta.

.Pel que fa a la seva narrativa breu, destaquen d’altres obres com: “L’esguard al mirall” (1934), “L’Oreig al desert” (1934), “Sis reculls de contes” (1934), “Cinc contes” (1947), “Tots els contes: 1925-1950” (1952),  recull la seva narrativa contística fins aleshores, “Entreacte i altres narracions” (1956), “Viatge a qui sapo n i altres narracions” (1977), aquest darrer editat de manera pòstuma.

.També escrigué algunes obres teatrals com “El lladre” o “Núvols”.

.Fou traductor d’André Gide i de Alberto Moravia.

.Col·laborà en diverses publicacions, Destino o Mirador en foren algunes.

.Al llarg de la seva obra, Llor ha destacat per ésser crític davant de la realitat. Això queda plasmat en les seves novel·les i contes. Sobretot, ho focalitza en el comportament humà i en les relacions amoroses. Presenta uns personatges de la petita burgesia de manera mediocre i que intenten sortir de l’ofuscació, tenen dificultat per comunicar-se, ho enfoca de manera costumbrista i realitza unes descripcions molt detallades, influència de Marcel Proust.

.Morí el 2 de maig de l’any 1966 després de dos anys de patir arteriosclerosi als 71 anys.


¡Un fragment d’una entrevista que Mercè Rodoreda realitzà a Miquel Llor dins de la revista Clarisme (9-12-1933). Extreta del diari Ara. Anem d’autora a autor.

-¿Com se us van declarar les afeccions literàries? -fa memòria, li resulta difícil de precisar.
-Em sembla que era cap allà l’any divuit. Un amic va dir-me que jo tenia pasta d’escriptor. Em va sorprendre. Però les paraules no van deixar-me; s’anaren clavant. Escriure? Vaig trobar-me sense noció de cap mena sobre literatura catalana. Havia llegit els clàssics castellans, però ignorava tot el d’ací. Ni sabia escriure en català. Àdhuc tot el rebombori que en aquella època va produir-se al voltant del cas Eugeni d’Ors va passar-me per alt, car estava completament apartat de tot. Després, vaig començar a llegir els nostres clàssics: Ramon Llull, Bernat Metge... Aleshores, a fi d’aprendre el català, vaig assistir a uns cursos de literatura catalana a la Generalitat, i vaig començar a fer exercicis, per tal de fer pràctiques sobre converses, per a ensinistrar-me una mica... per anar provant... Quan un dia, amb aquells exercicis que s’havien convertit en contes (sense intenció per part meva) un amic va estirar-me cap a un editor. “Impossible de publicar-li res, perquè tinc una gran abundor d’original; almenys fins d’ací dos o tres anys...”. Al cap de quinze dies, l’amic em vingué amb la nova que l’aplec de contes s’estava component per a convertir-se en un llibre. Fou Història gris. De fet, però, un llibre va revelar-me el català. Una lectura de Cançons d’abril i de novembre, d’en Sagarra.
[...]
-¿Us és difícil d’escriure? -li pregunto-. No és fàcil. Primer cal concebre: després desenrotllar tot allò que, de fet, ja existeix; però el trasllat del pensament al paper és lent. [...]
-¿Ha existit, la Laura, o és un personatge completament imaginari?
-¿La Laura? [...] En Laura a la ciutat dels sants vaig voler dibuixar, de la meva àvia, tota la seva finor, tota la seva dolcesa. La protagonista era meva i em calgué col·locar-la en un marc, amb unes quantes anècdotes que vaig recollir justament d’allà on les coneixia. [...] Una comarca de Catalunya s’hi cregué al·ludida, i aixecà el crit al cel. [...] I és que en el fons, encara que s’hagi modernitzat, encara que tingui electricitat, i altres novetats d’aquestes, continua essent el que fou en temps de la meva àvia. Una ciutat de falsos sants, embolcallada de boira.

!Per ampliar o reforçar informació sobre l’autor:


(Material consultat: lletra.net, Escriptors.cat, Espais literaris, Gestió cultural Universitat de Girona, Wikipedia)

(Imatges extretes de: Babelio, Escriptors.cat, Amazon, Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

(Crèdit fotogràfic de l'esquema: Oriol Juste)


EXERCICIS:

1. En grups de tres o quatre alumnes realitzeu un audiovisual on presenteu la figura de Miquel Llor amb fotografies i fragments literaris, a mode de documental.

2. Sintetitza cinc aspectes a tenir en compte sobre Miquel Llor.

3. Explica l’estil literari de Miquel Llor.

4. Arran de què Llor decidí dedicar gairebé la totalitat de la seva vida a la literatura?

5. Ara treballes en una biblioteca i t’han encomant realitzar un cartell informatiu sobre la vida i obra de Miquel Llor amb imatges fotogràfiques.

6. Intenta llegir i transcriure una d’aquestes cartes vinculades a Miquel Llor.

   A)



    B)




7. Crea una obra artística que tingui vincle amb l’autor de “Laura a la ciutat dels sants”.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;