Treballem la llengua i literatura catalanes: El Noucentisme i les avantguardes. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

EL NOUCENTISME

És el nom amb el qual es coneix l’estètica que va emergir entre 1906 i 1923 a Catalunya. Primerament, convisqué amb el Modernisme durant els primers anys, i a poc a poc, l’anà substituint amb ajuda dels intel·lectuals i del poder polític. Amb el Noucentisme va sorgir el desordre i l’abundància d’idees, d’estètiques modernistes per tal que Catalunya aconseguís situar-se al mateix nivell cultural que d’altres països, amb la pretensió d’eixamplar els seus ideals per tot el país.

Les principals infraestructures culturals i educatives actuals nasqueren en aquests anys, on confluïren els interessos tan polítics com culturals: l’Institut d’Estudis Catalans (1907), L’escola Industrial (1910), universitat de caire tècnic, i la Mancomuniat de Catalunya (19144), presidida per Enric Prat de la Riba.

El moviment es desenvolupà en dues etapes diferenciades:

-Primera etapa (1906-1907):

D’inici i de posicionament dels postulats noucentistes sorgits d’Eugeni d’Ors, des de l’obra “Glosari”, que sorgia en petits articles al diari La Veu de Catalunya. També aparegueren els primers poemaris d’estètica noucentista.

-Segona etapa (1917-1923):

S’inicia amb la mort d’Enric Prat de la Riba, persona fonamental en la consolidació de l’autogovern i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, institució que destacà per la creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat. Se la coneix per la creació sota la seva gestió d’escoles i de les primeres biblioteques a Catalunya. A partir del 1918, sorgiren una sèrie de conflictes polítics que confluïren en la dictadura de Primo de Rivera i amb la marxa d’Eugeni d’Ors a Madrid, el 1923. Aquest darrer motiu, vingué arran de la mort de Prat de la Riba, protector d’Eugeni d’Ors, fet que provocà un allunyament d’aquest del partit dominant, la Lliga Regionalista i això tingué com a conseqüència que Josep Puig i Cadafalch l’expulsés del seu càrrec i d’Ors renegués de la seva cultura i llengua, i comencés a escriure en castellà.

Fou Eugeni d’Ors qui va fixar les bases del moviment noucentista a través de les pàgines de La Veu de Catalunya. Ho gestionà amb cinc punts.

.Noucentisme:

Nou. Nou-cents. Rebutjava el romanticisme i alhora, el desordre de caire sociocultural que havien generat segons ells els modernistes.

.Imperialisme:

Defensaven el moviment en tot el territorio. Les propostes havien d’abastar totes les capes socials.

.Arbitrarisme:

Partien d’elements de la realitat per a expressar idees, sorgits de la pròpia voluntat.

.Civilitat:

Basat en evitar els conflictes i promoure que les diferents classes socials esdevinguessin perfectes i un model cultural.

.Classicisme:

Cercaven l’ordre, la raó, la mesura i l’harmonia del món clàssic. Gust per tot el que vingués del Mediterrani.

La poesia noucentista

Neix el 1906 amb l’edició de dos llibres bandera: “Horacianes”, de Miquel Costa i Llobera i “Els fruits saborosos”, de Josep Carner. Van caracteritzar-se per a crear una poètica amb un estil propi. Una altra obra cabdal fou “La muntanya d’ametistes” (1908), escrita per Jaume Bofill i Mates, sota el pseudònim de Guerau de Liost. On glossa una visió idealitzada del Montseny. Una altra de les seves obres importants fou “La ciutat d’ivori” (1918), que juntament amb “Paraula en el vent” (1914), de Josep Carner van idealitzar Barcelona com a model de civilitat i cosmopolita.

Josep Carner va incorporar el simbolisme a les seves obres a partir dels anys vint amb obres com “Cor quiet” (1925), per a arribar a un nivell de reflexió metafísica amb “Nabí” (1941), obra que es considera el punt més àlgid dins de la seva trajectòria. Carner també va sobresortir en el camp teatral amb obres com “El giravolt de maig” (1928) o de narrativa, com per exemple, “Les planetes de verdum” (1918), i “Les bonhòmies” (1925). Destacà com a traductor d’obres en anglès de Daniel Defoe, Lewis Carroll, Charles Dickens, Mark Twain, i del francès, obres de Molière i La Fontaine.

LES AVANTGUARDES

L’avantguardisme és un corrent representat per autors que van optar per una posició crítica i una lluita compromesa davant de les tensions que s’incrementaven entre la burgesia i la classe obrera. També per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Foren mal vistos pel seu afany de cercar altres maneres d’expressar l’art tot destruint l’ordre i les normes establertes.

D’entre els diferents moviments d’avantguarda en destaquem els següents:

.Cubisme:

Sorgit a París durant la primera dècada del segle XX. Es van caracteritzar per destruir la realitat i ho feien amb figures geomètriques i collages (plàstics) i cal·ligrames (en poesia). Incidien en l’espectador i lector a crear-se la seva pròpia realitat i despertar-li diferents emocions.

.Futurisme:

Aparegut a Itàlia el 1909 amb la publicació del primer manifest futurista, de Tommaso Marinetti, a Le Figaro de París. Es fonamentava en eliminar el món passat, d’una cultura i d’un art caducs, i per imposar un nou art lligat a la modernitat. Exaltaven tot allò que estigués vinculat a la màquina (velocitat, audàcia, heroisme, perill, lluita...) i escrivien de manera lliure destruint la sintaxi i deixant fruir la imaginació.

.Dadaisme:

Originat a Zuric, el 1916, sota la direcció de Tristan Tzara. Proposava la negació de tot, la destrucció de les coses, valoraven l’espontaneïtat i l’atzar.

.Surrealisme:

Creat a Paris a l’entorn del 1924. Liderat per André Breton i Paul Éluard. Cercaven provocar el caos intel·lectual i generar una crisi de consciència. Incorporaven elements romàntics, mètodes científics. Recolzaven la llibertat, l’escriptura automàtica, l’humor, l’absurd.

L’avantguarda catalana

En la vessant literària, a nivell català els escriptors es manifesten en el gènere poètic.

.Entre 1915 i 1924, quan el Noucentisme estava en crisi, sota la influència del cubisme i el predomini del futurisme. Sobresurten:

-Josep Maria Junoy, fundador de la revista “Trossos” (1916-1918), introductor de les tècniques avantguardistes, amb obres destacades com “Poemes i cal·ligrames” (1920).

-Joaquim Folguera, va combinar les recerques simbolistes i va realitzar provatures d’avantguarda. Plasmat en “Traduccions i fragments” (1921).

-Joan Salvat-Papasseit, autor d’algun manifest avantguardista. Poeta autodidacte. Marca l’evolució de l’avanguarda a Catalunya, des dels orígens fins a arribar a pràctiques simbolistes. D’entre les seves obres cabdals trobem: “Poemes en ondes hertzianes” (1919), “L’irradiador del port i les gavines” (1921), com a obres més avantguardistes. No hem d’oblidar una altra seva fonamental: “El poema de la rosa als llavis” (1923).

.Entre 1925 i 1938, el panorama literari s’estava renovant després del Noucentisme, hi ha un predomini del dadaisme, i sobretot del surrealisme. Destaquen el grup de Salvador Dalí, Sebastià Gash i Lluís Muntanyà, autors del “Manifest groc” (1928), que tenia l’objectiu de transformar la vida intel·lectual catalana.

-Josep Vicenç Foix, autor fascinat pel món de les avantguardes i de la tradició. D’entre les seves obres convé recordar: “Gertrudis” (1927) i “KRTU” (1932), en prosa poètica, i “Sol, i de dol” (1947), en vers, poemari que inclou setanta sonets que barregen antiguitat i modernitat dins de l’art.