Què cal saber sobre Miquel Llor? Adreçat als de literatura

(Barcelona, 3 de maig del 1894 - Barcelona, 2 de maig del 1966)

.Els Llor provenien de l’Espluga de Francolí i els Forcada de Vic.

.El seu pare tenia un caràcter inestable i tenia problemes laborals de manera contínua.

.Era el segon de tres germans fills d’una família de menestrals que es quedaren orfes de mare de ben jovenets.

.Miquel patí una deformació física a la columna vertical. Una desviació o escoliosi de l’adolescència. Això fa que sigui poc comunicatiu. A la vegada, el lliurà del servei militar.

.Abandonà l’escola després de finalitzà els estudis primaris. Tanmateix, fou un home de lletres format de manera autodidacta, molt viatger: sobretot per Europa, coneixedor de diverses llengües, que estudià pel seu compte.

.Fou afeccionat a la música i al teatre (de sarsuela, opereta i òpera italiana), les arts, com la decoració. L’afició per les arts era compartida amb la seva germana Esperança. Fan que s’interessi per conèixer el francès i l’italià.

.Entre els vint i vint-i-dos anys, treballà com a aprenent en una impremta. Més endavant, d’oficinista a la Maquinista Terrestre i Marítima.

.Col·labora amb el seu germà gran Joan en l’elaboració de patents industrials.

.Assisteix a cursos de català i de literatura catalana per tal de millorar la llengua sota el mestratge de la Mancomunitat de Catalunya i impartits pel director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. Llor connectar amb la literatura gràcies a Josep Maria de Sagarra.

.El 1923 s’inscriu a la secció literària de l’Ateneu Barcelonès. D’aquesta manera entra en contacte amb el cercle d’autors. Al cap de poc temps, s’anima a escriure un primer esborrany de novel·la intitulat “Llibre del senyor Jeroni”, i que posteriorment, es convertirà en la seva primera novel·la ”Història grisa” (1925), on analitza la burgesia catalana de final de segle, mitjançant la pèrdua de la fortuna de la família Sert.

.Comença a escriure en el temps de la polèmica entre Carles Riba i Josep Maria de Sagarra sobre quin era el model que la novel·la catalana havia de seguir. Era una època en que autors com Carles Soldevila, Francesc Trabal, Cèsar August Jordana, Llorenç Villalonga, creen una novel·lística que defuig les normes i dels dictàmens que havien imposat generacions anteriors o que havien devaluat moviments com el Noucentisme.

.A les acaballes dels anys vint i principis dels trenta, una nova generació d’autors torna a escriure i a tenir en consideració la novel·la, la modernitzen.

.L’estil literari de Miquel Llor mostra influències innovadores provinents d’Europa, com ara James Joyce, Marcel Proust, André Gide, Italo Svevo, Alberto Moravia, Fiódor Dostoievski, Sigmund Freud, aquest trencador.

.El 1927 presenta la seva poesia “L’ofrena” als Jocs Florals de Barcelona.

.El 1928 comença a treballar com a corrector d’estil de llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona.

.La seva segona novel·la “Tàntal” (1928) on focalitza amb un personatge complex. Fou acusada d’immoral per tenir influència freudista, i que alhora, topava amb el puritanisme dominant. Explana la figura d’un obrer que contacta amb la burgesia i s’enamora d’una noia que no pot aconseguir.

.Comença a escriure contes com el recull “L’endemà del dolor” (1930), que fou guardonat amb un Premi Extraordinari de l’Ajuntament de Girona.

.El 1930 Llor entra a treballar a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. A partir del 1934 esdevé el responsable de la secció de correcció ortogràfica dels escrits en català.

.“Laura a la ciutat dels sants” (1931), la seva obra més coneguda transcorre a la plana de Vic. Rebé el premi Joan Creixells el 1930. L’obra fou agraïda tant per lectors com per la crítica. En l’obra s’hi narra la vida de Laura, una noia barcelonina que es casa amb un propietari rude i de molts cabals. Ella no acaba d’adaptar-se a l’ambient de ciutat mitjana i d’ambient rural. Aquest aspecte ja apareixia en algunes de les seves obres anteriors. S’hi glossa la incomunicació entre una societat materialista i tancada en banda, representada pel seu marit i pels habitants del poble hostil i per un altre costat, Laura, un personatge amb un nivell cultural elevat.

.El 1934 Llor ingressà com a membre del Pen Club, associació internacional d’escriptors.

.Llor destacà per una anàlisi psicològica lenta i minuciosa dels personatges. També per la descripció dels llocs on es trasllada l’acció. Caracteritza els o les protagonistes de les seves novel·les per portar-los fins al límit de les seves possibilitats, també els fa redemptors.

.La Guerra Civil talla la producció literària de molts autors. Mentre dura el conflicto bèl·lic viu a Sant Vicent dels Horts. Durant la postguerra, Miquel Llor decideix allunyar-se de la literatura. Segueix treballant a l’ajuntament de Barcelona. Desenvolupa la seva tasca de traductor.

.El 1946 l’Editorial Selecta compra els drets de les seves obres i les reedita.

El 1947 s’edita “El somriure dels sants”, on rectifica plantejaments adoptats dins de l’obra “Laura a la ciutat dels sants”. Vol ésser la segona part de “Laura a la ciutat dels sants”.

.“Un camí de Damasc” (1959) serà la seva darrera novel·la. Rebrà el premi Joanot Martorell el 1958. On a través de la figura d’un obrer convertit en acabalat ens fa prendre consciència amb una sèrie de reflexions sobre moralitat.

.El 1960 es jubila i dedica el seu temps a les antiguitats a través de la Galeria L’Aura, a Tossa de Mar. Activitat, que ja feia a destemps mentre treballava a l’Ajuntament de Barcelona en la concessió de beques. Tot i que, Llor continuava escrivint contes.

.Participa com a membre de jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor. Català.

.D’altres de les seves novel·les són: “El premi a la virtut o un idil·li a la plaça de Sant Just” (1935), “Jocs d’infants” (1950), on relata la vida de dues famílies, una de classe mitjana i l’altra de classe alta.

.Pel que fa a la seva narrativa breu, destaquen d’altres obres com: “L’esguard al mirall” (1934), “L’Oreig al desert” (1934), “Sis reculls de contes” (1934), “Cinc contes” (1947), “Tots els contes: 1925-1950” (1952),  recull la seva narrativa contística fins aleshores, “Entreacte i altres narracions” (1956), “Viatge a qui sapo n i altres narracions” (1977), aquest darrer editat de manera pòstuma.

.També escrigué algunes obres teatrals com “El lladre” o “Núvols”.

.Fou traductor d’André Gide i de Alberto Moravia.

.Col·laborà en diverses publicacions, Destino o Mirador en foren algunes.

.Al llarg de la seva obra, Llor ha destacat per ésser crític davant de la realitat. Això queda plasmat en les seves novel·les i contes. Sobretot, ho focalitza en el comportament humà i en les relacions amoroses. Presenta uns personatges de la petita burgesia de manera mediocre i que intenten sortir de l’ofuscació, tenen dificultat per comunicar-se, ho enfoca de manera costumbrista i realitza unes descripcions molt detallades, influència de Marcel Proust.

.Morí el 2 de maig de l’any 1966 després de dos anys de patir arteriosclerosi als 71 anys.

¡Un fragment d’una entrevista que Mercè Rodoreda realitzà a Miquel Llor dins de la revista Clarisme (9-12-1933). Extreta del diari Ara. Anem d’autora a autor.

-¿Com se us van declarar les afeccions literàries? -fa memòria, li resulta difícil de precisar.
-Em sembla que era cap allà l’any divuit. Un amic va dir-me que jo tenia pasta d’escriptor. Em va sorprendre. Però les paraules no van deixar-me; s’anaren clavant. Escriure? Vaig trobar-me sense noció de cap mena sobre literatura catalana. Havia llegit els clàssics castellans, però ignorava tot el d’ací. Ni sabia escriure en català. Àdhuc tot el rebombori que en aquella època va produir-se al voltant del cas Eugeni d’Ors va passar-me per alt, car estava completament apartat de tot. Després, vaig començar a llegir els nostres clàssics: Ramon Llull, Bernat Metge... Aleshores, a fi d’aprendre el català, vaig assistir a uns cursos de literatura catalana a la Generalitat, i vaig començar a fer exercicis, per tal de fer pràctiques sobre converses, per a ensinistrar-me una mica... per anar provant... Quan un dia, amb aquells exercicis que s’havien convertit en contes (sense intenció per part meva) un amic va estirar-me cap a un editor. “Impossible de publicar-li res, perquè tinc una gran abundor d’original; almenys fins d’ací dos o tres anys...”. Al cap de quinze dies, l’amic em vingué amb la nova que l’aplec de contes s’estava component per a convertir-se en un llibre. Fou Història gris. De fet, però, un llibre va revelar-me el català. Una lectura de Cançons d’abril i de novembre, d’en Sagarra.

[...]

-¿Us és difícil d’escriure? -li pregunto-. No és fàcil. Primer cal concebre: després desenrotllar tot allò que, de fet, ja existeix; però el trasllat del pensament al paper és lent. [...]

-¿Ha existit, la Laura, o és un personatge completament imaginari?
-¿La Laura? [...] En Laura a la ciutat dels sants vaig voler dibuixar, de la meva àvia, tota la seva finor, tota la seva dolcesa. La protagonista era meva i em calgué col·locar-la en un marc, amb unes quantes anècdotes que vaig recollir justament d’allà on les coneixia. [...] Una comarca de Catalunya s’hi cregué al·ludida, i aixecà el crit al cel. [...] I és que en el fons, encara que s’hagi modernitzat, encara que tingui electricitat, i altres novetats d’aquestes, continua essent el que fou en temps de la meva àvia. Una ciutat de falsos sants, embolcallada de boira.

!Per ampliar o reforçar informació sobre l’autor:

https://es.slideshare.net/sicafe/miquel-llor

(Material consultat: lletra.net, Escriptors.cat, Espais literaris, Gestió cultural Universitat de Girona, Wikipedia)

(Imatges extretes de: Babelio, Escriptors.cat, Amazon, Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

(Crèdit fotogràfic de l'esquema: Oriol Juste)

EXERCICIS:

1. En grups de tres o quatre alumnes realitzeu un audiovisual on presenteu la figura de Miquel Llor amb fotografies i fragments literaris, a mode de documental.

2. Sintetitza cinc aspectes a tenir en compte sobre Miquel Llor.

3. Explica l’estil literari de Miquel Llor.

4. Arran de què Llor decidí dedicar gairebé la totalitat de la seva vida a la literatura?

5. Ara treballes en una biblioteca i t’han encomant realitzar un cartell informatiu sobre la vida i obra de Miquel Llor amb imatges fotogràfiques.

6. Intenta llegir i transcriure una d’aquestes cartes vinculades a Miquel Llor.

   A)

    B)

7. Crea una obra artística que tingui vincle amb l’autor de “Laura a la ciutat dels sants”.