dissabte, 30 de maig del 2020

La meva paraula preferida (81): "Absort-a". Adreçat a tothom

.Absort,-a:
Adjectiu.
Persona que té l’atenció concentrada en un pensament o en una acció.
Ex:
-Es passa tota la tarda absorta en les seves preocupacions.
-Aquella jugada d’escacs el va deixar absort.

.Són sinònims:
atònit, esbalaït, embadalit, extasiat, suspès, abstret, sorprès, desconcertat, esmaperdut, corprès, estupefacte, meravellat, garratibat, admirat.

.Són antònims:
impassible, decebut, desil·lusionat.

.Justificació:
És una paraula molt culta i que dona molt de joc pel que fa a sinònims, i que podem emprar per tal d’evitar repeticions en un text. També cal tenir en compte alguns dels seus antònims.


(Imatge extreta de: Adolescents.cat)


EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el mot absort-a.

2. Aporta una paraula que has descobert recentment. Explica com la vas descobrir i per què la vols compartir.

3. Crea una gamificació amb el mot absort-a i els seus sinònims.

4. Cerca a la xarxa una imatge o realitza una fotografia que defineixi el mot absort-a. Justifica el perquè de la teva fotografia.

5. Opinió: el mot abstret l’associes a una actitud més positiva o bé negativa, i per què?

6. Fòrum: coneixies la paraula absort-a? Què t’ha semblat el joc que dona aquesta paraula juntament amb els seus sinònims?


dijous, 28 de maig del 2020

Fem una comprar per Internet i... Adreçat a tot l'alumnat

Avui ens endinsarem en una petita acció quotidiana, una compra per Internet. Segurament, n’heu fet alguna. Aquí us plantejo el problema:

Desitges comprar un pòster de la banda de rock Queen ja et va agradar el film “Bohemian Rhapsody” i el vols per a regalar a una amiga. El trobes a la pàgina web Ebay. La pàgina et remet a un venedor americà. Cliques a sobre de la imatge. Verifiques el producte, amplies la imatge, et sembla que és el que desitges i que tot estigui en condicions. Afegeixes la compra del producte i t’apareix al carret de compra. Realitzes el pagament amb tarjeta visa. Aproximadament tres setmanes després t’arriba el producte mitjançant el correu ordinari i en obrir el tub que conté el cartell, t’adones del teu error. Les mides no són les que t’esperaves. A la informació indicava 8’’ x 16’’. El tamany és inferior al que pretenies adquirir.


(Imatge extreta de: EMP)

! Aquesta fitxa requereix:
.Habilitat matemàtica.
.Habilitat lingüística.
.Habilitat digital.
.Habilitat social i ciutadana.


EXERCICIS:

1. Quin sistema de mides s’empra als Estats Units pel que fa a tamany de llibres, pòsters, i similars?

2. Quan sàpiguis el sistema de mesura que empren els americans, calcula l’equivalència per al tamany del pòster que indicava l’anunci, que era de 8’’ x 16’’ en centímetres.

3. Cerca informació a la xarxa sobre la mesura de longitud americana i realitza’n un petit resum.

4. Explica el procés que has emprat per tal de saber la mesura exacta en centímetres.

5. Realitza una carta de reclamació, primer en català i posteriorment, en anglès, per tal de donar a conèixer el teu error i que et retornin els diners, si no poden enviar-te el cartell amb les mides que esperaves.

6. Autoavalua’t: comenta què t’ha semblat la present activitat. L’has trobat útil en el nostre dia a dia? Què has après?



dimarts, 26 de maig del 2020

Conte amb valors: "El lleó i el mosquit". Adreçat a tothom


Certa vegada, un mosquit s’apropà a un lleó i li digué que no li tenia por perquè, a pesar del seu tamany, era més fort que ell. El rei dels felins, sorprès pel seu atreviment, es posà a riure, emperò l’insecte el reptà dient:
-“Si creus que pots guanyar-me, demostra-m’ho”.

Com que volia traure-se’l de sobre, el lleó el desafià a un combat. Així, el mosquit va fer sonar el seu brunzit i atacà a l’animal picant-lo moltes vegades al voltant del nas, on no tenia pèl que el protegís. Molt angoixat, el lleó va començar a unglejar-se amb les pròpies urpes fins que, cansat de fer-se mal, renuncià a la lluita. Content, el mosquit volà com un boig per tot arreu vanagloriant-se de la seva victòria. Tan orgullós estava que, sense adonar-se, s’enredà en una tela d’aranya i, en qüestió de segons, la seva propietària s’apropà amb la intenció de menjar-se’l d’una mossegada. Uns instants abans d’ésser devorat, el mosquit es lamentà:

-“Però quina dissort més gran. Jo, que he lluitat contra els més poderosos i els he vençut, ara finaré en mans d’una insignificant aranya”.

I abans de clavar-li la dent, aquesta li deixà anar:

-“No importa el grans que hagin estat els teus èxits, el que sí importa és evitar la joia, l’orgull i la prepotència per haver-los obtingut ho arruïni tot”.

 


!Curiositats:

Sabies quin és l’animal que provoca més morts? És el mosquit, a causa de la transmissió de les seves picades.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Imatge extreta de: El País)

(Traducció: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Explica el significat de tres paraules de color lila.

3. Què vol dir l’expressió clavar-li la dent?

4. Quina és la forma catalana per a l’expressió castellana darse cuenta?

5. Qui diu l’afirmació següent. A qui la dirigeix i per què?
-“Si creus que pots guanyar-me, demostra-m’ho”.

6. Quin ensenyament t’ha donat aquest conte? Per què?

7. Recull paraules que puguin incloure’s en un camp semàntic. Pensa el nom del camp que els englobarà a tots.

8. Realitza una descripció del lleó o del mosquit que apareix al conte.

9. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte amb valors. Què t’ha semblat? Per què?

10. Opinió: penses que la prepotència és perjudicial per als humans? Per què? Com la podem evitar? Raona les teves respostes.

diumenge, 24 de maig del 2020

Carta al futur... Adreçat a tothom



Avui us proposo una activitat original, redactar una carta on explanis les teves impressions i vivències d’aquest moments, com veus la teva vida d’aquí a uns anys, quins somnis tens, on et veus treballant.. Cal que imaginis com serà el teu futur: on viuràs, què faràs, si t’hauràs o no casat, com veus la vida a la Terra… sempre ho has de descriure amb esperança. Llavors, hauràs d’escollir una data del futur, per exemple, un dia, un mes i el 2035, o d’aquí a uns anys, quan hagis finalitzat 2n de Batxillerat o 4t d’ESO, si l’has fixada en dos o tres anys, el dia que la vas programar la rebràs.

Aspectes a tenir en compte:

-Realitza una pluja d’idees abans d’escriure la carta, per retenir allò del que vols parlar.

-Escriu un esborrany en format paper o digital per tal de corregir les faltes ortogràfiques, les gramaticals, endreçar correctament les idees, fer una bona presentació: pulcritud, marges a tots els costats.

-És una carta, per tant, hauràs de començar i finalitzar com una carta, per tant, amb una formalitat:
Benvolgut futur,

Una salutació ben cordial,
(signatura)

Població, 25 de maig del 2020

!Recorda que:
Entre la coma de la població i el número del dia del mes mai es posa la preposició "a". Per tant, seria incorrecte:
Població, a número + de mes del any

-La carta ha de tenir una estructura, com a tot text: un títol, una introducció, un desenvolupament i un desenllaç per paràgrafs.

-Recorda d’emprar connectors, sinònims: per a millorar i enriquir el text. Si cal, ajuda’t d’un diccionari de sinònims digital: diccionaris.cat. Un mot no ha de repetir-se més de dues vegades en un text.

-Revisió i repòs del text: quan hagis finalitzat l’escriptura de la carta, deixa-la reposar unes hores, i torna-la a agafar i a rellegir un dia o dos després, trobaràs errades i la podràs millorar.

L’escriptura d’aquesta carta t’ajudarà a ésser positiu/va, a perseverar en els valors, a lluitar pels teus somnis, a aprendre escrivint…

Som-hi, ara toca escriure!!

.La notícia en la premsa:

.Una carta al futur dins d’un film mític:


(Imatge extreta de: La Vanguardia)


EXERCICIS:

1. Llegeix la notícia que t’aporto a l’enllaç i contesta a les següents preguntes:
.Qui va ésser el creador de “La carta al futur”?
.De quin país era?
.En què consistia la seva activitat?
.Per què va decidir crear la carta?
.Quin és el seu objectiu ara que ja han passat vint anys?
.Recull una sensació que va tenir un d’aquells nens ja adults.

2. Redacta la teva carta al futur i programa-la en un dia, mes i any que hagis escollit. La rebràs en aquella data i podràs comprovar si s’han complert o no els teus desitjos. Segur que et farà gràcia rebre la carta que hauràs escrit després d’uns anys, i com si rellegissis un escrit que vas fer en la teva etapa a l’escola molts anys després. Diries, ostres, mira què vaig escriure! La carta ha de tenir entre cent i cent vint paraules. La pàgina web per a realitzar l’activitat és:


             

             Benvolgut futur,









              Rep una salutació cordial,

              (signatura)

              Població, 25 de maig del 2020





3.  Aporta el títol d’un llibre o d’un film que tractés sobre el futur. Comenta una mica de què anava l’obra o el film.

4. Fòrum: què t’ha semblat aquesta activitat? La coneixies? Has gaudit escrivint aquesta carta? Per què? Comenta les dificultats que t’han sorgit.




dissabte, 23 de maig del 2020

L'enquadrament realista dels anys seixanta. Adreçat a 4t d'ESO i als de literatura


1. El Realisme social

En els primers anys de la dècada dels seixanta, i continuant el programa marcat pel marxisme en l’àmbit europeu, en la societat catalana va generar-se un debat sobre el compromís de la literatura amb la realitat del país. La literatura havia de ser una eina efectiva de denúncia, combativa, que havia de pretendre transformar la realitat catalana, des d’un doble vessant, el del compromís antifranquista i del compromís social, de defensa de les classes treballadores.

El 1963 es va formular teòricament el Realisme històric, quan els crítics literaris Josep Maria Castellet i Joaquim Molas publiquen “Poesia catalana del segle XX”, amb la pretensió d’endreçar i sistematitzar la producció poètica fins aleshores, partint d’una ideologia marxista. Els autors preconitzen una poesia que sigui entenedora per a gran part del públic, que tracti de les tensions i dels problemes de les classes populars, com per exemple, la justícia o la llibertat, entre d’altres, i que esdevingui testimoni del moment històric que es viu.

Josep Maria Castellet


Joaquim Molas

En aquest període, a principis dels anys seixanta, i a partir d’Els Setze Jutges, va sorgir el moviment de La Nova Cançó, formada per cantants com Raimon, Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Pau Riba i Jaume Sisa. Alguns d’aquests cantants han recollit la seva producció en llibres, i d’altres, han musicat poemes clàssics i contemporanis.

                                                                     Els Setze Jutges

.Clica a l’enllaç per a ampliar informació sobre Els Setze Jutges:

2. Realisme i poesia

La poesia de caire realista que estava emergint va conviure amb d’altres propostes de tradició simbolista i experimental, com “La ciutat del temps” (1961), de Marià Manent, i “Onze Nadals i un Cap d’Any” (1960), de J.V. Foix. També podem trobar d’altres poetes com Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol, Joaquim Horta, Joan Colomines i Francesc Vallverdú que contextualitzen les seves produccions dins de l’estètica del Realisme històric dels anys seixanta, tanmateix, evolucionaran i s’endinsaran en d’altres camins estètics.

En el realisme poètic sobresurten tres tendències:
.La poesia testimonial:
De caire solidari i humanitari. La veiem en les primeres obres de Vicent Andrés Estellés i Josep Maria Llompart.

.La poesia social:
Que aposta per la col·lectivitat. Ho fa mitjançant la denúncia i el compromís social i antifranquista. Destaca en Miquel Martí i Pol amb obres poètiques com “El poble” (1966) o “La fàbrica” (1972).

.La poesia d’experiència personal:
Representada per l’obra de Gabriel Ferrater.

La poesia realista es fonamenta en la presència de l’entorn quotidià, a través dels fets més insignificants de la vida, exaltació de l’antiheroi, representant de les persones normals i corrents; el reflex de l’oralitat de la llengua del carrer, que transmet una sensació d’immediatesa i de sinceritat en els poemes, el to de la improvisació, ús desenfadat de la llengua i que contracta amb el treball acurat del poeta, en són algunes característiques.


Poetes representatius del període

.Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és autor d’una vasta producció que es basa en un reflex de la vida quotidiana del seu temps: la postguerra a Burjassot, tractada amb una gran llibertat. Els temes que tracta són variats: la mort, el sexe, una descripció crua del món quotidià, la defensa de la llengua i del seu poble. El poeta va construir una mena d’inventari de la història del país en forma de crònica, emprant un to directe i veraç, però confidencial. Entre les seves principals obres hi podem trobar: “Llibre de meravelles” (1971), “Recomane tenebres” (1972), “Horaciones” (1974) i “Mural del País valencià” (1996), aquest d’aparició pòstuma.


.Miquel Martí i Pol (1929-2003) és autor d’una extensa obra poètica que s’inicia lligada als pressupòsits del realisme històric amb obres com “El poble” (1966) o “La fàbrica” (1972). L’autor treballà com a oficinista a La Blava durant prop de trenta anys, fàbrica tèxtil del seu poble, Roda de Ter. La seva poesia mostra la realitat del dia a dia del col·lectiu de treballadors, immersos en la rutina i amb sense supòsits de millora i d’ascens social.

Aviat interioritzarà la seva veu, sobretot durant la dècada dels anys setanta, per culpa de la malaltia que pateix, l’esclerosi múltiple. És a partir d’aquí, que la seva seva producció poètica farà un gir en favor de l’exaltació i el vitalisme davant de l’adversitat. Ho veiem en obres com: “Trenta-tres poemes en tres temps” (1972), “Estimada Marta” (1978), la seva obra més coneguda; “L’àmbit de tots els àmbits” (1980), la més nacionalista; o amb un caire més simbòlic a “Llibre de solituds” (1997).



3. Manuel de Pedrolo, un narrador singular

Pedrolo (1918-1990) és una de les figures més rellevants de la literatura catalana, a causa de la seva prolífica obra al llarg del segle XX. Autor de més de cent obres. Dins del seu corpus literari trobem més de setanta novel·les, contes, assaigs, dietaris, obres de dramatització, poesia, entre d’altres. També va col·laborar habitualment en la premsa, així com també va traduir al català novel·les de grans autors contemporanis com Faulkner, Dos Passos, Kerouac, Miller, Sartre...

La censura franquista va afectar la seva obra, atès que va veure publicades algunes produccions literàries amb molt de retard, quan de fet ja les tenia escrites i que a la vegada, van veure’s afectades per supressió de fragments que n’afectaren el contingut.

Pel que fa a la seva narrativa, Pedrolo es deixa estimar per diferents corrents de pensament: l’existencialisme, el psicologisme freudià, que posa l’atenció en l’inconscient i dona importància a la sexualitat en les relacions humanes, i el marxisme, vinculat al seu ideari nacionalista. Va tractar la totalitat dels gèneres literaris narratius.

Dins de la seva obra podem trobar novel·les policíaques: “Joc brut” (1965), o “Mossegar-se la cua” (1968), polítiques: “Acte de violència” (1975), utòpiques: “Totes les bèsties de càrrega” (1967), de ciència-ficció: “Mecanoscrit del segon origen” (1974), i psicològiques: “Cendra per Martina” (1965).

Entre els anys 1957 i 1971, Pedrolo decideix prioritzar la narrativa més compromesa, de temàtica política, social i nacional, dins d’aquesta temàtica hi ha  el cicle de novel·les d’onze novel·les “Temps obert”. On l’autor fa aparèixer els mateixos personatges que mostren diferents possibilitats de desenvolupament d’una història narrativa a partir dùna mateixa situació conflictiva.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Crèdits fotogràfics: El Periódico de Catalunya, El País, Flickr, El Nacional.cat, Enciclopèdia.cat)


EXERCICIS:

1. Comenta en quin context es troba la literatura catalana dels anys seixanta.

2. Explica i amplia una de les tres tendències en què es basa el realisme històric.

3. Per què es diu que Manuel de Pedrolo va ésser un escriptor excepcional?

4. Cerca un poema de Vicent Andrés Estellés i comenta de què tracta.

5. Esmenta els temes que tracta Miquel Martí i Pol en la seva obra poètica.

6. Imagina’t que ets un/a llibreter/a, i has de recomanar una obra de Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol o Manuel de Pedrolo. Escull un autor i realitza la teva proposta argumentant la teva decisió.

7. Anomena la temàtica de l’obra de Vicent Andrés Estellés?

8. Quin era l’objectiu del realisme històric?

9. Investiga una mica per la xarxa i digues qui eren Els Setze Jutges i per què van ésser importants?

10. Realitza un petit mural fotogràfic posant nom i cognoms als autors que han sortit en aquesta fitxa.

11. Crea un joc de deu preguntes per tal de treballar a l’aula la narrativa realista dels anys seixanta.

12. Relaciona l’autor amb cada afirmació.
-Va veure publicades algunes de les seves obres amb molt de retard.
-La seva producció és considerada una crònica del país.
-La malaltia va fer que sorgís un dels poetes més importants del segle XX.
-És el màxim exponent de la poesia fruit de l’experiència personal.
-La seva obra poètica era de denúncia social.

13. Escull un dels autors destacats d’aquest període i prepara un panell informatiu amb una fotografia on recordis cinc aspectes sobre la seva vida i obra.

14. Crea un recital poètic amb els/les teus/ves companys/es de classe. Escull un poema d’un autor d’aquest període, assaja’n la lectura, recita’l en veu alta i enregistra’l en format mp3 i sense música de fons.


dimecres, 20 de maig del 2020

Conte amb valors: "La major generositat". Adreçat a tothom


Després de passar-se una bona estona observant una botiga, una nena va decidir-se a entrar a la joieria i demanà que li ensenyessin el collar de turquesa que exhibien al centre de l’expositor.

-“El vull per a la meva germana. Me l’embolicarà amb paper de regal?”, li digué la petita.

Un pèl desconfiat, el propietari de la botiga li preguntà:

-“Quants diners tens?”.

I la nena va traure de la seva butxaca un mocador en el qual havia guardat tots els seus estalvis. Deixant una darrere l’altra al mostrador les poques monedes que havia pogut reunir, li explicar al joier:

-“Vull regalar-li alguna cosa realment bonica a la meva germana. Des que va morir la meva mare, ella ha cuidat de tots nosaltres i es mereix aquest collar, que és del color dels seus ulls”.

Després d’embolcallar-lo amb un paper de seda i posar-li un llaç, l’home li lliurà el paquet a la petita.

Estava a punt de tancar el seu negoci, quan entrà per la porta una bella jove rossa d’ulls turquesa.

-“Ha venut vostè aquest collar a una nena?”, li consultà.

-“Sí, aquest mateix matí”, respongué el joier.

-“Vinc a retornar-lo, la meva germaneta no té suficients diners per a comprar-lo”, continuà la noia. El joier li replicà:

-“Emporti-se’l, és seu. Ella va pagar el preu més alt que qualssevol pot pagar. Va donar tot el que tenia”.




(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Tot Sant Cugat)



EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. La paraula prohibida: assenyala la paraula INCORRECTA de cada sèrie.

A) expositor / escaparate / aparador

B) embolicar / embolcallar / envolupar / envolver

C) estalvi / avenç / ahorro / economia / alforrament

3. Quina és la diferència entre una botiga i una tenda? Raona la teva resposta.

4. Cerca un sinònim de embolicar que apareix al conte.

5. Quin valor té la paraula que està en cursiva?

-“Quants diners tens?”.

6. En aquest conte s’inclouen diverses paraules que formen part d’un camp semàntic. Esmenta quin és i les paraules que en formen part.

7. La forma des de que és incorrecta en català. Al conte apareix la seva forma correcta. Quina és?

8. Què et sembla la reacció del joier envers la germana gran que retorna el joier?

9. Explica quin és l’ensenyament que amaga aquest conte amb valors.

10. Fòrum: comenta què t’ha semblat aquest conte. T’agradat? Per què?

dilluns, 18 de maig del 2020

Faltes d'escriptura habituals (5): Mots acabats en -ia. Adreçat a tothom



Una falta ortogràfica que porta a la confusió a molt alumnat són les terminacions en –ia. Per influència de la llengua castellana, on aquestes terminacions tenen caràcter verbal i s’accentuen: –ía, genera que diversos estudiants es pensin que en català també han d’accentuar-se aquestes terminacions, quan no és així.
En català l’acabament –ia forma un hiat, és a dir, es pronuncien dues vocals de manera separada, ho veiem:
Ex:
di-a (2 síl·labes. Correcte. Les pronunciem separades. Conté un hiat)
dia (1 síl·laba. Incorrecte. A més, és impossible pronunciar –ia en un sol cop de veu)


En castellà, hi ha dues possibilitats en:
hacia:
.Preposició. Denota el sentit d’un moviment, una tendència o una actitud.
Ex:
-Se fue hacia la tienda.

.Preposició: al voltant de, a prop de.
Ex:
-Hacia las doce mirará la película.

hacía:
.1ª i 3ª persones del pretèrit imperfet d’indicatiu.
Ex:
-A veces no hacía los deberes.

 Emperò en castellà podem trobar d’altres paraules finalitzades en –ia que no s’accentuen:
acacia, andancia, arrogancia, alternancia…


!Revisa el present llistat de mots finalitzats en –ía o –ia en castellà, el nombre és de 17625 paraules:

En canvi, en català també en trobem unes quantes, ara bé, en –ia, fent un total de 6473:

És interessant aturar-se a verificar i donar una llambregada a aquests dos llistats, perquè t’ajudarà a corregir aquesta falta tan interioritzada.

Per tant, recorda:
-ía (formes verbals en castellà) [dos cops de veu]
-ia (noms o formes verbals en català) [dos cops de veu]

Aquesta falta es realitza per interferència amb la llengua castellana i també per desconeixença i dubte.

(Imatge extreta de: Editorial MAD)

EXERCICIS:
1. Comenta per què realitzes aquesta falta ortogràfica. Què has fet per corregir-la?

2. Escriu quatre paraules en castellà en –ía i quatre en català acabades en –ia.

3. Redacta cinc oracions on aparegui almenys una paraula en –ia.

4. Com explicaries a un/a company/a de classe que no entén aquesta falta ortogràfica?

5. Crea una sopa de lletres per a cercar vuit mots finalitzats en –ia.

6. Tradueix al català les següents oracions:
-Martina tenía que hacer los deberes.
-No sabía si le daría tiempo.
-Hacía todas las cosas de maravilla.
-Lo hacía porque disfrutaba.
-Le preguntó si bailaría en el teatro.

7. Consulta el llistat de 6473 mots en català finalitzats en –ia. Esmenta’n quatre que desconeguis i aporta el seu significat.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis sobre les terminacions en -ia. Quines dificultats t’han sorgit? Com les has resoltes? En què t’ha ajudat aquesta fitxa?


divendres, 15 de maig del 2020

Faltes d'escriptura habituals (4): Imperfets en -ava. Adreçat a tothom


Ens aturem en els imperfets finalitzats en –ava de la primera conjugació (verbs en –ar), ja veureu que per culpa d’aquests podem tenir petites patinades ortogràfiques. Anem a cercar l’origen d’aquest error. Som-hi!

Per interferència amb la llengua castellana aquesta és una de les faltes més reiterades per l’alumnat de català i també pel de castellà, atès que tenen una confusió mental entre ambdues llengües. És a dir, que escriuen l’acabament –ava intercanviat entre les dues llengües, català i castellà.

Si volem corregir aquesta falta ortogràfica, simplement hem de cercar el temps verbal implicat, el pretèrit imperfet d’indicatiu, i visualitzar els seus acabaments:


En català:
En castellà:


Jo (lexema) + -ava
Tu (lexema) + -aves
Ell/a (lexema) + ava
Nosaltres (lexema) + àvem
Vosaltres (lexema) + àveu
Ells/es (lexema) + aven

                 
                   Yo (lexema) + aba
Tú (lexema) + abas
Él/Ella (lexema) + aba
Nosotros (lexema) + ábamos
Vosotros (lexema) + abais
Ellos/as (lexema) + aban
À,

Per tant, recorda:
Si has d’emprar una finalització verbal en –ava…
-AVA (en català): cantava, ballava, meditava, vomitava, rentava…
-ABA (en castellà): cantaba, bailaba, meditaba, vomitaba, lavaba…


Finalment, no oblidis que en català les formes –ÀVEM, -ÀVEU s’accentuen.
Ex:
Cantàvem, cantàveu; ballàvem, ballàveu; meditàvem, meditàveu…

Un altre aspecte a considerar, és que no hem de confondre les formes d’acabament d’imperfet de les persones: nosaltres i ells/es. Aquesta és una altra de les faltes que es repeteixen una i altra vegada en l’escriptura del temps d’imperfet, l’alumnat confon les dues formes, accentuen l’acabament –AVEN quan mai porta accent.

Nosaltres –ÀVEM (s’accentua): pintàvem, miràvem, reflexionàvem…
Ells/es –AVEN (no s’accentua): pintaven, miraven, reflexionaven…

Si hem llegit bé aquesta petita explicació i reflexió ortogràfica i hem fixat la vista i l’oïda haurem corregit tres faltes ortogràfiques importants. Les recordem:
1. Acabaments en –AVA
2. Accentuació de les formes: -ÀVEM, -ÀVEU.
3. Diferenciació de les formes:
Nosaltres (lexema) + -ÀVEM.
Ells/es (lexema) + -AVEN.

A partir d’ara, possiblement escriuràs millor. Ja no hauries de fer mai més aquestes tres faltes ortogràfiques. Molt bona escriptura!!


(Imatge extreta de: Ràdio Arenys)


EXERCICIS:

1. Sintetitza aquesta fitxa amb els elements ortogràfics fonamentals a recordar.

2. Redacta cinc oracions on apareguin formes verbals del pretèrit imperfet, és a dir, escriure frases on apareguin els següents acabaments:
-ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.

3. Crea una sopa de lletres on apareguin verbs en pretèrit imperfet.

4. Escriu la forma correcta del pretèrit imperfet d’indicatiu dins dels buits.
-La Marta ____________ (verb cantar) molt bé.
-Les amigues de la meva germana no _____________ (verb pintar) assíduament.
-Ells em __________ (verb mirar) de manera freda.
-Nosaltres ____________ (verb ballar) rock and roll.
-Vosaltres us ____________ (verb esforçar) contínuament.
-En Joan, en Martí i la Joana ____________ (verb viatjar) viatjaven sovint.
-No es __________ (verb recordar) si seria capaç de fer-ho.

5. Crea un cartell ortogràfic que ajudi a corregir les tres faltes ortogràfiques tractades en la present fitxa.

6. Comenta com explicaries aquesta fitxa ortogràfica a un/a company/a que no hagi pogut assistir a classe per malaltia. Ajuda’t d’exemples.

7. Escriu el pretèrit imperfet d’indicatiu del verb cuinar.


8. Autoavaluació: reflexiona sobre com t’han anat les activitats relatives al pretèrit imperfet d’indicatiu i també si has entès bé la teoria. Quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar les activitats? Per què? Com les has resoltes? T’ha ajudat aquesta fitxa a millorar en l’escriptura? Com?



dimecres, 13 de maig del 2020

La literatura després del desgavell bèl·lic (II). Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


1. Panorama de la narrativa

En temps de la postguerra va ésser complicat recuperar una normalitat editorial i recuperar el públic lector que hi havia anteriorment. De manera clandestina es varen crear alguns premis de novel·la (el Joanot Martorell, l’any 1947, que a partir del 1959 va passar-se a anomenar premi Sant Jordi) i de narrativa curta (el Víctor Català, l’any 1953).

Durant la dècada dels cinquanta, la generació d’escriptors/es nascuts/udes pels volts del 1930 varen iniciar una obra que a mesura que els anys passaven diversificava les seves propostes, sobretot seguint models universals, com la Generació Perduda nord-americana i de l’existencialisme francès, sorgit arran de la Segona Guerra Mundial.

D’entre aquestes noves aportacions podem trobar-ne algunes com:

-La novel·la testimoni de la guerra:
Representada per un títol ambiciós “Incerta glòria” (1956), de Joan Sales. En canvi, si ens fixem en l’experiència de l’exili, destaquen: “Tots tres surten per l’Ozama” (1946), de Vicenç Riera Llorca, i “K.L. Reich” (1963), de Joaquim Amat-Piniella, on s’hi plasma una recreació dels camps d’extermini nazi, i “Crist de 200.000 braços” (1968), d’Agustí Bartra, ambientada dins dels camps de concentració francesos.


(Joan Sales)

-La novel·la psicològica i existencial:
Que volia ésser una resposta a tots aquells interrogants que plantejaven aquells anys de depressió i de frustració. Aquí trobem l’autora Maria Aurèlia Capmany, amb novel·les com “Necessitem morir” (1952), “L’altra ciutat” (1955) i “Betúlia” (1956).


(Maria Aurèlia Capmany)

-La novel·la fantàstica o amb aires de surrealisme:
En serien un exemple “Llibre de cavalleries” (1957) i “Les històries naturals” (1960) de Joan Perucho, i “Mites” (1954), de Jordi Sarsanedas.


(Jordi Sarsanedas)

-La novel·la del realisme social:
Conreada per Josep Maria Espinàs en obres: “Com ganivets o flames” (1954), i “Combat de nit” (1959), la més destacada, que presenta apunts del gènere documental, on s’investiga les condicions de vida dels camioners.


         (Josep Maria Espinàs)

-La novel·la continuadora dels models narratius nord-americans:
Representada per Manuel de Pedrolo amb obres de novel·la negra com “Es vessa una sang fàcil” (1954), “Balanç fins a la matinada” (1963), “Cendra per Martina” (1965) i “M’enterro en els fonaments” (1967).


  (Manuel de Pedrolo)

-La novel·la de tradició psicològica:
Amb Mercè Rodoreda com a principal autora. Ella configura un dels universos narratius de més ambició i plens d’originalitat, amb títols com “La plaça del Diamant” (1962) i “Mirall trencat” (1974). Emperò, en la vessant masculina, hi ha Llorenç Villalonga, que retrata la decadència de l’aristocràcia mallorquina, en obres com “Mort de dama” (1931) i, dins del cor de la postguerra, “Bearn” (1961), “Desenllaç a Monlleó” (1963) i “Les ruïnes de Palmira” (1972), en són algunes.


      (Llorenç Villalonga)

2. Dos narradors singulars

Durant la postguerra, la narrativa catalana va sofrir i haver de viure una situació paradoxal. Per un costat, molts autors es van haver d’exiliar i els que decidiren quedar-se a Catalunya van haver d’escriure i editar en la clandestinitat. Per l’altre, van sorgir una sèrie d’autors/es de gran vàlua i que ens van llegar una gran quantitat d’obres al nivell de les importants novel·les europees i americanes de la segona meitat del segle XX. Aquesta diversitat d’obres va suposar un enriquiment de la literatura catalana, pel que fa als temes, com de les tècniques narratives i dels estils literaris.

D’entre tot el reguitzell d’autors, en sobresurten dos per damunt de la resta i que deixaran la seva empremta en generacions d’autors posteriors:

.Mercè Rodoreda (1908-1983) és l’autor/a més fonamental d’entre els novel·listes catalans. Les seves obres s’han traduït a més de trenta llengües diferents, entre d’altres hi podem trobar el vietnamita, el finès, el rus i l’hindi. Rodoreda va ésser una autora de poesia i teatre, emperò és essencial la seva obra contista amb títols com “Vint-i-dos contes “ (1958), “La meva Cristina i altres contes” (1967), i “Semblava de seda i altres contes” (1978).

A partir del 1962, l’autora va publicar obres amb una profunda interiorització psicològica. D’entre la seva novel·lística podem citar algunes de les incursions significatives en el camp de la narrativa contemporània, amb obres com “La plaça del Diamant” (1962) i “Mirall trencat” (1974), o “Aloma” (1938), “El carrer de les Camèlies” (1966) i “Jardí vora el mar” (1967). Amb aquestes obres pretén abastar amb finalitats mitificadores totes les etapes de vida de la dona. Al llarg de la seva obra, Rodoreda va passar de la descripció de la realitat a la fabulació de mites que la portaren a escriure contes i novel·les amb un alt sentit simbòlic i amb una crítica punyent: “Viatges i flors” (1980), “Quanta, quanta guerra” (1980) i la d’aparició pòstuma, “La mort i la primavera” (1986).


(Mercè Rodoreda)

.Pere Calders (1912-1994) que va editar el seu primer recull de contes “El primer arlequí”, i la novel·la curta “La Glòria del doctor Larén”, ambdues del 1936. Va alternar la dedicació literària amb l’ofici de ninotaire i el de periodista. En aquesta darrera tipologia, trobem l’obra “Unitats de xoc” (1938), que ens relata la seva experiència al front de guerra.

Calders va haver d’exiliar-se el 1939 a Mèxic, tot i que no va deixar d’escriure. Des d’allí ens arriben obres de contes com “Cròniques de la veritat oculta” (1955), premi Víctor Català, i que el va consagrar com un dels autors renovadors de la narrativa catalana de postguerra, i d’altres títols que vingueren: “Gent de l’alta vall” (1957) i “Demà a les tres de la matinada” (1959). De retorn a Catalunya, va publicar els reculls “Invasió subtil i altres contes” (1979), “Antaviana” (1979), i “Tot s’aprofita” (1983), entre d’altres. L’obra “Antaviana” fou representada per la companyia de teatre independent Dagoll Dagom, on hi havia una selecció de textos de Calders acompanyats de música de Jaume Sisa a la sala Villarroel de Barcelona el 27 de setembre del 1978. L’obra fou una gran novetat dins de l’oferta teatral barcelonina. Gràcies a aquesta estrena teatral, l’obra de Calders va anar guanyant terreny en el panorama editorial català. Calders fou conegut principalment per la seva narrativa curta, caracteritzada per la recreació de la realitat per mitjà de la fantasia i de la imaginació. Dins de les històries introdueix elements sorprenents o insòlits que fan qüestionar la realitat de la condició humana o que la desmitifiquen a través de la ironia i a més hi aporta reflexió moral.


(Pere Calders)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Crèdits fotogràfics: Núvol, RTVE, Catorze.cat, El Periódico, Som Segarra, ABC, Ctxt, El País, Amical de Mauthausen, Flickr, Catalunya m'agrada, Mercè Rodoreda, El Periódico, Avui)


EXERCICIS:
1. Esmenta i explica un dels principals models narratius que es conreen en aquest període.

2. Quina era la situació paradoxal en la qual es trobaven els autors catalans?

3. Escull un dels autors que hi ha a continuació i realitza’n una presentació de la seva vida i obra en suport digital:
Joan Sales, Vicenç Riera, Joaquim Amat-Piniella, Agustí Bartra, Maria Aurèlia Capmany, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Espinàs, Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga.

4. Relaciona les fotografies que hi ha a continuació amb el nom de l’autor/a:
Joan Perucho, Vicenç Riera, Maria Aurèlia Capmany, Agustí Bartra, Joaquim Amat-Piniella, Mercè Rodoreda.











5. Imagina’t que treballes per una editorial i et toca rellançar una obra d’aquest període. Tria’n una i realitza una campanya comercial per tal de promocionar-la. Pots donar pistes de què tracta sense explicar el llibre, però sí generar interès.

6. Manuel de Pedrolo va inspirar-se en models narratius nord-americans, concretament quins? Si cal realitza una cerca per la xarxa.

7. Quin fet provoca l’expansió de l’obra de Pere Calders dins del panorama editorial?

8. En quin tipus de novel·la va destacar Mercè Rodoreda? Per què?

9. Pere Calders va ésser conegut principalment per les seves novel·les, obra periodística o en la narrativa breu? Cita dues obres dins del camp on sobresortí.

10. Quina era la importància dels premis literaris durant els anys de postguerra?

11. Cerca un fragment d’una obra de Mercè Rodoreda, aporta’l aquí i comenta’l breument.

12. Llegeix un conte de Pere Calders i explica de quina manera converteix l’element insòlit i l’integra amb total normalitat dins de la realitat.

13. Pensa en una situació de la vida quotidiana que estigui sacsejada per un fet insòlit i crea un text breu.

14. Crea una gamificació per a treballar aquest període de temps.









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;