La literatura després del desgavell bèl·lic (II). Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

1. Panorama de la narrativa

En temps de la postguerra va ésser complicat recuperar una normalitat editorial i recuperar el públic lector que hi havia anteriorment. De manera clandestina es varen crear alguns premis de novel·la (el Joanot Martorell, l’any 1947, que a partir del 1959 va passar-se a anomenar premi Sant Jordi) i de narrativa curta (el Víctor Català, l’any 1953).

Durant la dècada dels cinquanta, la generació d’escriptors/es nascuts/udes pels volts del 1930 varen iniciar una obra que a mesura que els anys passaven diversificava les seves propostes, sobretot seguint models universals, com la Generació Perduda nord-americana i de l’existencialisme francès, sorgit arran de la Segona Guerra Mundial.

D’entre aquestes noves aportacions podem trobar-ne algunes com:

-La novel·la testimoni de la guerra:

Representada per un títol ambiciós “Incerta glòria” (1956), de Joan Sales. En canvi, si ens fixem en l’experiència de l’exili, destaquen: “Tots tres surten per l’Ozama” (1946), de Vicenç Riera Llorca, i “K.L. Reich” (1963), de Joaquim Amat-Piniella, on s’hi plasma una recreació dels camps d’extermini nazi, i “Crist de 200.000 braços” (1968), d’Agustí Bartra, ambientada dins dels camps de concentració francesos.

(Joan Sales)

-La novel·la psicològica i existencial:

Que volia ésser una resposta a tots aquells interrogants que plantejaven aquells anys de depressió i de frustració. Aquí trobem l’autora Maria Aurèlia Capmany, amb novel·les com “Necessitem morir” (1952), “L’altra ciutat” (1955) i “Betúlia” (1956).

(Maria Aurèlia Capmany)

-La novel·la fantàstica o amb aires de surrealisme:

En serien un exemple “Llibre de cavalleries” (1957) i “Les històries naturals” (1960) de Joan Perucho, i “Mites” (1954), de Jordi Sarsanedas.

(Jordi Sarsanedas)

-La novel·la del realisme social:

Conreada per Josep Maria Espinàs en obres: “Com ganivets o flames” (1954), i “Combat de nit” (1959), la més destacada, que presenta apunts del gènere documental, on s’investiga les condicions de vida dels camioners.

         (Josep Maria Espinàs)

-La novel·la continuadora dels models narratius nord-americans:

Representada per Manuel de Pedrolo amb obres de novel·la negra com “Es vessa una sang fàcil” (1954), “Balanç fins a la matinada” (1963), “Cendra per Martina” (1965) i “M’enterro en els fonaments” (1967).

  (Manuel de Pedrolo)

-La novel·la de tradició psicològica:

Amb Mercè Rodoreda com a principal autora. Ella configura un dels universos narratius de més ambició i plens d’originalitat, amb títols com “La plaça del Diamant” (1962) i “Mirall trencat” (1974). Emperò, en la vessant masculina, hi ha Llorenç Villalonga, que retrata la decadència de l’aristocràcia mallorquina, en obres com “Mort de dama” (1931) i, dins del cor de la postguerra, “Bearn” (1961), “Desenllaç a Monlleó” (1963) i “Les ruïnes de Palmira” (1972), en són algunes.

      (Llorenç Villalonga)

2. Dos narradors singulars

Durant la postguerra, la narrativa catalana va sofrir i haver de viure una situació paradoxal. Per un costat, molts autors es van haver d’exiliar i els que decidiren quedar-se a Catalunya van haver d’escriure i editar en la clandestinitat. Per l’altre, van sorgir una sèrie d’autors/es de gran vàlua i que ens van llegar una gran quantitat d’obres al nivell de les importants novel·les europees i americanes de la segona meitat del segle XX. Aquesta diversitat d’obres va suposar un enriquiment de la literatura catalana, pel que fa als temes, com de les tècniques narratives i dels estils literaris.

D’entre tot el reguitzell d’autors, en sobresurten dos per damunt de la resta i que deixaran la seva empremta en generacions d’autors posteriors:

.Mercè Rodoreda (1908-1983) és l’autor/a més fonamental d’entre els novel·listes catalans. Les seves obres s’han traduït a més de trenta llengües diferents, entre d’altres hi podem trobar el vietnamita, el finès, el rus i l’hindi. Rodoreda va ésser una autora de poesia i teatre, emperò és essencial la seva obra contista amb títols com “Vint-i-dos contes “ (1958), “La meva Cristina i altres contes” (1967), i “Semblava de seda i altres contes” (1978).

A partir del 1962, l’autora va publicar obres amb una profunda interiorització psicològica. D’entre la seva novel·lística podem citar algunes de les incursions significatives en el camp de la narrativa contemporània, amb obres com “La plaça del Diamant” (1962) i “Mirall trencat” (1974), o “Aloma” (1938), “El carrer de les Camèlies” (1966) i “Jardí vora el mar” (1967). Amb aquestes obres pretén abastar amb finalitats mitificadores totes les etapes de vida de la dona. Al llarg de la seva obra, Rodoreda va passar de la descripció de la realitat a la fabulació de mites que la portaren a escriure contes i novel·les amb un alt sentit simbòlic i amb una crítica punyent: “Viatges i flors” (1980), “Quanta, quanta guerra” (1980) i la d’aparició pòstuma, “La mort i la primavera” (1986).

(Mercè Rodoreda)

.Pere Calders (1912-1994) que va editar el seu primer recull de contes “El primer arlequí”, i la novel·la curta “La Glòria del doctor Larén”, ambdues del 1936. Va alternar la dedicació literària amb l’ofici de ninotaire i el de periodista. En aquesta darrera tipologia, trobem l’obra “Unitats de xoc” (1938), que ens relata la seva experiència al front de guerra.

Calders va haver d’exiliar-se el 1939 a Mèxic, tot i que no va deixar d’escriure. Des d’allí ens arriben obres de contes com “Cròniques de la veritat oculta” (1955), premi Víctor Català, i que el va consagrar com un dels autors renovadors de la narrativa catalana de postguerra, i d’altres títols que vingueren: “Gent de l’alta vall” (1957) i “Demà a les tres de la matinada” (1959). De retorn a Catalunya, va publicar els reculls “Invasió subtil i altres contes” (1979), “Antaviana” (1979), i “Tot s’aprofita” (1983), entre d’altres. L’obra “Antaviana” fou representada per la companyia de teatre independent Dagoll Dagom, on hi havia una selecció de textos de Calders acompanyats de música de Jaume Sisa a la sala Villarroel de Barcelona el 27 de setembre del 1978. L’obra fou una gran novetat dins de l’oferta teatral barcelonina. Gràcies a aquesta estrena teatral, l’obra de Calders va anar guanyant terreny en el panorama editorial català. Calders fou conegut principalment per la seva narrativa curta, caracteritzada per la recreació de la realitat per mitjà de la fantasia i de la imaginació. Dins de les històries introdueix elements sorprenents o insòlits que fan qüestionar la realitat de la condició humana o que la desmitifiquen a través de la ironia i a més hi aporta reflexió moral.

(Pere Calders)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Crèdits fotogràfics: Núvol, RTVE, Catorze.cat, El Periódico, Som Segarra, ABC, Ctxt, El País, Amical de Mauthausen, Flickr, Catalunya m'agrada, Mercè Rodoreda, El Periódico, Avui)

EXERCICIS:

1. Esmenta i explica un dels principals models narratius que es conreen en aquest període.

2. Quina era la situació paradoxal en la qual es trobaven els autors catalans?

3. Escull un dels autors que hi ha a continuació i realitza’n una presentació de la seva vida i obra en suport digital:

Joan Sales, Vicenç Riera, Joaquim Amat-Piniella, Agustí Bartra, Maria Aurèlia Capmany, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Espinàs, Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga.

4. Relaciona les fotografies que hi ha a continuació amb el nom de l’autor/a:
Joan Perucho, Vicenç Riera, Maria Aurèlia Capmany, Agustí Bartra, Joaquim Amat-Piniella, Mercè Rodoreda.

5. Imagina’t que treballes per una editorial i et toca rellançar una obra d’aquest període. Tria’n una i realitza una campanya comercial per tal de promocionar-la. Pots donar pistes de què tracta sense explicar el llibre, però sí generar interès.

6. Manuel de Pedrolo va inspirar-se en models narratius nord-americans, concretament quins? Si cal realitza una cerca per la xarxa.

7. Quin fet provoca l’expansió de l’obra de Pere Calders dins del panorama editorial?

8. En quin tipus de novel·la va destacar Mercè Rodoreda? Per què?

9. Pere Calders va ésser conegut principalment per les seves novel·les, obra periodística o en la narrativa breu? Cita dues obres dins del camp on sobresortí.

10. Quina era la importància dels premis literaris durant els anys de postguerra?

11. Cerca un fragment d’una obra de Mercè Rodoreda, aporta’l aquí i comenta’l breument.

12. Llegeix un conte de Pere Calders i explica de quina manera converteix l’element insòlit i l’integra amb total normalitat dins de la realitat.

13. Pensa en una situació de la vida quotidiana que estigui sacsejada per un fet insòlit i crea un text breu.

14. Crea una gamificació per a treballar aquest període de temps.