Són més de cinc
mil les llengües que es parlen al món. N’hi ha seixanta que són parlades per més de deu milions de parlants. D’aquestes
n’hi ha 250 que compten amb més d’un milió de parlants. La resta de llengües,
que formen el vuitanta per cent són parlades per menys d’un milió de persones.
El nombre de
parlants no determinen que una llengua sigui millor o més apta que una altra. Sí que és important que aquella llengua es parli, que
estigui ben viva al carrer, no únicament dins d’una casa o d’una classe d’un
centre educatiu. Si una llengua no s’empra és ben morta, únicament viva en els
documents o emprada per un àmbit petit de parlants.
Una llengua serveix per a què els parlants d’una mateixa comunitat es
relacionin entre ells a nivell comunicatiu. Les llengües són un bé cultural que mai s’ha
de perdre, patrimoni de tota la humanitat, hom hauria de saber un
mínim de tres llengües. Forma part de la riquesa que té cada individu i
cultura. A nivell curricular és essencial dominar-ne algunes com per exemple l’anglès,
el francès o l’alemany.
Els governs i
sobretot les comunitats lingüístiques són els que han de vetllar perquè una
llengua no desaparegui.
Si un govern per exemple hi posa traves, no passa res, mentre hi hagi una
comunitat lingüística d’aquella llengua, per tant, estarà ben viva, tot i els
impediments que es posin. Sovint, alguns governs no ajuden a la pervivència d’algunes
llengües, com passa al nostre altre país. Tothom ha de vetllar i posar eines
per a què una llengua no desaparegui, cal preservar-la esperonant l’ús. Tampoc ningú ha de ser
discriminat per emprar una llengua o una altra. Sempre s’ha d’emprar la
llengua materna i quan no ens entenguin i per educació emprar una altra llengua
per poder comunicar-nos amb la persona que
no ens segueix amb la nostra.
Les llengües van
evolucionant al llarg del temps, mai s’aturen, així doncs apareixen paraules noves
contínuament i sempre cal actualitzar-se, pensem per exemple, en les paraules vinculades a la
informàtica i que abans no existien: clicar, ratolí, Internet, xarxes socials...
o en anglicismes arrelats: bulling, moving, trecking... mai s’arriba a dominar completament una
llengua per molt que algú o afirmi, sempre hi ha quelcom que no se
sap.
Per un altre costat, també hi ha llengües que avancen més que unes altres,
per exemple, actualment el castellà és la segona llengua més parlada al món per
davant de l’anglès i el català és una de
les llengües més emprades a Internet segons glossa el portal Google.
D’altres llengües, malauradament desapareixen en morir el darrer parlant. Si
aquest parlant hagués transmès aquesta llengua a algun altre membre de la seva
comunitat potser avui estaria viva.
.Podeu ampliar o
reforçar continguts als següents enllaços:
(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua
catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona i ampliat per
Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: zonacomunicacio.com)
!!EXERCICIS:
1.
Cerca informació a Internet sobre el nombre de parlants
de la llengua catalana i d’alguna altra llengua del món: quants la llegeixen,
quants la parlen, quants l’entenen, quants l’escriuen.
2.
Escriu els diferents països on es parla la llengua
catalana i matisa la zona. Pots dibuixar-los en un mapa, escanejar-lo i
enganxar-lo a l’Slideshare. Si fas aquest exercici adjunta aquí l’enllaç.
3.
Fòrum: Per què penses que és important conèixer llengües o
bé penses que si parlem una llengua ja n’hi ha prou? Quines llengües coneixes,
és a dir, parles i escrius amb uns mínims de correcció? T’has ajudat algun cop
d’un traductor? Raona la teva resposta.