dilluns, 30 d’agost del 2021

La meva paraula preferida (88): "Sojornar". Adreçat a tothom

.Sojornar:      

Estar-se en un lloc durant un temps.

Ex:

-Va haver de sojornar a Lleida un parell de dies.

-A conseqüència de l’actuació, va haver de sojornar un dia a la població.


.Són sinònims:

Habitar, viure, poblar, residir, estar-se, raure, romandre, domiciliar-se.

 

.Justificació:

Paraula culta que acostumarem a trobar o a emprar en entorns de registre més elevat. Té una sonoritat molt bonica i que agrada.

(Font: GDLC i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Almeria MA)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el verb sojornar.

2. Cerca sinònims de sojornar dins de la sopa de lletres.


3. Aporta la teva paraula preferida del mes. Una que hagis après fa poc, explica el seu significat i per què l’has escollida.

4. Fòrum: coneixies la paraula sojornar? T’ha resultat útil aquesta fitxa per a ampliar el teu vocabulari de sinònims? Esmenta quines paraules has après darrerament i com vas topar amb elles.


divendres, 27 d’agost del 2021

Pautes essencials per a llegir un text en veu alta. Adreçat a tot l'alumnat


Donarem una llambregada a una sèrie d’aspectes per a tenir ben interioritzats els elements que formen part per a llegir un text correctament.

D’entrada cada persona ha de trobar el seu propi estil, atès que, cadascú és diferent.

-Dicció: és la vocalització i la pronúncia. Hem de fer que sigui real i nostra, que no ens incomodi o es noti fingida.

-Interpretació: entren en joc l’expressivitat, l’entonació, la postura: ha de ser recta i equilibrada.

-Ritme: respectar la puntuació, una velocitat adequada, tenir fluïdesa. El text mana. Cal marcar el ritme i la velocitat. No és necessari corre llegint, mai accelerar. Hem de tenir present que qui llegeix ha d’entendre el text i els/les oients també. Visualitza amb imatges allò que llegeixes.

-Escalfament: el nostre cos i veu han d’estar escalfats. De manera ràpida i efectiva. D’aquí que podem realitzar exercicis de seguretat i confiança amb el cos; exercicis de vocalització i dicció; exercicis de ritme, velocitat, èmfasi, volum de veu... per a agafar confiança i tranquil·litat. Per exemple, una exercici que podem fer és passar la llengua a la dreta i llavors a l’esquerra, com una pilota de tenis. D’altres serien: bufar, fer la moto amb els llavis; tocar-te el front com si et posessis maquillatge; enfortir el diafragma (zona de sota del pit).

Algunes estratègies que poden funcionar són imaginar-te el personatge que parla. Posteriorment, llegeix el text com si narressis un partit de futbol. Veure de quina emoció partim i com ens transformem. Experimentar. Fer exercicis de gradació de la veu, llegir una frase de menys a més intensitat i a l’inrevés. O realitzar una gradació de la veu en forma de U en llegir una altra frase.

-Preparar el diafragma:

Cal escalfar-lo abans de llegir un text. Us podeu posar la mà a sota del pit i realitzar els següents exercicis:

1. Asseguts/udes agafeu aire pel nas durant tres segons i aleshores, traure l’aire suau.

2. Asseguts/udes amb la mà al diafragma, sota del pit, traure la llengua i fer la respiració del gosset. Ràpid i amb la llengua a fora. De tres a cinc vegades.

! Existeixen tallers en línia de lectura en veu alta.

N.B. Si desitgeu aprofundir en el tema, al blog trobareu d’altres entrades que us poden ajudar en la lectura en veu alta, com per exemple:

https://llengilitcat.blogspot.com/2018/09/la-lectura-en-veu-alta-adrecat-tot.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2020/02/com-sha-de-llegir-un-text-en-veu-alta.html

 

En la següent pàgina web s’aporten algunes eines més:

https://www.lecturaenveualta.cat/eines/

 

(Imatge extreta de: Certamen de lectura en veu alta)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta els principals aspectes a tenir en compte per a realitzar una lectura en veu alta.

2. Explica en una línia cadascun dels aspectes anomenats a l’activitat 1.

3. Realitza una cerca per la xarxa i aporta una activitat que serveixi per a preparar la lectura d’un text en veu alta.

4. Escull un fragment d’un text i realitza la lectura en veu baixa un parell de vegades i després en veu alta. Comenta les sensacions que ha tingut algú que t’hagi escoltat. Si has transmès emocions, com ha vist la teva lectura...

5. Fòrum: has llegit alguna vegada en veu alta? Per què? Penses que ens costa llegir en veu alta per motius d’avergonyiment? Creus que podríem evitar aquest problema? Com?

dimarts, 24 d’agost del 2021

Combinacions dels pronoms febles. Adreçat a 2n cicle d'ESO

.Combinacions de CD + CI

En aquesta apartat veurem com se substitueixen dos complements verbals alhora, i quines normes cal seguir per a realitzar-ho correctament.

-Si hem de combinar els pronoms de CD el, la, els, les, en, ho amb el CI plural els, col·loquem primer el CI i després el CD:

Els el: Portaré el disc als amics. à Els el portaré.

Els la: Portaré la llibreta als amics. à Els la portaré.

Els els: Portaré els discs als amics. à Els els portaré.

Els les: Portaré les llibretes als amics. à Els les portaré.

Els en: Portaré discs als amics. à Els en portaré.

Els ho: Portaré això als amics. à Els ho portaré.

-Si hem de combinar els pronoms de CD el, la, els, les amb el CI singular li, col·loquem primer el CD i tot seguit el CI, però li es transforma en hi:

El + li = l’hi: Portaré el disc al veí. à L’hi portaré.

La + li = la hi: Portaré la llibreta al veí. à La hi portaré.

Els + hi = els hi: Portaré els discs al veí. à Els hi portaré.

Les + hi = les hi: Portaré les llibretes al veí. à Les hi portaré.

-Si hem de combinar el CI singular li amb els CD en, ho, primer col·loquem el CI i seguidament el CD:

Li + en = li’n: Portaré llibretes al veí. à Li’n portaré.

Li ho: Portaré això al veí. à Li ho portaré.

-Si hem de combinar els pronoms de CI li (singular) i els (plural) amb els pronoms de CD em, et, es, ens, us, es, els de CI es canvien per hi:

Em + li / els = m’hi: Em presentem al president. à M’hi presenten.

Et + li / els = t’hi: Et presenten al president. à T’hi presenten.

Es + li / els = s’hi: Es presenten al president. à S’hi presenten.

Ens + li / els = ens hi: Ens presenten al president. à Ens hi presenten.

Us + li / els = us hi: Us presenten als presidents. à Us hi presenten.

Atureu-vos un moment a veure la diferència de significat entre les següents oracions:

-Em presenten al president. à M’hi presenten. (a + el: preposició à CI)

-Em presenten el president. à Me’l presenten. (CD)

 


.Altres combinacions:

-Si hem de combinar el pronom ho amb el pronom hi, ho es canvia per el (l’):

Porta això a Barcelona. à L’hi porta. (ho + hi)

-Si hem de combinar el pronom la amb el pronom en à la’n:

Treu la beguda de la nevera. à La’n treu. (la + en)

-Si hem de combinar el pronom el amb el pronom en à l’en:

Treu el iogurt de la nevera. à L’en treu. (el + en)

 

.Errors freqüents:

Quan emprem la llengua en l’oralitat, sobretot en l’ús col·loquial, apareixen construccions que no són normatives. En veiem algunes d’habituals:

-Ús de la combinació els hi en comptes de: els el, els la, els els, els les.

Lliurarem la medalla als premiats. 

*Els hi lliurarem (incorrecta).

Els la lliurarem (correcta).

-Ús del plural CI lis, que no existeix, en lloc de los.

*Vaig dir-lis que no es retardessin (incorrecta).

Vaig dir-los que no es retardessin (correcta).

-Ús de la combinació n’hi en comptes de li’n provinent dels pronoms li + en:

Donarem caramels a l’infant.

*N’hi donarem (incorrecta).

Li’n donarem (correcta). [Per molt forçada que ens soni és l’adequada].

-Ús de la forma plena en comptes de la reforçada o del pronom se en posició final de verb, fet que genera unes combinacions complicades de transcriure.

*poseu-se’n (incorrecta), poseu-vos-en (correcta).

*mireu-els (incorrecta), mireu-los (correcta).

 

.Combinacions no acceptades

-Hi ha algunes combinacions de pronoms que no són acceptades, i llavors cal decidir quin dels dos complements volem substituir. Per tant, no s’accepten les combinacions següents:

*En + ho, *hi + ho

Recull allò del terra: recull-ho del terra; recull-ne allò.

Allò (ho)

De l’armari (en)

-Tampoc és possible combinar dos pronoms que siguin iguals, a excepció dels següents: els els.

 

.Pronoms sense funció

Els pronoms febles no sempre realitzen una funció sintàctica. De vegades no en tenen cap perquè no substitueixen cap element de l’oració, sinó que s’integren en el verb i el modifiquen o en matisen el significat. Veiem alguns exemples:

-El verb impersonal: haver-hi.

-Els verbs pronominals: adonar-se, atrevir-se, abstenir-se...

-Alguns verbs que porten la combinació de pronoms -se’n: anar-se’n, sortir-se’n...

-Els verbs anomenats “de percepció”: veure-hi, tocar-hi, sentir-hi...

-Verbs als quals el pronom la dona un valor poc determinat, neutre: ballar-la, dinyar-la...


N.B. Aquí t’adjuntem dos quadres perquè vegis les combinacions possibles.



[Clica a sobre de cada imatge per a ampliar-la]

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: País de lletres)

EXERCICIS:

1. Redacta una oració que correspongui a cadascuna de les combinacions de pronoms.

Els en:

Els els:

Li ho:

Les hi:

Els les:

2. Corregeix les combinacions de pronoms que vegis incorrectes.

Agafa-l’ho, sortir-se’n, n’hi menjarem, pinteu-els, l’hi porta, els hi regalarem, s’hi presenten.

3. Subratlla la forma correcta de cada oració.

A) Ei, ___________ en pau. (deixans / deixa’ns / deixan’s)

B) M’agradaven i _____ he comprat. (mels / mel’s / me’ls)

C) Si desitgeu llet, poseu__________. (-vos-n’hi / vos-hi / se-n’hi)

D) Els regals? __________. (obriu-els / obriue’ls / obriu-los)

4. Redacta cinc oracions en les quals hi apareguin un CD i un CD.

5. Substitueix els pronoms subratllats de cada frase.

-Treia el rellotge per la finestra.

-Ha posat les peres a la nevera.

-Mostrarem les llibretes als pares.

-Ensenyaré la casa als convidats.

-Van tallar les metxes a la Maria.

6. Esmenta quins són els errors freqüents en la combinació de pronoms.

7. Què s’ha de tenir en compte a l’hora de combinar pronoms?

8. Crea un joc per tal de treballar els pronoms.

9. Per a què serveixen els pronoms?

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa, esmenta les dificultats que t’han sorgit i com les has resoltes.

Ara pots ampliar o reforçar amb més activitats en el següent enllaç:

https://rebollengua.jimdofree.com/bagul-de-gram%C3%A0tica/3-combinacions-de-pronoms-febles/3-2-pr%C3%A0ctica/

 

divendres, 20 d’agost del 2021

Noms propis: Àngel Guimerà. Adreçat a l'ESO


.Vida

Àngel Guimerà i Jorge, era fill de pare català i de mare canària. Va néixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife i fou traspassat a Barcelona el 1924. Estigué vint-i-set anys d’estada a Tenerife, fins que el pare va liquidar el negoci familiar del vi i va tornar amb la dona i el fill de vuit anys al Vendrell. Guimerà visqué la infància i l’adolescència entre el Vendrell i Barcelona. Després de la mort del seu pare, s’instal·là de manera definitiva a Barcelona amb la seva mare.

Nasqué quan els pares encara no estaven casats, i de no ésser originari de Catalunya, així com també un fracàs sentimental amb Maria Rubió, van marcar el seu caràcter i la seva obra.

Els seus inicis literaris els trobem en llengua castellana, la materna, però ben aviat es donà a conèixer a través dels articles en català que apareixien a la revista La Jove Catalunya. El 1871 fou un dels fundadors de la revista La Renaixença, que més endavant, es convertí en un diari. Guimerà la va dirigir durant trenta anys.

Abans d’aplicar-se en l’escriptura d’obres teatrals, va participar en els jocs florals i va ésser nomenat mestre en gai saber l’any 1877, quan obtingué alhora els tres premis més destacats (la flor natural, la viola i l’englantina).

De ben jovenet s’implicà en els congressos catalanistes de començaments dels anys vuitanta del segle XIX i va esdevenir un dels oradors amb més prestigi. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges de l’any 1885 i va contribuir en la presentació de les Bases de Manresa el 1892. L’any 1895 fou escollit president de l’Ateneu Barcelonès, i en pronuncià el discurs inaugural en català.

El 1909 rebé un gran homenatge a la plaça de Catalunya de Barcelona, en motiu del seu seixantè aniversari. En morir, tal i com va succeir amb un altre gran escriptor de la Renaixença, Jacint Verdaguer, el seu enterrament va esdevenir un acte popular i multitudinari.

.Obra poètica

Tot i sobresortir en la dramatització, també ens llegà una extensa obra poètica, apareguda en diaris i revistes. S’edità més tard en dos llibres. Les seves poesies tenen un to narratiu i es poden classificar en cinc grups temàtics: història, religió, costums, experiència personal i política.

.L’obra teatral

Guimerà començà a obrir-se camí en l’escriptura teatral a l’edat de trenta-quatre anys, quan de fet, ja era un poeta conegut. Dins de la seva trajectòria dramàtica es poden establir tres períodes:

.1879-1890

L’etapa més romàntica. En aquesta època escriu tragèdies en versos de deu síl·labes, i amb un accent llunyà, influenciades per William Shakespeare. D’entre les quals destaca “Mar i cel” (1888), obra situada en la primera meitat del segle XVII i ens relata la història d’amor impossible entre la cristiana Blanca, i Saïd, cap del vaixell corsari que la té empresonada.

.1890-1900

Període de plenitud. Finalment, decideix abandonar el vers i redacta drames realistes en prosa i amb una llengua més col·loquial, emperò els conflictes continuen essent de tipologia amorosa i amb un rerefons romàntic. D’aquesta etapa sobresurten: “En Pólvora” (1893), “Maria Rosa” (1894), “Terra baixa” (1897), “La filla del mar” (1900). L’obra més popular de Guimerà és “Terra baixa”. Ha estat traduïda a quinze llengües, i fins i tot, se n’ha fet una òpera en alemany i diverses adaptacions cinematogràfiques, com per exemple, la de 1907 per Fructuós Gelabert, i la del 1917, amb el títol de “Marta of the Lowlands”, de la companyia Famous Players, a Hollywood.

.1900-1924

Durant aquests anys Guimerà pretén renovar el seu teatre adaptant-lo a les noves tendències teatrals, i s’apropa al teatre poètic de caire simbolista que realitzaven els més joves, emperò, no ho aconsegueix. D’aquest període destaca l’obra “L’aranya” (1906).

N.B. Per a saber-ne una mica més:

https://www.tnc.cat/uploads/20161208/opuscle_guimera.pdf

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Real Academia de la Historia, TNC)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta cinc aspectes rellevants de la vida d’Àngel Guimerà.

2. Realitza una presentació virtual sobre la vida i obra d’Àngel Guimerà.

3. Quina fou l’etapa més destacada dins del teatre d’en Guimerà?

4. Llegeix el present poema d’Àngel Guimerà i comenta’l per escrit.

 

CANT A LA VINYA

Que Déu te guard, oh vinya catalana!

Mar de verdor que serra amunt t'estens!

Mon pit s'eixampla al respirar ta ufana,

si enfonso els peus enmig de tos serments!

 

I et vull, i et tinc mateix que una altra esposa,

i els fills del cor els fem pujar tu i jo.

El meu amor te torna més hermosa,

i et dono fins la sang amb la suor!

 

Benhaja el sol que et besa cada dia,

i la pluja abundosa davallant

sobre tos pàmpols, llengües d'harmonia

que els aires mouen, mon delit cantant!

 

Com tos sarments s'abracen en la terra,

que s'abraci al damunt la nostra gent.

Oh vinya de la plana i de la serra,

dóna'ns força i noblesa eternament!

 

5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Guimerà va destacar més com a poeta que com a autor teatral.

B) L’obra més coneguda d’Àngel Guimerà és “Mar i cel”.

C) En la seva etapa primerenca com a dramaturg s’inspirà en Shakespeare.

D) L’obra poètica de Guimerà es pot classificar en cinc temàtiques.

E) Àngel Guimerà va néixer a Barcelona el 6 de maig de 1845.

F) El seu pare tenia una llibreteria pròpia.

G) En els seus inicis literaris començà a escriure en castellà.

H) Va col·laborar en diverses revistes i va participar en premis literaris com els jocs de Badalona.

6. Corregeix les afirmacions falses de l’activitat 5 i fes-les correctes.

7. Realitza un Booktuber sobre un llibre que hagis llegit d’Àngel Guimerà.

8. Crea un petit documental de 5’ amenitzat amb fotografies, llibres, sobre la figura del poeta i dramaturg.

 

dilluns, 16 d’agost del 2021

Usos orals i formals. Adreçat a l'ESO

 

En la llengua oral l’emissor i el receptor interactuen in situ, es veuen, comparteixen el mateix espai. Això facilita la interpretació del missatge. La persona que escolta també té un paper actiu en l’acte comunicatiu, i ha de donar pistes que ha entès el missatge. Quan parlem no sempre parlem de manera espontània, sinó que de vegades, ens cal elaborar els missatges orals.

L’exposició oral i la conferència són interaccions de tipus formal, perquè requereixen un esforç de preparació. Pretenen informar o explicar quelcom davant d’un públic. D’aquí que el tema s’hagi de tractar amb objectivitat i rigor, alhora, la informació ha de ser  clara i sistematitzada, i el nivell de llengua s’ha d’adequar al tipus de públic. Per un altre costat, també cal controlar la modulació de la veu i la gesticulació. Així com també cal emprar unes fórmules de cortesia per saludar, per felicitar, per agrair, per preguntar, per demanar disculpes, per acomiadar-se. S’han d’utilitzar fórmules per a presentar algú, com per exemple, un conferenciant i per respondre a una presentació:

“Senyores i senyors...”, “Companys...”, “Avui tenim entre nosaltres...”, “És per a mi un honor de presentar...”, “El personatge que ens acompanya no necessita presentació...”, “Us deixem, doncs, amb...”, “Cedeixo la paraula a...”.

De vegades, en finalitzar una conferència hi ha la possibilitat de continuar debatent el tema que s’hi ha exposat. Anomenem aquesta situació comunicativa col·loqui. Si en aquest intercanvi d’informació i de punts de vista i intervenen especialistes en la matèria, aleshores es tracta d’un debat. Aquest pot tenir o no un auditori.

Una altra forma d’interacció és la reunió. Una trobada amb un grup reduït de persones en igualtat de condicions per tractar alguna qüestió, cercar solucions a un problema, rebre informació, entre d’altres. Depenent del seu grau de formalitat, podem trobar reunions amb un moderador que gestioni els torns de paraula i un secretari que n’anoti les propostes i els acords en un document anomenat acta de reunió.

L’entrevista està caracteritzada perquè acostuma a tenir dos participants, i segueix l’estructura bàsica pregunta-resposta. Les preguntes s’hauran de preparar prèviament, després d’haver-se documentat sobre el personatge. A més de les entrevistes periodístiques podem trobar entrevistes de tipus: mèdic, de feina, entre advocat i presumpte delinqüent, entre pare i la tutora...

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Lifeder)

 

EXERCICIS:

1. Associa cada definició amb la tipologia adequada de comunicació oral.

A) En acabar la conferència es pot continuar parlant sobre el tema:

B) Un grup de persones es troba en un local per a tractar un tema:

C) Xerrada oral en la qual es pretén informar amb objectivitat:

D) Una persona amb preguntes preparades estableix una conversa amb una altra:

E) Després de la xerrada es realitza un intercanvi de punts de vista amb especialistes en la matèria:

2. Explica quina és la diferència entre un col·loqui i un debat.

3. Comenta els passos a seguir per tal de realitzar correctament una entrevista.

4. Cerca tres respostes a les preguntes d’una entrevista a una persona que et generi interès i pensa quina era la pregunta què li van fer.

5. Fòrum: has realitzar alguna vegada una entrevista? A qui? T’agradaria entrevista a algú en concret? Per què?

divendres, 13 d’agost del 2021

Conte amb valors: "L' ancià i les dues muntanyes. Adreçat a tothom

 

Un ancià que vivia en front de dues muntanyes, fart d’envoltar-les cada vegada que anava al poble, decidí reunir a tota la seva família i digué:

-“Com que estic cansat de rodejar les muntanyes, he pensat que ens unim per a eliminar-les i traçar un camí en línia recta”.

Als seus fills i als seus nets els va semblar una bona idea, però a la dona no:

-“Però... Això és impossible! Què fareu amb les pedres i l’arena?”.

-“Les llençarem al mar”, respongué l’ancià.

Així que tots es posaren a treballar, tant nens com els més grans, portant cistelles plenes d’arena i pedres fins al mar. Al cap d’uns mesos, s’apropà a ells un veí savi que es posà a riure i intentà dissuadir-los:

-“Prou ja! Quina ridiculesa! Com ho fareu per a remoure aquelles dues muntanyes si no sou capaços ni d’arrencar les herbes? Hauríeu de donar mitja volta... Ja tens noranta anys, no podràs lliurar-te d’aquelles muntanyes abans de morir”.

I l’ancià li digué:

-“En realitat tu no ets savi... sinó millor dir negat. Quan jo mori, continuaran amb aquest treball els meus fills, i els fills dels meus fills, i després ho faran els seus fills... Si les muntanyes no creixen, per què no serem capaços d’acabar amb elles?”.

Un altre veí no pogué rebatre aquesta pregunta.

Aquesta història deixa clar que amb esforç, constància i cooperació, podem aconseguir tot el que ens proposem.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

[Fàbula de la Xina]

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: tucuentofavorito)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte provinent de la Xina.

2. Explica el significat de les paraules de color lila.

3. Quin és l’objectiu de l’ancià? Per què?

4. L’ancià té noranta anys i encara es veu capaç de fer coses i ser útil. Penses que en els nostres dies deixem de banda a les persones grans perquè ja no les veiem capaces de fer coses per l’edat? Per què?

5. Cerca un sinònim per a cadascun dels mots:

Dissuadir:                                                                  traçar:

Rebatre:                                                                     apropà:

6. Aquesta fàbula ens transmet un ensenyament per als nostres dies. Quin és?

7. Realitza una il·lustració per a aquest conte.

8. Cerca el pronom assenyalat i esmenta la seva referència.

-“Com que estic cansat de rodejar les muntanyes, he pensat que ens unim per a eliminar-les i traçar un camí en línia recta”.

9. Aporta un fragment dialogat que aparegui al conte.

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte amb valors? T’ha agradat? Per què?

dilluns, 9 d’agost del 2021

Quina és la forma correcta "esclar" o "és clar"? Adreçat a tot l'alumnat

 


Segur que durant la lectura d’alguna obra literària has vist escrit és clar i t’has sobtat, o potser has vist impresa la forma oral esclar, i t’has preguntat... quina és la forma ortogràficament correcta? Ho veiem!

És clar és una expressió amb què hom dona per certa, assegurada, la cosa que es diu. Expressions equivalents: és segur, evident, evidentment, naturalment, per suposa, i tant.

Ex:

-Vas llegir el darrer llibre de Xavier Bosh?

-És clar!

 

-Penses que li encantarà la festa d’aniversari?

-És clar que sí, ja ho veuràs!


Te la posem en una imatge i ben gran per tal que la recordis!

En alguns parlars aquesta expressió s’empra de manera aglutinada, però la grafia esclar (adverbi) no és correcta normativament. Tampoc existeix la forma reduïda clar, atès que, és un castellanisme, ni és adequada la forma està clar.

Per tant, recorda:

És clar (forma correcta).

Esclar / clar / està clar (formes incorrectes).

Pot ser que en alguns textos trobis escrit esclar, compte, perquè no és adequada.


N.B. El més lògic seria que els gramàtics acceptessin la forma aglutinada esclar, perquè a més d’ésser la que més empren els parlants, veure escrit és clar, ni que sigui la forma adequada gramaticalment fa una mica de mal als ulls. Sovint, els gramàtics s’han basat en les formes emprades en els parlars per a admetre com a correcta una paraula pel que fa a la seva escriptura, com és el cas de mançana, com a fruita, emprada oralment en el parlar nord-occidental.


(Fonts consultades: Optimot, DIEC, GDLC)

(Imatge extreta de: agora.xtec.cat)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui la forma és clar.

2. Opinió: quina forma creus que hauria de ser la correcta a nivell gramatical: és clar o esclar? Per què? Pensa com a usuari de la llengua. Raona la teva resposta.

3. Proposa una paraula que penses que s’hauria de revisar la seva escriptura i potser ésser acceptada normativament perquè s’empra molt d’aquella manera.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;