En
qualsevol llengua podem observar que de manera constant es van incorporant
paraules noves, tot per a designar noves realitats que abans no existien. Ho
fan mitjançant diversos procediments: modificant els elements existents
(derivació, composició, habilitació), o bé introduint paraules d’altres
llengües, són anomenades manlleus.
.El manlleu: és
un mot que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra completament. És una
paraula nova que alhora serveix per a denominar nous conceptes o objectes. La
seva finalitat és adaptar la llengua a les necessitats comunicatives del
moment.
Ex:
Xat
à
forma manllevada de l’anglès chat.
En
qualsevol llengua podem trobar manlleus. La llengua catalana ha donat manlleus
i també n’ha rebut. En veiem alguns:
Mots
que el català ha prestat al castellà:
Quijote
(cuixot), faena, balance, clavel, pantalla, Palomar, trasto, rape, paella,
barretina, botifarra, ensaïmada, añorar...
Mots
que el català ha manllevat d’altres llengües:
Mòmia,
xifra (de l’àrab), iogurt (del turc), tomàquet, xiclet (del nàhualtl), calaix (del
grec), espinac (del persa), xampú (de l’hindi), flauta (de l’occità), garatge
(del francès), garbuix (de l’italià), safari (del suahili), quetxup (del xinès),
motxilla, pissarra (del basc)...
Des
del punt de vista ortogràfic, amb les formes
manllevades trobem tres maneres de procedir:
1. Recórrer a les formes alternatives de la pròpia llengua.
Programari à
forma manllevada de l’anglès software.
Contenidor à
forma manllevada de l’anglès container.
2. Adoptar la forma original sense cap canvi.
Web à
forma manllevada de l’anglès web.
Tràiler
à
forma manllevada de l’anglès trailer.
3. Adaptar la forma original al sistema lingüístic propi.
Pírcing à
forma manllevada de l’anglès piercing.
Futbol à
forma manllevada de l’anglès football.
.El neologisme: és
una paraula nova creada en una llengua mitjançant regles pròpies de formació de
mots (prefixació, sufixació, composició, sigles, anònims, abreujament,
polisèmia) o manllevada d’altres llengües. Quan un manlleu arriba a una nova
llengua, és un neologisme, emperò, amb el temps deixa de ser-ho per a ésser una
paraula més de la pròpia llengua.
En
la nostra societat hi ha diferents intercanvis culturals, científics,
tecnològics i comercials que generen la incorporació de paraules noves per a
denominar conceptes que són externs a la nostra cultura.
A
Catalunya hi ha un organisme que s’encarrega de normalitzar els neologismes, és
a dir, els mots nous de la llengua, s’anomena Termcat. Aquesta és la seva
pàgina web de consulta:
.Els barbarismes són
els mots o expressions que provenen d’altres llengües i que s’empren en lloc de
paraules de la pròpia llengua per a designar els mateixos conceptes. Són mots
que han estat manllevats innecessàriament, i que no han estan acceptats
ortogràficament per l’IEC (Institut d’Estudis Catalans). Per motius socials i
polítics, els barbarismes que més envaeixen la nostra llengua provenen de l’espanyol,
són els castellanismes. Per culpa del contacte amb d’altres cultures, també se
n’han introduït d’altres llengües.
Així
doncs, mots com ara pèsam, mantequilla, espejisme, són
barbarismes, perquè a la nostra llengua ja disposem de mots propis com per exemple
condol, mantega, miratge.
Alguns
barbarismes els detectem amb facilitat gràcies als trets fonètics o morfològics
que presenten i que no pertanyen a la nostra llengua, com el so de la j o la z
castellanes (almeja, arcén), la o final àtona (quirófano), la majoria de mots
amb el sufix -illa (pesadilla), les terminacions -an / -ín / -on (tulipán,
sillín, cinturón), els sufixos -ura (soltura) i -ez (acidez), entre d’altres.
N.B. Compte!
Els mots de la imatge són barbarismes!! No els empris en català!!
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Aprendre llengua i literatura)
EXERCICIS:
1.
Què és un manlleu? Explica-ho a partir d’un exemple.
2.
Esmenta quin procediment han sofert els següents mots:
Pàrquing
(parking):
Bistec
(beefsteak):
Amateur
(amateur):
Teclat
(keyboard):
3.
Cerca el mot correcte per als següents barbarismes.
Sillín:
bolso:
Pesadilla:
acera:
Berberetxos:
lejía:
4.
Realitza una mica d’investigació i esmenta de quina llengua han estat
manllevats els següents mots.
Coala,
anorac, gimcana, eslògan, afalagar, comanxe.
5.
Assenyala el mot incorrecte de cada sèrie.
A)
carinyós, afectuós, amable, amorós.
B)
tacanyo, gasiu, garrepa, estalviador.
C)
gallejar, presumir, xulejar, fatxendejar.
D)
espieta, xivato, delator, bocamoll.
[Activitat
extreta del llibre referenciat més amunt]
6.
Pensa en el vocabulari de la teva llengua i tres mots que creus que s’haurien d’incorporar.
Pista: objectes o coses modernes que s’han incorporat a la nostra vida
quotidiana.
7.
Classifica els següents neologismes segons la seva àrea temàtica.
Màster,
tràveling, blocar, esmaixar, flaix, píxel.
8.
Vincula els mots no admesos per l’IEC de la columna A amb els correctes de la
B.
A)
forrar, desaigüe, apretar, toldo, quiniela, candau.
B)
cadenat, prémer, tendal, folrar, desguàs, travessa.
9.
Crea un joc per tal de treballar aquesta fitxa.
10.
La paraula gamificació s’empra molt avui dia, emperò, és correcta ortogràficament
parlant? S’ha acceptat? Per què? Raona la teva resposta.
11.
Un manlleu pot arribar a ésser un neologisme? Per què?
12.
Què són els castellanismes? Anomena’n quatre. Són una cosa negativa per a la
llengua? Per què?
13.
Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a classe què és un
manlleu, neologisme i un barbarisme?
14.
Aporta una pàgina web, document o bé comenta com evitaries l’expansió de
barbarismes dins del teu corpus lèxic.
15.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present
fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada