dilluns, 16 d’agost del 2021

Usos orals i formals. Adreçat a l'ESO

 

En la llengua oral l’emissor i el receptor interactuen in situ, es veuen, comparteixen el mateix espai. Això facilita la interpretació del missatge. La persona que escolta també té un paper actiu en l’acte comunicatiu, i ha de donar pistes que ha entès el missatge. Quan parlem no sempre parlem de manera espontània, sinó que de vegades, ens cal elaborar els missatges orals.

L’exposició oral i la conferència són interaccions de tipus formal, perquè requereixen un esforç de preparació. Pretenen informar o explicar quelcom davant d’un públic. D’aquí que el tema s’hagi de tractar amb objectivitat i rigor, alhora, la informació ha de ser  clara i sistematitzada, i el nivell de llengua s’ha d’adequar al tipus de públic. Per un altre costat, també cal controlar la modulació de la veu i la gesticulació. Així com també cal emprar unes fórmules de cortesia per saludar, per felicitar, per agrair, per preguntar, per demanar disculpes, per acomiadar-se. S’han d’utilitzar fórmules per a presentar algú, com per exemple, un conferenciant i per respondre a una presentació:

“Senyores i senyors...”, “Companys...”, “Avui tenim entre nosaltres...”, “És per a mi un honor de presentar...”, “El personatge que ens acompanya no necessita presentació...”, “Us deixem, doncs, amb...”, “Cedeixo la paraula a...”.

De vegades, en finalitzar una conferència hi ha la possibilitat de continuar debatent el tema que s’hi ha exposat. Anomenem aquesta situació comunicativa col·loqui. Si en aquest intercanvi d’informació i de punts de vista i intervenen especialistes en la matèria, aleshores es tracta d’un debat. Aquest pot tenir o no un auditori.

Una altra forma d’interacció és la reunió. Una trobada amb un grup reduït de persones en igualtat de condicions per tractar alguna qüestió, cercar solucions a un problema, rebre informació, entre d’altres. Depenent del seu grau de formalitat, podem trobar reunions amb un moderador que gestioni els torns de paraula i un secretari que n’anoti les propostes i els acords en un document anomenat acta de reunió.

L’entrevista està caracteritzada perquè acostuma a tenir dos participants, i segueix l’estructura bàsica pregunta-resposta. Les preguntes s’hauran de preparar prèviament, després d’haver-se documentat sobre el personatge. A més de les entrevistes periodístiques podem trobar entrevistes de tipus: mèdic, de feina, entre advocat i presumpte delinqüent, entre pare i la tutora...

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Lifeder)

 

EXERCICIS:

1. Associa cada definició amb la tipologia adequada de comunicació oral.

A) En acabar la conferència es pot continuar parlant sobre el tema:

B) Un grup de persones es troba en un local per a tractar un tema:

C) Xerrada oral en la qual es pretén informar amb objectivitat:

D) Una persona amb preguntes preparades estableix una conversa amb una altra:

E) Després de la xerrada es realitza un intercanvi de punts de vista amb especialistes en la matèria:

2. Explica quina és la diferència entre un col·loqui i un debat.

3. Comenta els passos a seguir per tal de realitzar correctament una entrevista.

4. Cerca tres respostes a les preguntes d’una entrevista a una persona que et generi interès i pensa quina era la pregunta què li van fer.

5. Fòrum: has realitzar alguna vegada una entrevista? A qui? T’agradaria entrevista a algú en concret? Per què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;