En
la llengua oral l’emissor i el receptor interactuen in situ, es veuen,
comparteixen el mateix espai. Això facilita la interpretació del missatge. La
persona que escolta també té un paper actiu en l’acte comunicatiu, i ha de donar
pistes que ha entès el missatge. Quan parlem no sempre parlem de manera
espontània, sinó que de vegades, ens cal elaborar els missatges orals.
L’exposició oral i
la conferència són interaccions de tipus formal, perquè requereixen un esforç
de preparació. Pretenen informar o explicar quelcom davant d’un públic. D’aquí
que el tema s’hagi de tractar amb objectivitat i rigor, alhora, la informació
ha de ser clara i sistematitzada, i el
nivell de llengua s’ha d’adequar al tipus de públic. Per un altre costat, també
cal controlar la modulació de la veu i la gesticulació. Així com també cal
emprar unes fórmules de cortesia per saludar, per felicitar, per agrair, per
preguntar, per demanar disculpes, per acomiadar-se. S’han d’utilitzar fórmules
per a presentar algú, com per exemple, un conferenciant i per respondre a una
presentació:
“Senyores
i senyors...”, “Companys...”, “Avui tenim entre nosaltres...”, “És per a mi un
honor de presentar...”, “El personatge que ens acompanya no necessita
presentació...”, “Us deixem, doncs, amb...”, “Cedeixo la paraula a...”.
De
vegades, en finalitzar una conferència hi ha la possibilitat de continuar
debatent el tema que s’hi ha exposat. Anomenem aquesta situació comunicativa col·loqui. Si en aquest intercanvi
d’informació i de punts de vista i intervenen especialistes en la matèria,
aleshores es tracta d’un debat.
Aquest pot tenir o no un auditori.
Una
altra forma d’interacció és la reunió. Una trobada amb un grup reduït de
persones en igualtat de condicions per tractar alguna qüestió, cercar solucions
a un problema, rebre informació, entre d’altres. Depenent del seu grau de
formalitat, podem trobar reunions amb un moderador que gestioni els torns de
paraula i un secretari que n’anoti les propostes i els acords en un document anomenat
acta de reunió.
L’entrevista està caracteritzada perquè acostuma
a tenir dos participants, i segueix l’estructura bàsica pregunta-resposta. Les
preguntes s’hauran de preparar prèviament, després d’haver-se documentat sobre
el personatge. A més de les entrevistes periodístiques podem trobar entrevistes
de tipus: mèdic, de feina, entre advocat i presumpte delinqüent, entre pare i
la tutora...
(Material
adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide,
Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Lifeder)
EXERCICIS:
1.
Associa cada definició amb la tipologia adequada de comunicació oral.
A)
En acabar la conferència es pot continuar parlant sobre el tema:
B)
Un grup de persones es troba en un local per a tractar un tema:
C)
Xerrada oral en la qual es pretén informar amb objectivitat:
D)
Una persona amb preguntes preparades estableix una conversa amb una altra:
E)
Després de la xerrada es realitza un intercanvi de punts de vista amb
especialistes en la matèria:
2.
Explica quina és la diferència entre un col·loqui i un debat.
3.
Comenta els passos a seguir per tal de realitzar correctament una entrevista.
4.
Cerca tres respostes a les preguntes d’una entrevista a una persona que et
generi interès i pensa quina era la pregunta què li van fer.
5.
Fòrum: has realitzar alguna vegada una entrevista? A qui? T’agradaria
entrevista a algú en concret? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada