dimecres, 31 d’agost de 2022

Els Jocs Florals de Juneda. Ara que fa cent anys. Adreçat a Batxillerat

ELS JOCS FLORALS DE JUNEDA 1919

El dijous 3 d’abril del 1919 al vespre, es reuní la Junta Directiva i de la Comissió d’Acció Política de l’Associació Nacionalista local en motiu de l’organització d’uns Jocs Florals a la vila dins dels actes de la Festa Major. D’aquest fet se’n feu ressò al periòdic lleidatà El Pallaresa del dia 5 d’abril, de la mà de Galindo Torné, corresponsal junedenc del diari. Les coses anaven rodades, fins que el 24 de juliol s’anuncià el cartell amb les bases i els premis de la convocatòria, on s’esperonava “a tots els aimadors i conreuadors de les lletres pàtries a concórrer a la gaia festa projectada”, dels Jocs Florals de Juneda. L’esmentat anunci aparegué a El Ideal, El Pallaresa, Diario de Lérida, El País. No gaires dies més tard, començaren a arribar diverses composicions que recollia el secretari del jurat Lluís Olivé. En total s’havien rebut cent quaranta-cinc obres. El veredicte del jurat es fallà el 24 d’agost i estava signat pel seu president Magí Morera i Galícia. Com a fet curiós, no hi datava el nom de cap dels guardonats, sinó únicament el número dels premis ordinaris i extraordinaris amb el títol del treball presentat. En aquests primers Jocs Florals a la vila de Juneda s’hi presentaren els millors poetes de Catalunya. El jurat estava format pel folklorista Valeri Serra i Boldú, el periodista Jaume Filella, l’advocat Ramon Capdevila, mossèn Ramon Reñé i el metge Lluís Olivé. L’Associació Nacionalista mitjançant un escrit convidà a tota la corporació municipal del moment. El diumenge 31 d’agost del 1919, a l’envelat de l’era del Coix, a les cinc de la tarda, al voltant de dues mil cinc-centes persones s’aplegaren per a presenciar el lliurament dels premis, i el que esdevindria el projecte cultural més ambiciós de l’època. En la festa s’enaltiria la poesia. Els parlaments vingueren de la mà de l’escriptor Magí Morera i Galícia i del president de la Diputació de Lleida, l’advocat Romà Sol i Mestre. El primer clamà a l’encant de la poesia:

“He acudit a n’aquesta Gaia Festa perquè la Poesia té per a mi una suggestió que em fa oblidar tota cura i tota comoditat”. “Els Jocs Florals de Juneda són una finestra de Catalunya on mans amoroses han plantat els clavells encesos que proclamen la majestat de la Reina, l’hermosura de la Cort, l’adoració de la multitud i la compenetració de tots amb la Poesia”. El seu discurs finalitzà amb un to d’exaltació patriòtica després de diverses interrupcions a causa dels fervorosos aplaudiments del públic. L’acte d’obertura de la festa literària l’encetà el batlle de la vila, Pau Cornudella i Pallerola.

Posteriorment, el secretari del consistori Lluís Olivé llegí la memòria. Començaren a obrir-se les pliques. El premi de la Flor Natural correspongué a Josep Carner, Mestre en Gai Saber, amb el poema “Ram de tres roses”. Aleshores, el delegat del Mestre Carner proclamà Reina de la Festa la gentil i bella Antònia Sedó i Gómez, de cal Serra. Una comissió de joves anà a buscar a la Reina, i la Cort d’Amor juntament amb la Reina pujà al tron mentre s’escoltaven els aplaudiments, a la seva vora s`hi assegueren fins a nou dames d’honor: Regina Baget Borràs, Carme Ramon Baget, Maria Lamarca Piñol, Pilar Josa Torné, Dolors Cornudella Capdevila, Ramona Giné Rosinach, Ramona Bosch Rubió, Mariana Ribé Ruiz i Miracle Soldevila Guix.

[Antònia Sedó Gómez, Reina de la Festa]

Seguidament, el mantenidor dels Jocs Florals, Miquel Capdevila Rosinach llegí els tres sonets de Josep Carner que constituïen el poema “Ram de tres roses”, malauradament, aquest darrer no pogué assistir a l’acte commemoratiu. L’elecció de la Reina era un dels privilegis que tenia el guanyador del certamen. Aquest escollia a una jove propera, parella, o dona de distingit rang social. Acte seguit es lliuraren la resta de premis ordinaris i extraordinaris. El primer accèssit a la Flor Natural va ser atorgat a la poesia “Plany eglogal”, de Josep Palau Ximenes i el segon, al poema “Cançó de rodamon”, de Pere Salom Morera. L’Englantina fou per a la poetessa de terres barcelonines Remei Morlius d’Andreu, per la composició “Aigües lluminoses”; i els accèssits per a les poesies “Masia vella”, d’un poeta jove, Fuster , i “Ideal de pàtria”, d’un autor anònim. La Viola d’Or anà a parar al poeta mallorquí Josep M. Tous i Maroto amb “De l’hort del convent”, i es concedí un accèssit a Remei Morlius d’Andrei per “Dels vells camins de Jesús”, i al poeta Navarro Lacarte per “Paraules de cristià”.

Per un altre costat, també hi hagueren escriptors que obtingueren premis extraordinaris de poesia: Josep Carner amb “El poema del Senglar”, Guerau de Liost amb els poemes “Eximplis” i “Hivernal”, mossèn Llorenç Riber amb “Cançó d’istiu”, mossèn Cebrià Montserrat Roig amb “Convit”, Josep Maria Girona amb “Breu poema del triomf de l’Amor Diví”, Joaquim Folch i Torres amb “Simfonia d’amor”, C. Aregall amb “Esplet de virtuts”, Josep Iglésies Guizard amb “L’or fos” i Lluís Bertran Pijuan amb “Oració a la castedat”.

Els premis extraordinaris de prosa i assaig van ésser concedits a mossèn Riubert per “De la Germania”, a Maria Rossell Vilà, directora de la biblioteca de les Borges Blanques, per “Personalitat de Guillem Cervera”, a Josep Benet Petit per “Dolça enyorança”, i als junedencs Josep Maria Xammar Sala per “Harmonia” i “Fortuna Nimis”, i Eloi Reñé Oró, alumne de la Universitat Gregoriana de Roma, per “Síntesis de la doctrina cristiana”. Els aplaudiments més sentits se’ls emportà Maria Rossell, quan Magí Morera l’acompanyà a rebre el premi.



[“El Pallaresa”, 2 de setembre del 1919]

En finalitzar el repartiment de premis, els joves Josep Cornudella, Joan Duch, Francesc Benet, Josep Maria Xammar i Lluís Olivé realitzaren la lectura dels poemes guardonats dels Jocs Florals. El diputat Romà Sol i Mestre, representant els mantenidors, va realitzar el discurs d’agraïment on explanà els lemes de Fe, Pàtria i Amor, cantà un himne a la bellesa de la llengua catalana,  i dirigí un aplaudiment encoratjador als literats i lingüistes que treballen per la llengua, on motivà a emprar la llengua. Tot seguit, s’interpretà cantat “Els Segadors”, amb tothom de peu. La Reina i la Cort d’Amor abandonaren l’envelat i amb unes paraules del batlle Pau Cornudella es clogué la cerimònia, “que serà una fita en l’espiritualització de les terres urgellenques”.

Els Jocs Florals de Juneda tingueren el recolzament de personatges il·lustres de l’àmbit polític i cultural de l’època. Entre aquests, Romà Sol, que durant vuit mesos assumí un interinatge com a president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Prat de la Riba el 1917. Sol destacà el paper dels Jocs Florals en el ressorgiment de la llengua catalana i d’entre les darreres paraules que pronuncià: “Totes les llengües són bones i perfectes si serveixen per a la fi a què les ha destinades la naturalesa... podem deixar de ser tota cosa menys ser catalans”.

RAM DE TRES ROSES

ORACIÓ AL MAIG

Fes que jo, -que potser no gosaria

d’anar-li en seguiment pel corriol-,

per voler de l’atzar la trobi un dia

tot arran de mon cor, que vol i dol.

 

Que hi hagi una divina ocelleria

-tots cantadisses, amagats del sol-

Que ofeguin mon batec; i a ma agonia

 ofreni un glop de pau el fontinyol.

Que sense veure’m ella ni escapar-se,

jo em trobi als dits sa cabellera esparsa,

son respir, de mos llavis frec a frec.

 

I que ella estigui amb les parpelles closes.

(encara, dins i encanyissat de roses

Tot perquè jo no sigui temorec.

 

FOU

Aquesta fou la casa beneïda

d’Amor: un dia per aquests recers

rèiem, igual que el sol, a dins l’eixida

ploràvem, com l’aurora, pels vergers.

 

Fou enganyosa nostra joia ardida

i un deu irat volia que es desfés?

O és que la cosa folla, la mentida

és la lletjor dels dies de després?

 

És lluny o no la joventut divina?

Mir el jardí, la font i la glicina

plens dels murmuris musicals d’ahir,

 

i talment abrandada encar m’espera

sota el brancal aquella por encisera

que amb la mà alçada s’oprimeix el si.

 

A UNA DAMA

Vestida sou de tenebror com una

fetillera en tempestes cavalcant,

però teniu un capell blanc de lluna

com fada que les minva tot cantant.

 

De dia i nit la tímida vedruna

llisca per vostre coll; mor un instant.

Fareu ma vida argentadissa o bruna?

Són verds o blaus els vostres ulls d’encantat?

 

Signe del cel per quan el goig s’enruni

apar el vostre capell blanc, damunt

el negre cos tot redreçat, a punt

 

de damnar-me a les cendres i al dejuni

¿O dol duríeu per mon cor difunt

Encar que us nimbi el cap el pleniluni?

Josep Carner

[Guanyador de la Flor Natural als Jocs Florals de Juneda 1919]

 

HIVERNAL

Déu no do companyia a la vora del foc,

de la brasa madura provocant l’enderroc,

recitant el “Turmeda”

cassolà formulari que no encén ni refreda.

 

Déu nos do castanyes i torrades amb all

i el diari que ens porta el correu a cavall,

si apaivaguen les fibres

un celler selectíssim i una caixa de llibres.

 

Déu nos do la nocturna capçalera d’estels

i les sedes i randes d’una gruixa de gels,

si ens espera a l’alcova

l’ample llit, baluerna ancestral de caoba.

 

Déu nos do les rondalles que esparveren l’infant

i els rosaris que duren, llargaruts, alternant

amb cançons de pessebre

i la llarga becaina en la llarga tenebra.

 

Déu nos do la blanícia d’un gall dindi infinit

de pernill i de prunes i de pomes farcit,

si tenim vi de vinya

i, amb exòtica flaire, confitura de pinya.

 

Déu nos do la quaresma i també el dijous gras

si el dissabte de glòria ens prodiga el sal-pas

i l’amor de l’amiga,

temperada si trigo, arborada si triga.

 

Déu nos do la taral·la, contracop de l’hivern

si no es perd el senderi, si l’hivern no és etern,

si gustant-la, diries

que s’escursen els vespres i s’allarguen els dies.

Guerau de Liost

[Premiada amb un premi extraordinari als Jocs Florals de Juneda 1919]

 

QUÈ EREN I D’ON PROVENIEN ELS JOCS FLORALS?

L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte en un meravellós discurs ho explanà molt bé. Eren un certamen literari que homenatjava a la poesia. Els Jocs Florals de Barcelona foren instituïts pel rei Joan I l’any 1393, semblants als que se celebraven a Tolosa de Llenguadoc. En aquest certamen poètic es lliurava tres premis ordinaris: la Flor Natural, l’Englantina i la Viola, a tres poemes que tractaven els temes de l’Amor, la Pàtria i la Fe. D’aquí, que el lema dels Jocs Florals fos “Patria, Fides, Amor”. Els poetes que rebien el guardó d’aquests tres premis s’anomenaven “Mestres en Gai Saber”, perquè la poesia era coneguda com a “Gaia Ciència”. Llavors, el poeta que guanyava la Flor Natural tenia el dret a escollir la Reina de la Festa i que presidiria l’acte de la festa asseguda en un setial juntament amb les seves Dames d’Honor. Al llarg dels segles, aquest cerimonial patí modificacions, tanmateix, es mantingueren aquests premis durant un temps.

Passat un temps, l’any 1859 un grup de set persones, anomenats mantenidors, persones influents dins del panorama literari català, demanaren a l’Ajuntament de Barcelona de restituir els Jocs Florals i els dotessin econòmicament. Pocs mesos més tard, el primer diumenge de maig se celebraren els Jocs Florals i en finalitzar el premi s’editava el llibre amb els poemes guanyadors. Aviat alguns autors que foren premiats quedaven encasellats dins d’una manera de fer poesia que estava quedant “floralesca”, és a dir, obsoleta. D’altres autors com Santiago Rusiñol realitzaren paròdies del certamen en la comèdia teatral “Els Jocs Florals de Canprosa”, perquè els veia com un instrument propagandístic del nou catalanisme emergent, emperò la festivitat mantingué un to i un prestigi fins a la celebració del cinquantè aniversari, el 1909.

Des de Barcelona els Jocs Florals van eixamplar-se arreu de les comarques catalanes, a les illes Balears i a la Catalunya Nord. Arran de la Guerra Civil Espanyola aquests premis desaparegueren del mapa. Els vencedors del 1939 foren prohibits i foren vindicats pels catalans escampats arreu del món el 1941, per terres americanes. Hi afegiren altres premis en vers i en prosa. L’any 1971 es tornaren a celebrar a Barcelona, a la vegada que es mantenien celebrant-se a l’exili fins el 1978, any de recuperació de les institucions catalanes i reconeixement de la llengua catalana. Es tornaren a commemorar, aquest cop amb el nom de Jocs Florals del Retrobament. En els darrers anys, es va veure el classicisme dels Jocs Florals i es van eliminar les tradicions medievals: no hi havia reina de la festa, ni els tres premis esmentats: Flor Natural, Englantina, i Viola. Tampoc es realitzava un sopar ni per als premiats ni per al jurat. Es lliurava un milió de pessetes a un autor conegut. I l’escrit premiat no havia de ser inèdit, sinó que podia haver estat publicat en alguna revista i signat per l’autor/a i tot. D’aquesta manera, els Jocs Florals de Barcelona havien esdevingut un acte més, si es vol, de caire municipal. En els darrers anys, sortosament, s’ha recuperat una mica el premi, pel que fa a ésser una publicació no coneguda. Ara es dona al millor poemari inèdit i un premi de nou mil euros, emperò s’ha perdut aquell caire de festa medieval que tenia.


EPÍLEG

El 1994 Juneda celebrà uns segons Jocs Florals, que volien ésser un homenatge als junedencs que organitzaren els primers justament setanta-cinc anys després. La primera pedra s’havia posat el 23 de desembre del 1993, amb la constitució de la comissió organitzadora. El certamen es va entendre com a una continuació del premi literari d’àmbit comarcal dedicat a la memòria de dos il·lustres junedencs, Miquel Capdevila, premi de narrativa i assaig, i Jacint Rosinach, premi de poesia, patrocinats per la Mútua Junedenca. Al cap de poc temps es realitzà el cartell i el tríptic que anunciarien els 2ns Jocs Florals de Juneda. El tríptic informatiu contenia cinc seccions: una salutació, el llistat de premis ordinaris i extraordinaris, les condicions generals, els membres del jurat qualificador i el recull de poemes “Ram de tres roses”, de Josep Carner, vencedor de la Flor Natural l’any 1919.

Per a encendre la flama es realitzaren dos actes previs, dues conferències, en les quals es debatria sobre el passat i el futur dels Jocs Florals, una el 30 d’abril a les 17h, a càrrec de Roma Sol i Clot, advocat i historiador, amb “Els Jocs Florals i el fet nacional català”, i el 6 de maig a les 22h del vespre amb Josep M. Ainaud de Lasarte, “Els Jocs Florals avui”. Els membres del jurat foren els següents: president, Guillem Viladot i Puig, escriptor; vicepresident, Jordi Pàmias i Grau, poeta; vocals: Romà Sol i Clot, advocat i historiador; Josep Borrell i Figuera, poeta i crític literari; Xavier Macià i Costa, escriptor i crític literari; Rosa Farran i Falcó, poetessa i pedagoga; secretari; Joan Cornudella i Olivart, filòleg; mantenidor, Josep Vallverdú i Aixalà, escriptor.

[“La Mañana”, 13 de març del 1994]

En aquests jocs es lliuraren els premis amb unes quantitats sucoses a la Sala del Teatre Municipal , antic “Foment” de la vila. Hi guanyaren autors ben consolidats com Pere Bellmunt, amb “Ja és gat vell” i Josep Maria Albaigès, amb “El botiguer” Premi a la Tercera Edat; Pere Barrufet-Couñago, “La saga dels entremaliats”, Premi extraordinari d’assaig; Lluís Solé i Perich, amb “On s’amaga la por”, Premi extraordinari de prosa; Montserrat Costa i Vilatimó, amb “Tríptic”, Premi extraordinari de poesia”; Pere Bellmunt, “Or garriguenc”, Premi extraordinari de poesia; Josep Maria Albaigès, amb “Ficció total”, Premi extraordinari de poesia”; Anton Sala-Cornadó, amb “Arbres fruiters”, Premi extraordinari de poesia; Miquel Maria Gibert, amb “Capvespre”, Premi extraordinari de poesia; Josep-Francesc Delgado, amb “In concert”, Premi ordinari de poesia. Viola d’or i argent; Víctor M. Verdú, amb “Psiques”, 1r accèssit a la Viola; Roser Casals, amb “De Rams a Pasqua”, Premi a la Viola d’or i argent; Alícia Tello, amb “Sardana del cor del poble”, Premi ordinari de poesia. Englantina d’or i argent. 2n accèssit; Salvador Sunyer, amb “La senyera”, 1r accèssit; Albert Pera, amb “Catalunya polièdrica”, Premi a l’Englantina d’or i argent; Roser Casals, amb “Mars solcades”, Premi ordinari de poesia. Flor Natural; Josep-Francesc Delgado, amb “A frec de núvols”, 1r accèssit a la Flor Natural; Anton Sala-Cornadó, amb “Poma d’or, fulla caiguda. Hipotenusa”, Premi a la Flor Natural. Multitud de premis per a autors consagrats, dels quals, els mitjans de premsa escrita se’n feren ressò amb titulars del caire:


[Cartell de la 2a festa literària. Extret de: Calaix.gencat.cat]

“Los Jocs Florals de Juneda, un club sin poetas jóvenes”, de La Mañana del 20 de juny del 1994, tanmateix, els 2ns Jocs Florals de Juneda foren oblidats per TV3, Avui, Segre, fet criticat en una carta al director del 8 de juliol del mateix any intitulada “L’oblit dels Jocs Florals de Juneda”, després d’un treball intens per part de la Comissió Organitzadora durant set mesos i de manera diària. Aquest fet denotava que de vegades la cultura interessava poc, emperò pel motiu que fos, s’optava més per la notícia sensacionalista.

Els 2ns Jocs Florals de Juneda foren un èxit rotund, amb una grata participació, fins a 103 escriptors/es, fent un total de 253 treballs presentats entre poesia, assaig i narrativa. Amb obres vingudes d’arreu de les contrades catalanes, les Illes Balears i fins i tot, una de Suïssa. Tingueren una assistència de quatre-centes persones entre les quals hi hagueren personalitats de la política i economia lleidatana. D’aquests Jocs Florals en fou mantenidor l’escriptor Josep Vallverdú, que aleshores era col·laborador habitual del diari Segre. Realitzà un discurs d’elogi de la poesia, en el qual feu esment de fragments poètics de Joan Duch, Àngel Guimerà, Màrius Torres, Salvador Espriu, Josep Maria Llompart, Josep Carner, Agustí Bartra, Jordi Pere Cerdà, Miquel Costa i Llobera o Miquel Martí i Pol.

 

[“La Mañana”, 20 de juny del 1994]

Els Jocs Florals de Juneda tal i com els coneixem en la seva vessant clàssica, no tingueren continuïtat, tanmateix foren dues fantàstiques nits literàries que val la pena recordar per la qualitat de les obres presentades. Ara bé, la vila de Juneda continua lligada a l’àmbit literari amb el “Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors”, certamen que cavalca des del 2000 i l’esplèndida tasca literària que realitza la editorial Fonoll, des de bell antuvi. El 31 d’agost del 1919 i el 19 de juny del 1994 foren dues dates memorables, inoblidables per a la vila de Juneda, aquí va aquest petit record!

Josep Maria Corretger Olivart

Agost del 2022


[Font: “Els Jocs Florals de Juneda 1919 i 1994, compilat per Joan Cornudella Olivart, Pagès Editors, Lleida, 1996.]

[Imatges extretes de: llibre citat, Arxiu Cerdanya, Vikipèdia]

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]


EXERCICIS:

1. Què eren els Jocs Florals? Quins premis s’hi lliuraven?

2. On s’originaren els Jocs Florals?

3. Per què s’estengueren arreu de les contrades catalanes?

4. Els Jocs Florals de Barcelona mantenen la seva essència dels orígens?

5. Fòrum: és necessari crear un certamen literari per a mantenir una generació d’autors/es? Per què?


diumenge, 28 d’agost de 2022

Conte amb valors: "L' usurer i el seu ase". Adreçat a tothom


Un home vell, ric i avar, prestava diners a interessos usurers. Cada dia anava a recaptar el que li devien, però aquestes sortides l’esgotaven tant que comprà un ase, i el cuidava tant que només el muntava quan se sentia veritablement extenuat, que eren poques vegades a l’any.

Un dia de molta calor, i havent de realitzar un llarg trajecte, l’usurer s’emportà amb ell l’ase. A meitat del camí decidí muntar-lo i, després de pocs quilòmetres, poc acostumat a carregar persones, començar a panteixar. El seu amo, temorós que l’animal finís, baixà i li tragué l’albarda.

L’ase pensà que ja no necessitava els seus serveis i donà mitja volta, allunyant-se del seu amo, que li demanà que retornés. Aquest decidí regressar a casa amb l’albarda carregada a collibè, comprovant que en arribar, amb gran alegria, l’ase també estava allí. Emperò el cansament de carregar tants quilòmetres l’albarda al llom el feu emmalaltir durant un mes.

Aquesta faula xinesa ens ensenya que cal aprendre a renunciar en el moment oportú per a poder avançar.


(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Literatura & Tradiciones)

  

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca al diccionari i explica el significat de tres paraules assenyalades en color blau.

3. Explica què significa l’expressió “a collibè”.

4. Opinió: què en penses de l’actitud de l’ase envers el seu amo?

5. Subratlla la forma correcta de les següents parelles de mots:

Debien / devien;                     a collibè / a collibè;                            faula / fàbula;

Aubarda / albarda;                  extenuat / estenuat;                            panteixar / pantejar

6. Escriu dos sinònims de cadascun dels mots següents:

Extenuat:                                                                             panteixar:

7. A qui fa referència el pronom “-se” i el “li”?

L’ase pensà que ja no necessitava els seus serveis i donà mitja volta, allunyant-se del seu amo, que li demanà que retornés.

8. Cerca mots que apareguin al conte i tinguin un significat positiu.

9. Quin aprenentatge pots extraure del conte per als nostres dies?

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què?

 

dijous, 25 d’agost de 2022

Vocabulari visual (19): el mercat 2. Adreçat a l'Aula d'acollida i 1r cicle d'ESO

 

Tornem de nou al mercat per a revisar una mica el vocabulari i ampliar-lo. Mira les imatges i aprèn vocabulari de manera senzilla i ràpida.


Aprèn algunes frases falca per anar a comprar:





[Clica a sobre de les imatges per a fer-les més grans]


N.B. Pots ampliar o reforçar informació en el següent enllaç:

https://catala.weebly.com/uploads/3/1/2/8/3128745/n1_g1_u7_apunts_catala.pdf


[Imatges extretes de: gencat.cat, Google]

 

EXERCICIS:

1. Escriu la frase o pregunta que s’adequa a cada situació:

.Arribes a una parada i preguntes qui va davant teu:

.Preguntes quant val una cosa:

.La venedora et pregunta si vols quelcom més:

.El venedor et pregunta què desitges:

2. Observa la imatge i esmenta deu coses que hi vegis.



3. Esbrina de què parlem.

.Objecte que protegeix una parada del sol:

.Objecte de vímet que serveix per a dipositar la compra:

.Objecte metàl·lic que indica els quilos del que has comprat:

.Objecte de fusta, plàstic o cartró que conté l’aliment:

.Objecte amb dues rodes que t’ajuda a transportar la compra:

4. Practica una conversa amb un company de classe. Un fa de venedor i l’altre de client.

5. Cerca mots referents al mercat en la present sopa de lletres.



6. Descriu com és el mercat de la teva vila o ciutat. Què hi podem trobar?

dilluns, 22 d’agost de 2022

Els signes de puntuació (1): el punt. Adreçat a tothom

La puntuació d’un text mai té una única possibilitat, atès que, reflexa les pauses i entonacions que apareixen al llenguatge parlat. També hi podem trobar signes de puntuació de caire textual, és a dir, amb vincle amb l’entonació o la sintaxi.

Ex:

Corre? Corre! Corre.

Per un altre costat, també n’hi ha de convencionals, fruit d’acords establerts i que no necessàriament coincideixen en totes les llengües, com ara les abreviatures.

Ex:

Pl. Francesc Macià.

 

EL PUNT

Signe (.)

.Indica una pausa més marcada. Cal aturar-se un segon quan en trobes un durant la lectura d’un text.


Ús textual:

.El punt i seguit acaba un període de sentit complet. Separa oracions que no estan relacionades de manera directa.

Ex:

-No entenia per què va fer tard. L’accident en podia haver estat una causa.

.El punt i a part separa paràgrafs on es tracten temes diferents.

.El punt i final clou un text.


Ús convencional:

.En les abreviatures: Sr., T.

.Per separar les hores dels minuts: 14.55 h.

[Atenció: les hores es poden escriure amb un punt que separa les hores dels minuts o bé amb dos. Totes dues formes són correctes. Ex: 16:45 o 16.45]

.Per separar els milers, milions: 20.000 e.

 

ÚS INCORRECTE

No hem d’escriure un punt en els casos següents:

.En els símbols i les sigles:

h (símbol d’hora)

ESO (sigla)

.Al final dels títols, subtítols i rètols:

No passeu

.Després de punts suspensius i dels signes d’interrogació i exclamació:

Bona tarda!

.Al darrere d’una datació:

Lleida, 21 d’agost del 2022

.En els nombres cardinals utilitzats com a ordinal:

Fou nascut el 1965.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

[Imatge extreta de: gemmacampsp]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta els principals usos del punt.

2. Escriu un exemple de punt per a cadascun dels següents casos:

.Abreviatura:

.Hora:

.Milions:

3. Explica la diferència entre el punt i el punt i a part mitjançant un exemple per a cadascun.

4. En quins casos és incorrecte escriure un punt?

5. Corregeix els punts que vegis incorrectes.

No correu.

12:25.

20.44

3 de juliol del 2024.

OTAN.

6. Un dels errors més grans en una lectura d’un text o d’un fragment literari és trobar-se amb un punt i no aturar-se, llavors, empalmar amb l’oració següent. Què pot produir aquest fet? A què es degut aquesta errada? Què es pot fer per a resoldre-la?

dimecres, 17 d’agost de 2022

"Contes per a l'Eloi" (8): "Dos coixos", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r cicle d'ESO

 


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]



EXERCICIS:

1. Per què no menjava el lleó?

2. La mona anava coixa, per quin motiu?

3. Quin tracte proposa la mona al lleó?

4. Com aconsegueixen finalment el menjar la mona i el lleó?

5. Quan finalitza el tracte entre la mona i el lleó?

6. Creus que en acabar el conte la mona i el lleó continuen essent amics? Per què?

7. Quin penses que és el tema principal del conte? Raona la teva resposta.

8. Cerca al diccionari dues paraules que tens a sota i explica el seu significat.

Enfilar-se, malmenat, enretirar-se, esberlava, queixalar.

9. Quins són els aspectes a tenir presents per a tenir una bona amistat?

10. Fòrum: què t’ha semblat el conte? T’ha agradat? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;