ELS JOCS FLORALS DE JUNEDA 1919
El
dijous 3 d’abril del 1919 al vespre, es reuní la Junta Directiva i de la
Comissió d’Acció Política de l’Associació Nacionalista local en motiu de
l’organització d’uns Jocs Florals a la vila dins dels actes de la Festa Major.
D’aquest fet se’n feu ressò al periòdic lleidatà El Pallaresa del dia 5
d’abril, de la mà de Galindo Torné, corresponsal junedenc del diari. Les coses
anaven rodades, fins que el 24 de juliol s’anuncià el cartell amb les bases i
els premis de la convocatòria, on s’esperonava “a tots els aimadors i
conreuadors de les lletres pàtries a concórrer a la gaia festa projectada”,
dels Jocs Florals de Juneda. L’esmentat anunci aparegué a El Ideal, El
Pallaresa, Diario de Lérida, El País. No gaires dies més
tard, començaren a arribar diverses composicions que recollia el secretari del
jurat Lluís Olivé. En total s’havien rebut cent quaranta-cinc obres. El
veredicte del jurat es fallà el 24 d’agost i estava signat pel seu president
Magí Morera i Galícia. Com a fet curiós, no hi datava el nom de cap dels
guardonats, sinó únicament el número dels premis ordinaris i extraordinaris amb
el títol del treball presentat. En aquests primers Jocs Florals a la vila de
Juneda s’hi presentaren els millors poetes de Catalunya. El jurat estava format
pel folklorista Valeri Serra i Boldú, el periodista Jaume Filella, l’advocat
Ramon Capdevila, mossèn Ramon Reñé i el metge Lluís Olivé. L’Associació
Nacionalista mitjançant un escrit convidà a tota la corporació municipal del
moment. El diumenge 31 d’agost del 1919, a l’envelat de l’era del Coix, a les
cinc de la tarda, al voltant de dues mil cinc-centes persones s’aplegaren per a
presenciar el lliurament dels premis, i el que esdevindria el projecte cultural
més ambiciós de l’època. En la festa s’enaltiria la poesia. Els parlaments
vingueren de la mà de l’escriptor Magí Morera i Galícia i del president de la
Diputació de Lleida, l’advocat Romà Sol i Mestre. El primer clamà a l’encant de
la poesia:
“He
acudit a n’aquesta Gaia Festa perquè la Poesia té per a mi una suggestió que em
fa oblidar tota cura i tota comoditat”. “Els Jocs Florals de Juneda són una
finestra de Catalunya on mans amoroses han plantat els clavells encesos que
proclamen la majestat de la Reina, l’hermosura de la Cort, l’adoració de la
multitud i la compenetració de tots amb la Poesia”. El seu discurs finalitzà
amb un to d’exaltació patriòtica després de diverses interrupcions a causa dels
fervorosos aplaudiments del públic. L’acte d’obertura de la festa literària
l’encetà el batlle de la vila, Pau Cornudella i Pallerola.
Posteriorment,
el secretari del consistori Lluís Olivé llegí la memòria. Començaren a obrir-se
les pliques. El premi de la Flor Natural correspongué a Josep Carner, Mestre en
Gai Saber, amb el poema “Ram de tres roses”. Aleshores, el delegat del Mestre
Carner proclamà Reina de la Festa la gentil i bella Antònia Sedó i Gómez, de
cal Serra. Una comissió de joves anà a buscar a la Reina, i la Cort d’Amor juntament
amb la Reina pujà al tron mentre s’escoltaven els aplaudiments, a la seva vora
s`hi assegueren fins a nou dames d’honor: Regina Baget Borràs, Carme Ramon
Baget, Maria Lamarca Piñol, Pilar Josa Torné, Dolors Cornudella Capdevila,
Ramona Giné Rosinach, Ramona Bosch Rubió, Mariana Ribé Ruiz i Miracle Soldevila
Guix.
[Antònia
Sedó Gómez, Reina de la Festa]
Seguidament,
el mantenidor dels Jocs Florals, Miquel Capdevila Rosinach llegí els tres
sonets de Josep Carner que constituïen el poema “Ram de tres roses”,
malauradament, aquest darrer no pogué assistir a l’acte commemoratiu. L’elecció
de la Reina era un dels privilegis que tenia el guanyador del certamen. Aquest
escollia a una jove propera, parella, o dona de distingit rang social. Acte
seguit es lliuraren la resta de premis ordinaris i extraordinaris. El primer
accèssit a la Flor Natural va ser atorgat a la poesia “Plany eglogal”, de Josep
Palau Ximenes i el segon, al poema “Cançó de rodamon”, de Pere Salom Morera.
L’Englantina fou per a la poetessa de terres barcelonines Remei Morlius
d’Andreu, per la composició “Aigües lluminoses”; i els accèssits per a les
poesies “Masia vella”, d’un poeta jove, Fuster , i “Ideal de pàtria”, d’un
autor anònim. La Viola d’Or anà a parar al poeta mallorquí Josep M. Tous i
Maroto amb “De l’hort del convent”, i es concedí un accèssit a Remei Morlius
d’Andrei per “Dels vells camins de Jesús”, i al poeta Navarro Lacarte per
“Paraules de cristià”.
Per
un altre costat, també hi hagueren escriptors que obtingueren premis
extraordinaris de poesia: Josep Carner amb “El poema del Senglar”, Guerau de
Liost amb els poemes “Eximplis” i “Hivernal”, mossèn Llorenç Riber amb “Cançó
d’istiu”, mossèn Cebrià Montserrat Roig amb “Convit”, Josep Maria Girona amb
“Breu poema del triomf de l’Amor Diví”, Joaquim Folch i Torres amb “Simfonia
d’amor”, C. Aregall amb “Esplet de virtuts”, Josep Iglésies Guizard amb “L’or
fos” i Lluís Bertran Pijuan amb “Oració a la castedat”.
Els
premis extraordinaris de prosa i assaig van ésser concedits a mossèn Riubert
per “De la Germania”, a Maria Rossell Vilà, directora de la biblioteca de les
Borges Blanques, per “Personalitat de Guillem Cervera”, a Josep Benet Petit per
“Dolça enyorança”, i als junedencs Josep Maria Xammar Sala per “Harmonia” i
“Fortuna Nimis”, i Eloi Reñé Oró, alumne de la Universitat Gregoriana de Roma,
per “Síntesis de la doctrina cristiana”. Els aplaudiments més sentits se’ls
emportà Maria Rossell, quan Magí Morera l’acompanyà a rebre el premi.
[“El
Pallaresa”, 2 de setembre del 1919]
En
finalitzar el repartiment de premis, els joves Josep Cornudella, Joan Duch,
Francesc Benet, Josep Maria Xammar i Lluís Olivé realitzaren la lectura dels
poemes guardonats dels Jocs Florals. El diputat Romà Sol i Mestre, representant
els mantenidors, va realitzar el discurs d’agraïment on explanà els lemes de
Fe, Pàtria i Amor, cantà un himne a la bellesa de la llengua catalana, i dirigí un aplaudiment encoratjador als
literats i lingüistes que treballen per la llengua, on motivà a emprar la
llengua. Tot seguit, s’interpretà cantat “Els Segadors”, amb tothom de peu. La
Reina i la Cort d’Amor abandonaren l’envelat i amb unes paraules del batlle Pau
Cornudella es clogué la cerimònia, “que serà una fita en l’espiritualització de
les terres urgellenques”.
Els
Jocs Florals de Juneda tingueren el recolzament de personatges il·lustres de
l’àmbit polític i cultural de l’època. Entre aquests, Romà Sol, que durant vuit
mesos assumí un interinatge com a president de la Mancomunitat de Catalunya
després de la mort de Prat de la Riba el 1917. Sol destacà el paper dels Jocs
Florals en el ressorgiment de la llengua catalana i d’entre les darreres
paraules que pronuncià: “Totes les llengües són bones i perfectes si serveixen
per a la fi a què les ha destinades la naturalesa... podem deixar de ser tota
cosa menys ser catalans”.
RAM
DE TRES ROSES
ORACIÓ
AL MAIG
Fes
que jo, -que potser no gosaria
d’anar-li
en seguiment pel corriol-,
per
voler de l’atzar la trobi un dia
tot
arran de mon cor, que vol i dol.
Que
hi hagi una divina ocelleria
-tots
cantadisses, amagats del sol-
Que
ofeguin mon batec; i a ma agonia
ofreni un glop de pau el fontinyol.
Que
sense veure’m ella ni escapar-se,
jo
em trobi als dits sa cabellera esparsa,
son
respir, de mos llavis frec a frec.
I
que ella estigui amb les parpelles closes.
(encara,
dins i encanyissat de roses
Tot
perquè jo no sigui temorec.
FOU
Aquesta
fou la casa beneïda
d’Amor:
un dia per aquests recers
rèiem,
igual que el sol, a dins l’eixida
ploràvem,
com l’aurora, pels vergers.
Fou
enganyosa nostra joia ardida
i
un deu irat volia que es desfés?
O
és que la cosa folla, la mentida
és
la lletjor dels dies de després?
És
lluny o no la joventut divina?
Mir
el jardí, la font i la glicina
plens
dels murmuris musicals d’ahir,
i
talment abrandada encar m’espera
sota
el brancal aquella por encisera
que
amb la mà alçada s’oprimeix el si.
A
UNA DAMA
Vestida
sou de tenebror com una
fetillera
en tempestes cavalcant,
però
teniu un capell blanc de lluna
com
fada que les minva tot cantant.
De
dia i nit la tímida vedruna
llisca
per vostre coll; mor un instant.
Fareu
ma vida argentadissa o bruna?
Són
verds o blaus els vostres ulls d’encantat?
Signe
del cel per quan el goig s’enruni
apar
el vostre capell blanc, damunt
el
negre cos tot redreçat, a punt
de
damnar-me a les cendres i al dejuni
¿O
dol duríeu per mon cor difunt
Encar
que us nimbi el cap el pleniluni?
Josep
Carner
[Guanyador
de la Flor Natural als Jocs Florals de Juneda 1919]
HIVERNAL
Déu
no do companyia a la vora del foc,
de
la brasa madura provocant l’enderroc,
recitant
el “Turmeda”
cassolà
formulari que no encén ni refreda.
Déu
nos do castanyes i torrades amb all
i
el diari que ens porta el correu a cavall,
si
apaivaguen les fibres
un
celler selectíssim i una caixa de llibres.
Déu
nos do la nocturna capçalera d’estels
i
les sedes i randes d’una gruixa de gels,
si
ens espera a l’alcova
l’ample
llit, baluerna ancestral de caoba.
Déu
nos do les rondalles que esparveren l’infant
i
els rosaris que duren, llargaruts, alternant
amb
cançons de pessebre
i
la llarga becaina en la llarga tenebra.
Déu
nos do la blanícia d’un gall dindi infinit
de
pernill i de prunes i de pomes farcit,
si
tenim vi de vinya
i,
amb exòtica flaire, confitura de pinya.
Déu
nos do la quaresma i també el dijous gras
si
el dissabte de glòria ens prodiga el sal-pas
i
l’amor de l’amiga,
temperada
si trigo, arborada si triga.
Déu
nos do la taral·la, contracop de l’hivern
si
no es perd el senderi, si l’hivern no és etern,
si
gustant-la, diries
que
s’escursen els vespres i s’allarguen els dies.
Guerau
de Liost
[Premiada
amb un premi extraordinari als Jocs Florals de Juneda 1919]
QUÈ EREN I D’ON PROVENIEN
ELS JOCS FLORALS?
Passat
un temps, l’any 1859 un grup de set persones, anomenats mantenidors, persones
influents dins del panorama literari català, demanaren a l’Ajuntament de
Barcelona de restituir els Jocs Florals i els dotessin econòmicament. Pocs
mesos més tard, el primer diumenge de maig se celebraren els Jocs Florals i en
finalitzar el premi s’editava el llibre amb els poemes guanyadors. Aviat alguns
autors que foren premiats quedaven encasellats dins d’una manera de fer poesia
que estava quedant “floralesca”, és a dir, obsoleta. D’altres autors com
Santiago Rusiñol realitzaren paròdies del certamen en la comèdia teatral “Els
Jocs Florals de Canprosa”, perquè els veia com un instrument propagandístic del
nou catalanisme emergent, emperò la festivitat mantingué un to i un prestigi
fins a la celebració del cinquantè aniversari, el 1909.
Des de Barcelona els Jocs Florals van eixamplar-se arreu de les comarques catalanes, a les illes Balears i a la Catalunya Nord. Arran de la Guerra Civil Espanyola aquests premis desaparegueren del mapa. Els vencedors del 1939 foren prohibits i foren vindicats pels catalans escampats arreu del món el 1941, per terres americanes. Hi afegiren altres premis en vers i en prosa. L’any 1971 es tornaren a celebrar a Barcelona, a la vegada que es mantenien celebrant-se a l’exili fins el 1978, any de recuperació de les institucions catalanes i reconeixement de la llengua catalana. Es tornaren a commemorar, aquest cop amb el nom de Jocs Florals del Retrobament. En els darrers anys, es va veure el classicisme dels Jocs Florals i es van eliminar les tradicions medievals: no hi havia reina de la festa, ni els tres premis esmentats: Flor Natural, Englantina, i Viola. Tampoc es realitzava un sopar ni per als premiats ni per al jurat. Es lliurava un milió de pessetes a un autor conegut. I l’escrit premiat no havia de ser inèdit, sinó que podia haver estat publicat en alguna revista i signat per l’autor/a i tot. D’aquesta manera, els Jocs Florals de Barcelona havien esdevingut un acte més, si es vol, de caire municipal. En els darrers anys, sortosament, s’ha recuperat una mica el premi, pel que fa a ésser una publicació no coneguda. Ara es dona al millor poemari inèdit i un premi de nou mil euros, emperò s’ha perdut aquell caire de festa medieval que tenia.
EPÍLEG
El
1994 Juneda celebrà uns segons Jocs Florals, que volien ésser un homenatge als
junedencs que organitzaren els primers justament setanta-cinc anys després. La
primera pedra s’havia posat el 23 de desembre del 1993, amb la constitució de
la comissió organitzadora. El certamen es va entendre com a una continuació del
premi literari d’àmbit comarcal dedicat a la memòria de dos il·lustres
junedencs, Miquel Capdevila, premi de narrativa i assaig, i Jacint Rosinach,
premi de poesia, patrocinats per la Mútua Junedenca. Al cap de poc temps es
realitzà el cartell i el tríptic que anunciarien els 2ns Jocs Florals de
Juneda. El tríptic informatiu contenia cinc seccions: una salutació, el llistat
de premis ordinaris i extraordinaris, les condicions generals, els membres del
jurat qualificador i el recull de poemes “Ram de tres roses”, de Josep Carner,
vencedor de la Flor Natural l’any 1919.
[“La
Mañana”, 13 de març del 1994]
En aquests jocs es lliuraren els premis amb unes quantitats sucoses a la Sala del Teatre Municipal , antic “Foment” de la vila. Hi guanyaren autors ben consolidats com Pere Bellmunt, amb “Ja és gat vell” i Josep Maria Albaigès, amb “El botiguer” Premi a la Tercera Edat; Pere Barrufet-Couñago, “La saga dels entremaliats”, Premi extraordinari d’assaig; Lluís Solé i Perich, amb “On s’amaga la por”, Premi extraordinari de prosa; Montserrat Costa i Vilatimó, amb “Tríptic”, Premi extraordinari de poesia”; Pere Bellmunt, “Or garriguenc”, Premi extraordinari de poesia; Josep Maria Albaigès, amb “Ficció total”, Premi extraordinari de poesia”; Anton Sala-Cornadó, amb “Arbres fruiters”, Premi extraordinari de poesia; Miquel Maria Gibert, amb “Capvespre”, Premi extraordinari de poesia; Josep-Francesc Delgado, amb “In concert”, Premi ordinari de poesia. Viola d’or i argent; Víctor M. Verdú, amb “Psiques”, 1r accèssit a la Viola; Roser Casals, amb “De Rams a Pasqua”, Premi a la Viola d’or i argent; Alícia Tello, amb “Sardana del cor del poble”, Premi ordinari de poesia. Englantina d’or i argent. 2n accèssit; Salvador Sunyer, amb “La senyera”, 1r accèssit; Albert Pera, amb “Catalunya polièdrica”, Premi a l’Englantina d’or i argent; Roser Casals, amb “Mars solcades”, Premi ordinari de poesia. Flor Natural; Josep-Francesc Delgado, amb “A frec de núvols”, 1r accèssit a la Flor Natural; Anton Sala-Cornadó, amb “Poma d’or, fulla caiguda. Hipotenusa”, Premi a la Flor Natural. Multitud de premis per a autors consagrats, dels quals, els mitjans de premsa escrita se’n feren ressò amb titulars del caire:
[Cartell
de la 2a festa literària. Extret de: Calaix.gencat.cat]
“Los
Jocs Florals de Juneda, un club sin poetas jóvenes”, de La Mañana del 20 de
juny del 1994, tanmateix, els 2ns Jocs Florals de Juneda foren oblidats per
TV3, Avui, Segre, fet criticat en una carta al director del 8 de juliol del
mateix any intitulada “L’oblit dels Jocs Florals de Juneda”, després d’un
treball intens per part de la Comissió Organitzadora durant set mesos i de
manera diària. Aquest fet denotava que de vegades la cultura interessava poc,
emperò pel motiu que fos, s’optava més per la notícia sensacionalista.
Els 2ns Jocs Florals de Juneda foren un èxit rotund, amb una grata participació, fins a 103 escriptors/es, fent un total de 253 treballs presentats entre poesia, assaig i narrativa. Amb obres vingudes d’arreu de les contrades catalanes, les Illes Balears i fins i tot, una de Suïssa. Tingueren una assistència de quatre-centes persones entre les quals hi hagueren personalitats de la política i economia lleidatana. D’aquests Jocs Florals en fou mantenidor l’escriptor Josep Vallverdú, que aleshores era col·laborador habitual del diari Segre. Realitzà un discurs d’elogi de la poesia, en el qual feu esment de fragments poètics de Joan Duch, Àngel Guimerà, Màrius Torres, Salvador Espriu, Josep Maria Llompart, Josep Carner, Agustí Bartra, Jordi Pere Cerdà, Miquel Costa i Llobera o Miquel Martí i Pol.
[“La
Mañana”, 20 de juny del 1994]
Els
Jocs Florals de Juneda tal i com els coneixem en la seva vessant clàssica, no
tingueren continuïtat, tanmateix foren dues fantàstiques nits literàries que
val la pena recordar per la qualitat de les obres presentades. Ara bé, la vila
de Juneda continua lligada a l’àmbit literari amb el “Premi Joan Duch de poesia
per a joves escriptors”, certamen que cavalca des del 2000 i l’esplèndida tasca
literària que realitza la editorial Fonoll, des de bell antuvi.
Josep
Maria Corretger Olivart
Agost del 2022
[Font:
“Els Jocs Florals de Juneda 1919 i 1994, compilat per Joan Cornudella Olivart,
Pagès Editors, Lleida, 1996.]
[Imatges
extretes de: llibre citat, Arxiu Cerdanya, Vikipèdia]
[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]
EXERCICIS:
1. Què eren els Jocs Florals? Quins premis
s’hi lliuraven?
2. On s’originaren els Jocs Florals?
3. Per què s’estengueren arreu de les
contrades catalanes?
4. Els Jocs Florals de Barcelona mantenen
la seva essència dels orígens?
5. Fòrum: és necessari
crear un certamen literari per a mantenir una generació d’autors/es? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada