dissabte, 27 de febrer del 2021

"La casa de foc", la gran novel·la de Francesc Serés. Adreçat a tothom


Al llarg dels darrers vint anys, l’autor Francesc Serés (Saidí, 1972) ha anat obrint-se camí dins del panorama literari català, fins arribar a consolidar-lo. Aquesta empresa l’ha aconseguida gràcies a l’escriptura d’obres com “Els ventres de la terra” (2000), finalista del Premi Pere Calders i Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas; “L’arbre sense tronc” (2001), Premi Ciutat de Badalona; “Una llengua de plom” (2002), “De fems i de marbres” (2003), “La força de la gravetat” (2006), Premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa i Nacional de Cultura de literatura; “La matèria prima” (2007), “Contes russos” (2009), Premi de la Crítica Catalana i Ciutat de Barcelona; “Mossegar la poma” (2012) i “La pell de frontera” (2014), Premi de la Crítica Serra d’Or de narració.

Serés, originari d’una família de pagesos, es va llicenciar en Belles Arts i en Antropologia social i cultural. A la vegada, compagina l’escriptura amb la investigació i la docència. Precisament, en aquest darrer àmbit dirigeix la Residència Faber de Creació  a Olot i també treballa com a director de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull de Barcelona. Col·laborador de mitjans escrits com el diari “Ara” o “El País”. Ara bé, curiosament, va iniciar-se en el camp creatiu amb disciplines ben allunyades de l’escriptura, com ho són la pintura i la fotografia, tot i que, s’hi interrelacionen. Ha fonamentat la seva carrera literària sobretot en tres gèneres: la novel·la, el relat curt i el teatre. La majoria dels seus llibres els trobareu en una mateixa editorial, Quaderns Crema.

Fa poc ha retornat amb un as sota la màniga, “La casa de foc” (2020), una novel·la llarga i treballada, de sis-centes pàgines, que inclou diversitat d’històries i que l’han avalat com a vencedor del Premi Proa de novel·la, a més de ser molt ben rebuda tant per la crítica com pel gran públic. Aquest ha estat el seu refugi durant els darrers anys, en un esforç unànime per a culminar una obra brillant.

Si ens endinsem en “La casa de foc”, Serés glossà que el narrador de la novel·la, que podria ésser perfectament un alter ego de l’autor, tot i que no ho és, es quedà a viure a Sallent, i allí conegué un micromón durant sis anys, curiosament, els mateixos que l’autor tardà a redactar l’obra, perquè va patir inseguretats, a més d’haver-ho de compaginar amb la Residència Faber de Creació i l’Institut Ramon Llull. Així doncs, un desconegut arriba a un lloc i es converteix en un arquetipus. Emperò, els altres també no són coneguts. Allí van esdevenint-se fets i a poc a poc, en el dia a dia, van establint coneixença. És aquí com explanà l’escriptor que el temps, l’espai i les persones fan la resta. Tant l’autor com el lector van apropiant-se d’elles. Ells són els principals coneixedors de les relacions que s’estableixen entre ells, les voluntats, les inseguretats. Llavors, cal ésser hàbil per a emprar una narrativa efectiva per tal que ajudi a recordar-los. La principal trama de la novel·la depèn de tantes altres que hi tenen un vincle, com si fos un llibre dins d’altres llibres.

En obres com “La pell de la frontera” (2014) i “Mossegar-se la poma” (2012), aquesta darrera escrita per encàrrec editorial, hi apareix el món de la parella, atès que, Serés va viure una separació. Tot hi influeix, com explicà: “Quan tens un conflicte propi l’acabes explicant. De la necessitat en farem virtut”. També es va trobar que ningú havia emmarcat cap obra literària a Sallent, perquè com deia ell: “És un lloc complicat des del punt de vista narratiu. I vaig pensar, què en quedaria dels anys que vaig viure allí? Tinc milers de fotografies d’aquell temps. El perdràs? Per què no li dones una forma. És narcicista estar en el centre del món”.

“La casa de foc” és una novel·la circular. Comença pel final. A mesura que l’escrivia, li anava arribant la inspiració sense aturador: “Em venien al cap els personatges com si fossin màgia, com el saurí que cerca aigua”. Emperò les vivències que un mateix ha presenciat també hi són ben presents, en paraules de Serés: “Tot el que escric em passa ben a prop. Pot connectar-se amb un altre llibre, però te n’allunyes per a no repetir-te. Si introdueixes un element que no està vist, com un superheroi, serà l’atracció”. No serà l’única, perquè com glossà l’autor: “Els dolents agraden”, com succeeix amb en Jordi de Can Sol de la novel·la, un personatge construït a partir de les contradiccions. Ell coneix el món contemporani i intenta preparar a la seva neta. Pren decisions i se’n fa responsable. A més, seran els altres protagonistes de la novel·la els que el faran actuar.

Serés és un lletrat intel·ligent i que domina a la perfecció els processos que formen part de la creació de la novel·la. D’aquí, que com deia ell, cal dossificar la informació. El narrador no sap res dels fets que s’aniran esdevenint. Així doncs, no pot avançar de pressa, perquè aniria en detriment de la novel·la. Dins de les pàgines de “La casa de foc” hi trobem un món complex, un relat de profunditat, on es parla de parts ocultes, on entra en joc la interpretació, el saber què li passa a l’altre. Segons Serés, això ho hem après de la ciència, dels relats que hem escoltat i és interessant veure com s’explana dins del llibre: “El novel·lista no s’ho pot estalviar. És com el periodista, que trau una cosa oculta. L’escriptor també ho fa, basteix aquest món. Sap la quantitat d’informació que dona a cada pàgina, perquè el lector la pugui digerir”.

L’obra també mostra una noció de versemblança. Hi apareix la influència rebuda en els anys d’escriptura quan fa ús de la descripció. És llavors, quan vas trobant el paisatge: “Podem fer una aportació a les altres cultures. Aquest passat passat. Digues cap a on vas, poses un tempo, i indiques a quin lloc concret”.

L’escriptor de Saidí, afincat a Olot, troba que al món hi ha narratives molt igualades a causa d’aquest món tan globalitzat, com passa amb la semblança de les ciutats. Segons ell, cada ciutat ha de trobar la seva identitat, tot s’ha de reconvertir, forma part de la contemporaneïtat. Alhora, es troba en deute amb l’articulisme d’opinió, gènere del qual encara participa i el fascina. Gràcies a aquest fet, moltes obres seves estan hiperconnectades, amb el món rural com a rerefons, això fa que el corpus creatiu  esdevingui un tot, com feia el mateix Salvador Espriu.

Sobre el fet de l’elaboració de l’obra, glossà que sempre parteix d’una elaboració prèvia. Posteriorment, realitza una planificació i cerca una part de sorpresa i de llibertat dels personatges. Posa uns nuclis centrals ben marcats i part de la història que relatarà. Durant aquest procés creatiu també va veient els fragments que va eliminant, i que el deixen tocat, preferiria no haver de fer-ho. Tanmateix, ho troba magnífic, perquè al cap i a la fi veu que “s’ha enrotllat massa”.

Una vegada en una biblioteca vaig llegir en un fulletó els seus autors imprescindibles i on al mateix temps, n’assenyalava una obra que l’havia captivat, entre alguns d’aquests autors i obres de capçalera que han influït en la seva narrativa hi ha William Faulkner “Absalom, Absalom”, Mikhaïl Bulgàkov “El mestre i Margarida”, Marcel Proust amb “A la recerca del temps perdut”, Josep Pla “El quadern gris”, Mercè Rodoreda “Viatges i flors”, Joan Sales “Incerta glòria”, Nadejda Mandelstam “Contra tota esperança”, Louis-Ferdiand Céline “Semmelweis”, Camilo José Cela “Cristo versus Arizona”, Fernando Pesoa “Poemes d’Álvaro de Campos”.

Amb la novel·la “La casa de foc”, Serés ha realitzat un esforç incommensurable, majúscul, una obra que ben aviat es farà un lloc dins de les lletres catalanes, on els autors/es que venen més exemplars són els coneguts pel gran públic, alguns d’ells repetint fórmules i tot, o que ja tenen un públic fidel a les seves espatlles. Això no ho trobarem en l’escriptura d’en Francesc, un autor que cerca l’originalitat, regenerar-se un i altre cop, com si fos una àloe vera, innovar en el camp narratiu, és de tancar etapes passades, de cercar nous aires, si es vol, perspectives, d’un altruisme literari que mai torna enrere, per tal de llegar amb el temps, una narrativa de referència i de la qual en quedi constància, que no se l’emporti el vent i que perduri en el record. “La casa de foc” és l’obra a la qual ha dedicat més energies i una de les que més satisfaccions li donarà. Novel·la que cavalca amb moltes concomitances amb “Solitud”, de Víctor Català, perquè l’acció succeeix en un paisatge rural, feréstec, on els protagonistes passen per diversos estadis emocionals, l’espai físic es correspon amb l’entorn mental, i on la muntanya n’és un personatge destacat. “La casa de foc”, es posiciona com una de les seves obres cabdals i que seduirà a milers de lectors/es.

Josep Maria Corretger 

Febrer del 2021

(Crèdit fotogràfic: Proa, Francesc Serés)


EXERCICIS:

1. Realitza un booktuber que no superi els noranta segons sobre “La casa de foc” de Francesc Serés.

2. Serés és un dels autors més destacats de la nostra literatura. Has llegit alguna de les seves obres? Què et va semblar? Raona les teves respostes.

3. Crea un anunci publicitari en format àudio, vídeo o en paper per a la novel·la “La casa de foc”.


dimarts, 23 de febrer del 2021

Vocabulari visual (7): Vehicles terrestres. Adreçat a l'Aula d'acollida i a l'ESO


Donem una llambregada a les parts d’aquests dos coneguts mitjans de transport terrestres. És fonamental que us fixeu bé en la fletxa que assenyala cada element i que porta el nom. Alguns d’aquests elements que formen part tant de la bicicleta com de l’automòbil no es diuen de manera correcta en català. Ho veureu en algunes activitats que et proposem a sota de la fitxa. Si hi poses atenció, sempre els anomenaràs correctament.

 


 [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Món. Llengua i interculturalitat, materials per a l’alumnat nouvingut, Usuari independent B1. Nivell llindar, Barcelona, 2007)

 

EXERCICIS:

1. Visualitza la imatge de la bicicleta durant vint segons i intenta recordar el nom d’alguns dels elements que la formen.

2. Ídem de l’activitat anterior, emperò, amb el cotxe.

3. Subratlla la forma/es correcta/es de les següents parts de la bicicleta i del cotxe.

freno / fre;       manillar / manillarg;   selló / seient / asiento;  pinyo / pinyó;

parabrisa / palabrisa;  faro / fars;  tub d’escapament / tubo de escape;

guardabarros / parafang;

4. Amplia el vocabulari d’aquesta fitxa amb més parts que manquen, tant de la bicicleta com del vehicle.

5. Explica la diferència entre aquests tres mots que s’interrelacionen.

Roda:

Càmera:

Pneumàtic:

6. Quina diferència hi ha entre el pany i la maneta de la porta?

7. Esmenta quins elements de la bicicleta i del cotxe diem malament? Per què?

8. La paraula amagada…

Automòbil:

-Part del cotxe que s’empra per a visualitzar els conductors que venen pel darrera:

-Planxa metàl·lica que protegeix el motor d’un vehicle:

-Llum que alerta de les direccions cap on es desviarà el cotxe:

-Espai on es dipositen les maletes o les compres:

-Element que protegeix el cotxe dels escatxics del fang:

9. Relaciona cada part de la bicicleta amb la seva definició.

plat, quadre, raig, cadena, pinyó, pneumàtic.

-Estructura central de la bicicleta de forma triangular:

-Cercle de goma que protegeix la roda:

-Tren de dents que unides i fent rotació fan que la bicicleta es mogui:

-Element situat a la roda del darrere i que dirigeix les marxes de la bicicleta:

-Element dentat per on passa la cadena:

-Dona estabilitat a la roda i el seu nom es deu a la similitud amb els “braços” del sol:

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Comenta les dificultats que t’han sorgit, com les has resoltes i si el treball d’aquest vocabulari proposat t’ha ajudat a millorar i a corregir errades.

 

 

 

divendres, 19 de febrer del 2021

Aportació de la lectura en el nostre dia a dia

 


Avui us proposo realitzar amb ordinador un cartell motivador de lectura a l’estil d’aquest que us aporto i que va realitzar Re-Read. Perquè la lectura és fonamental en el nostre dia a dia, tant per crear un corpus lèxic propi, com per tenir més cultura i capacitat de raonament, a més de passar una bona estona o de redescobrir alguna història desconeguda. Per tot això, i algunes coses més, llegir diàriament és important, atès que, ens fa créixer com a persones i tenir molta més saviesa, i sobretot, intel·lecte. 

(Crèdit de la imatge: Re-Read)


EXERCICIS:

1. Aporta aspectes positius de ser un lector assidu.

2. Realitza un cartell motivador de lectura. Ha de contenir una imatge i un lema.

3. Fòrum: quant temps diàriament dediques a la lectura? A què es degut? Què fas en cas que no llegeixis? Trobes útil la lectura? Per què? Raona les teves respostes.

 

dijous, 18 de febrer del 2021

Adeu a Joan Margarit, el poeta més llegit. Adreçat a tothom



Fa un dia ens va deixar Joan Margarit, un dels poetes més llegits de les nostres lletres. Sempre filosofava sobre l’escriptura de la poesia i l’art d’escriure en les entrevistes que concedia. Un home senzill i molt proper, seriós, però amb molt d’humor, així era en una xerrada que el vaig poder escoltar ara fa dos anys en motiu de la presentació del seu llibre de memòries. Tenia dues grans passions, la poesia i l’arquitectura. Una anècdota que explicava sovint, era que un exalumne va comprar un llibre seu intitulat “Càlcul d’estructures” (2005) i li va retraure que sorprenentment, era de poesia.

Enamorat d’Antonio Machado, i amic personal de Miquel Martí i Pol, és per consell d’aquest darrer que va començar a escriure en català. Margarit era un autor molt prolífic, autor d’una vasta obra poètica amb més de trenta poemaris i que va fer que la poesia fos una mica més popular del que era entre nosaltres i aconseguís introduir-se a més llars. D’entre els seus poemaris destaquen:

“Vell malentès” (1981), “Cants d’Hekatònim de Tifundis” (1982), “La dona del navegant” (1987), “Estació de França” (1999), “Casa de la Misericòrdia” (2007), “Es perd el señal” (2012).

Malauradament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya no va interessar-se pel seu llegat literari, així que, el trobareu a Madrid, a La Caja de las Letras des del novembre del 2019.

El millor homenatge per a aquest gran poeta és que el pugueu gaudir recitant alguns dels seus poemes:

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/estacio-de-franca-ca/

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/es-perd-el-senyal-ca/

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/des-don-tornar-a-estimar-ca/

Fins a sempre Joan, emperò, continuaràs ben viu. Moltes gràcies per la teva obra!

(Crèdit fotogràfic: Adrià Costa)


EXERCICIS:

1. Realitza una petita presentació digital sobre el poeta Joan Margarit.

2. Fòrum: si has llegit algun dels seus magnífics poemaris i ho desitges, pots fer aquí la teva aportació.

dimarts, 16 de febrer del 2021

Conte amb valors: "El gos de l'hortolà". Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un hortolà que tenia un gos enorme que cuidava els seus camps de cultiu. L’animal era tan ferotge i valent que cap lladre s’atrevia a saltar la tanca per a robar-li tomàquets i enciams al seu amo. Per això, aquest l’apreciava tant que el mimava peixant-lo amb el millor menjar i el lloc més calent davant de la xemeneia.

Un dia, un dels bous de la granja, cansat després d’una dura jornada, s’apropà a l’estable disposat a menjar una mica d’alfals que el granger tenia preparada per a què mai els faltés aliment. Però el gos, en veure’l apropar-se a la zona de menja, començà a bordar i a ensenyar-li les dents. El pobre bou, enutjat enfront de similars amenaces, li replicà el seu comportament dient-li:

-“Ets un gos egoista, que ni menja ni deixa menjar. El nostre amo es preocupa per tots nosaltres i, que jo sàpigui, tu no has de posar-te en si ens deixa més o menys alfals, perquè això és un menjar per als bous, emperò, no per a animals com a tu”.

I el gos, empipat, marxà.

Igual que el ca, hi ha persones que, quan se’ls hi dona una mica d’autoritat, es tornen unes dèspotes amb els seus companys i comencen a actuar amb prepotència no deixant que la resta progressin i facin realitat els seus somnis.

 

N.B. Aquest conte ha donat origen a una frase feta:

“Com el gos de l’hortolà, que ni rosega l’os ni el deixa rosegar”.


 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Basat en la comèdia “El perro del hortelano”, de Lope de Vega, “Comedias”, 1618)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Mastodont]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Per què aquest conte s’intitula “El gos de l’hortolà”? Quin altre títol li podríem posar? Raona la teva resposta.

3. Cerca paraules que apareguin al conte dins del camp semàntic dels animals.

4. Per què el gos actua amb tal prepotència davant dels bous?

5. Recull mots que trobis al conte vinculats a menjar.

6. Comenta aquesta afirmació dins del conte i explica-la amb les teves paraules.

-“Ets un gos egoista, que ni menja ni deixa menjar”.

7. Com s’anomenen les historietes on els protagonistes són animals que parlen? En què consisteixen?

8. Explica el significat dels mots assenyalats en color blau.

9. Esmenta a qui fan referència els pronoms en negreta. Si cal retorna a rellegir el fragment que et donem dins del conte.

-Aquest l’apreciava tant que el mimava peixant-lo amb el millor menjar.

-Un dia, un dels bous de la granja, cansat després d’una dura jornada, s’apropà a l’estable

-El gos, en veure’l apropar-se a la zona de menja, començà a bordar i a ensenyar-li les dents.

-El pobre bou, enutjat enfront de similars amenaces, li replicà el seu comportament dient-li…

10. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte conegut. Què t’ha semblat? Per què?

dissabte, 13 de febrer del 2021

La paraula mal dita (5): "Cruixant". Adreçat a tothom



Origen:

Mot provinent del francès, i que significa ‘creixent’, per les seves semblances amb la seva forma de lluna creixen, que a la vegada, és el símbol de l’Islam. És un calc de l’alemany Hörnchen 'cornet', un pastís vienès creat en record de la victòria contra els turcs el 1683. Al·ludeix a l’ensenya turca de la mitja lluna. Significa ‘creixent’.


Significat:

Un croissant és un pastís en forma de quart creixent elaborat amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.

Ex:

-En entrar a la fleca va encomanar una bossa de croissants de crema.

-Aquest matí ha esmorzat croissant amb xocolata desfeta.

 

Curiositats:

Podem trobar una gran diversitat de croissants. Farcits amb tota mena de condiments. També es poden farcir per la superfície. Actualment els croissants són típics en els esmorzars, sobretot a França, per a acompanyar la llet o el cafè.


Ortografia:

El mot en català manté l’ortografia francesa, ara bé, l’Institut d’Estudis Catalans va decidir no adaptar la forma crusant, que hagués estat una bona opció per a defugir una mala pronunciació del francès, i sona a molt catalana, així com també evitaríem una confusió en dir el mot.


Per tant, recorda:

Hem de dir: croissant.

És incorrecte: cruixant, croasant.


(Material consultat: Vikipèdia, DIEC, GDLC)

(Crèdit fotogràfic: Wenjie Zhang)



EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot croissant.

2. Fòrum: per què creus que es pronuncia malament aquest mot? Per què té un origen francès? Per què l’adaptem després d’haver-lo escoltat malament? Creus que caldria adaptar el mot al català? Per què? Raona les teves respostes.

3. Aporta una paraula que diem de manera incorrecta quan parlem i argumenta per què l’emprem malament.

dimecres, 10 de febrer del 2021

Treballem la descripció de persones. Adreçat a l'Aula d'acollida i a l'ESO

 

En la present fitxa veurem una sèrie d’adjectius que ens ajudaran a descriure la persona des del punt de vista físic: com és en termes generals (complexió), la cara, els ulls, el nas, els cabells. I per un altre costat, com és des del punt de vista psíquic, és a dir, com és la persona de caràcter. Les veiem!!

Descripció física:

Complexió:

Alta, corpulenta, baixa, esvelta, grassa, atlètica, prima, musculosa.

Cara:

Rodona, arrugada, ovalada, pàl·lida, allargada, rosada, pigada, morena.

Ulls:

Blaus, grisos, marrons, grans, verds, petits, negres, vius.

Nas:

Gros, xato, llarg, aguilenc.

Cabells:

Negres, blancs, arrissats, recollits, castanys, grisos, rinxolats, trenats, rossos, llisos, curts, escalats, pèl-rojos, ondulats, llargs, esbullats.

 

Descripció psíquica:

Caràcter:

Afectuós, amable, callat, alegre, simpàtic, presumit, tímid, actiu, xerraire, treballador, tranquil, introvertit, optimista, comunicatiu, nerviós, extravertit, fals, tòxic.

 

N.B. Aquesta llista d’adjectius no està tancada. És ampliable.

 

[DIVERSOS, Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut. Usuari bàsic A1 i A2, Grup Promotor Santillana, Barcelona, 2010]

(Il·lustració de la fitxa: Anna Parini)

(Imatges extretes de:  Vikipèdia, Plaza Deportiva, Steal her style, Radio Gamma, Sant Jordi de Nadal, Best Celebrity Hairstyle)

 

EXERCICIS:

1. Mira la fitxa que hi ha a dalt amb els adjectius i: presenta’t, descriu-te físicament i posteriorment de psíquicament.

2. Llegeix el següent text i llavors, respon a les següents preguntes:

Em dic George, soc de Romania i tinc dotze anys. Fa dos anys que estic vivint en un poble de Lleida anomenat Aitona, amb els meus pare i el meu germà. També tinc un gos petit i afable. Vaig venir perquè el meu pare es va quedar sense feina. Trobo a faltar els meus antics amics. Estic adaptant-me a l’institut. He començat a aprendre català, però barrejo algunes paraules amb el castellà. Ara vaig a l’Aula d’acollida i estic aprenent força.

-D’on és en George?

-Quants anys té?

-Quant temps fa que és a Aitona?

-Amb qui viu a casa?

-Té algun animal domèstic a casa? Si és sí, quin?

-On estudia actualment?

3. Cerca i explica el significat de quatre adjectius que desconeguis d’aquesta fitxa.

4. Escull una de les tres fotografies i descriu a la persona tal i com la veus. Esbrina qui és cadascú!! I a què es dediquen professionalment. Et donem poques pistes, tan sols la fotografia.








5. Llegeix els següents adjectius i digues, quins fan referència a la part física o psíquica.

Amable, ondulat, presumida, verd, esprimatxat, pigat, alegre, negres, seriosa, xato, llarg.

6. Atreveix-te a fer aquesta sopa de lletres sobre adjectius vinculats a les parts del cos.


(Clica a sobre de la sopa de lletres per a ampliar-la)

7. Classifica els adjectius de la sopa de lletres segons pertanyin al físic o siguin psíquics. Si són del físic, especifica a quina part del cos es refereixen.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquest fitxa. Comenta les dificultats que t’han sorgit i com les has resoltes. Què t’ha costat més d’entendre i per què?

 

 

diumenge, 7 de febrer del 2021

Vocabulari visual (6): La cara. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO


Avui revisem les parts de la cara. Perquè conèixer-les bé és fonamental. No són difícils. Ajuda’t de la imatge per a recordar-les i assenyala cada part de la cara al teu cos quan la llegeixis en veu alta.


                                                                                            [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]


Repassem breument l'article, per tal de fer una activitat de sota.

Recorda:

Articles

Masculí

Femení

Singular

Plural

Singular

Plural

El

Els

La

Les

Un

Uns

Una

Unes


L’apòstrof (‘)
és el signe gràfic ortogràfic que s’empra per indicar la supressió d’una vocal a l’article. Com a regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i els articles personals en, na, a n’, quan la paraula que els segueix comença per vocal o h muda.

Exemples:

l’avi, l’asimetria, l’euga, l’invent, l’ull, n’Isidre, n’Úrsula...

Excepcions a aquesta regla:

1. Davant d’un mot femení començat amb i o u àtones (no tòniques) precedides o no de h, es mante la forma plena dels articles la, na.

Ex:

la il·lusió, la hipòtesi, la història, la unitat, la universitat, na Irene, na Isabel...

2. Davant dels mots una (hora del dia), ira, host, per tradició s’usa la forma plena la:

La una, la ira, la host.


(Font: salt.gva.es)

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Escriu els articles el, la, els, les, l’ davant de cada part de la cara que apareix al dibuix.

parpella, cella, barba, bigoti, pòmul, rínxol, ull, front, clenxa, llavi, galta, barbeta, boca, dents, nas, pestanyes, cervell, serrell, cabell, orella, coll, nuca.

2. Realitza un dibuix de la teva cara i anota les parts que apareixen més amunt.

3. Descriu les següents parts del cos:

parpella:

clenxa:

barbeta:

serrell:

nuca:

4. Redacta una oració amb l’estructura subjecte + verb + complements amb cadascun dels mots:

pòmul:

coll:

nas:

cella:

5. Cerca les següents parts de la cara a la sopa de lletres.


6. Fòrum: quina és la part de la teva cara que t’agrada més i per què?

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;