diumenge, 31 de juliol del 2022

Conte amb valors: "L' acceptació". Adreçat a tothom


Al poble on vivia el mestre Hakuin, una jove es quedà embarassada. El seu pare la pressionà per tal que revelés el nom del seu amant i, al final, per a escapar-se del càstig, la jove digué que era Hakuin. El pare no digué res més, però quan nasqué el nen el portà a Hakuin.

-Sembla que aquest és el teu fill- digué, afegint tota mena d’insults.

-Ah, sí?- respongué, agafant al nadó entre els seus braços.

A partir d’aquell moment, a qualsevol lloc que anés, portava al bebè amb ell, envoltat amb la màniga de la seva túnica. En nits de pluja anava a pidolar llet a les cases veïnes. Molts dels seus deixebles, considerant-lo un home acabat, es tornaren en la seva contra i l’abandonaren. Mentrestant, la mare sentí que no podia tolerar l’angoixa d’estar separada del seu fill. Confessà, llavors, el nom del vertader pare i el progenitor de la jove corregué a veure a Hakuin i es postrà davant d’ell pregant-li que el perdonés. I li retornà el petit.

Aquesta història ens ensenya que cal acceptar la vida tal i com ve. No hi ha res que sigui bo o dolent. Tot depèn de com ho miris.


(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Assessoria imatge personal)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Com reacciona el para davant de la nova de la seva filla?

3. És correcta l’actitud del pare? Per què?

4. Per què la gent del poble rebutja a Hakuin?

5. Quan reacciona la mare del nadó?

6. Cerca un sinònim per a:

Revelés:                                                                   escapar-se:

L’angoixa:                                                               perdonés:

7. Aporta un fragment d’estil directe que apareix al conte.

8. Esmenta a qui fa referència el pronom de la següent frase extreta del conte.

...i es postrà davant d’ell pregant-li que el perdonés.

9. Quin aprenentatge t’emportes amb la lectura d’aquest conte amb valors?

10. Fòrum: què en penses de l’acceptació? Et costa accepta les coses o bé et mostres més reticent? Per què?

 

 

dijous, 28 de juliol del 2022

Fem senzill l'apòstrof. Adreçat a tothom

És una signe volat (‘) que s’utilitza per indicar que una vocal s’ha suprimit, perquè està en contacte amb la vocal d’un altre mot. Això succeeix davant de les vocals A, E àtones, és a dir, quan no són tòniques. En quines situacions podem trobar l’apòstrof:

. Davant i darrere d’un verb.

Ex:

L’abraça (una persona dona una abraçada a una altra).

Abraça’l (expressa una ordre, que algú abraci a algú altri).

 

Si ens fixem en els articles, la preposició DE i els pronoms febles...

L’ARTICLE

Els articles s’apostrofen quan:

.Els articles definits EL, LA, i els articles personals EN, NA es troben davant mots que comencen per vocal o hac:

Ex:

L’hivern, l’home,  n’Hug, l’avió...

.L’article femení LA quan apareix davant de I, U, HI, HU tòniques.

Ex:

L’illa, l’ungla, l’hípica, l’Índia...

.Davant les xifres que comencen amb un so vocàlic.

Ex:

L’1 de maig, l’11 de setembre, l’11è aniversari...

.Davant les sigles que comencen amb un so vocàlic.

Ex:

L’IVA, l’IPC, l’ESO, l’UCI, l’Xbox...


No s’apostrofen:

.L’article femení LA davant de paraules femenines que comencen amb I, U, HI, HU àtones.

Ex:

La indústria, la unió, la humitat, la història...

.Davant de paraules que comencen amb un diftong creixent (I / HI + vocal):

Exemples:

El iogurt, la hiena, el iot, la iaia...

.Davant el nom de les lletres.

Ex:

La a, la o, la efa, la ela, la hac...

.La paraula UNA quan indica l’hora.

Ex:

-És la una del migdia.

.Davant el prefix A- quan significa negació, perquè podria produir confusió.

Ex:

La asimetria (la simetria), la anormalitat (la normalitat), la ira (la lira)...

.Davant les sigles femenines que comencen amb I o U.

Ex:

La UGT, la UNESCO, la ITV...


LA PREPOSICIÓ DE

.S’apostrofa davant els mots començats amb vocal o hac, a excepció de quan va davant de l’article masculí (EL, ELS), perquè llavors es contreu (DEL, DELS).

Ex:

-Viu d’imaginació.

-Està molt d’humor.

-”El diari de la Noa” és un film.


No s’apostrofa:

.Davant de les paraules que comencen amb un diftong (I / HI + vocal).

Ex:

-Pastís de formatge.

-Exercici de planxes.


ELS PRONOMS FEBLES 

S’apostrofen:

.Els pronoms EM, ET, ES, EL, LA, EN s’apostrofen davant els verbs que comencen en vocal o hac.

Ex:

M’encanten, t’espanta, l’ha encertat, n’han comprat un...

.Els pronoms EM, ET, ES, EL, LA, EN s’apostrofen darrere un verb acabat en vocal.

Ex:

Pinta’m, mira’t, llença’ls, agafa’n...

.Quan coincideixen dos o més pronoms febles en una oració, sovint un d’ells s’apostrofa.

Ex:

Me’n vaig, me n’haig de comprar, no s’hi veu, no pot creure-s’ho...


No s’apostrofen:

.El pronom LA davant un verb o un altre pronom que comencin amb I / U àtones.

Ex:

La invenció, la utilitat, la hi donaran...


COMBINACIONS DE PRONOMS

Davant del verb:

.Els pronoms s’escriuen separats quan no es poden apostrofar.

Ex:

-Aquesta maquinària me la van reparar.

-L’entrada us la demanaran al concert.

-No li ho pots comentar d’aquesta manera.

.S’apostrofa l’últim pronom amb el verb, si aquest comença en vocal, sempre que sigui possible.

Ex:

-Me n’aniré a comprar.

-Compte que no se l’emporti.

.Quan s’hagi d’apostrofar dos pronoms, col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible.

Ex:

-Ja no m’importa.

-Ja t’ho vaig comentar.

Darrere del verb:

.Els pronoms mai no s’escriuen separats. Si no es poden apostrofar, s’escriuen units amb un guionet.

Ex:

-Necessito la teva llibreta; presta-me-la.

-Si destorben, anem-nos-en.

.S’apostrofa el primer pronom amb el verb, si aquest acaba en vocal, quan no es pugui apostrofar amb l’altre pronom que el segueix.

Ex:

-De pollastres, guarda’ns-en tres.

-La lliçó, explica’ls-hi bé.

.Quan s’hagin d’apostrofar dos pronoms després del guionet, situarem l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible.

Ex:

-Els sobres que hi ha al calaix, queda-te’ls.

-A Londres només podré quedar-m’hi un dia.

 

[Material consultat: Aula de català]

(Imatge extreta de: Aula de català)

 

EXERCICIS:

1. Resumeix les principals regles que cal tenir presents en l’apòstrof amb un exemple.

2. Què succeeix quan apareix l’article femení LA davant de I, U, HI, HU tòniques? Explica-ho mitjançant un parell d’exemples.

3. S’apostrofen el nom de les lletres? Per què?

4. Per què s’apostrofen les següents dates?

L’1 de maig, l’11 de setembre, l’11è aniversari...

5. Hem d’apostrofar les sigles? Quan?

6. Quan els pronoms s’escriuen amb un guionet seguits del verb? Escriu un exemple.

7. Realitza un esquema en allò essencial que cal recordar de l’apòstrof.

8. Crea una activitat per a treballar l’apostrofació a l’aula.

9. Completa la present regla de l’apòstrof:

Quan s’hagin d’_________ dos ________ situarem l’_________ tan a la _________ com sigui __________.

10. Cerca una pàgina web que t’ajudi a treballar l’apostrofació.

11. Cerca, dona una llambregada i enllaça aquí el quadre de combinació dels pronoms febles.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit? Per què? Com les has resoltes?

divendres, 22 de juliol del 2022

"Contes per a l'Eloi" (7): "Gos i gat", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r cicle d'ESO


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]



EXERCICIS:

1.     Qui és en Motxu i per què es queda sol?

2.     Què és el que espanta en Motxu? Com reacciona davant del perill?

3.     Quina il·lusió tenia en Motxu en veure que s’obria la porta?

4.     Què significat l’expressió “gos i gat, combat”?

5.     Com el propietari resolt el conflicte entre el gos i el gat?

6.     Per què el propietari diu al gos, “no li facis res ni l’empaitis. Un gat sempre va bé en una casa”.

7.     Fòrum: penses que un gos i un gat poden arribar a ésser amics? Com es pot aconseguir? Has vist algun cas real? Explica’l.


dilluns, 18 de juliol del 2022

Vocabulari visual (17): el menjador. Adreçat a l'Aula d'acollida

Entrem al menjador de la llar. Observa la imatge i aprèn vocabulari de manera ràpida i agradable. És la millor manera per a aprendre vocabulari.


Amplia vocabulari en la següent imatge:

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Observa la imatge durant un minut i posteriorment, escriu en un paper el nom de les paraules que has vist al dibuix.

2. Explica amb les teves paraules que és...

Bufet:

Canelobre:

Estovalles:

Cristalleria:

3. Realitza la present sopa de lletres amb vocabulari del menjador.

4. Amplia la següent fitxa de vocabulari amb més coses que podem trobar en un menjador. Cerca la imatge i al costat escriu el seu nom.

Objecte (imatge)

Nom de l’objecte

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5. Resolt el següent worksheet sobre el menjador de manera interactiva.

https://www.liveworksheets.com/on1584475ta

6. Descriu el menjador de la teva llar. No et deixis cap objecte!!

7. Autoavalua’t: comenta les dificultats que t’han sorgit mentre realitzaves els exercicis.

dimecres, 13 de juliol del 2022

Conte amb valors: "La rosa i l'amarant". Adreçat a tothom


En un carrer molt transitat per la gent hi havia un jardí ple d’amarants i, molt a prop d’aquest, un jardí amb belles i grans roses.

L’amarant observava cada dia amb gran enveja i admiració a les roses del jardí veí, fins que un dia s’animà a expressar la seva fascinació per elles.

-“Què jolius que sou! Tot el món us aprecia, admira i desitja tenir-vos. Què donaria jo per tenir la vostra bellesa i exquisit aroma!”, els digué.

-“És veritat el que dius -contestà el roser. Dono moltes i precioses flors i tinc un perfum que atrau a tots, però només per una curta temporada. I això si no hi ha una mà cruel que arranqui les meves agraciades flors, com moltes vegades ha succeït, morint abans de temps. En canvi tu, amarant, mai empal·lideixes, mantens el teu encant mostrant-te sempre jove i radiant. Potser això no és suficient?

Aquesta història ens ensenya que, en lloc d’envejar les virtuts dels altres, el millor que podem fer és començar per estimar les nostres fortaleses.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: ReseachGate]

  

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Què és un amarant? Descriu-ho.

3. Al conte apareixen diversos sinònims del mot bella aporta’ls.

4. Per què en la següent oració si no s’escriu separat?

I això si no hi ha una mà cruel que arranqui les meves agraciades flors.

5. Dins del conte hi apareixen diversos mots dins del camp semàntic de les flors. Aporta’ls aquí.

6. En la següent oració, a qui fa referència el pronom enclític -te?

En canvi tu, amarant, mai empal·lideixes, mantens el teu encant mostrant-te sempre jove i radiant.

7. Explica el significat de:

Jolius, empal·lideixes, cruel, fortaleses.

8. Canvia el final d’aquest conte amb valors.

9. Quin aprenentatge pots extraure del conte per als nostres dies?

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què?

dissabte, 9 de juliol del 2022

Jordi Sierra i Fabra: escriptura a l'infinit. Adreçat a tothom


«La conjura d’Herat» (2021), obra que té com a rerefons el tràfic de drogues, és un dels darrers llibres de l’autor barceloní Jordi Sierra i Fabra. Ho diem així perquè és un autor molt prolífic, que mai s’atura de treballar, de pensar, si més no, d’escriure. Quan s’edita un llibre, ja en té un mig escrit i un altre preparat per a començar a escriure.

El 2022 és l’any Sierra i Fabra, atès que celebra els cinquanta anys de l’aparició del seu primer llibre. És un autor que ha conreat la literatura infantil, el thriller, l’assaig, la poesia, la ciència-ficció, la història musical... és un correcamins de la literatura catalana, ha tocat totes les tecles del piano pel que fa a gèneres literaris.

Els seus primers passos no van ser fàcils. Era un nen jove i amb problemes en la parla. Tenia vuit anys quan va lluitar contra els pares per a ésser escriptor i a la vegada, contra l’escola. A partir d’aquí, va començar a escriure sense parar, perquè com declarà: «El temps és curt. No dono res per perdut».

Llegint el llibre d’en Ray Bradbury, «Zen en el arte de escribir» (1990) va començar a subratllar frases i en va destacar quaranta principis, alguns dels quals eren: «Quan més escric, més ser escriure»; «quan més ràpid soc, més sincer soc». Llavors, i gràcies a lectures com aquesta, és quan a Sierra i Fabra li encanta fer metaliteratura: «Vomita el llibre, sigues sincer. Per inèrcia, instint. No vull demostrar res. Explico històries. Soc un contista. Vull que quedi un suc». Un dels elogis més grans que li han fet va ésser quan algú li va dir: «Vostè és com el Mozart de la literatura». En Sierra i Fabra a l’hora de realitzar un llibre, ja el té a la testa sencer, pensat, ja coneix tots els detalls de cap a on aniran els seus protagonistes, perifèric. Com Mozart, ell feia això. No menja el coco a la gent jove. Mozart quan creava una cançó ja la tenia l’orquestració al cap sencera. Per tant, com glossà ell: «L’important és saber com explicar la història. Tinc molt clar que primer he de treballar el guió previ. La majoria d’escriptors es perden. Cal fer la història al cap, realitzar un guió a mà, capítol per capítol. Escriure un llibre és molt senzill. El treball previ és l’essencial. No n’hi ha prou essent un bon comunicador. Cal saber explicar una història, com Mozart. No perdo el temps en bajanades. Soc ràpid i directe».

Uns dels llibres que més satisfacció li ha donat és la sèrie d’obres policíaques sobre l’inspector Miquel Mascarell, novel·les que emmarca en la Barcelona dels anys quaranta.

L’autor es documenta quan desconeix quelcom sobre un tema que li interessa i en el qual vol focalitzar en l’obra que escriu: «El meu pare va morir amb 56 anys i sense explicar-me res de la Guerra Civil espanyola, res del que havia fet. Hi havia tanta por. Va morir l’any 75. Vaig començar a llegir el que no sabia, llibres de la Guerra Civil espanyola. Soc escriptor, curiós, he d’aprendre coses. Vaig llegir un passatge que em va meravellar. El 22 de gener del 39 el govern se’n va de la ciutat i la deixa sola i abandonada a l’espera que arribi Franco i les seves tropes. Va trigar quatre dies».

Va tractar de descobrir com va ser la vida d’exili aquells quatre dies, del 22 al 26 de gener. On els protagonistes eren el fred, les bombes, la gana: «Em vaig dir que faria una novel·la explicant aquests quatre dies. Vaig estar vint anys pensant com podia explicar aquesta història, perquè jo no tinc pressa. Vaig evitar el drama lacrimogen. Llavors, si tens problemes de com explicar una història, fes un llibre policíac, allí un sempre pregunta i un sempre contesta, i això et salva de tot. Així va néixer Miquel Mascarell, en la novel·la «4 dies de gener» (2008)».

Sobre l’escriptura d’aquest cicle policíac, en Jordi, explanà que a la gent li va agradar el personatge, i llavors, va pensar en fer un parell de novel·les més. Era el tercer, però ja en porta catorze. En canvi, les novel·les del comissari Soler no van acabar d’arrelar. El seu fill li va dir que fes novel·la policíaca moderna, i així va aparèixer Magda Ventura en tres llibres. Va crear una periodista oposada a Mascarell, el segon dels quals és «La conjura d’Herat». Al primer se sap què va passar a Afganistan i qui va matar el seu promès. Al segon, «La conjura d’Herat», s’esclareix què va succeir a Afganistan i al tercer, qui va matar i per què el seu promès. Llavors, va planificar-ne una quarta, una cinquena i una sisena part, perquè funcionava, i se li va encomanar des de la editorial. Tanmateix, Sierra i Fabra declarà: «Hi ha amants del llibre policíac que no els agraden les dones com a protagonistes, i jo trenco els clixés».

A l’autor li encanta parlar sobre el fet d’escriure, de fet, dins de la seva pàgina web té un espai anomenat «Mètode la pàgina escrita», on glossa tècniques sobre l’art d’escriure. En deixà anar algunes: «Tens tot un llibre per explicar el protagonista, com és. Els secundaris surten en dos o tres capítols de dues o tres pàgines. Han de ser forts i que impactin. Amb ells després he fet llibres. Jo no descric físicament mai els personatges. Els han d’imaginar els lectors».

Sempre investiga per a realitzar una novel·la: «He visitat els llocs que apareixen a les novel·les. I he estat sis vegades a punt de morir. Tres amb avió, al Punyab, el terratrèmol a Xile, i un atemptat terrorista a Colombo. Tinc llibres que he fet de llocs on he estat. Un escriptor ha de percebre les coses. Ha de ser autèntic i reflexiu, el que veig. Soc com una parabòlica. Capto l’energia. Em poso en la pell dels nens. Intento saber com pensen els personatges».

El seu llibre més venut és «Camps de maduixes» (2002), del qual s’han realitzat cent tres edicions, un supervendes al llarg del temps: «Tinc llibres que fa trenta anys que se segueixen llegint, perquè parlo de temes universals: amor, companyonia, drogues. Fes una història que interessi. Escric de nens, no per a nens. Llavors, és la editorial qui determina per a quines edats serà. No penso amb qui m’ha de llegir. L’etiqueta la poses tu. Ara m’etiqueten a mi». Explanà que el gènere infantil és diferent al juvenil. Per a l’infantil el llenguatge ha d’estar adaptat a la història i pel que fa al terme juvenil, va ser inventat per les editorials, per tal d’abastar un públic escolar.


Sierra i Fabra té tres fonts de captació d’energia que l’inspiren per a escriure:

.El que ha vist. Per exemple, veient una sèrie de núvols es va imaginar què passaria si fossin de vainilla, o i si en lloc de grisos, els núvols fossin de colors? i així sorgí l’obra «La fàbrica de núvols» (2003).

.La premsa. Cada dia la llegeix. Un diari de Catalunya i un altre de Madrid per a contrastar. Com clamà: «Són un pou d’idees. No veig notícies, busco històries. Darrere de cada notícia hi ha preguntes. Retallo notícies i les guardo. D’alguns d’aquests retalls potser no n’arribarà a extraure cap història».

                                            [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

.Els viatges. Sis vegades a l’any creua l’Atlàntic. Fins al 2019 havia viatjat a Mèxic, Colòmbia, Perú, Àsia, Àfrica: «Ningú em coneix, sempre he fugit de la fama. M’ha donat pànic tenir èxit per la fama. Vaig al Carib i a les illes desertes, on hi estic dues setmanes per a pensar, sense mòbil ni televisió, ni Internet. Els llibres primer es pensen. Parlo i escolto a la gent, busco un intèrpret si no els entenc. He muntat molts guions de novel·les durant els viatges. Al meu cap cauen les llavors, idees dels diaris, algunes llavors agafaran terra i d’altres brotaran. Hi ha llibres que els he tingut vint anys en una llibreta en un calaix, els rellegeixo i veig si és bo. Soc lliure. Puc fer ciència-ficció, invento un món. En novel·la policíaca faig investigació exhaustiva, i és molt feixuc».

Pel que fa a la novel·la de tipologia històrica, en Sierra i Fabra no ha estudiat res, ha d’informar-se a través dels llibres. És un autor prolífic, que treballa molt el guió previ entre els mesos de maig i setembre, els crea a la casa que té a Vallirana, enmig del bosc, i durant aquest període de temps no viatja mai. Llavors, arriba l’estiu i ja té preparats entre set i vuit guions, i d’un dia a l’altre canvia el xip i en finalitza un. Des dels vuit anys que escriu, i a més és molt disciplinat.

El 2022 celebra els cinquanta anys de l’aparició del seu primer llibre, d’aquí que al llarg d’aquest any han aparegut diverses novetats: «Imatges de rock», un llibre de fotografies realitzades per ell mateix a les estrelles de la música. També té una editorial petita per a recuperar totes les obres antigues i de complicada reedició. Una altra novetat és «Antologia poètica de 50 anys»; la seva vida portada al còmic; una autobiografia de set anys importants de la seva vida; així com també una exposició sobre la seva figura al Palau Robert de Barcelona. Si us agraden els llibres d’en Sierra i Fabra no us mancaran al·licients, constantment hi ha novetats, i dins de la seva llarga trajectòria literària hi podem trobar llibres d’atractiva temàtica que faran feliços a més d’un.

Josep Maria Corretger Olivart

Juny del 2022

[Imatges extretes de: Univers, Vikipèdia, Amazon, Jordi Bianciotto]


EXERCICIS:

1. Realitza una presentació digital sobre l’autor Jordi Sierra i Fabra.

2. Fòrum: has llegit algun llibre de Jordi Sierra i Fabra? Quin? Què et va agradar d’aquest llibre? Per què creus que és un autor d’èxit?

3. Redacta una ressenya sobre un llibre de Jordi Sierra i Fabra.

4. L’article esmenta les fonts d’inspiració de l’autor, esmenta-les i comenta’n una.

5. Escull un dels principals principis de l'autor, veure la fotografia, i llavors, explica'l.

dimarts, 5 de juliol del 2022

L'oració composta: coordinació, juxtaposició i subordinació. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat


L’oració és una unitat mínima que relaciona un subjecte amb un predicat. Quan apareix un verb en forma personal, parlem d’una oració simple; per un altre costat, si té més d’un verb, rep el nom d’oració composta.

Ex:

.Oració simple:

-La corredora va arribar a meta.

La corredora (SN, subjecte)

va arribar a meta (SV, predicat)

.Oració composta:

-La corredora va arribar a meta i el cronòmetre va registrar la marca.

La corredora (SN, subjecte)

va arribar a meta (SV, predicat)

el cronòmetre (SN, subjecte)

va registrar la marca (SV, predicat)

Tota oració composta està formada per proposicions, és a dir, oracions simples que estan connectades de diferents maneres mitjançant un nexe (i, però, que, perquè...). Així doncs, segons el tipus de nexe que trobem dins de les oracions compostes, es poden classificar en: coordinades, juxtaposades i subordinades.

LA COORDINACIÓ

Les oracions coordinades estan formades per proposicions que tenen una independència sintàctica i un significat complet. No depenen l’una de l’altra, emperò, sí que mantenen entre elles una relació de significat.

Ex:

-*Estava pintant la seva habitació i posa’m una amanida per sopar.

Estava pintant la seva habitació (proposició 1)

i (nexe)

posa’m una amanida per sopar. (proposició 2)

Aquesta oració és agramatical (*) perquè ambdues proposicions no tenen relació de significat, per tant, no seria correcta.

Ex:

-Ahir al matí vaig endreçar el traster i a la tarda vaig reparar l’armari.

Ahir al matí vaig endreçar el traster (proposició 1)

i (nexe)

a la tarda vaig reparar l’armari. (proposició 2)

En aquest segon exemple, sí que trobem una relació de significat entre totes dues proposicions, per tant, l’oració és gramatical, és a dir, correcta.

Segons el nexe que les uneix i el significat que aquesta partícula d’unió aporta, poden ser de diversos tipus.

.Classes d’oracions coordinades:

CLASSES

NEXES

SIGNIFICAT

EXEMPLES

Copulatives

i, ni.

Expressen suma d’idees.

-En Manel llegeix una novel·la i l’Ona realitza un dibuix.

-No prenguis droguis ni fumis.

Disjuntives

o, o bé.

Expressen exclusió d’idees.

-Llegeix novel·la o poesia.

-Pagueu-los la quota o retorneu-los la inversió.

Adversatives

Però, sinó, sinó que, tanmateix.

Expressen oposició d’idees.

-No li agradava la seva música però va anar al concert.

-No és molt cordial, sinó que és esquerp.

Distributives

Ara...ara...

o... o...

ni... ni...

d’una banda... de l’altra...

Indiquen distribució entre les proposicions que formen l’oració, i cada una va introduïda per un nexe.

-Ni hi he anat, ni he pogut desplaçar-m’hi.

-Ara mira la televisió, ara pinta.

Il·latives o consecutives

Per tant, doncs, de manera que, així, així que, en conseqüència.

Expressen conseqüència.

-Plou? Doncs ens quedarem a recer.

-M’encanta la seva música, per tant, em compro el disc.

Explicatives

És a dir, o sigui.

S’utilitzen per fer aclariments.

-Anirem al teatre, és a dir, a veure la nova obra.

 

LA JUXTAPOSICIÓ

Són les oracions que están formades per dues o més proposicions enllaçades per un dels signes de puntuació: coma, punt i coma, punt, dos punts. No tenen un nexe concret, emperò, aquest tipus de nexes equival a una coordinació o a una subordinada, segons el matís que aporti el signe de puntuació.

Ex:

-No podem veure el partit; la televisió està avariada.

; = ja que (oració subordinada)

-Hi ha hagut un aldarull; han hagut d’acordonar el carrer.

i = ja que (oració coordinada)

Com també succeïa amb les oracions coordinades, les proposicions de les oracions juxtaposades han de mantener entre elles alguna relació de significat.

LA SUBORDINACIÓ

Són les oracions que estan formades per dues o més proposicions, de les quals, una és la principal. Les altres proposicions depenen d’aquesta i no tenen sentit per elles mateixes. Segons les funcions sintàctiques que realitzen, es clasifiquen en adjectives, substantives i adverbials.

.Tipus d’oracions subordinades:

CLASSES

NEXES

SIGNIFICAT

EXEMPLES

Adjectives

Que

Preposició + què

El, la, els, les + qual/ quals

Equivalen a un adjectiu.

-La pintora [que viu al poble] té molt talent.

Substantives

Que

qui

Equivalen a un substantiu.

-Va afirmar [que havia vist el culpable].

Adverbials

____

Equivalen a un adverbi.

           ____

 

.Tipologia d’oracions subordinades adverbials:

CLASSES

NEXES

SIGNIFICAT

EXEMPLES

Modals

Com / com si

Indiquen la manera com es realitza l’acció de l’oració principal.

-Escrivia voraçment [com si estés esgotant el temps].

Temporals

Quan

Abans que

Després que

Indiquen una circumstància de temps amb relació a l’oració principal.

-[Abans que jo li comentés], ja coneixia el cas.

Locatives

on

Indiquen una circumstància de lloc amb relació a l’oració principal.

-[On et penses que està], no hi és.

Comparatives

Més… que

Menys… que

Tan… com

Impliquen una comparació entre l’oració subordinada i la principal.

-[Com més esports mira, més] li agraden.

Condicionals

Si

En cas que

Indiquen allò que s’ha de cumplir perquè es realitzi l’acció de l’oració principal.

-[Si no t’esforces], no podràs aprovar.

Causals

Perquè

Ja que

Indiquen la causa de l’acció realitzada pel verb de l’oració principal.

-Han entrenat [perquè volien guanyar la cursa].

Finals

Perquè

 A fi que

Indiquen la finalitat de l’oració principal.

-L’han multat [a fi que respecti els límits de velocitat].

Concessives

Encara que

Malgrat que

Indiquen contrarietat respecte de l’oració principal.

-Ho faré [encara que no m’agradi].

Consecutives

Tal, tan, tant + que

Indiquen la conseqüència de l’oració principal.

-Em vaig espavilar tant [que al final vaig aconseguir les entrades per al concert].

 (Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

 [Imatge extreta de: XTEC]


EXERCICIS:

1. Separa les proposicions de cada oració i subratlla’n el nexe.

-Avui no he pogut fer els deures, però els faré per la nit.

-Estic esgotat, tanmateix aniré al teatre.

-Al poble plou i als afores no.

-Aquest cap de setmana aniràs a la platja o aniràs a la muntanya?

-M’encanta la lectura, per tant m’he regalat un llibre.

2. Escriu cinc oracions compostes coordinades i digues de quina tipología són.

3. Esmenta de quin tipus de coordinades parlem segons el nexe.

Ni:

Tanmateix:

D’una banda… de l’altra:

Per tant:

En conseqüència:

O sigui:

4. Substitueix les oracions subordinades adjectives, que estan destacades en negreta, per un sintagma preposicional o un adjectiu.

-És un fet que em neguiteja.

-És una professora que treballava molt bé.

-Fa un fred que no es pot aguantar.

-La taula que té cromatisme de cirerer és bonica.

-El documental que tracta temes interessants és sobre ovnis.

5. Escriu el nexe que manca en les següents oracions:

-M’encantaria ___ vinguessis al cinema.

-Li enviaré un correu _____ no pateixi.

-Aniré al concert ________ t’hi oposis.

-___ té gana que mengi.

-____ vindràs a casa?

6. Explica la diferencia que hi ha entre els nexes:

Perquè:

Doncs:

7. Redacta dues oracions simples i dues oracions compostes. Anota de quina tipología és cadascuna.

8. Les partícules d’unió malgrat que i encara que espressen? Escriu una oració amb cada partícula.

9. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resolt?

10. Com explicaries a una alumna que no ha pogut assistir a classe l’oració composta? Quina aplicació tenen les oracions compostes en la nostra vida quotidiana?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;