L'oració composta: coordinació, juxtaposició i subordinació. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

L’oració és una unitat mínima que relaciona un subjecte amb un predicat. Quan apareix un verb en forma personal, parlem d’una oració simple; per un altre costat, si té més d’un verb, rep el nom d’oració composta.

Ex:

.Oració simple:

-La corredora va arribar a meta.

La corredora (SN, subjecte)

va arribar a meta (SV, predicat)

.Oració composta:

-La corredora va arribar a meta i el cronòmetre va registrar la marca.

La corredora (SN, subjecte)

va arribar a meta (SV, predicat)

el cronòmetre (SN, subjecte)

va registrar la marca (SV, predicat)

Tota oració composta està formada per proposicions, és a dir, oracions simples que estan connectades de diferents maneres mitjançant un nexe (i, però, que, perquè...). Així doncs, segons el tipus de nexe que trobem dins de les oracions compostes, es poden classificar en: coordinades, juxtaposades i subordinades.

LA COORDINACIÓ

Les oracions coordinades estan formades per proposicions que tenen una independència sintàctica i un significat complet. No depenen l’una de l’altra, emperò, sí que mantenen entre elles una relació de significat.

Ex:

-*Estava pintant la seva habitació i posa’m una amanida per sopar.

Estava pintant la seva habitació (proposició 1)

i (nexe)

posa’m una amanida per sopar. (proposició 2)

Aquesta oració és agramatical (*) perquè ambdues proposicions no tenen relació de significat, per tant, no seria correcta.

Ex:

-Ahir al matí vaig endreçar el traster i a la tarda vaig reparar l’armari.

Ahir al matí vaig endreçar el traster (proposició 1)

i (nexe)

a la tarda vaig reparar l’armari. (proposició 2)

En aquest segon exemple, sí que trobem una relació de significat entre totes dues proposicions, per tant, l’oració és gramatical, és a dir, correcta.

Segons el nexe que les uneix i el significat que aquesta partícula d’unió aporta, poden ser de diversos tipus.

.Classes d’oracions coordinades:

CLASSES	NEXES	SIGNIFICAT	EXEMPLES
Copulatives	i, ni.	Expressen suma d’idees.	-En Manel llegeix una novel·la i l’Ona realitza un dibuix. -No prenguis droguis ni fumis.
Disjuntives	o, o bé.	Expressen exclusió d’idees.	-Llegeix novel·la o poesia. -Pagueu-los la quota o retorneu-los la inversió.
Adversatives	Però, sinó, sinó que, tanmateix.	Expressen oposició d’idees.	-No li agradava la seva música però va anar al concert. -No és molt cordial, sinó que és esquerp.
Distributives	Ara...ara... o... o... ni... ni... d’una banda... de l’altra...	Indiquen distribució entre les proposicions que formen l’oració, i cada una va introduïda per un nexe.	-Ni hi he anat, ni he pogut desplaçar-m’hi. -Ara mira la televisió, ara pinta.
Il·latives o consecutives	Per tant, doncs, de manera que, així, així que, en conseqüència.	Expressen conseqüència.	-Plou? Doncs ens quedarem a recer. -M’encanta la seva música, per tant, em compro el disc.
Explicatives	És a dir, o sigui.	S’utilitzen per fer aclariments.	-Anirem al teatre, és a dir, a veure la nova obra.

 

LA JUXTAPOSICIÓ

Són les oracions que están formades per dues o més proposicions enllaçades per un dels signes de puntuació: coma, punt i coma, punt, dos punts. No tenen un nexe concret, emperò, aquest tipus de nexes equival a una coordinació o a una subordinada, segons el matís que aporti el signe de puntuació.

Ex:

-No podem veure el partit; la televisió està avariada.

; = ja que (oració subordinada)

-Hi ha hagut un aldarull; han hagut d’acordonar el carrer.

i = ja que (oració coordinada)

Com també succeïa amb les oracions coordinades, les proposicions de les oracions juxtaposades han de mantener entre elles alguna relació de significat.

LA SUBORDINACIÓ

Són les oracions que estan formades per dues o més proposicions, de les quals, una és la principal. Les altres proposicions depenen d’aquesta i no tenen sentit per elles mateixes. Segons les funcions sintàctiques que realitzen, es clasifiquen en adjectives, substantives i adverbials.

.Tipus d’oracions subordinades:

CLASSES	NEXES	SIGNIFICAT	EXEMPLES
Adjectives	Que Preposició + què El, la, els, les + qual/ quals	Equivalen a un adjectiu.	-La pintora [que viu al poble] té molt talent.
Substantives	Que qui	Equivalen a un substantiu.	-Va afirmar [que havia vist el culpable].
Adverbials	____	Equivalen a un adverbi.	____

 

.Tipologia d’oracions subordinades adverbials:

CLASSES	NEXES	SIGNIFICAT	EXEMPLES
Modals	Com / com si	Indiquen la manera com es realitza l’acció de l’oració principal.	-Escrivia voraçment [com si estés esgotant el temps].
Temporals	Quan Abans que Després que	Indiquen una circumstància de temps amb relació a l’oració principal.	-[Abans que jo li comentés], ja coneixia el cas.
Locatives	on	Indiquen una circumstància de lloc amb relació a l’oració principal.	-[On et penses que està], no hi és.
Comparatives	Més… que Menys… que Tan… com	Impliquen una comparació entre l’oració subordinada i la principal.	-[Com més esports mira, més] li agraden.
Condicionals	Si En cas que	Indiquen allò que s’ha de cumplir perquè es realitzi l’acció de l’oració principal.	-[Si no t’esforces], no podràs aprovar.
Causals	Perquè Ja que	Indiquen la causa de l’acció realitzada pel verb de l’oració principal.	-Han entrenat [perquè volien guanyar la cursa].
Finals	Perquè  A fi que	Indiquen la finalitat de l’oració principal.	-L’han multat [a fi que respecti els límits de velocitat].
Concessives	Encara que Malgrat que	Indiquen contrarietat respecte de l’oració principal.	-Ho faré [encara que no m’agradi].
Consecutives	Tal, tan, tant + que	Indiquen la conseqüència de l’oració principal.	-Em vaig espavilar tant [que al final vaig aconseguir les entrades per al concert].

 (Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

 [Imatge extreta de: XTEC]

EXERCICIS:

1. Separa les proposicions de cada oració i subratlla’n el nexe.

-Avui no he pogut fer els deures, però els faré per la nit.

-Estic esgotat, tanmateix aniré al teatre.

-Al poble plou i als afores no.

-Aquest cap de setmana aniràs a la platja o aniràs a la muntanya?

-M’encanta la lectura, per tant m’he regalat un llibre.

2. Escriu cinc oracions compostes coordinades i digues de quina tipología són.

3. Esmenta de quin tipus de coordinades parlem segons el nexe.

Ni:

Tanmateix:

D’una banda… de l’altra:

Per tant:

En conseqüència:

O sigui:

4. Substitueix les oracions subordinades adjectives, que estan destacades en negreta, per un sintagma preposicional o un adjectiu.

-És un fet que em neguiteja.

-És una professora que treballava molt bé.

-Fa un fred que no es pot aguantar.

-La taula que té cromatisme de cirerer és bonica.

-El documental que tracta temes interessants és sobre ovnis.

5. Escriu el nexe que manca en les següents oracions:

-M’encantaria ___ vinguessis al cinema.

-Li enviaré un correu _____ no pateixi.

-Aniré al concert ________ t’hi oposis.

-___ té gana que mengi.

-____ vindràs a casa?

6. Explica la diferencia que hi ha entre els nexes:

Perquè:

Doncs:

7. Redacta dues oracions simples i dues oracions compostes. Anota de quina tipología és cadascuna.

8. Les partícules d’unió malgrat que i encara que espressen? Escriu una oració amb cada partícula.

9. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resolt?

10. Com explicaries a una alumna que no ha pogut assistir a classe l’oració composta? Quina aplicació tenen les oracions compostes en la nostra vida quotidiana?