dissabte, 9 de juliol de 2022

Jordi Sierra i Fabra: escriptura a l'infinit. Adreçat a tothom


«La conjura d’Herat» (2021), obra que té com a rerefons el tràfic de drogues, és un dels darrers llibres de l’autor barceloní Jordi Sierra i Fabra. Ho diem així perquè és un autor molt prolífic, que mai s’atura de treballar, de pensar, si més no, d’escriure. Quan s’edita un llibre, ja en té un mig escrit i un altre preparat per a començar a escriure.

El 2022 és l’any Sierra i Fabra, atès que celebra els cinquanta anys de l’aparició del seu primer llibre. És un autor que ha conreat la literatura infantil, el thriller, l’assaig, la poesia, la ciència-ficció, la història musical... és un correcamins de la literatura catalana, ha tocat totes les tecles del piano pel que fa a gèneres literaris.

Els seus primers passos no van ser fàcils. Era un nen jove i amb problemes en la parla. Tenia vuit anys quan va lluitar contra els pares per a ésser escriptor i a la vegada, contra l’escola. A partir d’aquí, va començar a escriure sense parar, perquè com declarà: «El temps és curt. No dono res per perdut».

Llegint el llibre d’en Ray Bradbury, «Zen en el arte de escribir» (1990) va començar a subratllar frases i en va destacar quaranta principis, alguns dels quals eren: «Quan més escric, més ser escriure»; «quan més ràpid soc, més sincer soc». Llavors, i gràcies a lectures com aquesta, és quan a Sierra i Fabra li encanta fer metaliteratura: «Vomita el llibre, sigues sincer. Per inèrcia, instint. No vull demostrar res. Explico històries. Soc un contista. Vull que quedi un suc». Un dels elogis més grans que li han fet va ésser quan algú li va dir: «Vostè és com el Mozart de la literatura». En Sierra i Fabra a l’hora de realitzar un llibre, ja el té a la testa sencer, pensat, ja coneix tots els detalls de cap a on aniran els seus protagonistes, perifèric. Com Mozart, ell feia això. No menja el coco a la gent jove. Mozart quan creava una cançó ja la tenia l’orquestració al cap sencera. Per tant, com glossà ell: «L’important és saber com explicar la història. Tinc molt clar que primer he de treballar el guió previ. La majoria d’escriptors es perden. Cal fer la història al cap, realitzar un guió a mà, capítol per capítol. Escriure un llibre és molt senzill. El treball previ és l’essencial. No n’hi ha prou essent un bon comunicador. Cal saber explicar una història, com Mozart. No perdo el temps en bajanades. Soc ràpid i directe».

Uns dels llibres que més satisfacció li ha donat és la sèrie d’obres policíaques sobre l’inspector Miquel Mascarell, novel·les que emmarca en la Barcelona dels anys quaranta.

L’autor es documenta quan desconeix quelcom sobre un tema que li interessa i en el qual vol focalitzar en l’obra que escriu: «El meu pare va morir amb 56 anys i sense explicar-me res de la Guerra Civil espanyola, res del que havia fet. Hi havia tanta por. Va morir l’any 75. Vaig començar a llegir el que no sabia, llibres de la Guerra Civil espanyola. Soc escriptor, curiós, he d’aprendre coses. Vaig llegir un passatge que em va meravellar. El 22 de gener del 39 el govern se’n va de la ciutat i la deixa sola i abandonada a l’espera que arribi Franco i les seves tropes. Va trigar quatre dies».

Va tractar de descobrir com va ser la vida d’exili aquells quatre dies, del 22 al 26 de gener. On els protagonistes eren el fred, les bombes, la gana: «Em vaig dir que faria una novel·la explicant aquests quatre dies. Vaig estar vint anys pensant com podia explicar aquesta història, perquè jo no tinc pressa. Vaig evitar el drama lacrimogen. Llavors, si tens problemes de com explicar una història, fes un llibre policíac, allí un sempre pregunta i un sempre contesta, i això et salva de tot. Així va néixer Miquel Mascarell, en la novel·la «4 dies de gener» (2008)».

Sobre l’escriptura d’aquest cicle policíac, en Jordi, explanà que a la gent li va agradar el personatge, i llavors, va pensar en fer un parell de novel·les més. Era el tercer, però ja en porta catorze. En canvi, les novel·les del comissari Soler no van acabar d’arrelar. El seu fill li va dir que fes novel·la policíaca moderna, i així va aparèixer Magda Ventura en tres llibres. Va crear una periodista oposada a Mascarell, el segon dels quals és «La conjura d’Herat». Al primer se sap què va passar a Afganistan i qui va matar el seu promès. Al segon, «La conjura d’Herat», s’esclareix què va succeir a Afganistan i al tercer, qui va matar i per què el seu promès. Llavors, va planificar-ne una quarta, una cinquena i una sisena part, perquè funcionava, i se li va encomanar des de la editorial. Tanmateix, Sierra i Fabra declarà: «Hi ha amants del llibre policíac que no els agraden les dones com a protagonistes, i jo trenco els clixés».

A l’autor li encanta parlar sobre el fet d’escriure, de fet, dins de la seva pàgina web té un espai anomenat «Mètode la pàgina escrita», on glossa tècniques sobre l’art d’escriure. En deixà anar algunes: «Tens tot un llibre per explicar el protagonista, com és. Els secundaris surten en dos o tres capítols de dues o tres pàgines. Han de ser forts i que impactin. Amb ells després he fet llibres. Jo no descric físicament mai els personatges. Els han d’imaginar els lectors».

Sempre investiga per a realitzar una novel·la: «He visitat els llocs que apareixen a les novel·les. I he estat sis vegades a punt de morir. Tres amb avió, al Punyab, el terratrèmol a Xile, i un atemptat terrorista a Colombo. Tinc llibres que he fet de llocs on he estat. Un escriptor ha de percebre les coses. Ha de ser autèntic i reflexiu, el que veig. Soc com una parabòlica. Capto l’energia. Em poso en la pell dels nens. Intento saber com pensen els personatges».

El seu llibre més venut és «Camps de maduixes» (2002), del qual s’han realitzat cent tres edicions, un supervendes al llarg del temps: «Tinc llibres que fa trenta anys que se segueixen llegint, perquè parlo de temes universals: amor, companyonia, drogues. Fes una història que interessi. Escric de nens, no per a nens. Llavors, és la editorial qui determina per a quines edats serà. No penso amb qui m’ha de llegir. L’etiqueta la poses tu. Ara m’etiqueten a mi». Explanà que el gènere infantil és diferent al juvenil. Per a l’infantil el llenguatge ha d’estar adaptat a la història i pel que fa al terme juvenil, va ser inventat per les editorials, per tal d’abastar un públic escolar.


Sierra i Fabra té tres fonts de captació d’energia que l’inspiren per a escriure:

.El que ha vist. Per exemple, veient una sèrie de núvols es va imaginar què passaria si fossin de vainilla, o i si en lloc de grisos, els núvols fossin de colors? i així sorgí l’obra «La fàbrica de núvols» (2003).

.La premsa. Cada dia la llegeix. Un diari de Catalunya i un altre de Madrid per a contrastar. Com clamà: «Són un pou d’idees. No veig notícies, busco històries. Darrere de cada notícia hi ha preguntes. Retallo notícies i les guardo. D’alguns d’aquests retalls potser no n’arribarà a extraure cap història».

                                            [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

.Els viatges. Sis vegades a l’any creua l’Atlàntic. Fins al 2019 havia viatjat a Mèxic, Colòmbia, Perú, Àsia, Àfrica: «Ningú em coneix, sempre he fugit de la fama. M’ha donat pànic tenir èxit per la fama. Vaig al Carib i a les illes desertes, on hi estic dues setmanes per a pensar, sense mòbil ni televisió, ni Internet. Els llibres primer es pensen. Parlo i escolto a la gent, busco un intèrpret si no els entenc. He muntat molts guions de novel·les durant els viatges. Al meu cap cauen les llavors, idees dels diaris, algunes llavors agafaran terra i d’altres brotaran. Hi ha llibres que els he tingut vint anys en una llibreta en un calaix, els rellegeixo i veig si és bo. Soc lliure. Puc fer ciència-ficció, invento un món. En novel·la policíaca faig investigació exhaustiva, i és molt feixuc».

Pel que fa a la novel·la de tipologia històrica, en Sierra i Fabra no ha estudiat res, ha d’informar-se a través dels llibres. És un autor prolífic, que treballa molt el guió previ entre els mesos de maig i setembre, els crea a la casa que té a Vallirana, enmig del bosc, i durant aquest període de temps no viatja mai. Llavors, arriba l’estiu i ja té preparats entre set i vuit guions, i d’un dia a l’altre canvia el xip i en finalitza un. Des dels vuit anys que escriu, i a més és molt disciplinat.

El 2022 celebra els cinquanta anys de l’aparició del seu primer llibre, d’aquí que al llarg d’aquest any han aparegut diverses novetats: «Imatges de rock», un llibre de fotografies realitzades per ell mateix a les estrelles de la música. També té una editorial petita per a recuperar totes les obres antigues i de complicada reedició. Una altra novetat és «Antologia poètica de 50 anys»; la seva vida portada al còmic; una autobiografia de set anys importants de la seva vida; així com també una exposició sobre la seva figura al Palau Robert de Barcelona. Si us agraden els llibres d’en Sierra i Fabra no us mancaran al·licients, constantment hi ha novetats, i dins de la seva llarga trajectòria literària hi podem trobar llibres d’atractiva temàtica que faran feliços a més d’un.

Josep Maria Corretger Olivart

Juny del 2022

[Imatges extretes de: Univers, Vikipèdia, Amazon, Jordi Bianciotto]


EXERCICIS:

1. Realitza una presentació digital sobre l’autor Jordi Sierra i Fabra.

2. Fòrum: has llegit algun llibre de Jordi Sierra i Fabra? Quin? Què et va agradar d’aquest llibre? Per què creus que és un autor d’èxit?

3. Redacta una ressenya sobre un llibre de Jordi Sierra i Fabra.

4. L’article esmenta les fonts d’inspiració de l’autor, esmenta-les i comenta’n una.

5. Escull un dels principals principis de l'autor, veure la fotografia, i llavors, explica'l.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;