Al
poble on vivia el mestre Hakuin, una jove es quedà embarassada. El seu pare la
pressionà per tal que revelés el nom del seu amant i, al final, per a escapar-se
del càstig, la jove digué que era Hakuin. El pare no digué res més, però quan
nasqué el nen el portà a Hakuin.
-Sembla
que aquest és el teu fill- digué, afegint tota mena d’insults.
-Ah,
sí?- respongué, agafant al nadó entre els seus braços.
A
partir d’aquell moment, a qualsevol lloc que anés, portava al bebè amb ell,
envoltat amb la màniga de la seva túnica. En nits de pluja anava a pidolar llet
a les cases veïnes. Molts dels seus deixebles, considerant-lo un home acabat,
es tornaren en la seva contra i l’abandonaren. Mentrestant, la mare sentí que
no podia tolerar l’angoixa d’estar separada del seu fill. Confessà, llavors, el
nom del vertader pare i el progenitor de la jove corregué a veure a Hakuin i es postrà davant d’ell pregant-li que el perdonés. I
li retornà el petit.
Aquesta història ens ensenya que cal acceptar la vida tal i com ve. No hi ha res que sigui bo o dolent. Tot depèn de com ho miris.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge
extreta de: Assessoria imatge personal)
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte amb valors.
2.
Com reacciona el para davant de la nova de la seva filla?
3.
És correcta l’actitud del pare? Per què?
4.
Per què la gent del poble rebutja a Hakuin?
5.
Quan reacciona la mare del nadó?
6.
Cerca un sinònim per a:
Revelés:
escapar-se:
L’angoixa:
perdonés:
7.
Aporta un fragment d’estil directe que apareix al conte.
8.
Esmenta a qui fa referència el pronom de la següent frase extreta del conte.
...i
es postrà davant d’ell pregant-li que el perdonés.
9.
Quin aprenentatge t’emportes amb la lectura d’aquest conte amb valors?
10.
Fòrum: què en penses de l’acceptació? Et costa accepta les coses o bé et
mostres més reticent? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada