Treballem la llengua i literatura catalanes: de juliol 2026

Quan parlem de la Dama del crim, tothom sap a qui ens referim. Sí, enraonem de la senyora Agatha Mary Clarissa Miller, que d’entrada no us sonarà de res, emperò potser pel nom hi caureu... se la coneixia com a Agatha Christie, i és l’escriptora que ha venut més llibres en la història de la literatura a la capa de la terra, i en continua expenent, perquè les seves obres es reediten de manera continuada. La xifra espaordeix, un disbarat de més de dos mil milions d’exemplars, i mil milions més en traduccions a més de tres-cents tres llengües. Tan sols superada per un home, William Shakespeare i l’obra més llegida a nivell mundial, com no, La Bíblia. El seu llibre més arxiconegut i venut és Deu negrets (i aleshores no en quedà cap), alhora un dels exemplars que et deixa més corprès, i amb una assassí que per res t’aixecaria sospites. Algunes de les seves obres van anar signades com a Lady Mallowan, DBE, i també Mary Westmacott. De fet, amb aquest darrer va amagar-se escrivint novel·les de caire sentimental. Al llarg de la trajectòria literària va delectar-nos amb més de vuitanta novel·les, i obres de teatre, la majoria amb una fórmula que no fallava: una habitació tancada, un crim, i l’aparició d’algun dels personatges: Hèrcules Poirot (que apareix en 33 novel·les i 54 relats curts) o Miss Marple, personatge inspirat per l’ àvia, tietes, amigues d’aquesta i que amb els anys esdevindrien fins i tot, tan coneguts com l’autora. Llavors, acuradament, donava algunes pistes per tal que el lector pogués resoldre aquell delicte. Els exemplars han arribat a les grans pantalles del cel·luloide en reiterades ocasions i ho continuaran fent.

Nascuda a Torquay, Devon, Anglaterra, el 15 de setembre del 1890, en una família de classe mitjana i de creences esotèriques, amb dos germans més: Margaret «Madge» Frary i Louis «Monty» Montant Miller. Filla de pare nord-americà. Passà la infantesa entre Devonshire, Ealing i algunes parts del sud d’Europa on la família gaudia les vacances. Als quatre anys ja sabia llegir. Així com també tocava la guitarra i la mandolina. De jove llegia àvidament contes de la senyora Molesworth, i Edith Nesbit. A mesura que creixia es decantà per contes surrealistes de Edward Lear i Lewis Carroll. Al temps lliure s’acompanyava de les seves mascotes. Període, en el qual aparegué en una obreta operística juvenil intitulada Els Yeomen de la guàrdia.

La mare, Clara, s’oposava a l’educació per a noies, d’aquesta manera que els seus pares s’encarregaren de portar-ho a terme. Estudià a l’escola privada fins a l’adolescència i en diversos instituts de París. El pare es posava sovint malalt atès que patia del cor, fins que traspassà el 1901 als anys i quan Agatha en tenia tan sols onze, la família va patir econòmicament. Fet que marcà la fi de la infantesa d’Agatha. La germana Madge va marxar amb el marit, i el germà Monty s’allistà a l’exèrcit per més endavant ésser enviat a Sud-Àfrica per a combatre a la Guerra dels Bóeres. Corria el 1902, Agatha continuava vivint a Torquay, anava a l’Escola de Noies de la Senyora Guyer i tenia dificultat per seguir la disciplina instaurada. El 1905 fou traslladada a París, allí estudià en tres escoles més. En finalitzar aquesta estada educativa i imposada, el 1910 retornà al poble. La mare estava dedicada de salut i establiren instal·lar-se durant tres mesos en un hotel a El Cairo. De retorn a Anglaterra, continuà escrivint, dedicant-se al teatre d’aficionats i col·laborà en la producció de l’obra La barba blava de la infelicitat. Començaren a veure la llum algunes de les primeres produccions, sense la pretensió de dedicar-se a l’escriptura. En una estada a l’hospital per rescabalar-se d’una malaltia escrigué el conte La casa de la bellesa, que versava sobre el món dels somnis. En treballs com La crida de les ales i El petit Déu solitari es veié l’interès per allò paranormal i l’espiritisme, per influència familiar. Anecdòticament, diverses publicacions rebutjaren els primers escrits, que hagueren de revisar-se i aparèixer més endavant amb d’altres títols. Neu sobre el desert que tractava sobre les seves vivències a El Cairo, també fou rebutjada.

Agatha es casà el 1914 amb el Coronel Archibal Christie, que era un aviador de la companyia Royal Flying Corps. D’aquesta unió el 1919 nasqué la filla, Rosalind Christie Prichard, i com veurem més endavant fou vital per al llegat de l’autora. El 1926 l’espòs Archibal declarà que estimava una altra dona i passats dos anys més es divorciaren.

En temps de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l’Agatha treballà en un hospital i també en una farmàcia. Arran d’aquestes ocupacions va interessar-se per la toxicologia, fins que en tingué un gran domini, sobretot pel que fa als verins, cosa que aplicarà en molts dels seus treballs. Fou en aquesta època, el 1916, que l’Agatha encetà l’escriptura amb El misteriós cas Styles (1920) i donà vida a uns dels personatges propis estàndards, Hèrcules Poirot, un detectiu belga, que ben aviat arrelà en els lectors, emperò, que amb els anys l’acabaria esgotant. El 3 de desembre del 1926 trobaren l’automòbil abandonat de l’Agatha sense cap mena de pista al voral d’una carretera. Desaparegué misteriosament i conscientment durant onze dies. La trobaren en un hotel amb amnèsia i registrada amb el nom de l’amant de l’espòs. El motiu fou que sofrí un atac d’ànsia en traspassar la mare, que la feu caure en depressió i que s’adjuntà a la confessió d’infidelitat del marit. L’Agatha estava fora de si. Aquest fet arribà al món del cinema amb el títol Agatha el 1979. Alguns li van criticar que era per a promocionar la nova novel·la, L’assassinat de Roger Ackroyd. Aquesta acció encara avui no s’ha dilucidat.

Entre 1926 i 1927 aparegueren relats amb un nou personatge, Miss Marple, que foren publicats en revistes i compilats a partir del 1930. El 1928 Christie definitivament es divorcià i obtingué la custòdia de la filla Rosalind. Plegades es van traslladar a les Illes Canàries, lloc on finalitzà l’escriptura de El misteri del tren blau. Durant aquest matrimoni va editar sis novel·les, narracions curtes i alguns contes per a revistes. El marit es quedaria amb aquests drets. No serà fins a les acaballes del 1928 en què apareix la primera novel·la sota el nom de Mary Westmacott, amb el títol de El pa del gegant, i que versa sobre el món de les finances. De fet, ella emprava aquest nom per tal de no ésser qüestionada o rebre tanta pressió com a autora, i d’aquesta manera, poder expressar els sentiments lliurement, emperò a partir del 1946 li començaren a qüestionar.

Agatha es va deixar convèncer durant un sopar per anar de viatge a Bagdad. Visità la zona arqueològica d’Ur i allí encetà una amistat amb els dirigents d’una excavació. Gràcies a això conegué a l’arqueòleg Max Mallowan (1904-1978). Al cap de poc temps, el 1930, l’Agatha passà de nou per l’altar, aquesta vegada amb l’arqueòleg Max Mallowan, catorze anys més jove. Aquest el va acompanyar en els viatges i expedicions al Pròxim Orient, en països com Irak i Síria, que posteriorment, empraria per ambientar les seves creacions, així com els coneixements que anà forjant en aquests viatges per l’Orient Mitjà.

Entre els anys 1941 i 1942, arran de la publicació de la novel·la El misteri de Sans Souci (1941), fou investigada pel servei d’intel·ligència britànic MI5, atès que, relatava la història de dos agents de Hitler que feren espionatge a Anglaterra. Fou entre els anys 1939 i 1945, mentre hi havia la Segona Guerra Mundial, que els llibres de Christie eren molt llegits. Són creacions d’aquest període: Deu negrets (1939), Maldat sota el sol (1941), Cinc porquets (1942), Un cadàver en la biblioteca (1942), El cas dels anònims (1943), totes emblemàtiques dins de la llarga carrera com a escriptora.

A partir de la dècada dels cinquanta Christie reduí la producció novel·lística i es dedicà més a les obres de dramatúrgia. Temps en què publicà La ratonera (1952), inspirada en el relat curt, Tres ratolins cecs, que segueix a les sales i passa de trenta milions de representacions. És un rècord de permanència mundial en un teatre. Es representà ininterrompudament fins el 16 de març del 2020, amb aturada per la pandèmia per retornar després. Vista en noranta-dos països per més de seixanta milions de persones.

El1955 es funda l’Agatha Christie Limited per a preservar els drets de les seves creacions. Cosa que li fou desaprovada, perquè clamaven que no sabia gestionar els propis beneficis. El 1968 Booker Books es feu amb el cinquanta-un per cent dels drets de l’empresa i més endavant del seixanta-quatre. El 1998 aquests darrers vengueren les accions a Chorion.

Durant la mateixa dècada li arribaren una sèrie de reconeixements: membre de la Royal Society of Literature, Grand Master Adward, lliurat per l’Associació d’Escriptors de Misteri; Comendadora de la Ordre de l’Imperi Britànic. El 1971 rebé el títol de Dama de l’Imperi Britànic de la mà de la reina Isabel II.

A partir del 1971 la salut va anar en declivi, tanmateix encara va poder assistir a l’estrena de la versió cinematogràfica de Assassinat a l’Orient Express (1974). Agatha Christie ens deixà la tarda del 12 de gener del 1976 per causes naturals a Winterbrook House, Cholsey, prop de Wallingford (Oxfordshire), un dia i unes hores abans que jo mateix vingués a la vida. Tenia vuitanta-cinc anys. Les seves despulles reposen al cementiri tranquil de l’església de Sant Mary, a Cholsey. Va escriure tant, que algunes de les obres ens van arribar de manera pòstuma, dues d’aquestes foren autobiogràfiques. L’Agatha Christie fou coneguda per seixanta-sis treballs sobre detectius, emperò, també va escriure sis novel·les de caire sentimental i amb el pseudònim de Mary Westmacott, quan patí esgotament de les obres policíaques, així com textos de dramatització i un llibre de poesia, que escrigué en els anys d’adolescència: El camí dels somnis (1924) i catorze contes, possiblement, per deixondir-se d’anar escrivint produccions d’estil similar. Altrament, dues autobiografies. Una de caire més professional i familiar, i l’altra relata els viatges al Pròxim Orient amb el marit.

Rosalind Margaret Clarissa Christie cuidà del llegat fins al moment de la mort, l’octubre del 2004 i autoritzà la biografia de Janet Morgan el 1984. També supervisà qui interpretaria els personatges més il·lustres d’Agatha a la gran pantalla: Joan Hickson i David Suchet. A la vegada és l’autora traduïda a més idiomes, en total, cent tres. Experts de l’Associació d’escriptors del crim van determinar l’any 2013 i amb sis-cents vots, que la seva millor obra era L’assassinat de Roger Ackroyd (1926), obra que comportà algunes crítiques, atès que va canviar algunes concepcions del gènere policíac.

Agatha fou una lectora empedreïda d’autors com Walter Scott, John Milton, Alexandre Dumas, Jane Austen, Arthur Conan Doyle, Charles Dickens, aquest darrer, un dels preferits. Ella declarà que l’ajudaven a oblidar els estralls de la guerra. En l’escriptura estigué influenciada per Arthur Conan Doyle, Edgar Allan Poe, Anna Katherine Green, GK Chesterton. L’olfacte detectivesc per escriure la primera obra personal en aquest gènere fou instigat per la novel·la El misteri de l’habitació groga de Gastó Leroux. Ella clamava que al principi, en ésser una autora novell, imitava a autors llegits, i generava acusacions de manca d’originalitat. Més endavant, com sabem, va saber concebre un estil propi. Donava totes les claus al lector per a resoldre el crim abans de l’aparició del detectiu Poirot o la senyora Marple. Amb el temps, s’adonà que l’estresava el personatge de Poirot, per vanidós, i va decidir carregar-se’l. Al The New York Times sortí una esquela pel fet.

L’Agatha escrivint també patia. Ella s’ho anotava tot en un quadernet, per a desenvolupar-ho més endavant: caràcters dels personatges, tipologia dels verins que empraria, les accions... Prenia idees per als personatges de l’observació o de les converses amb gent que coneixia. Va donar origen a un corpus novel·lístic únic que acostumava a reiterar-se, emperò, que la va fer una autora universal.

Algunes coses curioses dins de la pròpia vida foren que de jove practicava el surf. L’aprengué el 1922 durant un viatge per Sud-Àfrica i Hawai. Altrament, fou una de les primeres dones en practicar-lo al Regne Unit. Una altra passió que tenia era patinar, existeix alguna fotografia que ho demostra. Li encantaven els cotxes i sobretot conduir-los, com per exemple el Morris Cowley del 1924. Els emprava com a símbols socials, modernitat i d’independència.

Amb els diners que rebé de la primera obra se’n comprà un. Quan necessitava inspiració menjava pomes, de fet a la seva llar en tenia un armari ple. L’autora es va fer un homenatge i va representar-se en vuit novel·les, amb el debut en una antologia de relats, Parker Pyne investiga (1934), amb el nom d’Ariadne Oliver i més endavant com a acompanyant col·laboradora de Hèrcules Poirot en set produccions cabdals.

L’Agatha Christie a dia d’avui, indiscutiblement continua essent l’escriptora més venuda, generant quantitats ingents de diners tant literàriament com gràcies al món del cel·luloide, i si això, és així, per alguna serà. Qui no ha vist alguna sèrie de televisió basada o bé inspirada en les seves produccions i s’ha immers en la trama intentant resoldre el crim? Qui no s’ha aturat a llegir-ne alguna obra? Si ha atrapat a tants lectors i de tantes generacions aquí rau la mestria.

Josep Maria Corretger

Maig-juliol del 2026

Fonts consultades:

-GARCÍA, Sílvia, 10 curiosidades de Agatha Christie, la dama del misterio y reina del crimen, dins Cultura inquieta, 8 d’abril del 2026.

-Wikipèdia.

-Google IA.

[Crèdits fotogràfics: Britànica, D. S., Wikipèdia, La Llar del Llibre, Daily Mirror, Biblioteca Virtual Fandom, Preeya I]

EXERCICIS:

1. Resumeix la vida de l’Agatha en cinc aspectes destacats de la seva vida i obra.

2. Quines aficions tenia Agatha Christie?

3. Per què va desaparèixer el 1926?

4. Va escriure algunes novel·les sota un pseudònim. Quin era i per què?