Un
home dreçava les orelles amb gran atenció les històries que contava un vell
mestre, però el sorprengué que la
gent les interpretava de manera diferent.
-Si
cadascú interpreta la història com desitja, per a què explicar-les? -es queixà en
veu alta.
El
mestre el mirà atentament i li respongué:
-Això
els dona valor. Quina importància li
donaries tu a una tassa en la qual només es pogués beure aigua, o a un plat en
el qual només es pogués menjar carn?
Escolta’m
bé. Una tassa i un plat tenen una capacitat il·limitada.
Què dir llavors del llenguatge? La vertadera pregunta no és quin és el
sentiment de la història, de quantes maneres puc interpretar-la o si pot tenir
un únic significat. La veritable pregunta és: pot aquest individu al qual
m’adreço traure profit del que vaig a
contar-li?
L’home,
que escoltava atentament, optà per ajupí el cap i abandonà el lloc sense qüestionar res
més.
Aquest
conte ens mostra que el valor d’una narració no està en què contingui un únic
significat, sinó en què pugui oferir ensenyaments distints a cada persona
segons la seva experiència.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Il·lustració
de: continuemosestudiando]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte en valors.
2.
Cerca una frase feta al conte que signifiqui escoltar.
3.
Pensa i escriu un sinònim de:
Sorprengué: es
queixà:
Importància:
il·limitada:
Profit:
ajupí:
4.
Qui diu la següent afirmació i en relació a què?
-Si
cadascú interpreta la història com desitja, per a què explicar-les?
5.
Ídem de l’anterior:
Escolta’m
bé. Una tassa i un plat tenen una capacitat il·limitada.
6.
Quina lliçó explana el mestre sobre les històries contades?
7.
Com reaccionà l’home després de l’ensenyament del mestre?
8.
Per què una narració no ha de tenir una única interpretació?
9.
Proposa un altre títol possible per a aquest conte i raona el perquè de la teva
elecció.
10.
Canvia el final d’aquest conte per un de diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada