Una
vella rata de biblioteca se’n va anar a veure els seus cosins que vivien a les
golfes i coneixien poc món.
-Vosaltres
coneixeu poc el món -deia als seus tímids parents-, i probablement ni tan sols
sabeu llegir.
-Ui,
tu sí que la saps llarga! -sospiraven ells.
-Per
exemple, heu menjat mai un gat?
-Ui,
tu sí que la saps llarga! Però aquí són els gats els qui es mengen els
ratolins.
-Perquè
sou uns ignorants. Jo me n’he menjat més d’un i us asseguro que no han dit ni
ai!
-I
de què tenien gust?
-De
paper i de tinta, em sembla. Però això no és res. Heu menjat mai un gos?
-Per
l’amor de Déu!
-Jo
me’n vaig menjar un justament ahir. Un gos llop. Tenia uns ullals... Doncs bé,
s’ha deixat menjar tan quietó ell, i no ha dit ni ai!
-I
de què tenia gust?
-De
paper, de paper. I un rinoceront, que n’heu menjat mai?
-Ui, tu sí que la saps llarga! Però
nosaltres, no n’hem vist mai cap, de rinoceront. S’assembla al formatge de bola
o al de forats?
-S’assembla
a un rinoceront, vet aquí. I heu menjat mai un elefant, un frare, una princesa,
un arbre de Nadal?
En
aquell moment, el gat, que s’ho havia estat escoltant darrera un bagul, va
saltar enfora amb un marrameu amenaçador. Era un gat de debò, de carn i ossos,
amb bigotis i ungles. Els ratolins van córrer a amagar-se, a excepció de la
rata de biblioteca, que, oh, sorpresa! S’havia quedat immòbil sobre les seves
potes del darrera com una estàtua.
El
gat la va arrapar i va començar a jugar-hi.
-De
manera que tu ets la rata que es menja els gats?
-Jo,
Excel·lència... Vostè ha de comprendre... Com que sempre estic entre llibres...
-Ja
ho entenc, ja. Te’ls menges dibuixats, impresos en els llibres.
-Alguna
vegada, però només per raons d’estudi.
-Oi
tant! A mi també m’agrada la literatura. Però no et sembla que hauries hagut d’estudiar
una miqueta del natural, també? Hauries après que no tots els gats són de
paper, i que no tots els rinoceronts es deixen rosegar per les rates.
Per
sort per a la pobra presonera, el gat va tenir un segon de distracció, perquè
havia vist passar una aranya a terra. La rata de biblioteca, en dos salts, se’n
va tornar amb els seus llibres, i el gat es va haver d’acontentar amb l’aranya.
[RODARI,
Gianni, Contes per telèfon, Joventut, Barcelona, 2000]
[Imatge
extreta de: Amazon.es]
EXERCICICS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte de Gianni Rodari.
2.
Què vol dir l’expressió:
-Ui,
tu sí que la saps llarga!
3.
Qui clama l’expressió anterior i per quin motiu, en relació a què?
4.
Què significa ésser ser ignorant? Posa un exemple d’alguna notícia on entri en
joc aquest mot. Si cal ajuda’t d’Internet.
5.
Com la rata de biblioteca enganya a les seves parentes? Se l’ha creuen? Raona
la teva resposta.
6.
Què vol dir la rata quan clama que només menja gats per raons d’estudi?
7.
Com actua la rata de biblioteca quan es troba un gat de carn i ossos?
8.
Quin consell dona el gat a la rata de biblioteca?
9.
Aquest conte ens dona una lliçó per al dia de demà. Quina és?
10.
Cerca informació sobre Gianni Rodari i realitza una petita presentació digital.
