"El rei que s'havia de morir". De Gianni Rodari. Adreçat a 1r cicle d'ESO i Aula d'Acollida

 EL REI QUE S’HAVIA DE MORIR

Una vegada hi havia un rei que s’havia de morir. Era un rei molt poderós, però estava greument malalt i es desesperava:

-Com és possible que un rei tan poderós s’hagi de morir? Què fan els meus mags? Per què no em salven?

Però els mags havien fugit per por de ser penjats. Només n’havia quedat un, un vell mag del qual ningú no feia cas perquè era més aviat estrafolari i potser una mica guillat. Feia molts anys que el rei no el consultava, però aquesta vegada el va fer cridar.

-Pots salvar-te -va dir el mag-. Però amb una condició: que tu cedeixis el teu tron, per un dia, a l’home que s’assembli a tu més que cap altre. Ell, aleshores, morirà en lloc teu.

Tot seguit es va fer una crida per tot el reialme: “Aquells que s’assemblin al rei, que es presentin a la Cort dintre de vint-i-quatre hores, sota pena de mort”.

Se n’hi van presentar molts: alguns tenien la barba igual que la del rei però tenien el nas un xic més llarg o un xic més curt, i el mag els descartava: d’altres s’assemblaven al rei com una taronja s’assembla a una altra dintre la caixa del verdulaire, però el mag els descartava perquè els faltava una dent o perquè tenien una piga a l’esquena.

-Però tu els descartes tots! -protestava el rei al seu mag-. Deixa’m provar amb un, per començar.

-No et serviria de res -responia el mag.

Un vespre, el rei i el mag passejaven per les muralles de la ciutat i, de cop i volta, el mag va cridar:

-Vet-lo aquí, vet aquí l’home que s’assembla més a tu que cap altre!

I mentre deia això, assenyalava un captaire coix, geperut, mig cec, brut i ple de crostes.

-I ara! No pot ser! – va protestar el rei-. Entre nosaltres dos hi ha un abisme!

-Un rei que s’ha de morir -insistia el mag-, s’assembla només al més pobre, al més desgraciat de tota la ciutat. Cuita, canvia els teus vestits pels seus durant un dia, puja’l al tron i et salvaràs.

Però el rei no va voler admetre de cap de les maneres que s’assemblés al captaire. Va tornar al palau tot empipat i aquella mateixa nit va morir, amb la corona al cap i el ceptre a la mà.

[RODARI, Gianni, Contes per telèfon, Joventut, Barcelona, 2000]

[Imatges extretes de: totapulchra.news. Alfons III, Museo del Prado; Amazon]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte de Gianni Rodari.

2. Escriu un sinònim de cadascun dels següents mots:

Poderós:

Desesperava:

Fugit:

Estrafolari:

S’assemblés:

3. Cerca i explica el significat de quatre mots de color lila que desconeguis.

4. Per què el rei que s’havia de morir va a trobar el vell mag?

5. Comenta el sentit d’aquesta afirmació dins del conte.

D’altres s’assemblaven al rei com una taronja s’assembla a una altra dintre la caixa del verdulaire.

6. Ídem de l’anterior. Per què ho explana? En relació a què.

Entre nosaltres dos hi ha un abisme!

7. Per què el rei es resisteix a abandonar el seu tro?

8. Com haguessis actuat si haguessis estat el rei? I el mag?

9. Proposa un altre títol possible per a aquest conte i raona la teva resposta.

10. Opinió: què has après amb la lectura d’aquest conte?