dissabte, 31 d’agost del 2019

La meva paraula preferida (75): "Tustar". Adreçada a tothom

Tustar:
D’origen onomatopeic. Expressió que prové del so tus-tus, de picar alguna cosa.

1.      Colpejar, pegar.
Ex:
-Em va tustar a la cama després de la discussió.

2.      Tustar a la porta: colpejar-la amb els nusos dels dits.
Ex:
-En sentir tustar a la porta reiteradament em vaig espantar.

.Són sinònims:
copejar, trucar, picar, pegar, batre, cascar, masegar, percudir, arrufar, maganyar, matxucar, emmatxucar.


.Justificació:
Aquest mes m’he decidit per aquest mot perquè m’encanta el bé que sona en pronunciar-lo i és d’un registre més elevat. També per compartir-lo i que s’empri una mica més, com alguns dels seus sinònims i no sempre els mateixos: pegar o colpejar.

(Font: diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: DIR)


EXERCICIS:
1.      Redacta cinc oracions amb el mot tustar.
2.      Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè.
3.      Cerca diversos sinònims de la paraula preferida que hagis escollit.
4.      Inventa un joc per aprendre noves paraules.
5.      Fòrum: coneixies la paraula tustar? Si la resposta és no, esmenta quines paraules empraves al seu lloc.
6.      Hi ha paraules pot utilitzades a la nostra llengua, quina recomanaries usar més o salvar de l’oblit i per què?

dimecres, 28 d’agost del 2019

El vocalisme (1). Adreçat a l'ESO

.La vocal neutra
Quan pronunciem una lletra que està a cavall d’una A i d’una E, sense ésser ni l’una ni l’altra, estem parlant de la vocal neutra. Ambdues lletres es pronuncien de forma diferenciada en posició tònica, generen confusió en posició àtona. El so resultant que es genera a partir de la A i la E, és un so característic únicament del català oriental, és la coneguda vocal neutra, i la seva representació és: [ə]. Pot generar confusió atès que amb aquest so es representen dos sons diferents, la A i la E.
Ex:
panet
[català oriental: [ə]]

ORIENTACIONS PER ESCRIURE LA VOCAL NEUTRA
VOCAL NEUTRA A FINAL DE MOT
EXCEPCIONS
.Els mots i adjectius femenins que acaben en vocal neutra s’escriuen amb –A: faldilla, grisa.

.El plural dels mots que finalitzen en vocal neutra s’escriuen amb –ES: faldilles, grises.

.Es produeixen alguns canvis ortogràfics:
-ca à -ques: boca-boques
-ga à -gues: amiga-amigues
-ça à -ces: adreça-adreces
-ja à -gües: llengua-llengües
-gua à -qües: obliqua-obliqües
.Els noms femenins que acaben amb –E:
Base, calvicie, catástrofe, classe, efígie, espècie, fase, febre, flaire, frase, hecatombe, higiene, imatge, llebre, mare, piràmide, sèrie, torre…
.Els noms i els adjectius masculinis que acaben en vocal neutra s’escriuen amb –E:
Cotxe negre / cotxes negres.
.Els noms masculins que acaben en:
-arca: monarca
-cida: suicida
-ista: pianista
-ma: drama
-ta: hipócrita
.Paraules com:
Dia, papa, nòmada…
.Si la penúltima lletra dels verbs és una vocal neutra, aquesta s’escriu amb –E:
Passejàvem, cantaries…
No n’hi ha.
.Les formes verbals acabades en vocal neutra s’escriuen amb  -A:
Passejava, cantava.
.Formes verbals acabades en –e:
Corre, omple, obre, vine; i els infinitius de la 2ª conjugació: perdre, viure...


VOCAL NEUTRA ENMIG D’UN MOT
EXCEPCIONS
.Els mots derivats s’escriuen igual que els primitius.
Ex:
Casa-caseta
Neta-neteta
Pes-pesar
Pas-passar
.Els verbs néixer, treure, jeure s’escriuen amb -A- quan la primera síl·laba és àtona.
Ex:
Neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen.


.Les vocals O I U en posició àtona
Quan ens trobem la lletra O en una síl·laba àtona hem de pronunciar-la com una U. Ara bé, d’altres vegades caldrà escriure una O (sopar) i unes altres una U (butxaca). En canvi, si és tònica, serà oberta o tancada (dona). Aquest fenomen, com succeïa amb la vocal neutra, no és general en tot el domini lingüístic català.

ORIENTACIONS PER ESCRIURE O/U
O/U ÀTONES A FINAL DE MOT
EXCEPCIONS
.Els noms i els adjectius masculins acabats en O o U àtona s’escriuen amb –O.
Ex: pinso, flonjo.
.No n’hi ha.
.El plural dels noms i dels adjectius masculins que acaben en –O o –U àtones s’escriu amb –OS.
Ex: carros.
.Els mots invariables (-US) com:
Focus, globus, tipus, cactus, tifus, eucaliptus, lapsus, fetus…
.En català central la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –O.
Ex: cuino.
.No n’hi ha.
.Un seguit de mots masculins que acaben en diftong decreixent –AU, -EU, -IU, -OU.
Ex: correu, cacau, estiu, europeu, trofeo, trineu, enrenou.
.No n’hi ha.
.Alguns mots acaben en –U.
Ex: ambigú, continu, individu, ingenu, perpetu, tribu, ritu, vidu…
.No n’hi ha.


O/U ÀTONES ENMIG D’UN MOT
EXCEPCIONS
.Escriurem O o U segons com s’escriu la síl·laba tònica de la mateixa família.
Ex:
Pont à pontet; punt à puntet;
Jugo à jugaré; dono à donaria
.Són excepcions els pseudoderivats.
Ex:
Calvicie, juvenil, curvatura…
.Els verbs cosir, collir, sortir, escopir, tossir s’escriuen amb O quan l’accent no recau en el lexema.
Ex: collit, sortís…
.No n’hi ha.
.Els verbs poder i voler s’escriuen amb O quan l’accent no recau en el lexema.
Ex: voldríem, podràs…
.Les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu dels verbs poder i voler s’escriuen amb U.
Ex: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.


RECORDA L’ORTOGRAFIA DELS SEGÜENTS MOTS
Afaitar, arravatar-se, assassí, assemblea, avaluar, avantatge, avaria, avorrit, botifarra, brúixola, bufetada, cacau, capítol, cartolina, cònsol, davant, escurçó, efeminat, emparar, Empordà, enyorar, gent, Hongria, joventut, malenconia, meravella, monestir, muntanya, muntar, rancor, sanefa, treball, sofrir, sospir, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, torró, trofeo, turmell, vernís…
!Regla per escriure’ls bé:
.Quan en castellà porten una A en català una E.
Ex:
Evaluar (castellà) – avaluar (català)
.Quan en castellà porten una E en català una A.
Ex:
Cartulina (castellà) – cartolina (català)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)


EXERCICIS:
1.      Per què és fonamental detectar les vocals neutres? Quina confusió provoquen?

2.      Assenyala la vocal neutra en els següents mots.
equivocada, carretera, imparable, assemblea, rebregat, maragdes.

3.      Classifica les vocals O i E segons siguin obertes i tancades d’acord amb la teva variant dialectal.
dolor, terra, reposa, valent, sonora, atmosfera, pròxima, moment, insconscient.

4.      Pensa i escriu el plural de:
plaça única, figa negra, platja lletja, corretja maca, llengua fantàstica.

5.      Emplena els buits amb la vocal adequada.
j_venització, b_squerol, b_cal, c_rvatura, esp_rtista, d_lcificar, m_cositat, tit_lar, enr_ssir, f_rner, c_nsular, p_mer, _b_nista, b_rnús, r_spl_ndir, _scullera, r_bí.

6.      Escriu una oració amb cada parella de mots.
acte / acte; lliura / lliure; taulada / teulada; ramat / remat; torre / torra; espècie / espècia.

7.      Resol l’enigma: quina dificultat ens aporten els pseudoderivats?

8.      Realitza un petit esquema amb allò essencial que cal recordar d’aquesta fitxa.

9.      Endevinalles: pensa el mot vinculat a aquesta fitxa per a cada definició.
.Persona que treballa el banús i altres fustes de textura fina per tal de fer-ne mobles.
.Peça d’abric llarga amb mànigues, que pot portar caputxa, i amb un cinturó, que es posa especialment abans i després del bany a casa.
.Obra feta amb pedres grosses o blocs tirats a l’aigua per formar un dic contra les onades.
.Persona que representa un país a l’estranger.


10.  Autoavalua’t: reflexiona sobre quines dificultats t’han sorgit durant el treball en aquesta fitxa. Què has fet per resoldre-les?

diumenge, 25 d’agost del 2019

"Feliçment, jo soc una dona" (1). Comentari literari. Adreçat als de literatura

Era obedient jo, sense saber què obeïa, com si anés buidant de mi mateixa tot desig. Com aquell dia que l’avi em va trobar parlant amb el noi de ca l’adroguer. Es feia el trobadís sempre quan jo tornava de plaça, amb la cistella al coll m’esperava i tot, quan jo no arribava a l’hora. M’explicava que aviat guanyaria prou per mantenir una dona. Així que va ser al meu costat l’avi em va clavar una plantofada i em va arrossegar pel braç fins a casa. I allí va desgranar la lletania dels seus insults amb un únic tema: “Ja tens a qui assemblar-te”. Aquell dia va sortir fins i tot la seva dona, la mare de la meva mare, com si hagués de quedar ben demostrat que tota una determinada ascendencia femenina tenia el poder de perpetuar la mena d’animal viciós que jo era.

I mentre m’adonava de la satisfacció que il·luminava la cara de la Paula, pensava que era cert que res no tenia a veure amb ells, i que una herència de perversitat arribava fins a mi a través de l’àvia desconeguda i la mare. Una perversitat que tenia unes limitacions ben concretes i es produïa com un fat del qual eres responsable. Em semblava lògic tal com ho explicava l’avi, perquè no havia trobat cap home al meu voltant que em produís el més lleu desassossec, ni tan sols curiositat, i l’avi no em parlava pas del plaer d’unes mans sobre la meva pell, d’uns ulls entendrits sotjant-me, del desig d’un poder que ni ell ni jo no podíem endevinar. El que l’avi volia de mi era molt clar d’entendre: que no dirigís la paraula, que no em deixés emprendre per cap representant del sexe contrari. L’home era com una fera en la jungla, només animals del seu mateix pelatge podien atrevir-s’hi. Si no me’n podia passar, ell em trobaria un marit quan fos hora. Un marit que em deixaria ben guardada a casa, mentre ell compliria el ritual mantingut des de segles en el clan mascle.

No puc pas dir que em semblava cruel l’actitud de l’avi, una plantofada no volia pas dir signe de crueltat, encara que fes mal, car les seves manasses no regulaven l’efecte. No me l’estimava i res més. Si l’amor es pot reduir a termes de dependència, puc dir que l’avi depenia del que jo feia, era amatent a les conseqüències dels meus actes, fins i tot tenia dipositades en mi grans esperances. I un bon dia de nou es van veure confirmades. De dalt de l’alta casa, el destí, en forma de vella Pujades, va atorgar-me la gràcia com una pluja benigna, no merescuda.

M’havien trobat una col·locació. Vaig iniciar-me en l’art de l’agraïment. Fins llavors no m’havia adonat del que m’havia estat concedir. Ni tan sols quan m’havien portat al convent, no havia comprès que era un do que se m’atorgava. I m’havien pres aquell do, no m’esqueia. Si algun dolor profund persistia havia desaparegut pudorosament amagat, i aquella vida de cada dia m’anava bé perquè no m’exigia cap esforç i jo engolia el menjar amb l’avidesa, i una lenta plenitud feia via al meu entorn. Tote m semblava bé, les obscenitats de l’escombriaire, les furtives carícies del noi de ca l’adroguer, la xerrameca de la cuina, el llarg camí quan tornava del mercat de la Guineueta, i els homes jugant a cartes dos cops per setmana, amb un vocabulari que em sabia de memòria i ja he oblidat, que descrivia la carta protagonista.


(Fragment extret del capítol 4 de: CAPMANY, Maria Aurèlia, (2017), Feliçment, jo soc una dona, Barcanova Editorial, Barcelona)

(Imatge extreta de: Grup 62)


EXERCICIS:
1.      Presenta en format digital la figura de Maria Aurèlia Capmany.
2.      Realitza un comentari literari d’aquest fragment de l’obra.
3.      Descriu el personatge Carola Milà i l’avi.
4.      En aquest fragment apareixen alguns trets característics de la narrativa de Maria Aurèlia Capmany. Esmenta’ls amb exemples.
5.      Quines dificultats ha d’afrontar Carola Milà en el seu dia a dia?
6.      Aporta un fragment de l’obra que vulguis destacar i comenta el perquè.
7.      Quin és el propòsit que té l’autora amb l’obra Feliçment, jo soc una dona.

dijous, 22 d’agost del 2019

Conte amb valors: "El samurai i els tres gats". Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un samurai que tenia seriosos problemes a la seva llar a causa d’un ratolí que vagava tot el dia per la cuina i li buidava el rebost. Assabentat de la situació, un veí li suggerí:

-“El que necessites es un gat”.

Així que, l’home va començar a cercar-ne un pel veïnat i quan trobà l’adequat, se l’emportà a casa seva. Era un animal impressionant, formós i fort. Tanmateix, el ratolí, més sagaç que el felí, es burlava constantment que la força de l’animal de res servia davant de l’absència de intel·ligència, per la qual cosa, el samurai decidí cercar un segon gat. Davant de la presència del nou animal, el ratolí només es deixava veure per la cuina quan el felí dormia. Així que, el rebost continuava buidant-se. En veure que el samurai era incapaç de vèncer al ratolí, el seu veí decidí ajudar-lo i li portà un altre gat. Aquest darrer era maldestre i ensonyat. El samurai pensà:

-“Aquest tampoc serà el que m’alliberi del ratolí”. De totes maneres, l’animal, amb aquella aparença indiferent, aviat deixà d’inspirar precaucions al ratolí, que passava pel seu costat sense que aquest li fes cas. Fins que arribat un dia, el gat l’atrapà d’una xarpada. De vegades, qui menys t’imagines, pot sorprendre’t, així que no et deixis portar per les aparences i jutja als individus només pels seus actes.




(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Il·lustració: Alberto Vázquez)

(Traducció: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:
1.      Explica el significat dels següents mots segons el context.
vagava, rebost, formós, sagaç, maldestre, ensonyat, xarpada.

2.      Cerca la referència per a les formes pronominals assenyalades en negreta.

Així que, l’home va començar a cercar-ne un pel veïnat i quan trobà l’adequat, se l’emportà a casa seva.

3.      Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

4.      Comenta que has après amb la lectura d’aquest conte.

5.      Busca cinc noms, cinc adjectius, cinc verbs i cinc adverbis dins del conte.

6.      Contextualitza la present afirmació dins del conte. Qui la diu? A qui la dirigeix? Per què?
-“Aquest tampoc serà el que m’alliberi del ratolí”.

7.      Opinió: penses que les aparences enganyen? Per què?

8.      Reescriu aquest conte amb els mateixos protagonistes i amb un altre ensenyament per als nostres dies.

9.      Fòrum: t’agraden els contes o consideres que són una pèrdua de temps? Per què? Raona les teves respostes.

10.  Cerca una imatge o bé realitza una il·lustració que representi aquest conte.

dilluns, 19 d’agost del 2019

Les abreviacions. Adreçat a tothom

Són unes representacions abreujades de mots, sintagmes nominals o sintagmes preposicionals, per tal d’estalviar repeticions o bé guanyar una mica més d’espai dins d’un text escrit. Els mots monosíl·labs, en termes generals, no s’abreugen.
Ex:
març

Anem a veure alguns exemples de mots abreujats:
carrer (mot) à c.
Organització de les Nacions Unides (SN) à ONU
Per exemple (SPREP) à p. e.

Aquest sistema d’abreujar paraules, que no involucra l’adjunció d’afixos, ja el teníem en textos medievals. A la vegada, englobava les abreviatures, les sigles, els acrònims i els símbols.

.Una abreviatura:
És la representació d’un mot a través d’una o més de les seves lletres. L’abreviatura pot formar-se per:

-suspensió:
quan s’omet la part final del mot.
Ex:
cap. = capítol

-afèresi:
quan ometem la part inicial del mot.
Ex:
Pep = Josep

-contracció:
quan s’ometen algunes lletres de l’interior del mot.
Ex:
Sr. = senyor

.Una sigla:
És una o més lletres, acostumen a ésser les inicials, que s’empren en substitució de la denominació que abreugen: associacions, publicacions, empreses, documents, entre d’altres.
Ex:
IEC (Institut d’Estudis Catalans)

.Un acrònim:
És el mot resultant d’escurçar denominacions que estan formades per més d’una paraula a partir de síl·labes completes que la componen. Els acrònims es pronuncien com un sol mot perquè han esdevingut un mot habitual.
Ex:
Termcat (Centre de Terminologia)

.Un símbol:
És un signe que té caràcter oficial i internacional. Representa una paraula, un sintagma o un valor. Els símbols s’empren en els quadres, enumeracions, mapes:
Ex: h (hora)

Aquests símbols pertanyen a camps semàntics diferents com la física, les matemàtiques, la numismática, entre d’altres. Aquests tipus d’abreviacions presenten uns criteris més homogenis i que no plantegen tants dubtes.
Anem a veure un resum de les principals abreviacions que podem trobar.

LES ABREVIACIONS
Característiques
Abreviatures
Sigles
Acrònims
Símbols formats per lletres
Punt final o barra inclinada
s/n (sense número); col. (columna)
DNI (document nacional d’identitat)
Incanop (Institut Català de Noves Professions)
cm (centímetre/s); km/h (quilòmetres per hora)
Accentuació
cró. (carreró)
[mantenen l’accent gràfic del mot originari]
ADN (àcid desoxiribonucleic)
Tísner (pseudònim de l’escriptor Avel·lí Artís Gener)
a (àrea)
Majúscules, minúscules
Hble. (Honorable); etc. (etcètera)
PIB (producte interior brut)
Gencat (Generalitat de Catalunya); mòdem
g (gran); O (oest)
Nombre
gnes (germanes)
CAP (centre d’atenció primària)
Els mòdems
hl (hectolitres)
Gènere
Té el mateix gènere que el mot sense escurçar.
La SIDA (la síndrome d’immunodeficiència adquirida).
Igual que les sigles.
Correspon al del terme que substitueix.
Apòstrof
S’apostrofen com ho faríem amb el mot sencer.
l’ap. (l’apartat)
L’OTAN (l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord)
Igual que les sigles.
No s’apostrofen.
Categoria gramatical
És la mateixa que la del mot sense abreujar.
És la mateixa que la de la denominació completa.
Igual que les sigles.
Tenen la mateixa categoria que la del mot que substitueixen.
Espais
d. d. C.
(Després de Crist)
Cal deixar un espai entre mot i mot.
EAC
(Estatut d’Autonomia de Catalunya)
Igual que les sigles.
Igual que les sigles i acrònims.
Pronúncia
Es llegeixen com si el mot no fos escurçat.
PIME
(petita i mitjana empresa);
TGV (te, ge, ve)
[Llegides sil·labejades]
Es poden pronunciar com un mot.
Es pronuncien com si el terme fos escrit sencer.
Separació
No s’han de separar a final de ratlla.
No s’han de separar a final de ratlla.
Si s’escriuen amb minúscula, es poden partir.
No s’han de separar a final de ratlla.
Observacions
Les formades per afèresi no porten cap marca especial.
Ex: bus (autobús)
Quan s’han convertit en mots comuns, poden formar derivats compostos.
Ex:
sidosos
Poden formar derivats.
Poden portar caràcters especials.
Ex: m2

N.B. Cal anar en compte amb la pronunciació d’algunes sigles en català, ja que, hi ha tendència a fer-les en castellà, atès que és amb la llengua que les tenim acostumades a escoltar més: TGV, ONG, BMW, entre d’altres.

!!Per a saber-ne més:
https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/abreviacions/abreviatures/abreviatures-habituals.html




(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Paraules de llengua i literatura)


EXERCICIS:
1.      Defineix amb un màxim d’una línia i un exemple que són:
abreviatura:                                                         sigla:
acrònim:                                                              símbol:

2.      Classifica les següents abreviacions segons siguin abreviatures, sigles, acrònims o símbols.
km, adj., ESO, núm., OPA (oferta pública d’adquisició), loc. adv.;
d. d’o. (denominació d’origen), Incasòl (Institut Català del Sol)

3.      Cerca el nom de persona per a cada escurçament o hipocorístic.
Quim, Cesc, Lari, Pep, Rat, Dora.

4.      Pensa i escriu les sigles per a les expressions següents:
Universitat de Lleida, disc compacte, impost sobre béns immobles, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Federació Catalana de Basquetbol, impost sobre el valor afegit, Organització Nacional de Cecs d’Espanya, Institut Nacional d’Educació Física, Mossos d’Esquadra.

5.      Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions.
.Les abreviatures per contracció ometen algunes lletres a final de mot.
.Les sigles són una o més lletres que abreugen publicacions, empreses, entre d’altres.
.Els acrònims abreugen denominacions formades per més d’una paraula.
.El símbol té caràcter oficial i únicament nacional.
.Les sigles sempre les hem d’escriure en majúscules.
.No existeixen les abreviacions que s’apostrofen.
.Coia és l’hipocorístic de Misericòrdia.

6.      Anota els dies de la setmana i els mesos de l’any mitjançant abreviatures.

7.      Desenvolupa cadascuna de les abreviatures que tens a continuació:
M. Hble. ; ctra. ; aj. ; batx. ; àt. ; ptge. ; pg. ; tel. ; urb. ; vol. ;

8.      Cerca la definició per a les següents paraules i justifica el tipus d’abreviació que té cadascuna.
NASA, OVNI, radar, làser.

9.      Aporta una gamificació per tal de treballar les abreviatures a l’aula.

10.  Pràctica de pronunciació. T’atreveixes a pronunciar-les correctament? No pots cometre cap error. Reflexiona sobre per què acostumem a pronunciar malament algunes sigles.
IPC, ONG, KGB, UPC, BMW, VHS, BH.

11.  Escriu les abreviatures o símbols corresponents per als següents mots:
euros, document nacional d’identitat, directora, plaça, àtic, codi postal, compte corrent, número, telèfon, avinguda, entresòl.

12.  Escriu les següents adreces emprant abreviatures.
.Avinguda de Sant Joan, número 25
.Ronda dels Enamorats, 2 sobreàtic
.Urbanització El Roser, 39
.Passeig Onze de Setembre, sense número, segon tercera
.Carrer Pau Casals, número 14, tercer quarta.

13.  Realitza el teu top deu amb les abreviacions que més utilitzes.

14.  Cerca tres abreviacions en algun escrit, imatge o rètol que siguin incorrectes, corregeix-les i esmenta quin ha estat l’error.

15.  Les abreviacions tenen alguna aplicació pràctica en els nostres dies? Quina?


16.  Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats sobre les abreviacions, aporta les dificultats que t’han sorgit i com les han resoltes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;