dilluns, 31 de desembre de 2018

Molt bones festes i entrada d'any! Adreçat a tothom



Molt bones festes i entrada d'any a tothom!

Moltes gràcies per consultar el blog "Llengilitcat. Treballem la llengua i literatura catalanes".

 Seguim aprenent amb la llengua i literatura catalanes!

Plegats, anirem millorant una mica més la nostra llengua i cultura.

Aquest any ja en són 10 del blog!!! i espero que en pugui sumar uns quants més.

Gràcies a tothom per consultar-lo alguna vegada.

Una forta abraçada.

JM.



dijous, 27 de desembre de 2018

Pompeu Fabra. Adreçat a l'ESO


La llengua i la cultura catalana havien començat a recuperar-se al segle XIX amb el moviment la Renaixença. Aquest fet va comportar que a principis del segle XX s’hagués de crear una normativa per tal d’unificar la llengua escrita, i que a la vegada, fos un model per a la resta de variants del domini lingüístic de parla catalana. Gràcies al suport de les institucions polítiques de l’època, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, el 1907, entitat que dedicava tots els seus esforços a l’estudi de la llengua: de crear les normes ortogràfiques i de portar a terme la normativització de la llengua catalana. L’encarregat de redactar les normes ortogràfiques de la llengua catalana va ésser Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra, nascut a Barcelona el 1868, va estudiar la carrera d’enginyer, tanmateix, sempre va dedicar-se amb cos i ànima a estudiar de manera autodidacta la llengua catalana, cosa que realitzava amb devoció. Així doncs, al llarg de la seva vida va elaborar diversos treballs de caire lingüístic amb l’objectiu de renovar i modernitzar la llengua.

El 1902, Pompeu Fabra va desplaçar-se fins a Bilbao perquè va guanyar mitjançant unes oposicions, una càtedra de química de l’Escola d’Enginyers a la ciutat basca. Això sí, sense perdre de cap manera el contacte amb Catalunya. Va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906 a Barcelona. Allí va presentar una comunicació sobre la llengua que li donà molt prestigi, i que el va portar a ésser cridat uns anys després per l’Institut d’Estudis Catalans per portar la batuta de la normativització lingüística.
El 1912, Fabra va retornar a Catalunya. Fou nomenat membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1913 van publicar-se les “Normes ortogràfiques”, on Fabra fixava l’ortografia de la llengua catalana i que s’han fet servir en major mesura fins a l’actualitat, fins a l’aparició de “Gramàtica de la llengua catalana” (novembre del 2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa curiosa, emperò la llengua catalana no disposava d’una gramàtica oficial, sinó que tenia diverses gramàtiques realitzades per diferents estudiosos com Jeroni Marvà, Antoni Badia i Margarit, Joan Solà i “Ortografia catalana” (maig del 2017). Els criteris que emprà Fabra sempre van ésser fixats amb la voluntat de respectar les divergències de pronunciació entre els diferents dialectes, tot i que, hi havia un predomini del català central, fet que també respecta l’actual gramàtica de l’IEC seguint el llegat fabrià. 


El 1917 va aparèixer el “Diccionari ortogràfic”, que complementava les normes; el 1918 va veure la llum la “Gramàtica catalana”, i el 1932 el “Diccionari general de la llengua catalana” que va ésser la culminació del procés de normativització de la llengua, i que posteriorment, es va actualitzar amb la versió de “Diccionari de la llengua catalana” (abril del 1995) de l’Institut d’Estudis Catalans. Recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha finalitzat el procés de modernització de la llengua catalana amb la publicació dels darrers anys dels tres pilars de la llengua catalana: “Diccionari de la llengua catalana” (1995), “Gramàtica de la llengua catalana” (2006), i “Ortografia catalana” (2007), emperò, fou Fabra qui inicià aquest procés fa una bona colla d’anys, gràcies als seus estudis i passió per l’estudi de la nostra llengua. L’IEC s’ha dedicat a revisar i actualitzar la feina realitzada per Fabra, amb l’acceptació de noves paraules per al diccionari per exemple. Pompeu Fabra va traspassar el 25 de desembre del 1948 a Prada de Conflent, ara fa setanta anys.


Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep Maria Corretger
(Imatges extretes de: Núvol -foto de Pere Català i Pic- i Gazophylacium)


!!EXERCICIS:
  1. Relaciona els següents esdeveniments amb el seu any corresponent. Si és necessari hauràs de cercar-lo a la fitxa.
.Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
.Publicació del “Diccionari general de la llengua catalana”.
.Primer Congrés Internacional de la llengua catalana.
.Publicació de la primera gramàtica de la llengua catalana.
.Aparició de les primeres “Normes ortogràfiques”.
.Publicació de la “Gramàtica de la llengua catalana” de l’IEC.
.Mort de Pompeu Fabra.
  1. Quina era la finalitat que tingué present Pompeu Fabra a l’hora de realitzar la “Gramàtica catalana”? Per què?
  1. Fòrum: creus que era necessari que l’IEC edités un diccionari, una gramàtica i una ortografia posterior a la de Pompeu Fabra? Per què?
  1. Aporta quatre paraules que s’hagin afegit al diccionari ortogràfic des del 1995.
  1. Realitza una presentación digital sobre la vida i obra de Pompeu Fabra.
  1. Creació artística: crea un punt de llibre sobre Pompeu Fabra.
  1. Ara que ja coneixes una mica més la vida de Pompeu Fabra, imagina’t que ets un guia turístic i que prepares una ruta sobre Pompeu Fabra. Cerca llocs i anys per on va passar i prepara la ruta que presentaries als visitants.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Què t’ha servit per al dia de demà?

divendres, 21 de desembre de 2018

Els nombres (4). Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO



En aquest nou tema aprendrem a escriure els números en català, ho farem visualitzant una imatge, amb uns petits recordatoris, aprenent la regla DUC i realitzant alguns exercicis.

ELS NUMERALS CARDINALS 




ELS NUMERALS ORDINALS





Els nombres numerals ordinals, expressen ordre i en català tenen algunes peculiaritats:


.S’escriuen amb zeta els números:
zero, onze, dotze, tretze, catorze, quinze.


.Atenció amb l’escriptura dels següents números amb lletres:

quatre, vuit, disset, divuit, vint.

.Entre els números 21 i 29 ambdós inclosos, escrivim -i-, és a dir, una «i» entre guionets.
Ex: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre...

.S’escriuen amb guionet els números que val del:
21-29 inclosos. Ex: vint-i-cinc.
31-29 inclosos. Ex: trenta-dos.
41-49 inclosos. Ex: quaranta-quatre.
51-59 inclosos. Ex: cinquanta-sis.
61-69 inclosos. Ex: seixanta-set.
71-79 inclosos. Ex: setanta-quatre.
81-89 inclosos. Ex: vuitanta-vuit.
91-99 inclosos. Ex: noranta-nou.

.Per tal d’escriure correctament els númerals cardinals en català cal seguir la regla estratègica D-U-C:

Entre Desenes i Unitats escrivim guió. Ex: trenta-dos, seixanta-sis...

Entre Unitats i Centenes escrivim guió. Ex: cinc-cents, nou-cents...

.Recordar que els números tenen flexió en femení:
tres-centes persones, set-centes cadires...

.Visualitzem l’escriptura d’alguns números més que aporten dificultats:
110: cent deu
121: cent vint-i-u/una
1000: mil
2730: dos mil set-cents trenta.
1.000.000: un milió
1.000.000.000.000: un bilió
1000.000.000.000.000.000: un trilió

!Recordar que s’escriuen amb ela geminada les següents quantitats:
mil·lenni, mil·lennari.


ELS NUMERALS PARTITIUS
.Els numerals partitius indiquen partició, per exemple, un mig, una tercera part...



ABREVIATURES
!Els números en català s’abrevien de la següent manera:
1R, 2N, 3R, 4T, 5È... (les lletres en minúscula i al peu del número)
1A, 2A, 3A, 4A, 5A...

I pel que fa als plurals:
1rs, 2ns, 3rs, 4ts, 5ns, 6ns...
1es, 2es, 3es, 4es, 5es, 6es...

I pel que fa als congressos, o jornades, cal optar o pel número romà o per l’aràbic:
X Congrés de matemàtiques
2a Jornada de religió

Mai pot escriure’s: Xè, o IIIa, per exemple.
.Els números romans mai porten lletra d’abreviació al costat. Ex: XXa
.Els números aràbics sempre porten lletra d’abreviació al costat. Ex: 3a



!!EXERCICIS:
1. Explica la diferència que hi ha entre un numeral ordinal i un numeral cardinal, a partir de dos exemples.

2. Quina és la norma que regeix l’escriptura dels números en lletres en català? Explica en què consisteix amb un parell d’exemples.

3. Escriu el femení dels següents nombres amb lletres:
terç: primer:
mig: vint-i-u:
dotze: novè:

4. Anota cinc numerals partitius que acostumin a emprar-se de manera usual.

5. Reflexiona sobre l’escriptura dels numerals cardinals i comenta amb quins números caldrà posar l’atenció en la seva escriptura. Pista: pensa en els accents, ve baixes, guionets, eles geminades...

6. Els numerals ordinals tenen una peculiaritat ortogràfica molt marcada, saps quina és?

7. Digues si són correctes o incorrectes les següents abreviacions en els numerals`i nombres aràbics:
4ta, 55ena, 10é, 22è, XXXena, Va, 99a, 88a, Lè, CCLXè

8. Quina opció d’escriptura has d’emprar a l’hora d’escriure les abreviacions en els números aràbics? I en els romans?

9. Proposa una gamificació per tal de treballar els numerals a l’aula, emperò, no la resolguis, atès que, la resoldrà algun altre alumne. Aporta-la aquí.

10. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis amb els numerals? Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què hauràs de recordar de la present fitxa i que et servirà per al dia de demà?



dimarts, 18 de desembre de 2018

Aprenem amb l'aula d'acollida. Un kahoot. Aula d'acollida


Avui us proposo un Kahoot sobre els temes que s'han treballat aquests darrers dies de classe:

la presentació, els dies de la setmana, les estacions de l'any, els mesos, els números, els colors, les parts del cos, la construcció de frases... els experts diuen que amb el joc és com s'aprèn més. Doncs, ara podeu provar-ho!!





(Imatge extreta de: Centres Molina)



!!EXERCICIS:

1. Realitza el present Kahoot sobre el tema 1 de l'aula d'acollida.

2. Crea un Kahoot amb vint o trenta preguntes per treballar futurs temes.

3. Fòrum: t'agrada aprendre català mitjançant jocs? Per què?



divendres, 14 de desembre de 2018

Entre si... o entre sí... Adreçat a tothom

La partícula «si» sovint ens comporta una sèrie de dubtes, si la partícula en qüestió porta accent o no en una oració. Per tenir clar aquest dubte caldrà anar a revisa la llista de paraules de l’accent diacrític. Ho veiem!

.Sí:

.S’accentua únicament quan és un adverbi d’afirmació.

Ex:
-Què podràs anar a comprar pa? Sí, hi aniré.
-Podràs estudiar per la tarda? Crec que sí.


.Quan implica una afirmació.

Ex:
-Sí, ja ho sabia. Vaig escoltar-ho a les notícies.
-Em va donar el sí, però encara dubtava.

Aquest «sí» s’accentua atès que és afirmació, la interrogació necessita una resposta de «sí» o «no».



.Si:

.No porta accent quan té funció de condició, és a dir, «si no faig allò...», «si no fos per...», una part de l’oració està subordinada a una cosa anterior i que podem no saber o al que vindrà després.

Ex:
-No sé si em menjaré el gelat.
-Si que has arribat d’hora.


.Quan és un pronom reflexiu o recíproc.

Ex:
-Es mira a si mateix.
-En Martí sempre parla de si mateix.


.La nota musical «si».

Ex:
-Aquell pianista no recordava la nota si.
-L’escala musical fa do, re, mi, fa, sol, la, si, do.


.Amb el significat «d’interior».

Ex:
-Visqué en el si d’una família honrada.
-En el seu si individualitzat hi ha un cert egoisme.


!Poden fer dubtar expressions com:

-Per les tardes es connecten entre si.

Aquest «si» tot i que pot sembla poc genuí en català, és correcte, a més, es pot confondre amb un «sí» afirmatiu, de fet no ho és, perquè la sentència no té resposta de «sí» o «no».


!L’expressió en plural «sís»:

Quan no es faci referència al numeral sis (6), «sís» s’accentuarà perquè acaba en vocal més essa.



!Ara pots ampliar informació clicant al següent enllaç:




(Imatge extreta de: El País)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum sobre els usos de «sí» i «si».

2. Escriu tres oracions amb «sí» i tres més amb «si».

3. Cerca en un llibre o per la xarxa telemàtica quatre oracions amb «sí»/«si» i reflexiona sobre si són correctes o no i el perquè.

4. Subratlla la forma correcta de les següents oracions:

.(Si / Sí) puc venir vindré d’hora, sinó no m’esperis.
.Finalment, et vas comprar el llibre? (Sí / Si) vaig fer-ho i amb molt de gust.
.No es va adonar (si / sí) s’havia deixat el mòbil a casa.
.Les germanes bessones es miraven entre (sí / si).
.(Sí / Si) no fos per tu no m’hauria enamorat de nou.
.Vota pel (sí / si) a la democràcia.
.En aquelles reeleccions van haver-hi molts (sís / sis) favorables a la proposta.
.A veure (sí / si) puc anar a fer-me una neteja de toca.

5. Crea una gamificació per treballar el «sí» i el «si» a l’aula, emperò, no la resolguis, que ja ho farà algú altri.

6. Explica quina és la teva estratègia per tal d’escriure correctament el «sí» i el «sis».

7. Cerca quatre cartells on aparegui «sí» o «si» i medita si són correctes o no i per què.

8. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Què has de recordar i que et serà útil per al dia de demà?

dimarts, 11 de desembre de 2018

Curs "La sardana aplicada al món educatiu"


                                                                 

Des d'aquí us faig arribar informació sobre aquest nou curs que impartiré juntament amb la meva germana Maria Rosa. Sempre he estat interessat per la sardana i en els propers anys tornarà a introduir-se amb força a les escoles i posteriorment, als instituts. Ha estat qüestió de molt esforç vetllar per tal que el Departament d'Educació donés la pertinent acreditació a aquesta idea que vaig tenir fa prop de dos anys.

Aprendre a ballar la nostra dansa nacional, a més de ser un fet cultural, és una bona lliçó de matemàtiques, atès que, has de comptar, i repartir, a la vegada, que has de ballar correctament. Per tant, des d'aquí us enllaço la informació per tal si hi ha algun interessat o per si en voleu fer difusió. Si el grup és nombrós, l'associació Aprèn Online realitza descomptes. En principi, i com porta el seu títol, s'adreça a docents, però el pot fer qui vulgui. S'impartirà quatre vegades a l'any, una per estació. L'objectiu és que la sardana no es perdi i arreli en les noves generacions que pugen.

Si ho desitgeu, també en podeu fer difusió.

Fem un dos i un tres i fora!

Moltes gràcies.

Josep Maria Corretger


Enllaç al curs sobre la sardana:



  (Fotografia de: Jordi Prat)


dilluns, 10 de desembre de 2018

Avui toca "els colors" (3). Adreçat a l'aula d'acollida

En aquest nou tema aprendrem els principals colors, però no són els únics!! La llista és ampliable. Fixa’t en la imatge i intenta recordar-los, molts tenen el seu origen en l’atribució de coses, com per exemple, el blau marí. A través del roig, del verd i del blau se’n poden formar d’altres, d’aquí que s’anomenen els colors primaris. Ara pots ampliar la llista de colors en el present llista de l’enllaç:




(Imatges extretes de: Google imatges i Smithsonian Magazine)


!!EXERCICIS:

1. Escriu els set colors de l’arc de Sant Martí. Quin col·lectiu empra els colors de l’arc de Sant Martí?

2. Atribueix vuit colors de la imatge a un objecte real.

3. Amplia la llista de colors de la imatge amb cinc colors nous.

4. Mira’t com vesteixes avui, i relaciona un total de sis colors amb sis peces de vestir que portis.

5. Descriu com són els següents colors: beix, vori, turquesa, salmó, ocre, amarant.

6. Pensa en el color que apareix de la barreja que esmentem:
roig + groc:
verd + blau:
groc + blau:
roig + blau:
verd + groc:


7. Fòrum: esmenta quins colors has après durant la classe d’avui i què faràs per recordar-los.

8. Autoavalua’t: com t’han anat els exercicis d’aquesta fitxa? Reflexiona sobre quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has solventat?

dilluns, 3 de desembre de 2018

Els complements del verb. El complement directe i el complement indirecte. Adreçat a tot l'alumnat


.Els complements del verb
El predicat d’una oració té com partícula més important el verb, que a la vegada és el nucli del sintagma verbal. El verb pot acompanyar-se per un o més sintagmes que complementen el nucli. Els sintagmes que depenen del verb i que el complementen de significació són els complements del verb.

Ex:
-La presidenta va rebre una carta de cada participant el mes passat.
Va rebre: nucli
una carta: complement verbal
de cada participant: complement verbal
el mes passat: complement verbal

Els complements del verb poden ser de sis tipus diferents:
-complement directe
-complement indirecte
-atribut
-complement predicatiu
-complement de règim verbal (o preposicional)
-complement circumstancial

. El complement directe
És l’objecte o la persona que rep la significació del verb transitiu (CD) i la completa. És un sintagma nominal, no porta preposició al davant.
Ex:
-Avui pinto els quadres. (CD)
-He comprat caramels a la botiga. (CD)

El complement directe únicament pot acompanyar-se de la preposició «a» en dos casos:

1. Davant d’un pronom personal fort:
Ex:
-T’he mirat a tu.

2. Davant de tots, tothom, ningú de manera opcional:
Ex:
-No va veure (a) ningú.


.Identificació del complement directe

El complement directe delimita el significat d’un verb. Per identificar-lo dins de l’oració cal comprovar que:
.El complement directe d’una oració activa fa la funció de subjecte pacient en l’oració passiva.

Ex:
-La professora va felicitar l’alumnat. (CD) oració activa
-L’alumnat va ser felicitat per la professora. (Subjecte pacient) oració passiva

.El complement directe es pot substituir pels pronoms febles següents:
1. Si el CD és determinat, se substitueix per el, la, els, les. Un complement directe és determinat quan comença per un article o un demostratiu.

Ex:
-Compraràs el llibre de matemàtiques? (CD determinat) ---- Sí, el compraré.
-Porta aquesta goma. (CD determinat) ----Porta-la.

2. Si el CD és indeterminat, se substitueix per en. Un complement directe és indeterminat quan no va introduït per cap determinant, o bé per quan comença per un numeral, un indefinit o un quantitatiu.

Ex:
-Tenen taronges? (CD indeterminat) ---- Sí, en tenen.
-Cerco un pis. (CD inderterminat) --- En cerco un.

3. Si el CD és neutre, el substituirem per ho. Un complement directe és neutre quan s’acompanya per això, allò o tota una oració.

Ex:
-He mirat allò. (CD neutre) ---Ho he mirat.
-Exigeixo que el perdonis. (CD neutre) --- Ho exigeixo.

4. Els pronoms em, et, es, ens, us poden fer la funció de CD.

Ex:
-Em miro al mirall. (CD)
-Us recordo molt bé. (CD)


.El complement indirecte

És qui rep la l’acció del verb. El complement indirecte expressa la destinació o finalitat de l’acció que expressa el verb. Si parlem de funcions, és un sintagma preposicional (Sprep) introduït per la preposició «a» o de vegades, «per a».

Ex:
-Van demanar excuses al president. (CI)
-Reclamen al Joan el nou llibre. (CI)

D’altra banda, en termes de pronominalització, el complement indirecte pronominalitza amb el pronom feble «li», si és singular i pel pronom feble «els», si és plural.

Ex:
-Els van demanar excuses.
-Li reclamen el nou llibre.



!Per ampliar o reforçar continguts pots clicar als següents enllaços:



(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge extreta de: Kaptest)


!!EXERCICIS:
1. Explica què és un complement del verb. Escriu un parell d’exemples.

2. Comenta la diferència que hi ha entre un CD i un CI a partir d’exemples.

3. Completa les següents oracions amb un CD.
-La mare ha cuinat...
-Els pintors dibuixaven...
-El meu gat té...
-Sopa de Cabra canta...
-La setmana passada somiava...

4. Passa a veu passiva les oracions actives i llavors, indica el complement directe de cadascuna.
-En Joan va escriure un llibre de poesia.
-El jutge va castigar el lladre pel robatori.
-El disc de la Marató de TV3 ha venut moltes còpies.
-Jugaran el partit de ping-pong passat demà.

5. Esmenta si els complements directes en negreta són determinats, indeterminats o neutres. Posteriorment, substitueix-los per un pronom feble.
-Aviat ens donaran les llibretes.
-Tenen molta cara.
-Portaràs això?
-Es menja les ungles.
-Van trobar el tresor a l’illa.
-Passa’m allò.

6. Escriu cinc oracions que continguin un CI, no t’oblidis de subratllar-lo.

7. Digues si són correctes o no aquestes oracions amb la preposició «a».
-He vist a l’àvia a la parada de bus.
-No he avisat a ningú.
-He dibuixat a en Martí.
-Em van escollir a mi.
-Avui han visitat al padrí a la residència.
-Comenta a en Pep la situació.

8. Realitza un resum sobre la pronominalització dins del CD i del CI.

9. Completa les següents oracions amb un CD i un CI.
-Nosaltres menjarem...
-L’Alba va demanar...
-L’alcalde reclama...
-Els premiats sol·liciten...
-Han pintat____________ a la ____________.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit els exercicis sobre els complements del verb: CD i CD. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has solventat? Què has de recordar de la present fitxa i que et servirà per a l’escriptura?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;