dijous, 27 de desembre de 2018

Pompeu Fabra. Adreçat a l'ESO


La llengua i la cultura catalana havien començat a recuperar-se al segle XIX amb el moviment la Renaixença. Aquest fet va comportar que a principis del segle XX s’hagués de crear una normativa per tal d’unificar la llengua escrita, i que a la vegada, fos un model per a la resta de variants del domini lingüístic de parla catalana. Gràcies al suport de les institucions polítiques de l’època, es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, el 1907, entitat que dedicava tots els seus esforços a l’estudi de la llengua: de crear les normes ortogràfiques i de portar a terme la normativització de la llengua catalana. L’encarregat de redactar les normes ortogràfiques de la llengua catalana va ésser Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra, nascut a Barcelona el 1868, va estudiar la carrera d’enginyer, tanmateix, sempre va dedicar-se amb cos i ànima a estudiar de manera autodidacta la llengua catalana, cosa que realitzava amb devoció. Així doncs, al llarg de la seva vida va elaborar diversos treballs de caire lingüístic amb l’objectiu de renovar i modernitzar la llengua.

El 1902, Pompeu Fabra va desplaçar-se fins a Bilbao perquè va guanyar mitjançant unes oposicions, una càtedra de química de l’Escola d’Enginyers a la ciutat basca. Això sí, sense perdre de cap manera el contacte amb Catalunya. Va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906 a Barcelona. Allí va presentar una comunicació sobre la llengua que li donà molt prestigi, i que el va portar a ésser cridat uns anys després per l’Institut d’Estudis Catalans per portar la batuta de la normativització lingüística.
El 1912, Fabra va retornar a Catalunya. Fou nomenat membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1913 van publicar-se les “Normes ortogràfiques”, on Fabra fixava l’ortografia de la llengua catalana i que s’han fet servir en major mesura fins a l’actualitat, fins a l’aparició de “Gramàtica de la llengua catalana” (novembre del 2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa curiosa, emperò la llengua catalana no disposava d’una gramàtica oficial, sinó que tenia diverses gramàtiques realitzades per diferents estudiosos com Jeroni Marvà, Antoni Badia i Margarit, Joan Solà i “Ortografia catalana” (maig del 2017). Els criteris que emprà Fabra sempre van ésser fixats amb la voluntat de respectar les divergències de pronunciació entre els diferents dialectes, tot i que, hi havia un predomini del català central, fet que també respecta l’actual gramàtica de l’IEC seguint el llegat fabrià. 


El 1917 va aparèixer el “Diccionari ortogràfic”, que complementava les normes; el 1918 va veure la llum la “Gramàtica catalana”, i el 1932 el “Diccionari general de la llengua catalana” que va ésser la culminació del procés de normativització de la llengua, i que posteriorment, es va actualitzar amb la versió de “Diccionari de la llengua catalana” (abril del 1995) de l’Institut d’Estudis Catalans. Recentment, l’Institut d’Estudis Catalans ha finalitzat el procés de modernització de la llengua catalana amb la publicació dels darrers anys dels tres pilars de la llengua catalana: “Diccionari de la llengua catalana” (1995), “Gramàtica de la llengua catalana” (2006), i “Ortografia catalana” (2007), emperò, fou Fabra qui inicià aquest procés fa una bona colla d’anys, gràcies als seus estudis i passió per l’estudi de la nostra llengua. L’IEC s’ha dedicat a revisar i actualitzar la feina realitzada per Fabra, amb l’acceptació de noves paraules per al diccionari per exemple. Pompeu Fabra va traspassar el 25 de desembre del 1948 a Prada de Conflent, ara fa setanta anys.


Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep Maria Corretger
(Imatges extretes de: Núvol -foto de Pere Català i Pic- i Gazophylacium)


!!EXERCICIS:
  1. Relaciona els següents esdeveniments amb el seu any corresponent. Si és necessari hauràs de cercar-lo a la fitxa.
.Creació de l’Institut d’Estudis Catalans.
.Publicació del “Diccionari general de la llengua catalana”.
.Primer Congrés Internacional de la llengua catalana.
.Publicació de la primera gramàtica de la llengua catalana.
.Aparició de les primeres “Normes ortogràfiques”.
.Publicació de la “Gramàtica de la llengua catalana” de l’IEC.
.Mort de Pompeu Fabra.
  1. Quina era la finalitat que tingué present Pompeu Fabra a l’hora de realitzar la “Gramàtica catalana”? Per què?
  1. Fòrum: creus que era necessari que l’IEC edités un diccionari, una gramàtica i una ortografia posterior a la de Pompeu Fabra? Per què?
  1. Aporta quatre paraules que s’hagin afegit al diccionari ortogràfic des del 1995.
  1. Realitza una presentación digital sobre la vida i obra de Pompeu Fabra.
  1. Creació artística: crea un punt de llibre sobre Pompeu Fabra.
  1. Ara que ja coneixes una mica més la vida de Pompeu Fabra, imagina’t que ets un guia turístic i que prepares una ruta sobre Pompeu Fabra. Cerca llocs i anys per on va passar i prepara la ruta que presentaries als visitants.
  1. Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Què t’ha servit per al dia de demà?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;