dissabte, 30 de juny del 2018

Corb blanc, corb negre. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


CORB BLANC, CORB NEGRE

Conte tradicional d’Alaska


Abans que existissin les estrelles, els planetes, el sol i la lluna, el món era un lloc fosc i quasi deshabitat. Els pocs humans vivien reclosos a les muntanyes. Entre aquests, una parella d’indis que no tenien fills i que custodiaven tres baguls que els déus els havien prohibit obrir.

Però vet aquí que un dia passà per allí un corb blanc -en aquells dies, els corbs eren blancs com la neu- i tingué tanta curiositat per aquells baguls que es convertí en un nen acabat de néixer. Començà a plorar a la porta de la borda dels indis, que es quedaren amb el nen. Al cap d’uns anys, el fill demanà al seu pare que obrís els baguls. El pare es negà, però el noi insistí tant que...

Del primer bagul sortiren la lluna i milers d’estrelles. Del segon, els planetes, i del tercer, el sol. Però de nou el fill es convertí en corb i el seu pare se sentí enganyat. Començà a perseguir-lo per la cabana, emperò les seves plomes s’impregnaren de sutge i quedaren molt negres. I així han estat els corbs des de llavors i per sempre. Però quan el pare s’adonà que al món hi havia molta més llum i vida, comprengué al seu fill-ocell i el perdonà.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.131 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: XTEC)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món?

2. Què tenien els indis i que els déus els havien protegit obrir? Se sap el per què?

3. Com sorgeixen la lluna, els planetes i el sol?

4. Quin és l’origen dels corbs negres segons el conte?

5. Explica el significat dels següents mots:
reclosos, borda, impregnaren, sutge.

6. Corregeix els errors ortogràfics que vegis en els mots que venen a continuació:
desde:
montanyes:
baúl:
mil·lers:

7. Què et transmet el conte «Corb blanc, corb negre»? Sensacions? Idees? Pensaments?

8. Inventa un conte de cent a cent cinquanta paraules i del qual es pugui extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.

9. Investiga i explica la simbologia que té el corb. És vist com a positiu o negatiu? Per què? Raona la teva resposta.

10. Amb la lectura d’aquest conte hem vist que la natura amaga meravellosos misteris. Explica’n un.

dimecres, 27 de juny del 2018

Tatú i la seva capa de festa. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


TATÚ I LA SEVA CAPA DE FESTA

Basat en el conte tradicional de Bolívia

Cada Nadal els animals del bosc celebraven una festa al voltant d’un llac, sota la lluna plena. Com que la data s’apropava, Tatú, l’armadillo, començà a teixir-se una capa per a tan especial ocasió. Un matí se li apropà una guineu i li preguntà que feia. Tatú li respongué que es teixia una capa per a la festa i que el deixés en pau perquè no tenia temps per a parlar. La guineu li digué que mai finalitzaria la capa perquè la festa era la mateixa nit i encara havia de recórrer diversos quilòmetres per arribar al llac.

Tatú s’havia equivocat de data, així és que començà a teixir a gran velocitat. Amb les presses se saltà molts punts i la capa li quedà una mica fluixa, però se la posà i emprengué el camí. El punt de la capa començà a cedir fins que Tatú s’entrebancà i caigué en un toll de llot. Emperò continuà caminant sota el sol, que en poques hores féu que el fang s’assequés i convertís la capa en una espècie de segona pell d’un color especial i plena de bonics dissenys. Quan Tatú arribà a la festa, tots es quedaren enlluernats davant tan original abillament i el felicitaren per aquest. Des de llavors, els armadillos no es trauen les seves capes ni per dormir.




(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.130 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: La educación formal)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.
2. Per què l’armadillo no vol que la guineu la distregui de la seva empresa?
3. Què comenta la guineu a l’armadillo?
4. Amb quin inconvenient es troba Tatú?
5. Cerca el significat dels següents mots o expressions:
armadillo, amb les presses, entrebancà, llot.
6.Corregeix les formes següents incorrectes en català:
-tenia que/de: 
-es donà compte de:
-per què (explicació/resposta): 
-És mirava al mirall:

7. Aquest conte d’arreu del món prové de Bolívia. Cerca informació sobre aquest país: situació geogràfica, nombre d’habitants, bandera, moneda, tradicions culturals, receptes culinàries conegudes i esmenta algunes persones famoses. Realitza una petita presentació a classe.

8. Explica la frase següents i que està vinculada a la narració del conte:
-És possible que si confiem en la nostra personalitat i en el nostre instint, en lloc de guiar-nos per les modes, arribem abans a l’èxit.

9. Opinió: t’agrada seguir les modes en la manera de vestir? O bé, prefereixes comprar-te la roba que et sembla indiferentment si és més o menys moderna? Per què? Raona la teva resposta.

10. Expressa la teva opinió o sensacions que t’han vingut a la ment durant la lectura de «Tatú i la seva capa de festa». Què t’ha semblat aquest conte? T’ha captivat? Per què?



diumenge, 24 de juny del 2018

La plaça del Diamant. Fragment literari. Adreçat a Batxillerat




En Quimet m’havia dit que ens trobaríem a dos quarts de quatre i no va venir fins a dos quarts de cinc; però no li vaig dir res perquè vaig pensar que potser l’havia entès malament i la que s’havia equivocat era jo i com que ell no va dir ni mitja paraula d’excusa... Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula i quan vam ser a dalt de tot em va passar el fred i la pell se’m va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix. Sense mirar-lo, per la cua de l’ull, veia en Quimet que mirava les cases, petites i lluny. A l’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?

Li vaig dir que m’agradava molt i ell em va dir que els ocells negres, encara que fossin merlots, la seva mare sempre li havia dit que portaven desgràcia. Totes les altres vegades que amb en Quimet ens havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera començar a dir-li que ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pensa em feia adonar que havia fet una mala acció. Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural, quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pensa dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida.

(Fragment extret del capítol II)

Rodoreda, Mercè. (1982). La plaça del Diamant, Edicions 62, Barcelona.


(Imatges extretes de: Todocoleccion i Prezi)

!Realitza un viatge ràpid pels capítols més destacats de la vida de Mercè Rodoreda:


!!EXERCICIS:

1. Contextualitza el present fragment de l'obra de "La plaça del Diamant" dins de l'obra. Què ens relata Rodoreda? Quines conseqüències es poden generar i per què?

2. Visualitza la presentació en prezi o realitza una cerca per la xarxa i escull cinc aspectes destacats de la vida i obra de l'autora.

3. Cerca un altre fragment de "La plaça del Diamant" que t'hagi agradat i enganxa'l aquí. Cita el capítol del qual l'has extret.

4. Si algun alumne ha enganxat algun fragment a l'exercici anterior, comenta'l.

5. Explica el significat de: xarol, merlot, renyir, pensa.

6. Contextualitza les següents expressions dins del text. Per què es diuen? A què es refereixen?

-"Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural".

-"de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats".

7. Qui ens explica aquest fragment? En quina persona ho fa? Demostra-ho amb exemples.

8. Busca un fragment d'una obra en prosa, poesia o teatre que t'hagi fascinat, enganxa'l i escriu la seva referència a sota.

9. Tens passió per les arts? Realitza un punt de llibre sobre Mercè Rodoreda o sobre alguna de les seves obres emblemàtiques.

10. Escull una obra del catàleg de Mercè Rodoreda i realitza una ressenya de vuit a quinze línies.

dijous, 21 de juny del 2018

El cant de la cigala. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom



EL CANT DE LA CIGALA

Basat en el conte tradicional de Guatemala

Una cigala volia casar-se, així que cantava nit i dia per a atraure algun pretendent. Però de tant cantar patí un esgotament tan gran que es quedà adormida molt de temps. Mentrestant, els animals del bosc vigilaren per tal que ningú despertés a la seva cantant preferida. Fins que un petit insecte es posà a cantar:

-«Petitó, petitó».

La cigala despertà i immediatament sabé que aquell era l’amor de la seva vida. Així és que el petitó i la cigala es juraren amor etern. I tots els dies entonaven a duet la mateixa cançó:

-«Petitó, petitó...»

Després d’un any, els animals del bosc estaven desesperats amb tant petitó i no entenien que la seva cantant preferida s’hagués casat amb aquell inepte que només coneixia una cançó. Idearen un pla: tots els dies el petitó creuava a l’altra riba del riu a la cerca d’aliment, així és que quan l’aranya passà pel seu costat li féu la traveta i el petitó caigué en la seva tela. La cigala començà a inquietar-se perquè el seu amor no retornava i començà a cantar amb tanta força que se li inflà el ventre i... poc! Des de llavors es diu que les cigales quan estan enamorades canten fins que rebenten.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.129 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: Contes del món)


!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món amb les teves paraules.
2. Com la cigala troba l’amor de la seva vida?
3. Cerca el significat de: cigala, inepte, inquietar-se, rebenten.
4. Explica la diferència que hi ha entre «tan» i «tant».
5. Busca cinc adjectius que apareguin al conte.
6. Contextualitza la present frase dins de la història. Què significa i per què es diu?
«Des de llavors es diu que les cigales quan estan enamorades canten fins que rebenten».
7. Descriu els protagonistes d’aquest conte d’arreu del món?
8. Expressa l’opinió sobre aquest conte d’arreu del món. T’ha agradat? Per què?


dilluns, 18 de juny del 2018

El nombre del substantiu i de l'adjectiu. Adreçat a tothom


Els substantius i els adjectius presenten una variació de nombre, així doncs, els podem trobar en singular o en plural. El plural tant dels noms com dels substantius es forma de dues maneres diferents:

1. Afegint -s o bé -os al singular.

SINGULAR + S = PLURAL
Ex:
noi / nois; mare / mares; cabell / cabells; pastor / pastors; groc / grocs; avorrit / avorrits;
suau / suaus...

2. Quan el singular acaba en -a àtona, el plural es fa amb -es:
Ex:
casa / cases; sabata / sabates; trista / tristes; nova / noves...

Això genera una sèrie de canvis ortogràfics:
-ca----→ -ques : roca / roques; boca / boques; bonica / boniques; rica / riques...
-ja----→ -ges: barreja / barreges; platja / platges; boja / boges; flonja / flonges...
-ga---→ -gues: piga / pigues; arruga / arrugues; groga / grogues; poruga / porugues...
-ça---→ -ces: plaça / places; balança / balances; dolça / dolces...
-gua--→ -gües: aigua / aigües; piragua / piragües; ambigua / ambigües...
-qua--→ pasqua / pasqües; obliqua / obliqües...

3. Molts mots aguts acabats en vocal afegeixen -ns al plural.
Ex:
mà / mans; cosí / cosins; porró / porrons; petitó / petitons; italià / italians; gironí / gironins...

4. Els mots masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, tx, formen el plural afegint -os al singular:
Ex:
pis / pisos; braç / braços; reflex / reflexos; peix / peixos; despatx / despatxos; seriós / seriosos; fluix / fluixos; dolç / dolços; fix / fixos.

5. Podem trobar casos de duplicació de la essa.
Ex:
fracàs / fracassos; accés / accessos; pastís / pastissos; arròs / arrossos; barnús / barnussos;
gras / grassos; ros / rossos; rus / russos...

6. Trobem substantius que acaben amb -s que són invariables, tant per al masculí com per al femení.
Ex:
temps: el / els temps; el / els fons; el / els llapis; el / els cactus...

7. Hi ha mots que tenen una doble forma per al plural, és a dir, que tindran un plural acabat en -s o bé en -os. Tanmateix, tot i tenir una doble forma per al plural, en català estàndard es recomana emprar la forma -os atès que és més audible.
-sc, -st, -xt, -ig ---------------→ + s / + os
Ex:
discs / discos; frescs / frescos...
gusts / gustos; llests / llestos...
texts / textos; mixt / mixtos...
passeigs / passejos; lleigs / lletjos...

8. Els adjectius d’una terminació també tenen una terminació per al plural, i els adjectius de dues terminacions també tenen dues terminacions per al plural, amb l’excepció dels que acaben en -aç, -iç, -oç. Veiem alguns exemples:
Ex:
amable / amables; jove / joves;
llis / llisa / llisos / llises; curt / curta / curts / curtes;
eficaç / eficaços / eficaces; veloç / veloços / veloces


!Per reforçar i ampliar:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google imatges)


!!EXERCICIS:

1. Aporta dues regles de la fitxa que has de recordar per tal d’escriure bé el nombre de l’adjectiu i del substantiu. Escriu dos exemples de cada.

2. Escriu el plural dels mots següents:
barreja boja, ungla llarga, gos petitó, passadís estret, llapis eficaç, esquinç dolorós, rus esvelt, samarreta groga, pasqua agradable, piragua fluixa, gust fi, equació avorrida, accés oblic, aigua tèbia.

3. Esmenta quins adjectius són d’una terminació i quins de dues.
Barreja, dolç, fluix, disc, gust, fixos, suau, passeigs, content, llis, alegre, realista, interessant, gentil.

4. Posa una -a o una -e als adjectius finals.
-El peu esquerr__ / -La mà esquerr__
-Un forat negre__ / -Una taca negr__
-Un cavall jov__ / -Una euga jov__
-Un país pobr__ / -Una casa pobr __
-Un tacte aspr__ / -Una llengua aspr__
-Un concert algr__ / -Una cançó alegr__
-Un so neutr__ / -La vocal neutr__
-Un concursant febl__ / -Una persona febl__

5. Canvia el gènere dels sintagmes nominals següents:
oncle tafaner: veí covard:
escombriaire europeu: rei amable:
monjo estricte: pare trist:
actor seriós: arqueòleg elegant:
duc agressiu: lleó generós:
cavall lleig: cosí veloç:

6. Escriu el plural dels substantius següents:
temps, porró, balança, fons, pasqua, llapis, musulmà, cactus, bíceps, boca, arruga, germà, taronja, piragua, pinça, ambigu, fix, avorrit, paral·lela, rus, llegum, senyal, genuïna, accés, barnús, llapis, fracàs.
7. Completa la tira de masculí plural i femení singular i plural d’aquests adjectius de dues terminacions:
seriós:
gras:
indecís:
tranquil:
boig:
tebi:

8. Canvia el nombre dels sintagmes següents:
gos verd: pebrot petit:

pany espatllat: taula coixa:

pagès xerraire: cabra dòcil:

cotxe fluix: text confús:


9. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat mentre has treballat aquesta fitxa. Què t’ha costat més i què menys i per què?


dimecres, 6 de juny del 2018

La lluerna i l'esbarzer. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA LLUERNA I L’ESBARZER

Basat en el conte tradicional de Veneçuela

Una lluerna emprengué un viatge per a visitar uns parents. En arribar la nit, s’aturà per a descansar i alimentar-se dels fruits d’un desfullat esbarzer. La joventut i la bellesa de la lluerna ofuscaren tant a l’esbarzer que de manera instantània li proposà el matrimoni. Però la lluerna la refusà argumentant que l’esbarzer era massa vell, lleig i que havia de continuar diverses llunes amb els seus parents fins que arribà l’hora de retornar.

En passar pel mont on estava l’esbarzer s’emportà una agradable sorpresa: s’havia omplert de flors blanques i fulles, a més, desprenia una aroma deliciosa a móres. La lluerna li preguntà que havia fet per rejovenir-se i l’esbarzer li respongué que uns homes li havien encès foc.

Llavors, la lluerna, que també volia ser jove, volà fins una pira propera. Es llançà al foc, però notà tan dolor que tornà totalment socarrimada fins a l’esbarzer, que li oferí les seves fulles per alleujar les seves cremades. La lluerna es fregà amb totes les seves forces amb les fulles de l’esbarzer, però fou incapaç d’apagar una espurna al final de la cua... que des de llavors la fa brillar en la foscor!


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.128 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: l’aula de 6è de L’Escola Joan Maragall de Rubí)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum sobre aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat dels següents mots: esbarzer, lluerna, ofuscaren, socarrimada, móres, mont, pira.

3. Comenta la diferència que hi ha entre vellesa i bellesa. Amb quina paraula relaciones la lluerna i amb quina l’esbarzer? Com ho saps?

4. Cerca cinc noms, cinc adjectius, cinc verbs i tres adverbis que pareguin al conte.

5. Anota tres oracions que apareguin al conte amb l’estructura: subjecte + verb + complements.

6. Subratlla quatre verbs que apareguin al conte i esmenta el seu temps verbal, persona i gènere.

7. Busca mots que apareguin al conte i que puguis relacionar amb el dia i d’altres amb la nit.

8. Per què es diu que la lluerna fa llum?

9. Pots extraure algun ensenyament per al nostre dia a dia d’aquest conte d’arreu del món.

10. Opinió: creus que podem combatre l’envelliment? Quines són les teves estratègies per combatre la vellesa?

diumenge, 3 de juny del 2018

Les gotes de mel. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LES GOTES DE MEL
Basat en el conte tradicional de Canadà

Fa molt de temps només el llop sabia el secret de la mel. Però no per molt de temps, ja que una curiosa tortuga descobrí que, en el seu cau, el llop guardava grans quantitats de mel. La tortuga li suplicà que li expliqués el secret de la mel, emperò el llop es negà i per a què la tortuga marxés li donà una terrina del dolç menjar. Però la tortuga no es conformà i reuní un gran nombre d’animals que es plantaren davant del catau del llop deixant anar crits de protesta i acusant al llop d’egoista.

I per culpa de l’aldarull, un exèrcit d’abelles sortí de la cova del llop i picaren sense pietat els manifestants. Tan sols un colibrí, que logrà posar-se dins d’un tronc balmat i ple de mel, es lliurà dels ferotges agullons de les abelles. Tot i que més tard, quan repartia a cada animal ferit unes gotetes de mel, també fou escomés per les abelles que s’hi oposaren de manera feroç a què es distribuís el seu bé més preuat. Però el colibrí aconseguí el seu objectiu: alguns saborejaren la mel amb plaer, i altres la plantaren com si fossin llavors. I al cap d’uns anys cresqueren els arbres de la mel, coneguts a Canadà com a maple trees.



(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.127 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: diari Apícola)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte d’arreu del món.

2. Explica el significat de: colibrí, terrina, catau, aldarull, balmat, agulló, escomès.

3. Cerca cinc noms, cinc verbs i cinc adjectius dins del conte.

4. Què és una persona egoista? Els animals poden ser-ho? Per què creus que el llop actua de manera egoista.

5. Com haguessis actuat tu al lloc de la tortuga per lluitar contra l’egoisme del llop?

6. Investiga una mica i descriu els maple trees. On els podem trobar? Realment fan mel?

7. Aquest conte d’arreu del món amaga un aprenentatge per al teu dia a dia. Quin és?

8. Pensa un altre títol per a aquest conte d’arreu del món i justifica el perquè de la teva tria.

9. Dins del conte apareix un producte molt preuat i saborós, la mel. Ara doncs, et toca a tu investigar una mica i descriure el seu procés d’elaboració des de que les abelles es posen a la feina.

10. Explica una recepta on la mel en sigui un element essencial.

11. Esmenta què aporta la mel al cos humà.

12. Opinió: t’agrada la mel? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;