.CONCEPTE
D’ORACIÓ
És
un conjunt de mots que es troben disposats en un ordre determinat que
transmeten un sentit lògic i complet. Per tal que hi hagi oració, és necessari
un verb. Tota oració està formada per:
.Un subjecte o SN, que diu qui parla o de
què. Té com a nucli el nom.
.Un predicat o SV, que explana quelcom
sobre el subjecte. Té com a nucli el verb.
Ex:
-Els
seus amics comenten el final de l’obra de teatre.
subjecte Predicat
Les
oracions que només tenen un verb en forma personal són oracions simples. Quan
en una oració hi apareix més d’un verb, parlem d’oracions compostes.
Ex:
-L’amiga
de la meva mare és simpática (oració simple).
-L’índex
de continguts del treball és correcte, emperò la informació que s’hi explica
cal contrastar-la (oració composta).
.EL
SUBJECTE
Per
tal que una oració estigui ben construïda i d’aquesta manera es formi un lligam
entre ambdues parts, el subjecte i el predicat han de concordar en nombre i
persona. Gràcies a la prova de la concordança, podem localitzar el
subjecte d’una oració:
.Hem
de canviar el nombre del verb i comprovar si el subjecte també canvia de
nombre.
Ex:
-El
camió del xofer ha arribat.
subjecte
(singular) verb (singular)
-Els
camions dels xofers han
arribat.
subjecte
(plural) verb (plural)
Quan
en una oració hi ha un subjecte que no hi apareix, atès que, se sobreentén
s’anomena subjecte el·líptic i pot adoptar diferents estructures equivalents a
un SN:
1. Pronoms
tònics (nosaltres, algú, aquell…)
Ex:
-Aquests
(pronom) són els més ràpids per a realitzar curses atlètiques.
-Aquests
esportius (SN) són els més ràpids per a realitzar curses atlètiques.
2. Mot
substantivat: una paraula que actua com a substantiu
quan abans no ho era.
Ex:
-El
ballar és una activitat molt saludable. = El fet de ballar (SN)
3. Oració
subordinada: una oració que depèn d’una altra.
Ex:
-Qui
no vulgui pols, que no vagi a l’era.
.TIPUS
D’ORACIONS. MODALITAT ORACIONAL
Tot
i l’entonació normal que té cada parlant, que alhora, és lliure i
diversificada, dins d’una llengua podem trobar unes formes d’entonació amb un
significat precís, on es veu el principi i el final de l’oració i l’actitud que
té el/la parlant en aquell moment. Són les modalitats oracionals, que poden
ésser afirmatives o negatives. Pel que fa a les negatives, es formen afegint
l’adverbi no al davant del verb, però
també, poden portar alguna partícula com pas,
mai, gens.
.Oracions
enunciatives, declaratives o asseveratives:
Es
limiten a enunciar un missatge sense portar cap marca morfológica que la
caracteritzi ni cap signe gràfic que les distingeixi. Es basen en informar d’un
fet.
Pel
que fa a l’entonació, podem distingir-se tres fases:
una
d’ascendent (el to puja normalment fins a la primera síl·laba); una fase de
manteniment, la més llarga, i una de descendent, on la veu baixa de to a partir
de la darrera tònica.
Ex:
-Ningú confia que el Barça guanyi la Champions jugant així.
.Oracions
interrogatives:
Formulen
una pregunta que pot ésser directa (si acaba amb un signe d’interrogació al
final) o indirecta (si són oracions subordinades a un verb interrogatiu que
realitza una pregunta.
Les
oracions interrogatives directes es classifiquen en
quatre tipus:
1.
Interrogatives
generals:
Es
poden contestar amb un sí o un no.
Ex:
-Aniràs
a comprar el pa?
2.
Interrogatives
parcials:
No
es poden contestar ni afirmativament ni negativament.
Ex:
-Per
què em mires?
3.
Interrogatives
eco:
Insisteixen
en una pregunta anterior.
Ex:
-Que
si vull que vinguis?
4.
Interrogatives
retòriques:
Són
les que no pretenen obtenir cap resposta perquè aquesta ja se sap.
Ex:
-Arribarà
algun dia la prohibició del tabac arreu del món?
Les
oracions interrogatives indirectes poden ser totals
o parcials:
.Totals:
Introduïdes
per la conjunció si.
Ex:
-No
sabia si li farien cas
.Parcials:
1.
S’introdueixen amb un interrogatiu nominal.
Ex:
-No
sabia qui vindria a l’hora.
2.
S’introdueixen amb un interrogatiu adverbial.
Ex:
-No
sabia quan vindria.
Altres
partícules que introdueixen les oracions interrogatives indirectes parcials
són:
qui, què, quin, quant (quantitat), on, com, quan
(temps).
.Oracions
exclamatives:
Indiquen
sorpresa, alegria, entusiasme, rebuig, fàstic. Acaben amb un signe d’amiració
(!) i poden anar precedides de partícules d’intensitat com: que, qui, quin,
quina, quant.
Ex:
-Que
espavilat que ets!
.Oracions
imperatives o exhortatives:
S’empren
quan donem ordres, consells, recomanacions, instruccions. Les utilitzem quan
desitgem que el/la receptor/a del missatge actuï d’una manera determinada. De
vegades, poden portar un símbol d’admiració al final. Si són afirmatives, els
verbs estan en mode imperatiu, i quan són negatives, s’utilitza el subjuntiu.
Ex:
-Pinta!
No pintis!
.L’ORACIÓ
PASSIVA
És
l’oració en la qual el subjecte gramatical no realitza l’acció expressada pel
verb. No porta cap entonació ni signe gràfic. Sorgeix a partir de les
modificacions sintàctiques de l’oració activa, aquesta sí que té un subjecte
gramatical que realitza l’acció del verb.
Ex:
A
partir d’una oració activa…
-Sopa
de Cabra ha encetat la gira del nou disc “La gran onada”.
------subjecte---------verb---------------complement
directe--------
formem
l’oració passiva següent…
-La
gira del nou disc “La gran onada” ha estat encetada per Sopa de
Cabra.
-------------------subjecte--------------------------verb---------complement
agent---
En la transformació de l’oració activa a la passiva
s’han donat els següents canvis:
1.
El complement directe de l’oració activa esdevindrà el subjecte de l’oració
passiva.
2.
El subjecte de l’oració activa es converteix en un complement agent. Aquest
complement només apareix a les oracións passives. Representa a la/les
persona/es que ha/han dut a terme l’acció. Generalment, s’introdueix amb la
preposició per.
3.
Es produeixen canvis en els formes verbals. El verb de l’oració passiva es
forma amb el verb ser + participi.
Així
com en la llengua anglesa són construccions habituals i que demostren un bon
domini de l’idiona, en català, es recomana no abusar de les oracions passives,
atès que, són estructures artificioses, mancades de naturalitat, i poc àgils.
.L’ESTIL
DIRECTE I L’ESTIL INDIRECTE
Les
oracions poden patir d’altres canvis formals que afectaran el tipus de discurs.
Així doncs, els fets es poden narrar en estil directe o en estil indirecte. El
pas d’un estil a un altre implica un canvi en l’entonació, persona, temps
verbals i l’ús de mots com aquí, ara,
aquest…
.L’estil directe reprodueix amb exactitud
les paraules tal i com les ha pronunciades l’emissor. Sovint, aquestes paraules
s’introdueixen amb dos punts i s’escriuen entre comentes. Si és una novel·la,
s’empren guions per indicar les intervencions dels personatges i les acotacions
del narrador.
Ex:
Aleshores,
la Maite va dir: -“No entenc com es va produir aquell fenomen”.
.L’estil indirecte no reprodueix les
paraules del l’emissor de manera literal, sinó que van precedides de verbs que serveixen
al narrador per introduir-les i de la conjunció que.
Ex:
Aleshores,
la Maite va comentar que no entenia com s’havia produït aquell fenomen”.
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Material consultat: Glossari de termes
gramaticals)
(Imatge extreta de: XTEC)
EXERCICIS:
1. Destria el
subjecte del predicat en cadascuna de les següents oracions.
-La llibreta de ciències socials estava realment
trencada.
-M’encanta que em diguin simpàtica.
-Van convertir-se en un ídol de masses.
-Són totes dues noies.
2. Indica la
modalitat de cadascuna de les següents oracions.
-Què significa agramatical?
-Millor que no fumis.
-Marta, corre, vine!
-T’ho van comentar que era ella la que va guanyar?
-Ha guanyat molts diners jugant a tenis.
3. Reescriu el
següent fragment en estil indirecte.
-Ostres! Jo no sabia que aquesta tarda plouria.Va dir en
Miquel.
-Doncs, ja ens impossible arribar a l’hora a l’estadi. Féu
en Martí.
-Cert, però podem anar-hi tot i que el partit ja hagi
començat. Continuà en Miquel.
-Sí, segur que valdrà la pena, sobretot si estem fins en
defensa! Exclamà en Martí.
-Som-hi doncs! Digué en Martí.
4. Converteix
les següents prohibicions en ordres:
-Beveu-vos el medicament.
-Ves a comprar el pa.
-Seieu allí.
-Reduïu les despeses.
-Escriu-los un correu electrònic.
5. Redacta
quatre oracions que estiguin en veu passiva.
6. Explica la
diferència que hi ha entre una oració asseverativa i una exhortativa. Escriu un
exemple de cadascuna.
7. Realitza un
esquema de les oracions interrogatives.
8. Quines són
les marques que podem trobar en un fragment d’estil directe?
9. Crea una
gamificació per tal de treballar l’oració a l’aula.
10.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de l’oració.
Comenta les dificultats que t’han sorgit i per què. Com les has resoltes? Raona
les teves respostes.