.LA POLISÈMIA
És la propietat que rep la
paraula que té més d’un significat. La majoria de paraules, amb el
temps, han anat ampliant el seu significat, o fins i tot, modificant-los. Així
doncs, si prenem com a exemple, el mot gall
veurem que:
1. Mascle de diverses espècies d’ocells.
2. Persona que vol manar-ho tot.
3. Categoria determinada pel pes de l’atleta pròpia
d’alguns esports.
4. Peix.
5. Nota falsa produïda per un cantant.
6. Tres planxes de suro superposades amb un forat.
Els diferents significats que aporta una mateixa paraula
s’interelacionen entre ells, tot i que, en alguns casos costin de deduir, atès
que, poden perdre un sentit figurat, com passa en les frases fetes o les
locucions. Si observem la paraula peu,
veurem que té diversos significats que es relacionen entre ells per similitud
física, emperò, si ens fixem en la frase feta no tenir cap ni peus té un sentit més abstracte, que s’allunya de
la semblança apreciable a través dels sentits.
El fet que una paraula pugui absorbir diferents
significats suposa un gran estalvi per a la nostra memòria, emperò pot provocar
algun cas d’ambigüitat que el context hauria d’acabar d’esclarir.
El fenomen contrari a la polisèmia és la monosèmia, que
es dona quan un mot té un únic significat, per exemple:
otitis: inflamació de l’orella.
La monosèmia és més habitual
en el registre cientificotècnic, on s’intenta evitar qualsevol tipus
d’ambigüitat que pugui portar confusions.
.L’HOMONÍMIA
És la relació que s’estableix
entre dues o més paraules que originàriament tenien significats i significants
diferents, emperò que al llarg de la seva evolució han coincidit en la forma.
Si premen per exemple la paraula deu,
observarem que els mots llatins decem,
debet i duce –que tenen
significats i significants diferents- han evolucionat a favor de la forma deu, que a la vegada, conserva la
diferència de significats.
Ex: deu:
1. Numeral.
2. Forma del verb deure.
3. Font.
Podem trobar tres tipus de
mots homònims:
.Els homònims totals:
S’escriuen i es pronuncien igual.
Ex: set
1. Nombre.
2. Ganes de beure.
.Els homòfons:
Coincideixen gairebé en la manera de pronunciar-se, però
no s’escriuen exactament igual.
Ex:
Vuit: Nombre.
Buit: No haver-hi res.
.Els homògrafs:
Coincideixen en l’escriptura, però tenen algun so
diferent.
Ex: seu
1. Església, catedral.
2. Possessiu.
Gràcies a l’homonímia podem fer jocs de paraules, com ara
embarbussaments, acudits, crear ambigüitats, o donar origen a figures retòriques,
com la paranomàsia:
un joc de paraules que consisteix en incorporar dins de la mateixa frase un mot
amb els seus homònims.
Ex:
-Beure és
pronuncia diferent a veure.
Podem diferenciar un mot polisèmic d’un mot homònim amb el diccionari. Si la paraula és polisémica, apareixeran els diferents
significats dins de la mateixa entrada i numerats o separats per dues barres
inclinades. En canvi, si és homónima, tindrà entrades diferents.
Ex:
.desmai 1 m PAT Pèrdua dels sentits de durada breu,
acompanyada a vegades de convulsions. 2 BOT / JARD Arbre de la família de les
salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants i de
fulles de color verd pàl·lid.
.Grill1 m ENTOM Nom donat a diverses species d’ortòpters de la
família dels gríl·lids, de cos curt I de color negre rogenc, que produeixen un
carrisqueig amb la fricció dels èlitres.
.Grill2 1 m
BOT Brot d’un tubercle o d’un bulb. 2. Cadascuna de les parts separades per membranes de què
constens certs fruits, com la taronja o la nou.
Per un altre costat, també podem trobar paraules que
tenen la mateixa forma, emperò canvien el seu significat segons el gènere.
Ex:
-El paleta (persona que treballa a la construcción)
-La paleta (pala petita)
N.B. Per tal de desfer
una ambigüitat en una oració cal afegir més informació i evitar el doble sentit
de significació.
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Martí Bou)
EXERCICIS:
1.
En què consisteix la polisèmia? Explica-ho a partir d’un exemple.
2.
Per què la polisèmia és positiva per a una llengua?
3.
Què és la monosèmia? Escriu un exemple.
4.
On acostumem a trobar més paraules monosèmiques?
5.
Explica el doble significat de les següents expressions:
-No pinta res.
-Té les dents afilades.
-Feia els ulls grossos.
-Té la llengua molt llarga.
6.
Comenta com desmuntaries l’ambigüitat que conté la següent oració i la faries
gramatical. Pensa en el significat final que vols donar-li.
-La Marta li va donar una bona carbassa.
7.
Explica breument els diferents significats de la paraula pinya.
8.
Esmenta quines paraules són polisèmiques, monosèmiques o homònimes.
avern, àtic, pota, antena, illa, xop.
9.
Realitza un esquema amb exemples dels diferents tipus d’homonímia que
existeixen.
10.
Aporta diferents significats als mots següents:
serra:
fulla:
banc:
11.
Digues si són certes o falses les següents afirmacions i per què.
A) Els diversos significats dels mots polisèmics de
vegades guarden alguna relació entre ells.
B) Els mots homònims tenen al diccionari una entrada amb
una sola accepció.
C) Els mots monosèmics els trobem sovint en el registre
literari.
D) Una paronomasia és un joc de paraules que en una
mateixa frase introdueix el mot i els seus homònims.
12.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats del present
subapartat. Comenta les dificultats que t’han sorgit i com les has resoltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada