L' oració. Adreçat a tot l'alumnat

 

.CONCEPTE D’ORACIÓ

És un conjunt de mots que es troben disposats en un ordre determinat que transmeten un sentit lògic i complet. Per tal que hi hagi oració, és necessari un verb. Tota oració està formada per:

.Un subjecte o SN, que diu qui parla o de què. Té com a nucli el nom.

.Un predicat o SV, que explana quelcom sobre el subjecte. Té com a nucli el verb.

Ex:

-Els seus amics comenten el final de l’obra de teatre.

        subjecte                    Predicat

Les oracions que només tenen un verb en forma personal són oracions simples. Quan en una oració hi apareix més d’un verb, parlem d’oracions compostes.

Ex:

-L’amiga de la meva mare és simpática (oració simple).

-L’índex de continguts del treball és correcte, emperò la informació que s’hi explica cal contrastar-la (oració composta).

.EL SUBJECTE

Per tal que una oració estigui ben construïda i d’aquesta manera es formi un lligam entre ambdues parts, el subjecte i el predicat han de concordar en nombre i persona. Gràcies a la prova de la concordança, podem localitzar el subjecte d’una oració:

.Hem de canviar el nombre del verb i comprovar si el subjecte també canvia de nombre.

Ex:

-El camió del xofer      ha arribat.

subjecte (singular)        verb (singular)

 

-Els camions dels xofers     han arribat.

subjecte (plural)                  verb (plural)

Quan en una oració hi ha un subjecte que no hi apareix, atès que, se sobreentén s’anomena subjecte el·líptic i pot adoptar diferents estructures equivalents a un SN:

1.     Pronoms tònics (nosaltres, algú, aquell…)

Ex:

-Aquests (pronom) són els més ràpids per a realitzar curses atlètiques.

-Aquests esportius (SN) són els més ràpids per a realitzar curses atlètiques.

 

2.     Mot substantivat: una paraula que actua com a substantiu quan abans no ho era.

Ex:

-El ballar és una activitat molt saludable. = El fet de ballar (SN)

 

3.     Oració subordinada: una oració que depèn d’una altra.

Ex:

-Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

 

.TIPUS D’ORACIONS. MODALITAT ORACIONAL

Tot i l’entonació normal que té cada parlant, que alhora, és lliure i diversificada, dins d’una llengua podem trobar unes formes d’entonació amb un significat precís, on es veu el principi i el final de l’oració i l’actitud que té el/la parlant en aquell moment. Són les modalitats oracionals, que poden ésser afirmatives o negatives. Pel que fa a les negatives, es formen afegint l’adverbi no al davant del verb, però també, poden portar alguna partícula com pas, mai, gens.

.Oracions enunciatives, declaratives o asseveratives:

Es limiten a enunciar un missatge sense portar cap marca morfológica que la caracteritzi ni cap signe gràfic que les distingeixi. Es basen en informar d’un fet.

Pel que fa a l’entonació, podem distingir-se tres fases:

una d’ascendent (el to puja normalment fins a la primera síl·laba); una fase de manteniment, la més llarga, i una de descendent, on la veu baixa de to a partir de la darrera tònica.

Ex:

-Ningú confia que el Barça guanyi la Champions jugant així.

 

 

 

.Oracions interrogatives:

Formulen una pregunta que pot ésser directa (si acaba amb un signe d’interrogació al final) o indirecta (si són oracions subordinades a un verb interrogatiu que realitza una pregunta.

Les oracions interrogatives directes es classifiquen en quatre tipus:

1. Interrogatives generals:

Es poden contestar amb un sí o un no.

Ex:

-Aniràs a comprar el pa?

2. Interrogatives parcials:

No es poden contestar ni afirmativament ni negativament.

Ex:

-Per què em mires?

3. Interrogatives eco:

Insisteixen en una pregunta anterior.

Ex:

-Que si vull que vinguis?

4. Interrogatives retòriques:

Són les que no pretenen obtenir cap resposta perquè aquesta ja se sap.

Ex:

-Arribarà algun dia la prohibició del tabac arreu del món?

 

Les oracions interrogatives indirectes poden ser totals o parcials:

.Totals:

Introduïdes per la conjunció si.

Ex:

-No sabia si li farien cas

.Parcials:

1. S’introdueixen amb un interrogatiu nominal.

Ex:

-No sabia qui vindria a l’hora.

2. S’introdueixen amb un interrogatiu adverbial.

Ex:

-No sabia quan vindria.

Altres partícules que introdueixen les oracions interrogatives indirectes parcials són:

qui, què, quin, quant (quantitat), on, com, quan (temps).

.Oracions exclamatives:

Indiquen sorpresa, alegria, entusiasme, rebuig, fàstic. Acaben amb un signe d’amiració (!) i poden anar precedides de partícules d’intensitat com: que, qui, quin, quina, quant.

Ex:

-Que espavilat que ets!

 

.Oracions imperatives o exhortatives:

S’empren quan donem ordres, consells, recomanacions, instruccions. Les utilitzem quan desitgem que el/la receptor/a del missatge actuï d’una manera determinada. De vegades, poden portar un símbol d’admiració al final. Si són afirmatives, els verbs estan en mode imperatiu, i quan són negatives, s’utilitza el subjuntiu.

Ex:

-Pinta! No pintis!

.L’ORACIÓ PASSIVA

És l’oració en la qual el subjecte gramatical no realitza l’acció expressada pel verb. No porta cap entonació ni signe gràfic. Sorgeix a partir de les modificacions sintàctiques de l’oració activa, aquesta sí que té un subjecte gramatical que realitza l’acció del verb.

Ex:

A partir d’una oració activa…

-Sopa de Cabra ha encetat la gira del nou disc “La gran onada”.

------subjecte---------verb---------------complement directe--------

formem l’oració passiva següent…

-La gira del nou disc “La gran onada” ha estat encetada per Sopa de Cabra.

-------------------subjecte--------------------------verb---------complement agent---

En la transformació de l’oració activa a la passiva s’han donat els següents canvis:

1. El complement directe de l’oració activa esdevindrà el subjecte de l’oració passiva.

2. El subjecte de l’oració activa es converteix en un complement agent. Aquest complement només apareix a les oracións passives. Representa a la/les persona/es que ha/han dut a terme l’acció. Generalment, s’introdueix amb la preposició per.

3. Es produeixen canvis en els formes verbals. El verb de l’oració passiva es forma amb el verb ser + participi.

Així com en la llengua anglesa són construccions habituals i que demostren un bon domini de l’idiona, en català, es recomana no abusar de les oracions passives, atès que, són estructures artificioses, mancades de naturalitat, i poc àgils.

.L’ESTIL DIRECTE I L’ESTIL INDIRECTE

Les oracions poden patir d’altres canvis formals que afectaran el tipus de discurs. Així doncs, els fets es poden narrar en estil directe o en estil indirecte. El pas d’un estil a un altre implica un canvi en l’entonació, persona, temps verbals i l’ús de mots com aquí, ara, aquest…

.L’estil directe reprodueix amb exactitud les paraules tal i com les ha pronunciades l’emissor. Sovint, aquestes paraules s’introdueixen amb dos punts i s’escriuen entre comentes. Si és una novel·la, s’empren guions per indicar les intervencions dels personatges i les acotacions del narrador.

Ex:

Aleshores, la Maite va dir: -“No entenc com es va produir aquell fenomen”.

.L’estil indirecte no reprodueix les paraules del l’emissor de manera literal, sinó que van precedides de verbs que serveixen al narrador per introduir-les i de la conjunció que.

Ex:

Aleshores, la Maite va comentar que no entenia com s’havia produït aquell fenomen”.

 

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Material consultat: Glossari de termes gramaticals)

(Imatge extreta de: XTEC)

EXERCICIS:

1. Destria el subjecte del predicat en cadascuna de les següents oracions.

-La llibreta de ciències socials estava realment trencada.

-M’encanta que em diguin simpàtica.

-Van convertir-se en un ídol de masses.

-Són totes dues noies.

2. Indica la modalitat de cadascuna de les següents oracions.

-Què significa agramatical?

-Millor que no fumis.

-Marta, corre, vine!

-T’ho van comentar que era ella la que va guanyar?

-Ha guanyat molts diners jugant a tenis.

3. Reescriu el següent fragment en estil indirecte.

-Ostres! Jo no sabia que aquesta tarda plouria.Va dir en Miquel.

-Doncs, ja ens impossible arribar a l’hora a l’estadi. Féu en Martí.

-Cert, però podem anar-hi tot i que el partit ja hagi començat. Continuà en Miquel.

-Sí, segur que valdrà la pena, sobretot si estem fins en defensa! Exclamà en Martí.

-Som-hi doncs! Digué en Martí.

4. Converteix les següents prohibicions en ordres:

-Beveu-vos el medicament.

-Ves a comprar el pa.

-Seieu allí.

-Reduïu les despeses.

-Escriu-los un correu electrònic.

5. Redacta quatre oracions que estiguin en veu passiva.

6. Explica la diferència que hi ha entre una oració asseverativa i una exhortativa. Escriu un exemple de cadascuna.

7. Realitza un esquema de les oracions interrogatives.

8. Quines són les marques que podem trobar en un fragment d’estil directe?

9. Crea una gamificació per tal de treballar l’oració a l’aula.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de l’oració. Comenta les dificultats que t’han sorgit i per què. Com les has resoltes? Raona les teves respostes.