dimarts, 14 de desembre del 2010

El gran dictat telemàtic. Adreçat al PPAS i Batxillerat.


Hola a tothom!

Ja podeu participar a El gran dictat via telemàtica, és molt senzill, entreu al següent link de sota, us registreu i des de casa podreu fer pràctiques interessants, si a més ho feu bé, rebreu un premi. No us ha de fer cap mena de por participar-hi, és un bon exercici. Això sí, els nivells quatre o cinc són molt elevats, si falleu paraules no us preocupeu. Els professors també en fallaríem algunes.

Vinga, a divertir-vos una mica amb la llengua catalana!

!! EXERCICI:

-Els que participeu al gran dictat podeu escriure a sota les paraules que heu escrit malament i escriure una oració amb cadascuna d'elles.

-També podeu escriure una opinió de tres a cinc línies sobre aquesta pràctica. Què us ha semblat i com us heu sentit.







dimecres, 24 de novembre del 2010

Ortografia: Paraules que porten confusió. Adreçat a tot l'alumnat.





Hi ha paraules que sonen igual però que s'escriuen diferent, són paraules homònimes. Poden portar certes confusions tant des del punt de vista ortogràfic com semàntic. Anem a veure uns exemples:

botaré (saltar) --- votaré (anar a unes eleccions)

bola (objecte rodó) --- vola (del verb volar)

beuràs (verb beure, una veguda) --- veuràs (verb veure, de vista)

1. El verb rebel·lar-se significa 'refusar l'obediència a una autoritat legítima'.
Per exemple:

-La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei.

-L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent.

-Cristiano Ronaldo és un rebel dins dels camps de futbol.

2. El verb revelar té tres significats diferents:

-Fer conèixer (allò que es tenia amagat): Revelar un secret, un misteri.

.Les veritats revelaren els documents.

-Mostrar:

.Els seus escrits revelen un coneixement profund de la llengua.

-Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques):

.Vaig revelar el rodet.

N.B. Dos links molt esquemàtics per als més petits:



Per cert, algú coneix aquest quadre, potser us sonarà si us agrada Coldplay. És "La llibertat guiant al poble" de Delacroix, i jo afegeixo, el català us guia. Ànims!

!! EXERCICI:

-Escriu deu parelles de paraules que siguin d'aquesta índole, que es pronunciïn igual i s'escriguin diferent i anota breument el seu significat a la vora. Entre tots els participants no val a repetir parelles de paraules, han de ser diferents.

-Realitza un oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

-Les sopes de lletres us poden ajudar a trobar més paraules homònimes.

divendres, 12 de novembre del 2010

Gramàtica: corregeix els errors. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


Aquests són unes oracions que he descontextualitzat però que les ha escrit l'alumnat de classe. Per tant, si algú se sent identificat que no s'ho prengui malament, només és per aprendre i millorar, amb tots els respectes sempre. He afegit alguna falteta més. I recordeu que una llengua s'aprèn escrivint i parlant.



!! EXERCICI:


-Corregeix els errors d'aquestes oracions. Poden ser tant de concordança, com ortogràfics, com d'ambigüitat o de puntuació. Que cada alumne faci deu oracions perquè n'hi ha moltes. Si no veieu l'error reflexioneu paraula per paraula. Hi ha oracions amb un error i d'altres amb més d'un.


1-Una altre cosa que no em sembla bé és això de els homosexuals.


2-Han hagut d'esperar trenta minuts a que arribés.


3-Penso que de vegades la societat d'avui en dia s'ha vegut l'enteniment.


4-(...) ja que n'hi ha molta gent que no volien que ell hagués vingut.


5-Finalment tinc que dir que tot va sortir bé.


6-(...) són conscients de l'importància que té la música.


7-(...) és adecuat per la situació?


8-Uns homes de grans dimensions es dediquen a la mudanza.


9-És una bona manera de que el mercat de Barcelona faci una mica de caixa.


10-El papa va començar el seu recorregut, per on divers tipus de gent el va rebre.


11-(...) i no accepten res a cambi.


12-(...) però n'hi han treballadors que es dediquen a això.


13-Desprès, va començar amb l'anticristianisme i encara que n'hi ha molta gent que no va prestar atenció (...)


14-Finalment, a la seva despedida els homosexuals es van comportar d'una manera inadecuada.


15-Encara que no tothom va tractar al papa com es mereix, n'hi ha gent a la que l'hi agradaria molt que tornessi un altre vegada.


16-Aixi mateix poden estar contents de que hi hagi empreses (...)


17-Els treballadors també han trobat problemas (...)


18-La visita del Papa arriba en un moment una mica complicat, un moment de crisis.


19-Vivim una falta de fè.


20-(...) i que contribueix a que l'esglèsia visqui temps de sequía.


21-Els homes que carregant els pianos per pujar-los a un pis fan un treball de molt pés.


22-En la meva opinió no li veig importància.


23-(...) en canvi quant tenen que ferlo arribar a dalt per la Façana.


24-I suposo que hi haurà gent que pensi com jo, però que també siguin molt religiosa.


25-La visita del papa ha estat molt "essagerat".


26-Suposo que aquesta gent religiosa, aquest día haguèss estat molt important per a ells, i hem suposa alegria.


27-Hi ha gent que alquila les seves cases.


28-(...) però les ganàncies han estat molt bones.


29-La visita a costat molts calers.


30-(...) però n'hi ha persones que estàn molt disgustades.


31-(...) les persones que hi són al darrere d'un anunci televisiu (...)


32-La policía vigilava amb molta presició.


33-Aquets homes traslladen cada dia de sis a set ells sols.


34-(...) perque eran mols diners.


35-(...) per aquest métode es té que paralitzar el carrer.


36-(...) i tothom te por que és caigui.


37-El pasat cap de semana (...)


38-Hem sembla una mica incoherent que és gastin tans diners (...)


39-També hi ha que deir que en el cap de semana hi van haber manifestacions de tot tipus.


40-No ho se per que a bingut el Papa a Barcelona el darrer fin de semana.


41-En aquet dia algunes persones gritaben: "soc adicte al papa".


42-Com aquet tres homes (...)


















FÒRUM: La llengua catalana dins el cinema actual. Adreçat a tot l'alumnat.


Obro un petit fòrum on tot l'alumnat podrà opinar sobre la situació actual de la llengua catalana dins el cinema a Catalunya, que és força nefasta. Però la nova llei que ben aviat es posarà en marxa intentarà pal·liar aquest important dèficit de la nostra llengua. Cal tenir present que hi ha diversos factors que posen pals a les rodes a la llengua catalana dins el cinema: les grans multinacionals del cinema no volen doblar films al català perquè troben la llengua insignificant i una pèrdua de diners, els partits polítics catalans han fet una llei massa tardana, ja havia d'estar en funcionament de feia trenta anys, estem acostumats a mirar-les en castellà i ja no ens fixem tant en la llengua, el govern espanyol hauria de tenir més consideració i respecte per la llengua catalana -la qual, segons la Constitució espanyola- hauria de protegir més, a l'igual que el Basc i el gallec. Si una llengua es va esborrant del territori té el perill de desaparèixer.
Heu pensat alguna vegada que si Madrid tingués dues llengües i que una d'elles, la més pròpia d'allí no aparegués al cinema, com se sentiria la gent? Un dels principals motius pels quals jo actualment no vaig al cinema és aquest abans exposat, no respecten la meva llengua i no em motiva veure cinema en castellà si no m'interessa molt el film, també els preus es van disparant. Si vull veure un film en castellà poso qualsevol canal de televisió i ja està. Bé, aquestes en són unes idees, però ara tu hi has de d'aportar les teves.


Regles de l'activitat:

-No pots repetir les idees dels altres companys, sempre hauràs d'aportar informació nova. És a dir: no valdrà dir "Estic d'acord amb el que diu X".

-L'aportació no pot tenir d'entre 4 i 10 línies, sinó es fa pesat llegir un text llarg.

-Es pot contestar a un company si ho creus convenient o sinó aportar una idea genèrica per entrar en debat.

-És un fòrum per debatre i no per barallar-nos, tothom pot dir-hi la seva, això sí amb respecte i tolerància per les idees dels altres.

-Sobre les opinions de cadascú valoraré l'educació, llibertat d'idees i l'escriptura en català.
-Jo moderaré el debat i quan ho cregui convenient participaré.


!! EXERCICI:

-Cerca el títol de pel·lícules que al llarg del temps s'hagin pogut visualitzar als cinemes catalans en català. Si pots esbrinar la població on s'ha passat el film també has d'afegir-lo. No serà una feina difícil (n'hi ha ben poques), però tampoc et serà senzill trobar-les. 1, 2, 3, rodant!

-Has anat algun cop a veure un film en català al cinema? Hi havia molta gent, ho vas trobar interessant?

-Has utilitzat algun cop el sistema de subtitulació en català de TV3? és una bona manera d'aprendre escriptura.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Ortografia: Repàs dels pseudoderivats. Adreçat a tot l'alumnat.


Hi ha una sèrie de mots cultes, anomenats pseudoderivats o falsos derivats, que no s'escriuen com la resta de mots de la mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans.

Per exemple: de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí BUCCA, i és per això que s'escriu amb una u i no amb una o com la resta de mots de la mateixa família.

Altres exemples:

corb, corbat, però curvatura, curvilini.

córrer, concórrer, però concurrència, ocurrència

doble, doblar, però duplicar, duplicitat.

dolç, endolcir, dolcesa, però dulcificar, edulcorar.

jove, jovent, joventut, però juvenil.

moc, mocar, mocós, però mucosa (substantiu), mucositat.

món, rodamón, però mundial, tercermundista.

nodrir, nodriment, però nutrició, nutrient, nutritiu.

ortiga, ortigós, però urticària.

ploma, plomatge, però plumífer.

pols (m.), polsera, però pulsació.

pols (f.), espolsar, polseguera, però pulverulent.

sorgir, ressorgir, però insurgent.

títol, subtítol, però titular, titulació, subtitular.

volcà, volcànic, però vulcanisme, vulcanòleg.

N.B. Són paraules que apareixen molt sovint i que cal conèixer.


!! EXERCICI:

-Escriu deu oracions on apareguin en cadascuna tres paraules pseudoderivades d'aquesta fitxa.

-Cerca al diccionari de l'Optimot o de l'IES enllaçats al blog cinc paraules que desconeguis d'aquesta fitxa. Tothom que faci aquest exercici no pot repetir cap mot.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Els registres: adreçat a tot l'alumnat.


.Els registres poden ser fomals i informals. Entre els formals hi ha:

-El registre estàndard, usat pels mitjans de comunicació, és a dir, premsa, ràdio i televisió, i que estaria a l'equador, entre els formals i els informals; utilitza un nivell de formalitat de vocabulari normal però correcte en tots els dialectes.

-El científic -habitual de les revistes especialitzades o treballs d'investigació-, es caracteritza per usar paraules molt tècniques i desconegudes si no estem dins d'aquella temàtica.

-El literari -que apareix en la literatura: poesies, narracions. El llenguatge és molt elevat, però generalment s'entèn, hi ha molts adjectius poc habituals.


.D'entre els informals hi ha:

-El Col·loquial: registre que té un grau més elevat que el formal, amb expressions de baix registre, paraules d'argot, seria la típica conversa que podem sentir en una bar o entre amics en un passadís o pati.

-El vulgar, que té el registre més baix de tots i el registre col·loquial que és més elevat. Utilitzaria paraulotes, expressions lletges, barroeres, escatològiques i que costen de dir, per exemple: "Aquest tio és un gilipolles".


!! EXERCICI:

-Aquest text col·loquial d’un xat, passa’l a un situació formal. Justifica el seu registre.


.HOLA GENT QUE TAL
.privant o morts
.hola lola
.Qui està mort
.la penya
.ets la lola d españa?
.Ja ho veig, semble que dormint sobre el teclat
.no soc la LOLA i prou
.toco el 2
.massa festa x a mi
.dons adeu, jo tb!!!!!!!!!!
.De què va això ?
.bona nit eh
.És la primera vegada que entre a un xat. Disculpa.
.bona nit xup

-Escriu un diàleg entre dues persones després d’una reunió dins de la universitat. Pensa la situació. En aquest exercici pots optar per un registre formal o un informal.


-Canvia el registre de les següents oracions:

.Ei, tio, de què vas?

.Això és una veritable merda!

.Disculpi, em podria dir on venen els encenedors Zippo?

.Aquet àrbit no en té ni idea. Retira’t mamó.

.Perdoni, està lliure aquest seient d’aquí al costa?

.Escolta nen, tens la xupa al penjador. Nosaltres ens obrim.

.El profe de cata ens catejarà a tots si no fotem brot.

.Hi ha la bòfia per aquí? Vigila, tio, amaga ràpid la xocolata.

.Ei profe, passa’m les claus que m’estic pixant.

.Tu saps per on es va a Barna? Aquí a fora ningú me diu res.
.No tens collons de fer-ho! ets un cagat, fot el camp d'aquí.
N.B. Disculpeu alguna paraulota que necessitava usar.
-Escriu una conversa que hagis tingut en un xat o amb Facebook, esmenta quin tipus de registre és i argumenta la teva resposta.
-Cerca un text de registre formal, màxim 5 línies.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Gramàtica: repàs a les funcions gramaticals. Adreçat a tot l'alumnat.



Anem a repassar les principals funcions gramaticals. Són iguals tant en català com en castellà. Sobretot cal no confondre categoria (nom, verb, adjectiu, adverbi, preposició) amb funció (subjecte, predicat, sintagma adverbial, sintagma adjectiu, CD, CI, CC).

.El complement de Règim Verbal (CRV) o Complement Preposicional és un complement que necessita una preposició i que sovint està amagada i l'hem de saber trobar.

EX:

-No hi pensis més. ("pensar en això")

-Recorda't de portar-me el llibre. ("de portar-me")

.El Sintagma adverbial (Sadv): acostuma a tenir una categoria inferior, el Complement Circumstancial que pot marcar el temps, el lloc, el mode, la manera, l'instrument, companyia, són els més coneguts.

EX: -Vaig al cinema amb la Maria. (amb la Maria) CC de companyia, però amb funció de Sintagma adverbial.


.L'Atribut: és l'adjectiu que acompanya als verbs SER, ESTAR, SEMBLAR.

EX: -En Martí és alt. (alt) és atribut.


.Predicatiu: és l'adjectiu que acompanya al verb quan no és copulatiu, és a dir, qualsevol verb que no sigui ni SER, ESTAR ni SEMBLAR.

EX: -La Marta canta ferma. (ferma) seria un predicatiu, que també faria de CC de manera.



-CD: el complement directe respon a Qui? o Quina cosa? i mai porta preposició.

EX: -Dóna el llibre a la teva mare.



-CI: el complement indirecte respon A qui? o Per a qui? i porta preposició. Recordeu que la preposició sovint està camuflada com ALS, DELS, PELS.

EX: -Llança la pilota a la teva amiga.



-Sintagma Adjectiu (SAdj): un sintagma que porta un adjectiu.

EX: -La torre és fortificada. (fortificada) seria un adjectiu i també faria d'atribut.


N.B. Aquesta teoria també es pot aplicar als pronoms. Només cal cercar la seva referència, antecedent i veure la funció que fa l'antecedent, llavors sabreu la que fa el pronom perquè serà la mateixa.


!! EXERCICIS:

-Escriu quatre oracions de cadascuna d'aquestes funcions. Assenyala la paraula o sintagma i digues la funció que fa.

-Anomena la funció que fan els següents pronoms:

.Oblidate'n. No hi pensis més.

.El meu és de llana; el teu també ho és?

.Obre l'armari i desa-hi aquests pantalons.

.La noia anava descalça i el no també hi anava.


Lectura recomanada: "Se sabrà tot", de Xavier Bosch. Adreçat a Batxillerat i PPAS.

El 14 d’octubre l’escriptor i millor dit periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) que actualment presenta el programa “Àgora” al Canal 33, i que s’inicià el 1994 a Catalunya Ràdio amb “Alguna pregunta més?”, ideòleg del programa “Un tomb per la vida” (1993-1994) de TV3, o col·laborador a Rac 1 amb els programes d’esports “Primer toc”, “Baviera”, o el magazin matinal “El món a Rac 1”, i autor de narrativa curta o d’una obra de teatre amb més de cent representacions al Teatre Arnau, “El culékulé” (1996), va presentar la seva obra “Se sabrà tot”, que fou Premi Sant Jordi de novel·la el passat 2009. 

El llibre que està escrit amb un certa agilitat i que emmarca el món del periodisme i les seves maneres de fer i de desfer, ha estat una de les obres més venudes escrites en català durant el darrer any, tot gràcies al prestigi del Sant Jordi. La inspiració d’aquesta novel·la li va venir fruit del seu llarg treball com a periodista i concretament de quan exercia com a director al diari Avui, feina que mantingué durant un any i després de veure’s immers en diverses pressions dels de sota i de l’entorn va pensar que el millor era retirar-se i optar per altres opcions. D’aquí li vingué la idea d’escriure una novel·la, però que no seria una novel·la qualsevol, sinó un relat basat en un món que no li era desconegut i que sabia prou bé per on trepitjava. Xavier Bosch va anar forjant una petita història que com a tot bon periodista havia d’anar estirant el fil, i així ho va fer, i fila que filaràs, l’acabà, la presentà a concurs i s’endugué el Sant Jordi de novel·la, fent així una entrada triomfal al món de les lletres catalanes. N’hi haurà que etiquetaran aquest llibre com un altre dels mediàtics, ja sigui per la seva coneguda feina de periodista o perquè pot aprofitar la seva posició, però no és així, sinó d’una història basada en un argument enriquit i ben treballat, sobretot pel que fa a la llengua.

Bosch ens va parlar de la tasca del periodista, tant a la televisió –on ideà i col·laborà activament al programa de televisió sobre el centenari blaugrana: “Aquest any, cent”, on va conèixer llegendes del futbol que avui dia ja no estan entre nosaltres- com a la premsa, d’una tasca que és molt feixuga ni que no ho sembli, però ja no amb el sol fet de treballar a les nits i de pressa i corrents, sinó d’anar a cercar la notícia, d’avançar-se als altres diaris, de descobrir fets amagats, d’aconseguir primícies i despullar trames reals amb gent coneguda al darrere, tot això li va fer replantejar-se la feina de periodista, a causa de les fortes pressions i situacions estressants a què el podia sotmetre gent poderosa o empreses que fins i tot havien col·laborat en la publicitat al diari Avui, d’un diari que estava al límit de la desaparició i necessitava els diners de totes les bandes. Per exemple, ens va explicar que el diari Avui fou el primer a desemmascarar el cas Millet, d’un senyor que havia tingut molt prestigi i que havia donat milers d’euros al diari del qual Bosch era director, això sí, els diners no eren seus, sinó dels altres. També que els diaris esportius i els altres s’enriqueixen a base de promocions, sobretot les que són del Barça i llavors, la premsa que publica notícies del Barça ha d’anar amb cura, perquè el president del F.C. Barcelona es pot empipar i no cedir promocions. Segons ell, el senyor Laporta volia que es publiquessin coses positives del Barça sempre o no cedia promocions, o ell decidia a quin mitjà de comunicació escrita, en canvi, al senyor Rossell tant li feia i cedia promocions de manera independent al que es publiqués del Barça. Això sembla una cosa poc important, però és justament al contrari, la premsa s’enriqueix amb les promocions i en necessita tenir sempre en marxa, sinó mireu al vostre voltant. Per tant, el món del periodisme sempre està vinculat a un interès que de vegades lliga de mans i peus al mateix periodista, que és un entorn complicat i que com explica el seu títol, el periodista juga a portar noves i primícies a la societat. De tots aquests aspectes parla “Se sabrà tot”, amb una trama argumentativa fictícia, que com diu ell, l’escriptor no ha de parlar d’ell, sinó dels altres i ha de saber crear una història que entretingui, com la que ha creat. Entre les principals referències literàries de l’autor pràcticament novell, ja que només té una altra novel·la: “La màgia dels reis” (1994), hi ha George Simenon, el mític autor de novel·la negra que construïa trames simples i amb oracions senzilles i amb un argument que anava avançant contínuament. La xerrada de Bosch va durar exactament uns vint-i-cinc minuts, però fou molt enriquidora, sucosa i no tingué pèrdua. 

 Josep Maria Corretger Olivart 

28 d’octubre del Cerdanyola del Vallés del 2010

N.B. Us recomano aquesta lectura, un bon llibre que podeu trobar a qualsevol biblioteca.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Joan Solà. L'home que tant va fer pel català. Adreçat a Batxillerat i PPAS.




Joan Solà (Bell-lloc, Segrià) ens ha deixat avui a l'edat de setanta anys a conseqüència d'un càncer. Exprofessor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Són innumerables els seus treballs de gramàtica catalana contemporània, com la homònima "Gramàtica del català contemporani", estudi dirigit per ell o els que han passat sota la seva atenta mirada. O qui no se'n recorda de quan tractava qüestions controvertides dins de la gramàtica del català, com ara quan utilitzem "ser i estar"o el "per i per a". Solà sempre va ser un fidel defensor aferrissat de la nostra llengua i cultura, anés on anés. Cal seguir aquestes idees que ell ens va marcar amb tanta educació i respecte pels altres, un respecte que Espanya i els seus polítics no tenen per la llengua catalana. Penseu que tothom defensa la seva llengua i es fa parlant-la, utilitzant-la. És qüestió d'actitud i de fer respectar el que és teu, el català.

L'únic contacte que vaig tenir amb ell en carn i ossos, atès que com a filòleg havia llegit molts articles seus, tant gramaticals com els de premsa a la columna "Parlem-ne" i haver consultat les seves obres, fou tot just ara fa uns set mesos en una xerrada que va tenir lloc a Cerdanyola del Vallès, i que no va tenir gens de desperdici, teniu un resum de les idees essencials d'aquella "vetllada gramatical i lingüística" a l'arxiu del blog del dia 22 de febrer del 2010. Sovint es deixava escoltar uns minuts abans de començar les retransmisions de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio, on parlava de llengua i futbol.

Adéu-siau Joan, fins a sempre, però tenim ben present tot allò que vas donar i aportar a la llengua i també els teus consells, que perduraran dins de nosaltres i per sempre. Gràcies.
Us deixo amb el seu darrer escrit a l'Avui, molt emotiu però sense baixar la guàrdia i lluitant pel més important que té cadascú, la seva llengua, com no, la catalana, que cal utilitzar i respectar. D'una llengua que té deu milions de parlants. Fins a sempre Joan.


Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 21 d'octubre del 2010

Adéu-siau i gràcies!

Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes.

La pràctica de l'article setmanal m'ha proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues, d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l'ànsia i la por al cos.

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.

Joan Solà

N.B. Aquests vídeos no tenen desperdici. Resumeixen clarament el pensament de Solà.


http://www.youtube.com/watch?v=yVp_YLo04ok

http://www.youtube.com/watch?v=YBoS572dwx0&NR=1

http://www.youtube.com/watch?v=8NOpoERj8nc&NR=1


!! EXERCICI:

-Resumeix les principals idees d'aquest article en sis línies. Para compte de no repetir paraules. Si ho desitges, també ho pots fer amb les idees d'un dels tres vídeos.
-Realitza una cerca per internet a nivell biogràfic i bibliogràfic de Joan Solà i escriu un petit text de cent paraules fent ús d'aquestes dades.

Gramàtica: Els números. Adreçat a tot l'alumnat.


Els nombres en català presenten una sèrie d'incovenients a l'hora d'escriure'ls amb lletres.

.0 s'escriu també amb z. Ex: zero.

.Els números poden apostrofar-se escrivint l'apòstrof i després la xifra. Ex: l'u, l'11 de setembre.

.De l'11 al 16 s'escriuen amb Z. Ex: setze (16)

.Del 21 al 29 s'escriuen amb una -i- intercalada. Ex: vint-i-u (21)

.1.000.000 i 1000 Milió i miler s'escriuen sense ela geminada.

Finalment, cal tenir present la regla D-U-C per escriure'ls correctament:

.Entre desenes i unitats escriurem un guionet. Ex: trenta-dos.

.Entre unitats i centenes escriurem un guionet. Ex: tres-cents vint-i-dos.

.Entre desenes i centenes mai res.

-Les fraccions i els percentatges també poden escriure's amb lletres i no porten cap problema. Per exemple: 2/4 = dues quartes (parts) o 20%= vint per cent.


!! EXERCICI:

-Escriu els següents números amb lletres i redacta una oració amb cadascun.

1a, 24, 2000, 15, 72, 1000000, 2/3, 5%, 1000, 33, 55, 1, 17, 196388, 298444321.


-Escriu una fracció amb números i al costat amb lletres.
-Afegeix deu números amb més de cinc xifres cadascun i escriu-los amb lletres.


N.B. Si teniu dubtes per realitzar aquest exercici podeu consultar el següent link.


http://www.dilc.org/numeros.php










Llengua: funcions del llenguatge. Adreçat a tot l'alumnat.


Fa poc hem repassat les funcions del llenguatge a l'aula. Cal recordar que alguns autors en canvien el nom però que són les mateixes i són molt senzilles d'entendre, però que s'han de tenir clares per no equivocar-se.

!! EXERCICI:


-Quina funció del llenguatge predomina en els següents casos:


.En un anunci publicitari.


.En un manual d'estil.


.En un còmic.


.En un llibre sobre la fauna del Montseny.


-Realitza una cerca a vikipèdia i resumeix de manera esquemàtica cada funció del llenguatge.

Gramàtica: Les concordances. Adreçat a tot l'alumnat.


El nom i l'adjectiu sempre han de concordar en gènere i nombre, però cal tenir present que hi ha alguns adjectius invariables, és a dir, que seran iguals tant pel masculí com pel femení, però que de totes maneres han de mostrar aquesta concordança amb el nom. Sabut això, ara podeu aventurar-vos a fer aquest petit exercici.

!! EXERCICI:

-Escriu la forma singular masculina i femenina dels adjectius següents realitzant les concordances. Després fes una oració en la qual apareguin aquests adjectius tant en singular com en plural.

.elegants (vestit, festa)

.xerraires (director, monja)

.cultes (pagès, viatgera)

.audaços (caçador, reina)

.prudents (actuació, acte)

Gramàtica: L'article. Adreçat a tot l'alumnat.


Hi ha noms que segons posem un article en masculí o femení tindran una variació en el seu significat. Aquests paraules les hem d'aprendre perquè no hi ha una altra manera de retenir-les, però si llegiu força i les utilitzeu o useu el sentit comú en la frase, podreu trobar el seu significat.

!! EXERCICI:

-Escriu el significat d'aquestes paraules i llavors redacta una oració amb cadascuna. Afegeix més paraules que tinguin aquest mateix inconvenient i també escriu una oració amb cadascuna.

.El canal / la canal.

.El vocal / la vocal.

.El fi / la fi.

.L'editorial / la editorial.

.L'ordre / la ordre.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Repassem ÉS i ES. Adreçat a tot l'alumnat.

L'és és una de les faltes més eternes del català i molt estesa entre l'alumnat. La seva solució és ben simple però que et fa meditar una mica i posar-hi un pèl de sentit comú per a fer-ho bé.

ÉS: verb ser.
EX: -En Joan és un noi agradable.

També apareix en participis: -at/-ada, -ats/-ades.
EX: -És cansat fer deures cada dia.


ES: pronom. Apareix en lloc d'un nom o subjecte, és a dir, que aquest darrer no fa acte de presència a l'oració.

EX: -Es va llançar de cap a la piscina.

Això que és tan senzill és una falta que perdura al llarg del curs perquè l'alumnat no s'hi fixa prou. No s'atura a fer les coses de manera lògica i recordem que tot té una lògica.
A veure si navegueu amb habilitat com aquest vaixell quan feu l'exercici.


!! EXERCICI:

-Posa accent on calgui a ES, segons sigui verb o pronom i esmenta-ho en cada oració. EX: és alt (verb). Aquí teniu unes oracions perquè us hi trenqueu una mica el cap. Després d'un parell de minuts també dubtareu, atès que tindreu la ment fatigada. Atureu-vos i mediteu cada oració. Teniu tres minuts per fer-lo, mireu el cronòmetre. A més rapidesa millor per tenir-ho clar.

.La Maria es molt simpàtica amb la resta de la classe.

.Es molt important arribar puntual a les reunions.

.Es va sentir un crit.

.Si es així jo potser m'hi apunto.

.Es o no es seria una frase similar a la que digué Shakespeare.

.Aquesta roba es porta molt, ara.

.Es diu que apujaran els preus a causa de la crisi.

.Es un tema al qual ens tornarem a referir.

.La Mireia es renta les dents de seguida.

.En Pere es pentina i els nois es reuneixen per aprofitar el temps.

.No és de bona educació menjar xiclet i llaminadures a l'aula.

.Es com a verb sense accent seria una falta ortogràfica.

.L'estudiant es pot fer molt de mal si no té cura quan escala.

.Un esbarzerar és un conjunt gran d'esbarzers.

.Els nois es deien coses els uns als altres.

.Ja n'estic fart, si es ell, me'n vaig.

.La Sagrada Família es el pilar de Catalunya.

.Es va trencar de seguida, la taula.

.La Júlia es va asseure molt de pressa a classe.

.El Martí es va trencar la cama esquiant.

.El mòbil es va espatllar al cap de dos anys.

.Si es intel·ligent ben aviat entrarà en raó amb la resta.

.Ella es banya a la platja.

Un blog interessant per al PPAS i Batxillerat.


A més del meu blog, us adjunto un altre blog de català on també us podreu descarregar i imprimir materials complementaris a la matèria. Són interessants pels que estudieu PPAS o Batxillerat, sobretot incideixen en la vessant ortogràfica i textual. El saber no ocupa lloc. Però no oblideu que només heu de cercar allò que més fluix porteu, no cal imprimir-ho tot.

El link és el següent:

És un blog infinitament recomanable, amb multitud d'exercicis per treballar i millorar el vostre català i amb les solucions a l'instant. Però no oblideu que si voleu que un puntui per la matèria heu d'escriure a sota les fitxes pràctiques on hi diu "comentaris", posant el nom i cognoms i curs i grup. Gràcies.

N.B. Aprofito per recorda-vos que si teniu dubtes amb els verbs, també podeu treballar-los des del blog i podeu cercar qualsevol verb al gadget de la dreta on hi diu "Els verbs catalans".

Recentment, ha aparegut un llibre de llengua catalana adreçat a l'alumnat de PPAS que tothom pot usar com a una font de consulta més:

-CORDELLES i PUJOL, M., DURAN I MATEU, M., ORTIZ I GROS, J., SUBIRATS I BALLÚS, J. (2010), Llengua catalana. Prova d'accés a Cicles Formatius de FP Grau Superior, Vicens Vives, Barcelona.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Gramàtica: traduccions. Adreçat a tot l'alumnat.

Sovint, traduir d'una llengua a una altra ens sembla una tasca molt senzilla, quan realment no ho és. Penseu que no podem traduir sempre al peu de la lletra, és a dir, de manera literal, i que a més totes les frases fetes no tenen la seva equivalència exacta en català, sinó que és ben diferent.


!! EXERCICI:


-Tradueix al català les oracions següents:


.Fui a su casa y me arrepiento de ello.


.No pienses en ello.


.Le animan a que se presente a estas elecciones, pero dudo de que se presente a ellas.


.Si no lo haces enseguida, te arrepentirás. No lo dudes.


.Yo me apuntaré en el concurso televisivo. ¿Tú te apuntarás?


.¿Tú irás a la fiesta? Yo voy a ir.


.A menudo no cumples tus promesas. ¿Te das cuenta de ello?


.Tenía que comprar el postre y me olvidé de ello.


.Es preciso colaborar en la campaña contra el sida. Colabora en ella también tú!




Gramàtica: els diftongs. Adreçat a l'ESO.


Els diftongs decreixents surten afegint les vocals a la U i a la I i els creixents són: gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo. Recorda que també n'hi ha formats per una vocal forta i una dèbil. Si pronunciem una paraula en dos cops de veu, és a dir, dues síl·labes, llavors no hi ha un diftong, sinó un hiat.


!! EXERCICI:

-Separa les síl·labes de les següents paraules i subratlla els diftongs que vegis en cadascuna.

ciència, pingüí, escletxa, guanyar, passarel·la, noia, freqüència, equació, quota, clauet, caixa, immòbil, pèrdua, joieria, quatre, estàtua, aire, raïm, piraigua, quota, valuosa, iogurt, avió, aula, diürn, fruita, Suïssa, Laia, següent, riera, coet.

N.B. Si tens dificultats pots cercar la fitxa dels diftongs dins del mateix blog o entrar a l'Optimot (link situat a sota de la pàgina del blog) i fer una recerca dels diftongs.

Gramàtica: construïm oracions. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa aprendrem a construir una mica millor les oracions, que tenen una estructura lògica.

!! EXERCICI:

-Compon oracions amb els elements següents: Fes concordar el verb amb el sintagma nominal que faci la funció de subjecte:

.la policia, dispersar-se, a causa de, l'acció contundent, els manifestants, de.

.ocasió, ser, qualsevol, les receptes, bones, en, de l'àvia.

.gran, de, països, recursos, provocar, una dependència, d'altres, la manca, energètics.

.a, conflictes, les situacions, generar, difícils, inestables, les famílies.

N.B. Pensa que l'oració comença amb el subjecte, després vindrà el complement del nom o el verb i els complements del verb.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Errors gramaticals. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


!! EXERCICI:

-Corregeix els errors ortogràfics o gramaticals que vegis en cada oració. Són oracions extretes de les vostres redaccions i algunes faltes que he afegit.

.N'hi ha gent que defensa l'idea que són costums espanyoles i que es tindrien que permitir.

.Catalunya junt amb Canàries son llocs on está prohibit les corrides de toros.

.Per una altre banda es celebren els correbous on els vilatans corren pel carrer.

.La gent utilitza als correbous per divertir-se.

.A tot això, tenim que veure el costat positiu.

.La gent que está a favor de les curses opina que la mort del animal es part de l'expetacle de la festa.

N.B. Si tens dubtes per resoldre aquesta fitxa revisa les que s'anomenen "Gramàtica d'estiu", on hi ha resumida la gramàtica més essencial.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Lèxic: els derivats. Adreçat a tot l'alumnat.


Ja sabeu que per a formar derivats cal posar un prefix (partícula que va al davant), un infix (partícula que va al mig) i un sufix (partícula que va al darrere). Els adjectius acostumen a acabar en -at /-ada, els verb finalitzen amb -r i els adverbis acaben amb -ment. Sabut això ara us resultarà més fàcil resoldre aquest exercici.

!! EXERCICI:

-Forma un derivat ja sigui un verb, un nom, un adverbi o un adjectiu i anota al costat quina d'aquestes funcions fa.

cec, braç, figa, paraigua, faig, rebuig, breu, arbre, gran, jove, llenya, circular, dipòsit, lleig, granja, pastís, hàbil, cendra, esclau, lent.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura. Adreçat a tothom

Vicenç Villatoro

Villatoro nascut a Terrassa el 1957, escriptor i periodista, va començar treballant al diari de Terrassa, i més tard va dirigir el diari Avui entre els anys 1993 i 1996, i fou director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 2000 al 2004. El 1981 escrigué “Evangeli gris”, que guanyà el premi Sant Jordi, quan només tenia vint-i-quatre anys, això el va ajudar a fer el salt dins del diari Avui. Entre els anys 1999 i 2002 fou diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. També ha treballat a Catalunya Ràdio i TV3. 

També va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, renovador dins del panorama literari català atès que van crear els gèneres temàtics dins de la literatura i a partir d’aquí van sorgir escriptors de tipologia especialitzada en erotisme, novel·la negra o ciència-ficció.

     Però avui dia Vicenç Villatoro s’ha anat guanyant un lloc dins el món de les lletres catalanes amb novel·les com “La claror del juliol” (1997) , “La ciutat del fum” (2001) o “Tenim un nom” (2010), que ha guanyat el premi Ramon Llull. Villatoro també ha conreat la poesia, en quatre volums, l’assaig, la narrativa breu i la novel·la infantil i juvenil. 

     Villatoro ens va delectar durant tres quarts d’hora amb una vetllada literària sobre com entendre i com escriure una novel·la. De bon principi ja va deixar clar que no venia a explicar ni comentar la seva novel·la, sinó que ens parlaria del món de la creació, i així va ser. Ell per escriure agafa de la vida tot el que pot i “ho poso en calaixos”. Ell escriu sobre coses que li vénen al cap i les va arxivant. Llavors, quan fa una novel·la agafa el tema i els principals ingredients i la va amenitzant cuidadosament. Per tant, aquesta novel·la remet al F.C. Barcelona, sí, és un dels seus eixos principals, però no l’únic, hi ha altres temes secundaris tant o més importants que aquest: la relació pare-fill a través del Barça, l’entorn familiar, les vivències, la quotidianitat. Per exemple, la novel·la “Invictus”, de John Carling, com deia Villatoro, no és una novel·la de rugby, sinó que utilitza el rugby com a esquer, com a fil conductor, però la novel·la també va de política, de les relacions personals, de Nelson Mandela, de la unió entre persones. Villatoro volia mostrar a tothom el fanatisme i afició que la gent sentia pel Barça, que es porta a dins de ben petit i que és un sentiment. D’aquí sorgí la idea de fer aquesta novel·la. Li van encarregar que fes un fascicle del Barça per mostrar a l’exterior el que era i ell va pensar, posant fotografies i poc text, la gent no entendrà res, per tant, es decidí a crear aquesta novel·la. Com diu ell, a la vida real vinculem moltes coses al Barça i als fets viscuts, sovint, diem, “Ostres si el padrí o X hagués vist les sis copes del Barça juntes o hagués vist aquest partit”. El “Tenim un nom” també es refereix a tenir un espai per compartir conegut, per exemple un local o a l’individu en si, que quan neix rep un nom.



     Villatoro mai nodreix les novel·les amb característiques de la seva vida personal, però sí els seus personatges, no guarneix cada personatge amb trets o vivències seves, sinó que en dóna una petita pinzellada a cadascun o alguns d’ells, les reparteix, perquè ell no escriu sobre ell mateix i quan ets escriptor, això costa de diferenciar, segons ell, hi ha gent que es pensa que algun personatge que hi apareix és l’autor.

     És un escriptor que està ben arrelat a les seves arrels familiars i a tot el que rep de la vida i que utilitza per a les seves novel·les. Se sent més escriptor i periodista que polític, però no en defuig. La vetllada fou magnífica, després del cafè, van venir les lletres, un bon àpat amb un dels grans del nostre periodisme i de la literatura més contemporània.

Josep Maria Corretger

Setembre del 2010


(Imatges extretes de: catalunyareligio.cat i planeta.es)


!!EXERCICIS:

1. Has llegit "Tenim un nom" de Vicenç Villatoro? Què t'ha semblat el llibre? Penses que és ben real la relació entre l'avi i el nét?

2. Realitza una petita ressenya d'un llibre que hagis llegit de Vicenç Villatoro i argumenta si el recomanaries per llegir i per què.

3. Fòrum: creus que a falta d'idees els escriptors s'inspiren en fets reals o que han marcat les seves vides o bé, ho veus com una necessitat? Què en penses al respecte? Tard o d'hora s'esgoten les idees? Raona les teves respostes.


dimecres, 29 de setembre del 2010

Vocabulari temàtic: elements urbans. Adreçat a tot l'alumnat.


Quan passegem per la ciutat o pel poble trobem una sèrie d'elements que de vegades no aconseguim anomenar prou bé. Són uns elements que formen part del mobiliari urbanístic i per tant, estan molt propers a nosaltres i són d'ús corrent sobretot en l'oralitat. Així doncs, doneu una ullada a aquesta fitxa per millorar una mica més el vostre vocabulari.

vorera, calçada, illa de cases, pas de vianants, senyal de trànsit, fanal, semàfor, cruïlla, bústia, gual, cantonada, xamfrà, rètol, marquesina, andana, vorada, voral, rasa, claveguera, embornals, xarxa elèctrica, tanques, façana, rotonda.


!! EXERCICI:

-Tria la paraula adequada en cada frase. Si és necessari canvia de nombre. Sobra alguna paraula.

.Els vehicles han de circular per la XXXXX; en canvi, els vianants han d'anar per la XXXXX i, si van per la carretera pel XXXXX i, en cas de travessar el carrer, han d'anar pel XXXXX .

.La que forma angles obtusos amb les dels dos carrers que es tallen s'anomena XXXXX.

.El rebaix que es fa a la XXXXX perquè els cotxes puguin entrar als garatges s'anomena XXXXX. Perquè ningú hi aparqui, el propietari hi ha de posar un XXXXX.

.Els XXXXX són aparells de senyalització que serveixen per ordenar el trànsit a les XXXXX de les carreteres o dels carrers.

.Les cartes es tiren a la XXXXX.

.Quan plou, l'aigua és engolida pels XXXXX que hi ha a cada costat del carrer. Aquesta aigua va a parar a la XXXXX de de la ciutat.
-Anomena tots els elements que formen part del mobiliari urbanístic i vegis en aquesta fotografia.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Lèxic: la derivació. Adreçat a tot l'alumnat.


Avui treballarem una mica el lèxic. És bàsic per aprendre paraules i per trobar sinònims. Vinga, som-hi, a veure qui els troba tots!

!! EXERCICI:

-Separa amb síl·labes les següents paraules i escriu un derivat de cadascuna:

camí, decidir, trepitjar, ritme, metall, amagar, ràpid, veu, lent, fred, sort, feble, picar.

-Escriu deu paraules més i pensa un derivat ja sigui un verb, un nom, un adjectiu o un adverbi.

dijous, 23 de setembre del 2010

Ortografia: Accent i dièresi. Adreçat a tot l'alumnat.


Anem a repassar una mica l'accentuació i la dièresi als verbs, sobretot a les I. Si tens problemes per fer aquesta fitxa cal que repassis i cerquis al blog la de la dièresi i repassis per exemple la conjugació del verb 'canviar'.

!! EXERCICI:

-Accentua, posa dièresi o deixa sense res, segons escaigui, les i de les formes verbals següents:

reia, incloia, diem, canvii, agraiu, produis, esquien, caient, produissin, reduiriem, agraint, seduir, conduit, movia, plovia, canviin, estudiar.

-Escriu el present de subjuntiu del verb canviar.

Ortografia: Les vocals. Adreçat a tot l'alumnat.


Aquest és un exercici per practicar una mica l'escriptura de vocals. Penseu i raoneu bé quina va en cada espai i en cas que sigui necessari poseu-hi accents. Recordeu que en català els accents només poden tenir aquestes opcions:

À, È / É , Í , Ò / Ó , Ú

!! EXERCICI:

-Completa amb una vocal tots els buits de les formes verbals de les oracions següents:

.Demà tr_uran d'aquí les fl_rs que vas c_llir.

.Si et pica el coll, t_s, a veure si et s_urt la m_c_sitat.

.Quan tr_guin el r_tol antic p_drem p_sar-hi el nou.

.El metg_ li va dir que esc_pís tantes vegades com p_gués.

.Tot va passar d_s dies abans que n_ixés el fill que t_ant v_lien.

.Aquest _ny han n_scut tres germans de c_mpanys de classe.

.No s_rtiré de cas_ perquè tinc els pantal_ns desc_sits.

.F_rem una migdiada quan ho h_urem rec_llit tot.

.Si no j_guessis tant al sof_ no tindries aquest mal d'_squen_.

.Quan v_lgueu, s_rtiu de l'amagat_ll.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Gramàtica: El subjecte i el predicat. Adreçat a l'alumnat d'ESO.


El SN té la funció de subjecte i el SV està format pel verb més altres sintagmes que l'acompanyen, i que conformen el predicat.

!! EXERCICI:

-Separa el SN subjecte i el SV predicat de les frases següents i subratlla'n els nuclis:

.El palau reial ha sofert diverses modificacions.

.L'acusada del robatoria ha admès la seva culpabilitat.

.El tren de Puigcerdà arribarà amb un quart d'hora de retard.

.Els músics del conjunt han ofert la seva col·laboració.

.L'alcalde del poble ha complert la seva paraula.

.La dependenta de la carnisseria ha venut les taronges.

.La guàrdia urbana ha desallotjat a un grup d'ocupes.

.El metge encara no ha vingut de les vacances d'estiu.

.El malalt confia en recuperar la salut i tornar a treballar de seguida.

.El noi no es va assabentar del concert a la Festa Major del seu poble.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Gramàtica: Els sintagmes. Adreçat a tot l'alumnat.


Els sintagmes són una estructura formada per un dos elements, i que tenen una partícula com a més destadada, el nucli. Per exemple, Sintagma Nominal (SN): pot ser un det+nom / nom; ), el Sintagma Adjectiu (SAdj) : adj; el del Sintagma Verbal (SV): serà el verb; el del Sintagma Adverbial (Sadv): serà un adverbi; el del Sintagma Preposicional o Complement de Règim Verbal (Sprep o CRV): serà un sintagma amb preposició. Llavors farien una funció: subjecte, verb, CC, Cpreposicional, CD (qui o quina cosa), CI (a qui o per a qui), Predicatiu o Atribut.

!! EXERCICI:


-Localitza els sintagmes i digues la funció del seu nucli.

.La gata dormia al costat de l'estufa.

.El ciclista ha caigut a la cuneta.

.El conductor de l'autobús no es va assabentar de res.

.Els meus amics es dediquen a la venda ambulant.

.Hem escrit una carta al director del diari.

.El cendrer és de ceràmica.

.Els interessos bancaris es mantindran estables.
N.B. Si voleu ampliar informació gramatical aquí us adjunto una bona pàgina que us solventarà molts dubtes:

Lèxic: Comparacions lexicalitzades. Adreçat a tot l'alumnat.

Sovint la poesia i l'entorn d'un poble generen comparacions lexicalitzades, frases fetes, etc, fruit de les vivències de la gent, del saber, de l'experiència viscuda. Aquí teniu les comparacions lexicalitzades que són tal i com diu la paraula un adjectiu que s'atribueix a una comparació.

!! EXERCICI:

-Relaciona els termes del grup A amb els termes del grup B creant la comparació lexicalitzada.

A) fresc, lleig, bo, sord, gran, viu, lleuger, dret, pobre.


B) com un pecat, com una rata, com una rosa, com una tàpia, com el pa, com una mostela, com una casa de pagès, com un ciri, com una daina.

divendres, 17 de setembre del 2010

Vocabulari: traduccions. Adreçat a tot l'alumnat.


Traduir sembla una tasca molt senzilla i no ho és tant. Ara us podeu posar a prova. A veure si traduiu correctament les següents oracions.

!! EXERCICI:

-Tradueix al català. Pensa que molts cops no podràs fer-ho literal i que hauràs de pensar en altres possibilitats. Pista: hi ha estructures que no es corresponen entre el català i el castellà.

.Fui a casa y me arrepiento de ell.

.No pienses en ello.

.Le animan a que se presente a estas elecciones, pero dudo de que se presente a ellas.

.Si no lo haces enseguida, te arrepentirás. No lo dudes.

.Yo me apuntaré en el concurso televisivo. ¿Tú te apuntarás?

.¿Tú irás a la fiesta? Yo voy a ir.

.Tenía que comprar el postre y me olvidé de ello.

.Es preciso colaborar en la campaña contra el sida. Colabora en ella también tú!

.El cansancio del equipo fue constante.

.He cogido el mando a distancia de la televisión.

.Los desafíos de los avances científicos mejoran con el día a día.

.El reparto de víveres a las víctimas del terremoto no fue paritario.
.Hay que hacer los deberes lo mejor posible para satisfacer al profesor.

Vocabulari: El temps. Adreçat a tot l'alumnat.


Avui que hem d'estar pendents del cel, si plou o si no plou, aprofito per posar-vos una mica de vocabulari que versa sobre aquest tema, per tal que el conegueu una mica millor i us hi familiaritzeu una miqueta més. Cal escoltar sempre a veure que diu l'home del temps.

!! EXERCICI:

-Cerca el significat de les paraules que desconeguis sobre el temps i escriu un oració amb cadascuna. Penseu que alguns són similars.

calitja, xafogor, gebre, rosada, núvol, llampec, ruixat, ruixim, calamarsa, aiguaneu, floc de neu, allau de neu, xàfec, roina, pedra, calabruix, calda, botorn, oratge, ventijol, ventada, marinada, terral, tornado, huracà, cicló, ràfega.

Bé, per avui, ja n'hi ha prou, que sinó farà mal temps.

-La llista de fenòmens atmosfèrics és molt ampla, ara si ho desitges pots afegir-ne més.

dijous, 16 de setembre del 2010

Gramàtica. Els complements circumstancials. Adreçat a tot l'alumnat.


Els CC indiquen diverses circumstàncies dins una oració. A sota en teniu cinc, els més coneguts, però n'hi ha alguns més. És molt senzill trobar-los. Som-hi!

!! EXERCICI:

-Identifica els CC i classifica'ls segons siguin CC de temps, CC de lloc, CC de manera, CC d'instrument, CC de companyia.

.Has de travessar el pati a ulls clucs.

.Obre aquesta ampolla amb el llevacaps.

.Ens llevarem a les tres de la matinada.

.Fa els deures amb el seu cosí.

.Va anar a la biblioteca amb el llibre.

.El ciclista ha caigut a la cuneta.

.El cap de setmana faré una sortida a Lleida.

.El diumenge estava molt cansat.

.La noia que hi havia a l'aula era molt agradable.

-Escriu deu oracions en què en cadascuna hi aparegui un o dos CC.

Gramàtica. El subjecte i el CD. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa podreu treballar les diferències entre el subjecte (qui realitza l'acció) i el CD (qui la rep; i que respon a la pregunta que o quina cosa). Recordeu que quan el complement que hi ha darrere del verb es pot invertir i posar al davant de l'oració sense alterar res, és a dir, que es pot llegir igual de bé, llavors aquest complement que hi ha darrere del verb fa de Subjecte.Dita aquesta petita trampa, l'exercici ja no té cap misteri.
N.B. A dalt al dibuix teniu els pronoms que substitueixen al CD i també al CI.

!! EXERCICI:

-Digues si l'element destacat de cada oració fa la funció de subjecte o de CD.

.Ja ha après la lliçó.

.Ara vénen els tècnics.

.Això ofèn la meva sensibilitat.

.Li agrada la ceba tendra.

.Aviat arribarà la calor.

.Venen mobles vells.

-Escriu deu oracions més. Cinc que continguin un subjecte i cinc amb un CD.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Repàs de l'accentuació. Adreçat a tot l'alumnat.

Ara podeu posar-vos a practicar amb aquesta prova de foc sobre l'accentuació. Caldria justificar per escrit perquè poses l'accent o no segons les normes d'accentuació.


!! EXERCICI:

-Classifica els mots següents en aguts, plans o esdrúixols i accentua'ls quan calgui:

cadascun, portugues, capita, Ramon, tassa, neixer, solid, origen, unic, rodona, plastic, origens, origen, farmacia, ingenua, atmosfera, monotona, fenomen, fenomens, disset, debil, pare, unanime, mitjo, epoca, avi, nomes, camins, tombola, historica, obligacio, cami, aquarel·la, cantar, sacrilega, balança, habil, aixo, quilometre, diran, Belgica, index, Magdalena, qüestio, algu, princep, telegraf, amic.


N.B. Un bon llibre d'ortografia i amb solucionari inclòs que us serà molt útil és el següent:

Ricart, Carme i Beltran, Àngels (1994), Com es domina l'ortografia moderna del català, Editorial Playor, Madrid.

Vocabulari: Expressions. Adreçat a tot l'alumnat.


Aquest és un exercici que farà ballar una mica el cap als que tenen el català com a primera llengua, atès que són errors ortogràfics a causa d'una interferència lingüística. Però meditant una mica cada resposta no us costarà gens. Ànims!

!! EXERCICI:

-Quines són les expressions correctes?

.S'ha caigut / ha caigut.

.Calla / calla't.

.Has engreixat / t'has engreixat.

.S'ha aprimat / ha aprimat.

.Se m'ha trencat / s'ha trencat.

.Ha de marxar / ha de marxar-se.

.M'ha quitat / m'ha pres.

.Puc traure el llibre? / puc sacar el llibre?

.La fulla de la llibreta /el full de la llibreta.

.El candau de la porta / el cadenat de la porta.
.Es va anar a casa / va marxar a casa.

Lèxic. Paraules semblants (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Aquest és un altre exercici de lèxic dels que fa exprimir una miqueta el cervell. Però no és difícil. Apa, som-hi i atreviu-vos amb el català!!

!! EXERCICI:

-Tria la forma correcta del parèntesi en cada oració. Pots contestar on hi diu "comentaris".

.No pararà ( fins / fins a) aconseguir-ho.

.(Com / com que) la Marta no va arribar a l'hora, ens en vam anar nosaltres sols.

.Has de passar la redacció (en / a) net.

.(Com a / com) president, et convoco a l'assemblea general que se celebrarà el pròxim dia 13.

.No vam sortir de casa (degut al / a causa del) temporal.

.L'exposició ha estat possible ( a causa de / gràcies a) la col·laboració de més de cent voluntaris.

.La baralla entre els dos equips s'encetà (arrel del / arran del) joc violent d'un dels jugadors.

.Amaga-ho (a baix / a sota) l'armari.

.Hem d'anar (a dalt / amunt) o ( a baix / avall)?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;