Lectura recomanada: "Se sabrà tot", de Xavier Bosch. Adreçat a Batxillerat i PPAS.

El 14 d’octubre l’escriptor i millor dit periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) que actualment presenta el programa “Àgora” al Canal 33, i que s’inicià el 1994 a Catalunya Ràdio amb “Alguna pregunta més?”, ideòleg del programa “Un tomb per la vida” (1993-1994) de TV3, o col·laborador a Rac 1 amb els programes d’esports “Primer toc”, “Baviera”, o el magazin matinal “El món a Rac 1”, i autor de narrativa curta o d’una obra de teatre amb més de cent representacions al Teatre Arnau, “El culékulé” (1996), va presentar la seva obra “Se sabrà tot”, que fou Premi Sant Jordi de novel·la el passat 2009. 

El llibre que està escrit amb un certa agilitat i que emmarca el món del periodisme i les seves maneres de fer i de desfer, ha estat una de les obres més venudes escrites en català durant el darrer any, tot gràcies al prestigi del Sant Jordi. La inspiració d’aquesta novel·la li va venir fruit del seu llarg treball com a periodista i concretament de quan exercia com a director al diari Avui, feina que mantingué durant un any i després de veure’s immers en diverses pressions dels de sota i de l’entorn va pensar que el millor era retirar-se i optar per altres opcions. D’aquí li vingué la idea d’escriure una novel·la, però que no seria una novel·la qualsevol, sinó un relat basat en un món que no li era desconegut i que sabia prou bé per on trepitjava. Xavier Bosch va anar forjant una petita història que com a tot bon periodista havia d’anar estirant el fil, i així ho va fer, i fila que filaràs, l’acabà, la presentà a concurs i s’endugué el Sant Jordi de novel·la, fent així una entrada triomfal al món de les lletres catalanes. N’hi haurà que etiquetaran aquest llibre com un altre dels mediàtics, ja sigui per la seva coneguda feina de periodista o perquè pot aprofitar la seva posició, però no és així, sinó d’una història basada en un argument enriquit i ben treballat, sobretot pel que fa a la llengua.

Bosch ens va parlar de la tasca del periodista, tant a la televisió –on ideà i col·laborà activament al programa de televisió sobre el centenari blaugrana: “Aquest any, cent”, on va conèixer llegendes del futbol que avui dia ja no estan entre nosaltres- com a la premsa, d’una tasca que és molt feixuga ni que no ho sembli, però ja no amb el sol fet de treballar a les nits i de pressa i corrents, sinó d’anar a cercar la notícia, d’avançar-se als altres diaris, de descobrir fets amagats, d’aconseguir primícies i despullar trames reals amb gent coneguda al darrere, tot això li va fer replantejar-se la feina de periodista, a causa de les fortes pressions i situacions estressants a què el podia sotmetre gent poderosa o empreses que fins i tot havien col·laborat en la publicitat al diari Avui, d’un diari que estava al límit de la desaparició i necessitava els diners de totes les bandes. Per exemple, ens va explicar que el diari Avui fou el primer a desemmascarar el cas Millet, d’un senyor que havia tingut molt prestigi i que havia donat milers d’euros al diari del qual Bosch era director, això sí, els diners no eren seus, sinó dels altres. També que els diaris esportius i els altres s’enriqueixen a base de promocions, sobretot les que són del Barça i llavors, la premsa que publica notícies del Barça ha d’anar amb cura, perquè el president del F.C. Barcelona es pot empipar i no cedir promocions. Segons ell, el senyor Laporta volia que es publiquessin coses positives del Barça sempre o no cedia promocions, o ell decidia a quin mitjà de comunicació escrita, en canvi, al senyor Rossell tant li feia i cedia promocions de manera independent al que es publiqués del Barça. Això sembla una cosa poc important, però és justament al contrari, la premsa s’enriqueix amb les promocions i en necessita tenir sempre en marxa, sinó mireu al vostre voltant. Per tant, el món del periodisme sempre està vinculat a un interès que de vegades lliga de mans i peus al mateix periodista, que és un entorn complicat i que com explica el seu títol, el periodista juga a portar noves i primícies a la societat. De tots aquests aspectes parla “Se sabrà tot”, amb una trama argumentativa fictícia, que com diu ell, l’escriptor no ha de parlar d’ell, sinó dels altres i ha de saber crear una història que entretingui, com la que ha creat. Entre les principals referències literàries de l’autor pràcticament novell, ja que només té una altra novel·la: “La màgia dels reis” (1994), hi ha George Simenon, el mític autor de novel·la negra que construïa trames simples i amb oracions senzilles i amb un argument que anava avançant contínuament. La xerrada de Bosch va durar exactament uns vint-i-cinc minuts, però fou molt enriquidora, sucosa i no tingué pèrdua. 

 Josep Maria Corretger Olivart 

28 d’octubre del Cerdanyola del Vallés del 2010

N.B. Us recomano aquesta lectura, un bon llibre que podeu trobar a qualsevol biblioteca.