dilluns, 28 de febrer del 2022

Les oclusives a final de mot. Un problema ortogràfic. Adreçat a tothom

 


Les oclusives a final de mot ens poden generar una sèrie de dubtes d’escriptura. Tot per culpa de la fonètica. Si no estudiéssim fonètica no tindríem de vegades el dubte d’escriptura de les següents lletres oclusives a final de mot: P o B, T o D, C o G. Qui no ha tingut alguna vegada aquest dubte d’alguna d’aquestes parelles d’oclusives??

.Les consonants oclusives representen els sons que tenen una interrupció total del pas de l’aire quan els produïm. Així doncs, trobem les oclusives sonores (b, d, g), en què les cordes vocals vibren, i les oclusives (p, t, c), en què les cordes vocals no vibren.

«Les parelles de ball» són les següents:

Al so sonor B li correspon el so sord P: base, pot, cabdal, tub, cap...

Al so sonor D li correspon el so sord T: dau, tou, administrar, mot...

Al so sonor G li correspon el so sord C: gol, calç, augmentar, càstig, puc...

Per un altre costat, a principi de mot no hi ha cap dubte sobre quina oclusiva hem d’escriure. Per tant, es distingeix molt bé les sordes P, T, C i les corresponents sonores B, D, G. La pronunciació és ben evident. Veiem exemples:

Trama / drama; cas / gas; pes / bes.

En canvi, a final de síl·laba les consonants sonores B, D, G i les sordes P, T, C sonen igual i ens provoquen dubtes o errades ortogràfiques.

-La P de «cap» sona igual que la B de «tub»; la P de «captar» sona igual que la B de «dissabte».

-La T de «set» sona igual que la D de «fred»; la T de «setze» sona igual que la D de «cambodjà».

.La C de «roc» sona igual que la G de «mag»; la C de «tècnica» sona igual que la G de «digna».


Per a saber si hem d’escriure P/T/C o B/D/G cal tenir presents les següents normes:

1. Després de vocal o diftong tònics, escriurem P, T, C.

Ex: rep, sap, llop; salut, buit, menut; amic, plec, abric.


2. Després de consonant o de vocal àtona, escriurem la mateixa lletra que trobem en els mots derivats:

P-T-C:

esquerp, esquerpa, llamp, llampec.

Sort, sortejat, esvelt, esvelta.

Clàssic, clàssica, banc, banca.

B-D-G

Corb, corba, balb, balba.

Profund, profunditat, sord, sordesa.

Fang, fangueig, càstig, castigar.


També hem de recordar els casos següents:

-Els gerundis s’escriuen sempre amb -NT al final encara que la T sigui muda:

Ex:

cantant, ballant, fent, dormint...


-La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs finalitza amb P, T, C, tot i que trobem B, D, G en altres persones i temps verbals:

Ex:

sap (saber, sabia, sabrà...)

pot (poder, podeu, podrà...)

tinc (tingués, tingut...)


-Algunes vegades, en posició final, i en contacte amb segons quines consonants, algunes d’aquestes lletres s’emmudeixen:

.La T després de N i LL:

Ex:

sant, innocent, molt, malalt...


.La P i la B després de M:

Ex:

camp, temps, tomb, amb...


.La D després de N:

Ex:

profund, rotund, vagabund...


.L’adjectiu «gran» s’escriu sense D al final, malgrat que en els seus derivats hi aparegui:

Ex:

grandesa, engrandir...


.S’escriuen sense T final paraules com:

col·legi, api, premi, geni...


.La paraula «codi» es pronuncia i s’escriu sense C o G al final.

.Les paraules derivades amb els sufixos -ITUD i -ETUD s’escriuen sempre amb -D final:

Ex:

actitud, quietud, exactitud, promptitud, rectitud...


També s’han de recordar una sèrie de mots que són excepcions i que ens poden fer ballar el cap:

.S’escriuen amb B:

Ex:

Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob...


.S’escriuen amb D:

Ex:

fred, sud, David, fluid...


.S’escriuen amb G:

Ex:

tuareg, mag (màgia), estrateg, Hug, i els mots que finalitzen amb els sufixos -LEG i -GOG:

biòleg, filòleg, odontòleg, anàleg, pedagog, demagog...


.Els mots:

ànec, càrrec (i els seus derivats), càstig / castic, càvec (eina semblant a l’aixada i de fulla més estreta), espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec (sol o en mal estat), ròssec (de rossegar o d’arrossegar), tràfec (acaparador/a o afer que causa enrenou), xàfec, aràbic, fàstic (s’escriuen amb C encara que en els seus derivats hi aparegui la G: descarregar, castigar, esparreguera, presseguer...).


.Hi ha d’altres mots que no són comprovables per derivació, per tant, n’haurem de recordar la seva escriptura:

sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, míting, púding...


.També hem de recordar l’escriptura de les paraules que venen a continuació:

P

T

C

B

D

G

apte
baptisme
capçal
escriptor
pneumàtic
pneumònia
opció
captar
òptim
hipnosi

ametlla
atleta
atzar
corretja
atzavara
espatlla
ratlla
cotna
potser
guitza

accent
accelerat
acceptar
accepc
conjectura
facsímil
objecte
sacsejar
sac
csia

abdomen
absolut
cabdal
corba
dissabte
dubte
nebulós
obsolet
obtenir
sobtar

actitud
a
ddició
a
ddicció
a
dmetre
a
dscripció
a
dvocat
babor
d
examinan
d
fre
d
san
dvitx

augmentar
cognom
digne
impugnar
magma
maragda
regnar
sagnar
suggestió
suggeriment


Compte amb l’escriptura de les oclusives!!!


(Adaptació de: CPNL)

(Imatge extreta de: Aula de català)


EXERCICIS:

1. Recull i escriu a sota les paraules d’aquesta fitxa de les oclusives que et fan produir errors.

2. Escriu la lletra oclusiva que manca en els següents mots:

ado__, tu__, càsti__, espàrre__, a__domen, ca__dal, ma_, Hu_, xàfe_, col·legi_, esquer_, cor_a, a_leta, pedago_, filòle_, sor_, tor_, profun_, exactitu_, fú_sia, su__eriment, ò_tim, ba_tisme, esno_.

3. Per quin motiu sorgeixen dubtes en l’escriptura de les oclusives a final de mot?

4. Raona: per què «joventut» s’escriu en -t final i «quietud» en -d?

5. La «P» i la «B» dels mots: camp, temps, tomb, amb... és sorda o sonora? Per què?

6. Els gerundis com s’escriuen? Posa exemples.

7. Explica el significat de tres paraules oclusives que no entenguis.

8. La gent gran quan parla diu: col·lègit, apit, premit, gènit... són correctes? Per què?

9. Crea un joc per a treballar els mots oclusius.

10. Realitza la següent sopa de lletres sobre mots oclusius.


                                          [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

11. Per què els mots pneumàtic i pneumònia s’escriuen en pn- inicial?

12. Cerca mots oclusius que finalitzin amb -G que no apareguin en aquesta fitxa.

13. Crea un núvol de lletres amb els mots oclusius que més errades et provoquen.

14. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i com les has resolt.

divendres, 25 de febrer del 2022

Treballem el món espriuà. Adreçat als de literatura

 


Esquema realitzat per l’alumnat de Literatura Catalana sobre aspectes importants de la vida i obra del poeta Salvador Espriu. No és una activitat esgotada, sinó que sempre en falta algun.

[Fotografia: Mariona Berenguer]


EXERCICIS:

1. Destaca vint aspectes de la vida i obra de Salvador Espriu.

2. En quina disciplina va sobresortir més l’autor? Raona la teva resposta.

3. Esmenta els temes recurrents en la vida i obra de Salvador Espriu.

4. Investiga una mica... i esmenta curiositats sobre Espriu.

5. T’atreveixes amb aquest veritat o mentida?

A) Espriu va ser proposat al Premi Nobel de Literatura.

B) En els seus escrits redactava en minúscules.

C) Va crear el mite de Cirera.

D) La seva obra més destacada és “La pell de blau”.

E) Es guanyava la vida com a escriptor.

F) El seu primer llibre l’edita amb vint-i-cinc anys.

G) Va destacar també com a dramaturg.

H) Arenys amaga el seu mite literari.

I) Va tenir la pretensió de crear una obra unitària.

J) Molts dels seus personatges apareixen en d’altres obres.

K) L’obsessió per la mort li va venir de ben petit, perquè va patir una malaltia que el tingué estirat en un llit durant dos anys i perquè va perdre de jovenet un germà i una germana.

L) El seu vers més conegut dins de la seva poesia és: “Ens mantindrem atents”.

M) Molts dels seus personatges s'inspiren en habitants reals d'Arenys de Mar.

N) Espriu parlava de la mort en moltes obres per tal de perdre-li la por.

6. Realitza una síntesi dels aspectes literaris de l’escriptura espriuana.

dimarts, 22 de febrer del 2022

Vint contes comptats. Celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna. Adreçat a tothom


[Clica a sobre del mapa per a ampliar-lo]

Tota llengua és fonamental, si desapareix, perdem una part de nosaltres, tot està a les nostres mans i  actituds. Utilitzem-les!! Són part de la cultura del nostre món. Algunes llengües al llarg dels anys han desaparegut, com ara el dàlmata, un fet molt trist. Empreu el català fora del centre, sinó perdreu tot el que heu après. Si una llengua no la teniu viva dins vostre no serveix de res. Cada 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Ho celebrarem tota la setmana amb un seguit de contes en edició bilingüe català + una altra llengua. Cuidem el català!!!

.Llengües desaparegudes en morir el darrer parlant:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_dels_darrers_parlants_coneguts_de_lleng%C3%BCes

.Les llengües més parlades del món, per si algú encara no ho sabia:

http://blocs.umanresa.cat/idiomes/2019/04/06/els-5-idiomes-mes-parlats-del-mon/

Fem un primer tast en aquest dia de festa per a tota llengua amb vint contes de diferents països i amb edició bilingüe. Que els gaudiu molt!

https://blogs.cpnl.cat/20contescomptats/els-20-contes-en-llengua-original/

[Imatge extreta de: Vikipèdia]

EXERCICIS:

1. Esmenta quines són les cinc llengües més parlades al món amb el nombre aproximat de parlants.

2. Què és vindica el Dia Internacional de la Llengua Materna? Per què?

3. Cerca una llengua del món que desconeguis, esmenta el país o països on es parla i el nombre de parlants.

4. Busca informació sobre la llengua catalana: nombre de parlants, països on es parla, com estan els seus usos a la xarxa telemàtica...

5. Al llarg dels segles han desaparegut moltes llengües. Esmenta una llengua desapareguda, l'any o segle en què va desaparèixer i cita'n els motius en cas que es coneguin.

6. L'origen de les llengües s'explica a través d'un mite o conte. Com es diu? Explica el seu argument. En quin llibre conegut el podem trobar? Dins de quin capítol?

7. Debat: què cal fer per a protegir una llengua? Com veus el futur de la llengua catalana? Per què?


dijous, 17 de febrer del 2022

Dos films amb sintonia pagesa. Adreçat a tothom

 

A les terres de ponent estem d’enhorabona gràcies a la pel·lícula de Carla Simón “Alcarràs” (2022), guanyadora de l’Os d’or, el guardó més important a la Berlinale, Festival de Cinema de Berlín. Tanmateix, a les terres de ponent, a Alcarràs i Lleida es va rodar una altra pel·lícula amb vincle amb la pagesia, era “Las cartas de Alou” (1990), de Montxo Armendáriz.

El film “Alcarràs”, posa en valor l’ofici de la pagesia, el vindica, un sector sovint amenaçat per diverses raons: els joves que prefereixen no dedicar-s’hi, els baixos preus que paguen la fruita els principals productors, falta de mà d’obra, el requeriment de més ajudes per tal que pervisqui l’agricultura i darrerament, la instal·lació de parcs fotovoltaics. La pel·lícula precisament tracta aquesta darrera temàtica. La família Solé se sorprèn perquè el padrí prefereix no parlar. Es dediquen a la collita de préssecs des de fa vuitanta anys, emperò, aquest cop es posen a treballar al camp en la seva darrera collita de fruita, atès que, en aquelles terres hi construiran un parc de plaques fotovoltaiques. Aquest fet no pot ésser més actual i real perquè les terres de ponent i d’altres zones de les Garrigues, entre d’altres comarques properes a nosaltres i a on els camps són importants per a la nostra subsistència, es troben amenaçades per aquesta mena de parcs i que canviaran el paisatge pagès i natural de les nostres contrades. Molts pagesos s’hi resisteixen, d’altres, en veure que la fruita té poques ajudes s’hi enrolen.

El mèrit del film “Alcarràs”, es basa en què hi apareixen actors no professionals, emperò, a la vegada, professionals, és a dir, no hi ha cap intèrpret que hagi actuat en cap pel·lícula, ara bé, els que fan de pagesos o mestres, entre d’altres, ho són a la vida real, d’aquesta manera, d’aconsegueix una major naturalitat, sense sobreactuacions. Per un altre costat, la filmació és en llengua catalana, coproduït per la Televisió de Catalunya i per a ésser més precisos, amb l’etiqueta del parlar nord-occidental, que tant ens identifica. A més, ha estat rodada en diferents ubicacions, porta el títol d’Alcarràs, cert, però, potser és el poble que hi surt menys. Es va sentir pel poble que rodaven en una masia als afores del poble, a la zona del Cap de la Vall l’estiu del 2021, davant del secretisme de la gent, però també es van enregistrar escenes a Seròs, Massalcoreig, Bellvís, El Poal, Fraga, Soses, l'Horta de Lleida, Aitona, i Sucs. Tampoc se sabia exactament l’argument, els intèrprets no podien parlar per contracte. Es va escoltar que el film anava d’un pagès va perdre terrenys en fer apostes. Un altre puntal del film és que tots els protagonistes són lleidatans i que van sobreviure a un procés de selecció fatigós de nou mil candidats. Carla Simón coneix de primera mà el món de la pagesia, perquè els pares de la seva mare adoptiva són d’Alcarràs i treballen encara la terra. Segons ella, si no hagués estat perquè havia viscut en primera persona l’experiència de passar els estius al poble i estar en contacte amb el camp, no hauria existit aquest film.

Pel que fa a la pel·lícula “Las cartas de Alou” (1990), aborda el tema de la immigració des dels seus aspectes més tristos. Alou és un senegalès que ha aconseguit entrar a Espanya de manera il·legal. Únicament aconsegueix treballar de manera esporàdica. De manera habitual escriu cartes als seus partes on relata les seves vivències i sentiments del moment. Ell tracta d’integrar-se dins de la societat espanyola, ara bé, ha de patir una sèrie de prejudicis. Primer treballa als hivernacles de la costa d’Almeria, llavors viatja fins a Madrid on exerceix com a venedor il·legal, posteriorment es dirigeix a les terres de ponent, a Lleida i després a Alcarràs, per a treballar en la recol·lecta de fruita. Finalment, conclou el seu periple a Barcelona, on un altre immigrant africà li dona treball en la seva botiga de roba. Sorgeixen problemes amb la policia. Resolts, aconsegueix retornar al seu país cercant un futur esperançador, cosa que a la vida real no succeeix gairebé mai.

Quan estudiava a EGB, recordo la bogeria que teníem els estudiants davant l’oportunitat d’aparèixer com a extres a la pel·lícula d’Armendáriz, tothom hi desitjava sortir i molts feien campana a l’escola, atès que, pagaven molt bé, deu mil pessetes per una petita aparició quan es requeria a algú. Els que no fèiem campana, com jo, estàvem neguitosos per perdre una oportunitat de veure’ns a la gran pantalla. Fins i tot, els mestres del col·legi van haver de posar-se ferms davant d’aquesta situació, i si hi havia campanes també hi haurien expulsions. Però no pogueren fer-hi res. Els dies que hi havia rodatge, i l’alumnat ho sabíem, faltaven diversos alumnes a les classes. A la filmació hi apareixien petits espais del poble: una finca, la bòbila, on s’ubica actualment el pavelló esportiu, una sala de ball a l’esplanada on es realitzava el mercat, el bar es va dir que era a dins del soterrani d’una casa propera al camp de futbol, però va era situat a l'antic Bar Tonet, a Seròs i creat per a l’ocasióTothom la recorda feliçment, tot i ésser una pel·lícula senzilla i que no va passar a la història per atrapar-te en el seu visionat, per monòtona, però que glossava a la perfecció la realitat que tantes vegades hem viscut i que coneixem, i que continua repetint-se un i altre cop, l’arribada d’un immigrant il·legal per a buscar-se la vida i començar des de zero i demanar a hom qui pugui ajudar-lo a cercar feina.

El film va obtenir tres guardons: un Goya el 1990, al millor guió original i fotografia, Concha de Oro al Festival de Sant Sebastià, 1990, a la millor pel·lícula, Concha de Plata al millor actor, Mulie Jarju i Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos de 1991. Obtingué una recaptació de prop de quaranta-nou milions de pessetes.

El principal de tot, és que per uns dies Alcarràs i gràcies al film que porta el nom de la població, tot i que, en primera instància no em feia massa gràcia, per ser poc pensat, serà al centre del món, per un motiu fantàstic, el cultural, cosa que havia succeït en comptades ocasions i que ens donarà molta publicitat, cosa esplèndida. Va ésser un punt de satisfacció i emocionant poder viure en primera persona i a la sala gairebé plena del Centre Cultural “Lo Casino” de la població, l’entrada en directe dels protagonistes dels films al lloc on es lliurarien els premis i rebent mil i un flaixos dels fotògrafs que atabalaven fins i tot als que estaven presenciant-ho, amb gran part dels principals protagonistes del film “Alcarràs”, recentment arribats de la Berlinale, escoltar el mot “Alcarràs”! Realment, necessitàvem quelcom així, no tot és negatiu al poble i al món de l’agricultura. Aquesta pel·lícula n’és una prova, ens representa, potser ens portarà més turisme tant al Segrià com a les Garrigues. També farà que els que treballen la terra se sentin superbs de continuar en la feina. Per uns instants, trepitjar aquella catifa vermella em va fer sentir orgullós de ser d’on soc, perquè sempre he estimat el meu poble i mai he amagat els meus orígens, ni per a les coses positives ni per a les que embrutaven el nom de la vila. Gràcies Carla Simón per aquest film de qualitat. La gent recordarà el nom del poble en d’altres sentits. D’un alcarrassí amb sang junedenca.

Josep Maria Corretger Olivart

Febrer del 2022


[Crèdits de les imatges: Filmaffinity, EFE]



dilluns, 14 de febrer del 2022

"Ulisses", de James Joyce, una obra centenària. Adreçat als de literatura

 


“L’Ulisses” de James Joyce és un clàssic de la literatura universal que aquest any fa cent anys que el seu autor el va crear. El llibre s’inspira en “L’Odissea” d’Homer. L’obra relata el periple per la ciutat de Dublín de Leopold Bloom, el seu protagonista durant el dia 16 de juny del 1904. Dins de les seves pàgines hi trobareu abundants jocs de paraules, així com també sentit de l’humor.

Ulisses és la crònica del periple per Dublín del personatge principal, Leopold Bloom, en un dia ordinari, el 16 de juny de 1904. El títol fa referència a Odisseu, l'heroi homèric (seguint el nom llatí). Hi ha força paral·lelismes entre ambdues obres, entre Leopold Bloom i Odisseu, entre Molly Bloom i Penèlope, i entre Stephen Dedalus i Telèmac. Avui dia, els amants de l'obra de Joyce celebren el 16 de juny com el Bloomsday. Joyce va emprar un tècnica narrativa diferent per a l’escriptura de cada capítol.

**************

Des d’aquí homenatgem aquesta magnífica novel·la amb aquest fragment:

Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes feréstegues desprès el mar i les ones precipitant-se i desprès el camp preciós amb els conreus de civada i de blat i de tota mena de coses i aquell bestiar ferm que s’hi passeja t’eixampla el cor de veure rius i llacs i flors de tota mena i forma i olors i colors naixent per les cunetes i totes les prímules i violetes i la naturalesa i aquests que diuen que no hi ha Déu no en donaria ni així de tot el seu saber per què no van i creen alguna cosa moltes vegades li ho he preguntat els ateus o com es diguin que es facin treure el pa de l’ull primer després bramen demanant un capellà quan es moren i per què per què perquè tenen por de l’infern per la seva consciència bruta ah si ja els conec bé qui va ser la primera persona de l’univers abans que hi hagués ningú que ho va fer tot qui ah ells això no ho saben jo tampoc o sigui que ja estem aclarits també podrien provar de fer que el sol no sortís demà, el sol brilla per tu em digué ell el dia que jèiem entre els rododèndrons a Howth Head amb el vestit de tweed gris i el barret de palla el dia que el vaig fer decidir que se’m declarés sí primer li vaig donar el tros de pastís de matafaluga que em vaig treure de la boca i era any de traspàs com ara fa 16 anys Déu meu després d’aquell petó tan llarg quasi vaig perdre l’alè, sí va dir que jo era una flor de la muntanya, sí això són flors totes, un cos de dona, sí aquesta va ser una veritat que ha dit en sa vida i el sol brilla per tu avui, sí per això m’agradava ell, perquè vaig veure que ell sí que ho entenia i s’adonava de què és una dona i jo sabia que sempre en faria el que voldria i li vaig donar tot el gust que vaig poder, el vaig anar portant fins que em va demanar que li digués que sí i primer jo no volia respondre, només mirava enllà cap al mar i el cel pensava en tantes coses, no sabia res del Mulvey i de Mr. Stan Hope i la Hester i el pare i el vell capità Groves i els mariners jugant a vola moixó i a viola i a arrencar cebes que en deien ells al moll i el sentinella a davant de la casa del governador i aquella cosa al voltant del casc blanc pobre diable mig rostit i les noies espanyoles rient amb les seves mantellines i les seves pintes altes i subhastes del matí els grecs i els jueus i els àrabs i el dimoni sap qui més de tots els extrems d’Europa i Duke Street i el mercat d’aviram tot cloquejant al davant de cal Larby Sharon i els pobres ruquets relliscant mig adormits i els tipus indefinits embolicats amb les capes adormits a l’ombra a les escales i les grans rodes dels carros de bous i el vell castell de fa mil anys sí i aquells moros ben plantats tots vestits de blanc i amb turbants com reis demanant-te que t’asseguessis a les seves miques de tenda i Ronda amb les finestres antigues de les posades 2 ulls que llambreguen una gelosia amagats perquè l’enamorat besi la reixa i les tavernes entreobertes de nit i les castanyoles i la nit que vam perdre la barca d’Algesires el vigilant fent la ronda sereno amb el seu fanal i ah aquell horrible torrent tan fondo ah i el mar el mar carmí de vegades com foc i les glorioses postes de sol i les figueres dels jardins dels jardins de l’Alameda, sí i tots aquells carrerons estranys i cases roses i blaves i grogues i els roserars i el gessamí i els geranis i els cactus i Gibraltar de petita on jo era una Flor de la muntanya, sí quan em vaig posar la rosa al cabell com feien les noies andaluses o me’n posaré una de vermella, sí i com em va fer un petó sota la muralla mora i vaig pensar en fi, és igual ell que un altre i llavors li vaig demanar amb els ulls que m’ho tornés a demanar, sí i em va preguntar si jo volia, sí dir que sí, la meva flor de la muntanya i primer el vaig estrènyer als meus braços, sí me’l vaig acostar perquè em sentís els pits tot perfum, sí i el cor li anava desenfrenat i sí vaig dir sí que vull Sí.

[James Joyce, "Ulisses", Proa, Barcelona, 1996]


Per a saber-ne més:

https://llegim.ara.cat/reportatges/10-coses-no-sabies-l-ulisses-james-joyce_130_4259658.html

https://histories.vilaweb.cat/ulisses-joyce-100/

 

(Imatges extretes de: CCMA, Proa)

 

EXERCICIS:

1. Realitza una petita ressenya de l’obra “Ulisses” de James Joyce.

2. Escull un fragment del llibre que t’agradi i explica el perquè.

3. Cerca una mica d’informació de l’autor i fes una presentació digital.

divendres, 11 de febrer del 2022

Adeu a Maria Antònia Oliver. Adreçat a tothom

 

(1946-2022)

Fou sobretot coneguda com a novel·lista i escriptora de narrativa breu. També va conrear la narrativa infantil, l’assaig, va escriure textos teatrals, guions de cinema, com el de «Capità Escalaborns» (1990), amb Carles Benpar. Va realitzar diverses traduccions d’autors com Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Virginia Wolf o Herman Melville. Col·laborà en diverses publicacions de premsa. En les seves primeres obres apareix la transformació de la seva Mallorca, amb un rerefons fantàstic. Dins de la seva producció literària van destacar els personatges femenins. Va sobresortir en el camp de la novel·la negra, creant Lònia Guiu, la primera detectiu catalana en diverses obres. Pel que fa a la crítica social sobresortí «Joana E.» (1992), on retratà la societat mallorquina en època de postguerra i amb la qual va guanyar el Premi Prudenci Bertrana. Va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, on van obrir camí en la narrativa de gènere català. D’altres de les seves obres destacades foren: «Crineres de foc» (1984), «Estudi en lila» (1985), «Amor de cans» (1995). L'any 1997, després de la mort d'en Jaume Fuster, el seu marit, s'apartà durant uns anys de l'escriptura i se n'anà a viure a Mallorca després de passar trenta anys a Barcelona. Molt recomanables els seus relats curts, sobretot els escrits com a Ofèlia Dracs o les novel·les de detectius.

(Imatge extreta de: Vikipèdia)


EXERCICIS:

1. Presenta’ns deu aspectes destacats de la vida i obra de Maria Antònia Oliver.

2. Escull un fragment que t’hagi agradat d’una obra seva i comparteix-lo aquí.

3. Realitza una petita ressenya d’un llibre que hagis llegit de Maria Antònia Oliver.

Coneixeu Dones de Ciència? Adreçat a l'ESO

 


Avui és el Dia Internacional de la Nena i de la Dona de Ciència, des d’aquí un petit reconeixement a totes aquestes dones que van fer que el nostre món avui fos una mica millor: moltes gràcies a Ada Lovelace, per ser la primera programadora d’ordinadors; a Hedy Lamarr per a descobrir-nos el sistema de codificació de transmissions que avui dia coneixem com el Wifi; a Mary Sherman Morgan per ésser la primera científica de coets; a Margaret Hamilton per portar l’Apollo 11 a la Lluna; a Rosalind Franklin per tenir un paper destacat en el descobriment de l’ADN; a Dolors Aleu per aconseguir ésser ser la primera dona llicenciada en Medicina de l’Estat; i a tantes altres... Moltes gràcies per aquesta gran tasca que vàreu realitzar i des d’aquí el nostre petit homenatge. Formeu una part important de la nostra història! Elles en són les principals protagonistes!!

 


En podeu trobar algunes més en aquests enllaços:

https://www.donesiciencia.cat/efemerides/

https://drive.google.com/file/d/1KhTbpottrw-IlSvjXp3iUF5JD8QJV42O/view


(Imatges extretes de: Dones de ciència)

 

EXERCICIS:

1. Què és el Dia Internacional de la Nena i de la Dona de Ciència.

2. Per què creus que se celebra aquest dia cada 11 de febrer?

3. Cerca a la xarxa una dona de ciència, posa una fotografia i destaca’n una frase que hagi dit i entre tres i cinc aspectes de la seva vida. Posa-ho tot en un full.

4. Realitza una petita exposició a classe presenta’n una dona de ciència.

5. Prepara una exposició amb les dones de ciència que hagin seleccionat els /les companys/es de la teva classe.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;