Treballem la llengua i literatura catalanes: Les oclusives a final de mot. Un problema ortogràfic. Adreçat a tothom

Les oclusives a final de mot ens poden generar una sèrie de dubtes d’escriptura. Tot per culpa de la fonètica. Si no estudiéssim fonètica no tindríem de vegades el dubte d’escriptura de les següents lletres oclusives a final de mot: P o B, T o D, C o G. Qui no ha tingut alguna vegada aquest dubte d’alguna d’aquestes parelles d’oclusives??

.Les consonants oclusives representen els sons que tenen una interrupció total del pas de l’aire quan els produïm. Així doncs, trobem les oclusives sonores (b, d, g), en què les cordes vocals vibren, i les oclusives (p, t, c), en què les cordes vocals no vibren.

«Les parelles de ball» són les següents:

Al so sonor B li correspon el so sord P: base, pot, cabdal, tub, cap...

Al so sonor D li correspon el so sord T: dau, tou, administrar, mot...

Al so sonor G li correspon el so sord C: gol, calç, augmentar, càstig, puc...

Per un altre costat, a principi de mot no hi ha cap dubte sobre quina oclusiva hem d’escriure. Per tant, es distingeix molt bé les sordes P, T, C i les corresponents sonores B, D, G. La pronunciació és ben evident. Veiem exemples:

Trama / drama; cas / gas; pes / bes.

En canvi, a final de síl·laba les consonants sonores B, D, G i les sordes P, T, C sonen igual i ens provoquen dubtes o errades ortogràfiques.

-La P de «cap» sona igual que la B de «tub»; la P de «captar» sona igual que la B de «dissabte».

-La T de «set» sona igual que la D de «fred»; la T de «setze» sona igual que la D de «cambodjà».

.La C de «roc» sona igual que la G de «mag»; la C de «tècnica» sona igual que la G de «digna».

Per a saber si hem d’escriure P/T/C o B/D/G cal tenir presents les següents normes:

1. Després de vocal o diftong tònics, escriurem P, T, C.

Ex: rep, sap, llop; salut, buit, menut; amic, plec, abric.

2. Després de consonant o de vocal àtona, escriurem la mateixa lletra que trobem en els mots derivats:

P-T-C:

esquerp, esquerpa, llamp, llampec.

Sort, sortejat, esvelt, esvelta.

Clàssic, clàssica, banc, banca.

B-D-G

Corb, corba, balb, balba.

Profund, profunditat, sord, sordesa.

Fang, fangueig, càstig, castigar.

També hem de recordar els casos següents:

-Els gerundis s’escriuen sempre amb -NT al final encara que la T sigui muda:

Ex:

cantant, ballant, fent, dormint...

-La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs finalitza amb P, T, C, tot i que trobem B, D, G en altres persones i temps verbals:

Ex:

sap (saber, sabia, sabrà...)

pot (poder, podeu, podrà...)

tinc (tingués, tingut...)

-Algunes vegades, en posició final, i en contacte amb segons quines consonants, algunes d’aquestes lletres s’emmudeixen:

.La T després de N i LL:

Ex:

sant, innocent, molt, malalt...

.La P i la B després de M:

Ex:

camp, temps, tomb, amb...

.La D després de N:

Ex:

profund, rotund, vagabund...

.L’adjectiu «gran» s’escriu sense D al final, malgrat que en els seus derivats hi aparegui:

Ex:

grandesa, engrandir...

.S’escriuen sense T final paraules com:

col·legi, api, premi, geni...

.La paraula «codi» es pronuncia i s’escriu sense C o G al final.

.Les paraules derivades amb els sufixos -ITUD i -ETUD s’escriuen sempre amb -D final:

Ex:

actitud, quietud, exactitud, promptitud, rectitud...

També s’han de recordar una sèrie de mots que són excepcions i que ens poden fer ballar el cap:

.S’escriuen amb B:

Ex:

Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob...

.S’escriuen amb D:

Ex:

fred, sud, David, fluid...

.S’escriuen amb G:

Ex:

tuareg, mag (màgia), estrateg, Hug, i els mots que finalitzen amb els sufixos -LEG i -GOG:

biòleg, filòleg, odontòleg, anàleg, pedagog, demagog...

.Els mots:

ànec, càrrec (i els seus derivats), càstig / castic, càvec (eina semblant a l’aixada i de fulla més estreta), espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec (sol o en mal estat), ròssec (de rossegar o d’arrossegar), tràfec (acaparador/a o afer que causa enrenou), xàfec, aràbic, fàstic (s’escriuen amb C encara que en els seus derivats hi aparegui la G: descarregar, castigar, esparreguera, presseguer...).

.Hi ha d’altres mots que no són comprovables per derivació, per tant, n’haurem de recordar la seva escriptura:

sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, míting, púding...

.També hem de recordar l’escriptura de les paraules que venen a continuació:

P	T	C	B	D	G
apte baptisme capçal escriptor pneumàtic pneumònia opció captar òptim hipnosi	ametlla atleta atzar corretja atzavara espatlla ratlla cotna potser guitza	accent accelerat acceptar accepció conjectura facsímil objecte sacsejar sacsó fúcsia	abdomen absolut cabdal corba dissabte dubte nebulós obsolet obtenir sobtar	actitud addició addicció admetre adscripció advocat babord examinand fred sandvitx	augmentar cognom digne impugnar magma maragda regnar sagnar suggestió suggeriment

Compte amb l’escriptura de les oclusives!!!

(Adaptació de: CPNL)

(Imatge extreta de: Aula de català)

EXERCICIS:

1. Recull i escriu a sota les paraules d’aquesta fitxa de les oclusives que et fan produir errors.

2. Escriu la lletra oclusiva que manca en els següents mots:

ado__, tu__, càsti__, espàrre__, a__domen, ca__dal, ma_, Hu_, xàfe_, col·legi_, esquer_, cor_a, a_leta, pedago_, filòle_, sor_, tor_, profun_, exactitu_, fú_sia, su__eriment, ò_tim, ba_tisme, esno_.

3. Per quin motiu sorgeixen dubtes en l’escriptura de les oclusives a final de mot?

4. Raona: per què «joventut» s’escriu en -t final i «quietud» en -d?

5. La «P» i la «B» dels mots: camp, temps, tomb, amb... és sorda o sonora? Per què?

6. Els gerundis com s’escriuen? Posa exemples.

7. Explica el significat de tres paraules oclusives que no entenguis.

8. La gent gran quan parla diu: col·lègit, apit, premit, gènit... són correctes? Per què?

9. Crea un joc per a treballar els mots oclusius.

10. Realitza la següent sopa de lletres sobre mots oclusius.