dijous, 30 de desembre del 2021

Narcís Oller: vida i obra. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 VIDA

Narcís Oller (1846-1930) va néixer a Valls, població que a les seves obres apareix com a Vilaniu i simbolitza el món rural. Ben aviat va traslladar-se a Barcelona per estudiar la carrera de dret i decidí instal·lar-s’hi definitivament juntament amb la seva mare, curiosament, el mateix any que Àngel Guimerà s’hi desplaçà per a treballar de procurador dels tribunals el 1873.



OBRA

Les seves primeres obres literàries eren de temàtica romàntica i costumista redactades en llengua castellana. Fou gràcies a la influència d’autors de la Renaixença i sota el mestratge de crítics com Josep Yxart, cosí seu, i de Joan Sardà, que va optar per la narrativa en català.

Oller va escriure sis novel·les, diversos reculls de contes i unes “Memòries literàries”, on explanava que l’origen d’algunes de les seves novel·les eren contes ja publicats.

Les seves obres segueixen els models literaris que estaven de moda a l’Europa de la segona meitat del segle XIX: el realisme i el naturalisme. Si ens fixem en el naturalisme, va lligat al novel·lista Émile Zola (1840-1902). No era únicament un corrent estètic, sinó un mètode per pretenia estudiar el comportament humà, basat en les lleis de l’herència i la influència del medi ambient. Dins de les seves obres, Oller empra elements naturalistes, tot i no assumir-los plenament.

Després de rebre un premi en prosa als jocs florals del 1879, Oller va editar el seu primer recull de contes, “Croquis del natural” (1879). Com que va tenir èxit, s’esperonà a continuar escrivint.

L’any 1882 va publicar “La papallona”, obra que obtingué un gran ressò tant a nivell català com europeu. Novel·la que plasma trets realistes i romàntics. Glossa de manera detallada, la seducció d’una noia per un “papallona”, i es clou amb un final moralitzador.

El 1884 va veure la llum “L’escanyapobres”, on retratà uns personatges dominats per la passió i per l’avarícia, que els condueix fins a la degradació moral, dins d’un marc rural que s’està industrialitzant.

Un any després, apareix “Vilaniu” (1885), on narra la història d’un triangle amorós en un poble imaginari i que podem descobrir que és la seva vila natal. Aprofita alguns d’aquests ambients i personatges per a obres que apareixeran posteriorment.

Amb “La febre d’or” (1890-1892), la seva obra més extensa, ja que consta de tres volums, esdevé encara més conegut. És una novel·la realista que retrata la vida social i econòmica de la Barcelona de l’època. Pretén mostrar l’eufòria econòmica de la Catalunya durant el període de prosperitat econòmica de la febre d’or, que abasta els anys que van del 1871 al 1885.

“La bogeria” (1898), és una novel·la on analitza la psicologia de la demència. Descriu des d’una òptica naturalista el procés d’embogiment del seu protagonista mitjançant tres punts de vista: el del narrador, el d’un amic del malalt i el d’un metge.

La seva darrera novel·la serà “Pilar Prim” (1906). Explana la història d’una dona vídua lligada al testament del seu marit, que lluita enfront de les convencions socials i la moral del seu temps per aconseguir fer valdre els seus sentiments. Amb aquesta obra s’apropà a les noves formes del modernisme.

A partir d’aquí es va dedicar a traduir obres en prosa i teatre (Tolstoi, Goldoni, Flaubert, Dumas...), així com també a redactar “Memòries literàries” (1913-1918), llibre d’aparició pòstuma, el 1862, per voluntat expressa de l’autor.

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Real Academia de la Historia, Audible.es)

 

EXERCICIS:

1. Presenta la vida i obra de Narcís Oller.

2. Comenta el present fragment de l’obra “La papallona”.

De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà:

- Vol una prova?

- De què? -saltà la Toneta, tremolant.

- Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot.

La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte, envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el sanglot.

- Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima.

- Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova? demana-me-la.

3. Llegeix aquest fragment de “L’escanyapobres”, de Narcís Oller i subratlla els adjectius que vegis.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

4. Per quin motiu es diu que “La febre d’or” és la seva obra més important? Raona la teva resposta.

5. Resumeix el següent fragment de l’inici de l’obra “La febre d’or”.

Quan en Josep Rodon arribà al portal de Llotja, quedà sorprès de la quietud que regnava en aquell gran palau. Son pati era desert; totes les finestres que hi donen, tancades; la gran escala de marbre, neta i solitària com en dia de festa. Hi havia entrat per la banda dels Encants, i per la mateixa banda anava a eixir, quan, al cap del vestíbul, veié de reüll oberta de bat a bat la porta que cercava; una porta que sols havia traspassat un cop a la vida, molts anys enrere: la de la sala de contractacions. Tirà cap a la dreta, encaminant-s'hi tot consultant el rellotge. Eren dos quarts de dues: s'havia anticipat un xic: l'hora de la fonda l'havia enganyat. D'aquella porta eixien remors sordes com d'església en dia de neteja general. Neteja hi havia, efectivament: sis o vuit mossos arrambaven a les parets gran munió de taules-escriptoris, afileraven a dreta i esquerra algunes cadires. En Rodon es parà al peu de la porta un moment, i, amb l'ànim vacil·lant encara, d'esma només, se'n tornà per on havia vingut. Però, ja en el llindar de l'alta portalada, es recolzà en el pedestal d'una de les grans columnes que la flanquegen, mirà altre cop el rellotge, sentí que l'aire del carrer era humit, i tornà a ficar-se a dins, plantant-se novament a la porta de la sala. La claror fortíssima que del Pla de Palacio entrava per les amples reixes de l'altre cap l'enlluernava fins a fer-li apartar la vista. Llavors avançà tres passes sala endins. Els mossos regaven i escombraven, aixecant boires de pols. Ningú no s'adonava d'ell, i en Rodon seguí internant-se."

6. Realitza un Booktuber d’una de les seves obres.

7. Amplia més l'apartat "Vida" de Narcís Oller.

8. Fòrum: quines obres de Narcís Oller coneixes o bé has llegit? Quina t’ha agradat més i per què?

diumenge, 26 de desembre del 2021

Molt bon Nadal i seguim!

 


Fa tot just un parell de mesos, el proppassat 21 d’octubre el blog Llengilitcat va arribar als tretze anys. Des d’aquí segueixo treballant per tal que milloreu en l’aprenentatge i perfeccionament de la llengua catalana, amb l’aprenentatge de vocabulari, mitjançant la lectura,  sobretot de contes, aspectes destacats de la gramàtica, errors en l'oralitat, entre d’altres. Un blog costa de mantenir, com aquell qui diu, t’obliga una mica, també en dies festius, a més, sempre ha estat sense afany lucratiu, emperò, m’encanta fer-lo i mentre algú el visiti, ja en tinc prou, ja em satisfà, senyal que a algú fa servei i interessa.

Cal que ens esforcem més a protegir la llengua catalana en alguns àmbits: cinema, justícia, manuals d’instruccions, DVD’s, etiquetatge de productes, jocs de taula, documents de qualsevol mena, atenció al públic en qualsevol establiment, entre d’altres, de tot això en depèn la nostra llengua. El que no pot ser per exemple, és que algú telefoni a alguna llar de Catalunya parlant en castellà, que no coneixen la nostra llengua? Els polítics hi haurien de fer una mica més, no fan el suficient! De vegades, miren cap a un altre costat. Com és que a Catalunya no tenim encara cinema en català ni doblatge de DVD’s en català, gairebé no existeix, quan en canvi sí que trobem el doblatge del film que adquirim en vint llengües més? No hi ha dret! No pot ser que la majoria de coses que acabo d’esmentar ens fallen a Catalunya ja entrats al segle vint-i-u, en recordem algunes: persones que no parlen en català treballant de cara al públic, cartes de restaurants en castellà, manuals d’instruccions d’un vehicle en castellà, cinema inexistent en la nostra llengua... Per tant, si us plau, preserveu el català i els que treballeu i viviu a Catalunya, no en digueu mal, i el primer que heu de fer és aprendre la llengua, de la terra que us dona el pa, perquè tota llengua forma part de la riquesa d’un país, el nostre, un país ben petit, però molt educat lingüísticament parlant.

Molt bon Nadal i cuideu el català!!!

 

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)


divendres, 24 de desembre del 2021

Conte amb valors: "La partida d'escacs". Adreçat a tothom

 Un jove va acudir a un monestir al Japó i li exposà a un mestre ancià:

-“Volia arribar a la il·luminació, però no puc suportar els anys de retirada i meditació. Existeix un camí ràpid per a algú com a jo?”

-“T’has concentrat a fons en alguna cosa durant la teva vida?”, li preguntà l’ancià.

-“Només en els escacs, perquè la meva família és rica i mai vaig treballar de veritat”, contestà el jove.

El mestre va avisar a un monjo. Portaren un tauler d’escacs i una espasa afilada.

-“Ara jugaràs una partida molt especial. Si perds, et tallaré el cap i, si al contrari, guanyes, li tallaré al teu adversari”, sentencià el savi.

Poc temps després, començava la partida. El jove notava les gotes de suor recórrer la seva esquena, atès que estava jugant la partida de la seva vida. Debutà perdent, però el seu adversari va cometre una ensopegada i aprofità l’ocasió per a llançar un fort atac, llavors mirà de reüll al monjo. Veié  el seu rostre sincer, assenyalat per l’esforç i de sobte es notà afectat per la pietat. Cometé un error voluntari i tot seguit un altre... anava a perdre. En veure-ho, el mestre llençà l’escaquer al terra i les peces es barrejaren:

-“No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”, deixà anar i afegí:

-“Dues coses són necessàries per a arribar a la il·luminació: la concentració i la pietat. Avui has après les dues”.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Chess.com)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. A què es refereix quan diu que “volia arribar a la il·luminació”?

3. Què significa... “existeix algun camí ràpid per a algú com jo”?

4. Per què el jove jugava la partida de la seva vida?

5. Amb qui estava jugant el jove?

6. Es va deixar perdre la partida el jove? Per què?

7. Per què el mestre va llençar finalment l’escaquer al terra?

8. El mestre va dir: “No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”? Comenta-ho.

9. Com s’arriba a la il·luminació segons el savi?

10. Subratlla els mots correctes de les següents parelles:

Reull / reüll                   pietat / pietad            iluminació / il·luminació         sabi / savi

Cinser / sincer               asenyalar / assenyalar     va cometre / cometé

11. Què significa testa?

12. Què has après amb la lectura d’aquest conte amb valors? Es pot extraure algun ensenyament per als nostres dies? Quin?

dilluns, 20 de desembre del 2021

Vocabulari visual (10): El poble. Adreçat a l'Aula d'acollida

Ens aturem a donar una passejadeta pel poble. A veure quins objectes trobem pel camí i així després ja els sabrem anomenar. Fixeu-vos-hi bé i sobretot, anomeneu-los correctament pel seu nom.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

N.B. Fixa-t’hi bé:

.Hem de dir: fanal / bústia / vorera.

.És incorrecte: farola / buzón / acera (castellanismes).


[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. A prop de casa teva quins objectes que apareixen a la imatge pots trobar?

2. Esbrina de quina paraula parlem...

.Objecte metàl·lic que serveix per a dipositar les cartes: _____________.

.Caseta que acostuma a trobar-se a les places i a on es pot comprar premsa: ___________.

.Pal de ferro que té tres colors en forma de cercle i que serveixen per dirigir el trànsit: ___________.

.Element de plàstic, fusta o d’alumini que evita que el sol entri per la finestra: ____________.

.Zona d’una casa que sobresurt a l’exterior i serveix per a observar: ____________.

.Serveix per a abeurar-s’hi: ______________.

.Ens il·lumina quan caminem al vespre pel poble: ____________.

.Senyor que s’encarrega de vigilar que ningú faci coses mal fetes al poble: ____________.

3. Amplia el vocabulari de la imatge esmentant d’altres objectes que no hi apareixen.

4. Cerca setze mots vinculats al poble dins de la sopa de lletres.



5. Vocabulari: explica el significat de dues paraules que hagis après d’aquesta fitxa sobre el poble.

dijous, 16 de desembre del 2021

Els 4 usos dels dos punts. Adreçat a tothom

 


Els dos punts són una pausa mitjana dins d’un discurs. Aquest signe gràfic introdueix informació. Però quins són els usos dels dos punts? Els aclarim.

1. Generalment, després dels dos punts s’escriu en minúscula sempre que no introdueixin citacions textuals o reproduccions d’un text en estil directe.

Ex:

-A la reunió hi havia: el director, la secretària, la cap d’estudis, i els membres del Consell Escolar.

-Dins de l’estoig l’alumne hi portava: els retoladors, el bolígraf, llapis, i la goma.

2. Introducció de citacions textuals o textos en estil directe, és a dir, dialogats. Després dels dos punts escriurem majúscula.

Ex:

-Albert Einstein va afirmar: “L’estupidesa humana no té límits”.

-En Joan va dir: “Sí que vindré!”.

3. En documents com ara certificats, convenis, sol·licituds i similars, trobem parts encapçalades amb les fórmules Certifico, Disposo, Exposo, Manifesten..., que s’escriuen seguides de dos punts. La paraula següent l’haurem d’escriure en majúscula.

Ex:

Manifesten:

La senyora Pepita Col Vallverdú és la propietària de la finca.

4. En les cartes, després de la salutació d’inici, es pot escriure tant una coma com dos punts.

Ex:

Benvolgut senyor:

El motiu del present correu electrònic...

 

(Adaptació: Optimot)

(Imatge extreta de: Funcion.info)

 

EXERCICIS:

1. Cerca un exemple de cadascun dels quatre usos dels dos punts aportats.

2. Quin dels quatre usos et resulta més complicat i per què?

3. Crea un joc per a treballar els usos dels dos punts.

4. Respon a les següents preguntes:

-Després dels dos punts escriurem sempre en ____________.

-En una carta, després de la salutació hem d’escriure ____________.

-Si hem de fer una citació textual, després dels dos punts escriurem ___________.

-En fórmules de documents administratius com Exposo, després cal escriure __________.

5. Fòrum: t’ha sorgit alguna vegada algun dubte sobre si havies d’escriure majúscula o minúscula després dels dos punts? Per què?


diumenge, 12 de desembre del 2021

Vocabulari visual (9): La duana. Adreçat a l'aula d'acollida

 

Si en algun moment de la nostra vida viatgem i sortim del nostre país, haurem de passar per la duana, però què és una duana? És una administració que percep uns drets sobre les mercaderies que entren i surten d’un territori, així com d’impedir la prohibició de productes prohibits.

Bé, ara que ja saps que és una duana, mira la imatge i et proposem unes activitats.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

N.B. Fixa-t’hi bé:

.Hem de dir: duana  / posar combustible.

.És incorrecte: aduana / repostar (castellanisme).


[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departmanet de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]


EXERCICIS:

1. Què és una duana i quina és la seva funció?

2. On en podem trobar per exemple una?

3. Associa cada definició amb el mot corresponent:

.Barra allargada metàl·lica que impedeix el pas de vehicles:

.Persona que s’encarrega de revisar les mercaderies:

.Zona que atura els vehicles per a revisar les mercaderies que es volen transportar d’un país a un altre:

.Lloc que serveix per a carregar de combustible els mitjans de transport:

.Individu que s’encarrega d’omplir els dipòsits dels vehicles de transport:

.Coberta metàl·lica que serveix per a resguardar-te de la pluja:

.Elements que s’intenten passar d’un país a un altre:

.Vehicle per a transportar càrrega amb un tauler de fusta i baranes a les vores i arrossegat per un ase:

4. Quina diferència hi ha entre una autopista i una carretera?

5. Observa detingudament la imatge de la duana durant un minut, i intenta recordar el màxim de paraules que has vist.

6. Fòrum: has vist o passat alguna vegada una duana? A on? Descriu com era.





dijous, 9 de desembre del 2021

La paraula mal dita (6): "Guixeta". Adreçat a tothom

 

De vegades ens pensem que el mot “taquilla” és incorrecte i el canviem per “guixeta”, però cal tenir cura, perquè això no és així, analitzem ambdues paraules.

Taquilla:

És el lloc, en una estació, al teatre o al cinema, on es venen els bitllets o les entrades.

Ex:

-He anat a la taquilla per a comprar entrades per al concert de rock.

Armariet:

On deixem els objectes personals, com per exemple, al gimnàs, en el passadís d’un institut.

-M’he oblidat els llibres de català a dins de l’armariet.

 

És incorrecte:

“Guixeta”, és un mot que no existeix, de fet és un calc del francès guichet. Per tant, cal emprar la forma correcta: armariet.

“Caseller”, com a moble amb caselles, sense calaixos ni portes.

 

(Adaptació de: “Mots a la gàbia”, CNL de Lleida)

(Imatge extreta de: taquillasybancos.tienda)

 

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre taquilla, guixeta i armariet.

2. Amplia el camp semàntic amb mots vinculats a taquilla.

3. A raó de què confonem els mots taquilla i guixeta?

4. Fòrum: has emprat alguna vegada el mot taquilla, guixeta de manera inadequada? En quin sentit? Per què?

dilluns, 6 de desembre del 2021

La meva paraula preferida (90): "Sadollar". Adreçat a tothom

 .Sadollar:

1. Satisfer plenament la gana d’algú.

Ex:

-En acabar la cursa hi haurà suficients fruits secs i fruita per a sadollar els / les participants.

2. Satisfer plenament el desig d’algú.

Ex:

-L’adquisició del darrer llibre de la seva escriptora preferida el va sadollar.

 


.Són sinònims:

Omplir, saciar, assadollar, saturar, assaciar, apaivagar, satisfer.

 

.Justificació:

És una paraula que no te la trobes per casualitat. T’apareixerà llegint llibres. Molt útil emprar-la i de conèixer alguns dels seus sinònims. Empra-la!! Seguim aprenent paraules!

 

(Fonts: Diec2, diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Hoffman)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot sadollar o formes derivades.

2. Ampliar el llistat amb més mots que siguin sinònims de sadollar.

3. Aporta dues paraules que hagis après aquest darrer mes i explica el seu significat.

4. Crea un joc amb els sinònims del verb sadollar.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;