dijous, 30 de desembre de 2021

Narcís Oller: vida i obra. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 VIDA

Narcís Oller (1846-1930) va néixer a Valls, població que a les seves obres apareix com a Vilaniu i simbolitza el món rural. Ben aviat va traslladar-se a Barcelona per estudiar la carrera de dret i decidí instal·lar-s’hi definitivament juntament amb la seva mare, curiosament, el mateix any que Àngel Guimerà s’hi desplaçà per a treballar de procurador dels tribunals el 1873.



OBRA

Les seves primeres obres literàries eren de temàtica romàntica i costumista redactades en llengua castellana. Fou gràcies a la influència d’autors de la Renaixença i sota el mestratge de crítics com Josep Yxart, cosí seu, i de Joan Sardà, que va optar per la narrativa en català.

Oller va escriure sis novel·les, diversos reculls de contes i unes “Memòries literàries”, on explanava que l’origen d’algunes de les seves novel·les eren contes ja publicats.

Les seves obres segueixen els models literaris que estaven de moda a l’Europa de la segona meitat del segle XIX: el realisme i el naturalisme. Si ens fixem en el naturalisme, va lligat al novel·lista Émile Zola (1840-1902). No era únicament un corrent estètic, sinó un mètode per pretenia estudiar el comportament humà, basat en les lleis de l’herència i la influència del medi ambient. Dins de les seves obres, Oller empra elements naturalistes, tot i no assumir-los plenament.

Després de rebre un premi en prosa als jocs florals del 1879, Oller va editar el seu primer recull de contes, “Croquis del natural” (1879). Com que va tenir èxit, s’esperonà a continuar escrivint.

L’any 1882 va publicar “La papallona”, obra que obtingué un gran ressò tant a nivell català com europeu. Novel·la que plasma trets realistes i romàntics. Glossa de manera detallada, la seducció d’una noia per un “papallona”, i es clou amb un final moralitzador.

El 1884 va veure la llum “L’escanyapobres”, on retratà uns personatges dominats per la passió i per l’avarícia, que els condueix fins a la degradació moral, dins d’un marc rural que s’està industrialitzant.

Un any després, apareix “Vilaniu” (1885), on narra la història d’un triangle amorós en un poble imaginari i que podem descobrir que és la seva vila natal. Aprofita alguns d’aquests ambients i personatges per a obres que apareixeran posteriorment.

Amb “La febre d’or” (1890-1892), la seva obra més extensa, ja que consta de tres volums, esdevé encara més conegut. És una novel·la realista que retrata la vida social i econòmica de la Barcelona de l’època. Pretén mostrar l’eufòria econòmica de la Catalunya durant el període de prosperitat econòmica de la febre d’or, que abasta els anys que van del 1871 al 1885.

“La bogeria” (1898), és una novel·la on analitza la psicologia de la demència. Descriu des d’una òptica naturalista el procés d’embogiment del seu protagonista mitjançant tres punts de vista: el del narrador, el d’un amic del malalt i el d’un metge.

La seva darrera novel·la serà “Pilar Prim” (1906). Explana la història d’una dona vídua lligada al testament del seu marit, que lluita enfront de les convencions socials i la moral del seu temps per aconseguir fer valdre els seus sentiments. Amb aquesta obra s’apropà a les noves formes del modernisme.

A partir d’aquí es va dedicar a traduir obres en prosa i teatre (Tolstoi, Goldoni, Flaubert, Dumas...), així com també a redactar “Memòries literàries” (1913-1918), llibre d’aparició pòstuma, el 1862, per voluntat expressa de l’autor.

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Real Academia de la Historia, Audible.es)

 

EXERCICIS:

1. Presenta la vida i obra de Narcís Oller.

2. Comenta el present fragment de l’obra “La papallona”.

De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà:

- Vol una prova?

- De què? -saltà la Toneta, tremolant.

- Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot.

La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte, envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el sanglot.

- Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima.

- Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova? demana-me-la.

3. Llegeix aquest fragment de “L’escanyapobres”, de Narcís Oller i subratlla els adjectius que vegis.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

4. Per quin motiu es diu que “La febre d’or” és la seva obra més important? Raona la teva resposta.

5. Resumeix el següent fragment de l’inici de l’obra “La febre d’or”.

Quan en Josep Rodon arribà al portal de Llotja, quedà sorprès de la quietud que regnava en aquell gran palau. Son pati era desert; totes les finestres que hi donen, tancades; la gran escala de marbre, neta i solitària com en dia de festa. Hi havia entrat per la banda dels Encants, i per la mateixa banda anava a eixir, quan, al cap del vestíbul, veié de reüll oberta de bat a bat la porta que cercava; una porta que sols havia traspassat un cop a la vida, molts anys enrere: la de la sala de contractacions. Tirà cap a la dreta, encaminant-s'hi tot consultant el rellotge. Eren dos quarts de dues: s'havia anticipat un xic: l'hora de la fonda l'havia enganyat. D'aquella porta eixien remors sordes com d'església en dia de neteja general. Neteja hi havia, efectivament: sis o vuit mossos arrambaven a les parets gran munió de taules-escriptoris, afileraven a dreta i esquerra algunes cadires. En Rodon es parà al peu de la porta un moment, i, amb l'ànim vacil·lant encara, d'esma només, se'n tornà per on havia vingut. Però, ja en el llindar de l'alta portalada, es recolzà en el pedestal d'una de les grans columnes que la flanquegen, mirà altre cop el rellotge, sentí que l'aire del carrer era humit, i tornà a ficar-se a dins, plantant-se novament a la porta de la sala. La claror fortíssima que del Pla de Palacio entrava per les amples reixes de l'altre cap l'enlluernava fins a fer-li apartar la vista. Llavors avançà tres passes sala endins. Els mossos regaven i escombraven, aixecant boires de pols. Ningú no s'adonava d'ell, i en Rodon seguí internant-se."

6. Realitza un Booktuber d’una de les seves obres.

7. Amplia més l'apartat "Vida" de Narcís Oller.

8. Fòrum: quines obres de Narcís Oller coneixes o bé has llegit? Quina t’ha agradat més i per què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;