divendres, 1 d’octubre de 2010

Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura. Adreçat a tothom

Vicenç Villatoro

Villatoro nascut a Terrassa el 1957, escriptor i periodista, va començar treballant al diari de Terrassa, i més tard va dirigir el diari Avui entre els anys 1993 i 1996, i fou director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 2000 al 2004. El 1981 escrigué “Evangeli gris”, que guanyà el premi Sant Jordi, quan només tenia vint-i-quatre anys, això el va ajudar a fer el salt dins del diari Avui. Entre els anys 1999 i 2002 fou diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. També ha treballat a Catalunya Ràdio i TV3. 

També va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, renovador dins del panorama literari català atès que van crear els gèneres temàtics dins de la literatura i a partir d’aquí van sorgir escriptors de tipologia especialitzada en erotisme, novel·la negra o ciència-ficció.

     Però avui dia Vicenç Villatoro s’ha anat guanyant un lloc dins el món de les lletres catalanes amb novel·les com “La claror del juliol” (1997) , “La ciutat del fum” (2001) o “Tenim un nom” (2010), que ha guanyat el premi Ramon Llull. Villatoro també ha conreat la poesia, en quatre volums, l’assaig, la narrativa breu i la novel·la infantil i juvenil. 

     Villatoro ens va delectar durant tres quarts d’hora amb una vetllada literària sobre com entendre i com escriure una novel·la. De bon principi ja va deixar clar que no venia a explicar ni comentar la seva novel·la, sinó que ens parlaria del món de la creació, i així va ser. Ell per escriure agafa de la vida tot el que pot i “ho poso en calaixos”. Ell escriu sobre coses que li vénen al cap i les va arxivant. Llavors, quan fa una novel·la agafa el tema i els principals ingredients i la va amenitzant cuidadosament. Per tant, aquesta novel·la remet al F.C. Barcelona, sí, és un dels seus eixos principals, però no l’únic, hi ha altres temes secundaris tant o més importants que aquest: la relació pare-fill a través del Barça, l’entorn familiar, les vivències, la quotidianitat. Per exemple, la novel·la “Invictus”, de John Carling, com deia Villatoro, no és una novel·la de rugby, sinó que utilitza el rugby com a esquer, com a fil conductor, però la novel·la també va de política, de les relacions personals, de Nelson Mandela, de la unió entre persones. Villatoro volia mostrar a tothom el fanatisme i afició que la gent sentia pel Barça, que es porta a dins de ben petit i que és un sentiment. D’aquí sorgí la idea de fer aquesta novel·la. Li van encarregar que fes un fascicle del Barça per mostrar a l’exterior el que era i ell va pensar, posant fotografies i poc text, la gent no entendrà res, per tant, es decidí a crear aquesta novel·la. Com diu ell, a la vida real vinculem moltes coses al Barça i als fets viscuts, sovint, diem, “Ostres si el padrí o X hagués vist les sis copes del Barça juntes o hagués vist aquest partit”. El “Tenim un nom” també es refereix a tenir un espai per compartir conegut, per exemple un local o a l’individu en si, que quan neix rep un nom.



     Villatoro mai nodreix les novel·les amb característiques de la seva vida personal, però sí els seus personatges, no guarneix cada personatge amb trets o vivències seves, sinó que en dóna una petita pinzellada a cadascun o alguns d’ells, les reparteix, perquè ell no escriu sobre ell mateix i quan ets escriptor, això costa de diferenciar, segons ell, hi ha gent que es pensa que algun personatge que hi apareix és l’autor.

     És un escriptor que està ben arrelat a les seves arrels familiars i a tot el que rep de la vida i que utilitza per a les seves novel·les. Se sent més escriptor i periodista que polític, però no en defuig. La vetllada fou magnífica, després del cafè, van venir les lletres, un bon àpat amb un dels grans del nostre periodisme i de la literatura més contemporània.

Josep Maria Corretger

Setembre del 2010


(Imatges extretes de: catalunyareligio.cat i planeta.es)


!!EXERCICIS:

1. Has llegit "Tenim un nom" de Vicenç Villatoro? Què t'ha semblat el llibre? Penses que és ben real la relació entre l'avi i el nét?

2. Realitza una petita ressenya d'un llibre que hagis llegit de Vicenç Villatoro i argumenta si el recomanaries per llegir i per què.

3. Fòrum: creus que a falta d'idees els escriptors s'inspiren en fets reals o que han marcat les seves vides o bé, ho veus com una necessitat? Què en penses al respecte? Tard o d'hora s'esgoten les idees? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;