L’1
de juliol a la biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs va presentar-se l’obra
espectacle Balla’m un llibre. Iniciativa que sorgia el 2014 entre l’APdC
(Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) i el Servei de
Biblioteques del Departament de Cultura. Un dels principals objectius era
acostar la dansa a la ciutadania pedagògicament.
La
dramatització contenia dues parts, una primera on se’ns glossava que era la
dansa, intitulada Explicada dansa: llegim el moviment, a càrrec de Toni
Jodar i on realitzava un viatge pel temps sobre què n’havien explanat erudits literats
al llarg de la història, quins beneficis ens aportava en el nostre dia a dia,
tot per fer entendre la dansa moderna i contemporània. Amenitzat amb una
combinació que anava entre la classe magistral i el ball, on l’escenificació
coreogràfica hi jugava un paper primordial. En una segona, i com si fos mim,
s’escenificava breument l’obra Agatha, desaparició d’un solo, per commemorar el cinquantè aniversari del seu traspàs. Acte fonamentat
en un aspecte real de la vida de l’escriptora, quan desaparegué el
3 de desembre del 1926 durant onze dies, i també en petites pinzellades de
l’obra de l’autora britànica Deu negrets, partint de tres o quatre
símbols de la novel·la i sense expressar la paraula, tan sols amb el cos, el moviment,
els gestos a l’escenari de la dansaire Iby, Irene Baeza, i amb un lleu acompanyament
musical de fons. Vint minuts intensos on no calia perdre detall per interpretar
l’obra, tanmateix, no era pragmàtic resseguir-la. Per a finalitzar amb un
convit al públic assistent a preguntar. Sortosament, la dansaire Iby durant el
col·loqui ens va donar alguns detalls per entendre la interpretació mitjançant
els seus moviments, sinó, hagués estat encara molt més complicada d’enteniment.
.png)
Fou
un visionat d’una obra a cavall entre el teatre i la dansa, diferent, original,
moderna, que a alguns assistents ens va deixar una mica sorpresos, atès que,
sortia d’allò habitual. La sala estava plena de gom a gom. Reconec que no
m’esperava que visionaria un drama en aquella línia i vaig haver de
distanciar-me’n uns dies, per valorar el que havia viscut, tanmateix, potser
haurien d’haver més claus per entendre la segona part. Deu ser que no estic
acostumat a sortir de l’escenificació clàssica. Ara bé, això no trau mèrit a la
magnífica professionalitat dels intèrprets en aquesta actuació trencadora i que
es passejarà pels propers mesos per algunes biblioteques de Catalunya.
Josep
Maria Corretger Olivart
Juliol
del 2026
[Fotografies: Biblioteca Joaquim Montoy]
.png)
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada