Conte amb valors: "La rosa i l'amarant". Adreçat a tothom

En un carrer molt transitat per la gent hi havia un jardí ple d’amarants i, molt a prop d’aquest, un jardí amb belles i grans roses.

L’amarant observava cada dia amb gran enveja i admiració a les roses del jardí veí, fins que un dia s’animà a expressar la seva fascinació per elles.

-“Què jolius que sou! Tot el món us aprecia, admira i desitja tenir-vos. Què donaria jo per tenir la vostra bellesa i exquisit aroma!”, els digué.

-“És veritat el que dius -contestà el roser. Dono moltes i precioses flors i tinc un perfum que atrau a tots, però només per una curta temporada. I això si no hi ha una mà cruel que arranqui les meves agraciades flors, com moltes vegades ha succeït, morint abans de temps. En canvi tu, amarant, mai empal·lideixes, mantens el teu encant mostrant-te sempre jove i radiant. Potser això no és suficient?

Aquesta història ens ensenya que, en lloc d’envejar les virtuts dels altres, el millor que podem fer és començar per estimar les nostres fortaleses.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: ReseachGate]

  

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Què és un amarant? Descriu-ho.

3. Al conte apareixen diversos sinònims del mot bella aporta’ls.

4. Per què en la següent oració si no s’escriu separat?

I això si no hi ha una mà cruel que arranqui les meves agraciades flors.

5. Dins del conte hi apareixen diversos mots dins del camp semàntic de les flors. Aporta’ls aquí.

6. En la següent oració, a qui fa referència el pronom enclític -te?

En canvi tu, amarant, mai empal·lideixes, mantens el teu encant mostrant-te sempre jove i radiant.

7. Explica el significat de:

Jolius, empal·lideixes, cruel, fortaleses.

8. Canvia el final d’aquest conte amb valors.

9. Quin aprenentatge pots extraure del conte per als nostres dies?

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què?