Origen:
Mot provinent del francès, i que significa ‘creixent’, per les seves semblances amb la seva forma de lluna creixen, que a la vegada, és el símbol de l’Islam. És un calc de l’alemany Hörnchen 'cornet', un pastís vienès creat en record de la victòria contra els turcs el 1683. Al·ludeix a l’ensenya turca de la mitja lluna. Significa ‘creixent’.
Significat:
Un
croissant és un pastís en forma de quart creixent elaborat amb pasta de full o
amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.
Ex:
-En entrar a la fleca va encomanar una bossa de
croissants de crema.
-Aquest matí ha esmorzat croissant amb xocolata
desfeta.
Curiositats:
Podem
trobar una gran diversitat de croissants. Farcits amb tota mena de condiments.
També es poden farcir per la superfície. Actualment els croissants són típics
en els esmorzars, sobretot a França, per a acompanyar la llet o el cafè.
Ortografia:
El
mot en català manté l’ortografia francesa, ara bé, l’Institut d’Estudis Catalans
va decidir no adaptar la forma crusant, que hagués estat una bona opció
per a defugir una mala pronunciació del francès, i sona a molt catalana, així
com també evitaríem una confusió en dir el mot.
Per tant, recorda:
Hem de dir: croissant.
És incorrecte: cruixant,
croasant.
(Material consultat: Vikipèdia, DIEC, GDLC)
(Crèdit
fotogràfic: Wenjie Zhang)
EXERCICIS:
1.
Redacta cinc oracions on aparegui el mot croissant.
2.
Fòrum: per què creus que es pronuncia malament aquest mot? Per què té un origen
francès? Per què l’adaptem després d’haver-lo escoltat malament? Creus que
caldria adaptar el mot al català? Per què? Raona les teves respostes.
3.
Aporta una paraula que diem de manera incorrecta quan parlem i argumenta per
què l’emprem malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada