Treballem la llengua i literatura catalanes: Tirant lo Blanc: Capítol 163. "El somni que va tenir Plaerdemavida". Adreçat a Batxillerat

Dins de la literatura medieval trobem tal i com explanà la professora Antònia Carré tres temes cabdals: l’amor, la guerra, i la rialla. Com no, un dels millors exemples el trobem en el Tirant lo Blanc. Plaerdemavida explica el somni que ha tingut on apareix Tirant lo Blanc i la princesa. Aquest fet que estimi encara més Hipòlit, però aquest desitja l’emperadriu.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (1460-1464), cap. 163

EL SOMNI QUE VA TENIR PLAERDEMAVIDA

—Diré a la vostra majestat tot el que he somiat. Quan jo dormia en una de les cambres principals en companyia de quatre donzelles, vaig veure que Estefania venia amb un estadal1 encès, per no portar gaire llum, i que venia al nostre llit i mirava si dormíem. I ens veié que totes dormíem, però jo estava alienada, que no sé si dormia o si vetllava. I vaig veure en somni com Estefania obrí la porta de la cambra molt silenciosament, perquè no fes soroll, i com trobà el meu senyor Tirant i el conestable, que ja s'estaven esperant. I anaven en gipons,2 amb capes i espases, i calçaven peücs de llana perquè no fessin soroll en passejar. Quan ells entraren, ella apagà el llum i es posà la primera, amb el conestable de la mà; després venia el virtuós. I ella, que en aquella situació semblava un mosso de cec, els portà a la vostra cambra. I vostra altesa estava ben perfumada i algaliada,3 i no mal endreçada, vestida i no pas despullada. Tirant us tenia en els seus braços i us portava per la cambra besant-vos molt sovint. I vostra altesa que li deia: "Deixa'm, Tirant, deixa'm!" I ell us posava sobre el llit de repòs.4

I Plaerdemavida s'acosta al llit, i digué: "Ai! En llit! I qui us ha vist i qui us veu ara, que esteu sol, desacompanyat, sense cap mena de profit! On és aquell qui ací estava quan jo somiava?" I em semblà que em llevava del llit en camisa —i vaig anar en aquell forat de la porta— i que mirava tot el que fèieu.

Digué la princesa:

—Has somiat res més?

I amb moltes rialles i amb gran plaer que li ho deia.

—Sí, santa Maria! —digué Plaerdemavida—. Jo us ho acabaré de contar tot. Vós, senyora, agafàveu un llibre d'hores5 i dèieu: "Tirant, jo t'he deixat venir ací per satisfer-te una mica, pel gran amor que sento per tu." Però Tirant dubtava si fer el que l'altesa vostra li deia. I vós dèieu: "Si tu m'estimes, per res no et deus estar d'assegurar-me dels temors futurs. I és que aquest compromís que jo he adquirit pel teu amor, no s'avé amb una donzella de tan elevada posició com jo sóc. No em deneguis el que et demano, car la meva castedat, en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és lloable. És a precs d'Estefania que has obtingut aquesta amorosa gràcia, que m'ha deixat cremada per amor digne. Per la qual cosa et prego que et vulguis acontentar amb la gràcia que has aconseguit sota la responsabilitat i la culpa d'Estefania." "Per l'extrema i desaforada angoixa -deia Tirant- que veig que passa la majestat vostra, sereu condemnada per tots aquells qui senten l'amor, ja que us armeu, amb ofensa, contra vós mateixa. Però, amb tot, no vull que desconfieu del fet que jo falti a la meva paraula. I, amb tota confiança, jo creia que vós consentiríeu a la meva voluntat sense témer els perills futurs. Però, ja que a vostra altesa això no li plau i em voleu defraudar tant, jo em dono per content de fer tot allò que plaurà a la vostra majestat." "Calla, Tirant -deia l'altesa vostra-, i no t'angoixis per res, car la meva noblesa jau sota el teu amor." I li fèieu jurar que no us enutjaria contra la vostra voluntat: "I posat cas que ho volguessis cometre, no seria poc el dany i l'angoixa que tu em daries; i seria tanta que de tu em lamentaria la resta de la meva vida, car la virginitat, un cop perduda, no es pot reparar." I he somiat totes aquestes coses, que vós dèieu a ell i ell a vós.

Després, en visió, vaig veure com ell us besava molt sovint, us desféu la clotxeta dels pits, 6 i com us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces. I vós, la meva bona senyora, no ho volíeu consentir; i no dubto que, si ho haguéssiu consentit, el jurament no hagués perillat. I vostra altesa li deia: "Temps vindrà que el que tant desitges estarà a la teva disposició, i la virginitat que jo conservo serà per a tu." Després posà la seva cara sobre la vostra, i tenint els braços sobre el vostre coll i els vostres en el seu, lligats com els sarments en els arbres, us robava amorosos besos.

Després vaig veure, somiant, que Estefania, que estava sobre aquell llit amb les cames que, al meu parer, li blanquejaven, deia sovint: "Ai, senyor, que em feu mal! Compadiu-vos una mica de mi i no em vulgueu matar del tot." I Tirant que li deia: "Germana Estefania, per què voleu incriminar la vostra honor amb aquests crits? No sabeu que moltes vegades les parets tenen orelles?" I ella prenia el llençol i se'l posava a la boca i l'estrenyia fort amb les dents per no cridar. I no es pogué estar, al cap d'una estona, de fer un crit: "Trista, què faré? El dolor em força a cridar i, segons que veig, haveu decidit de matar-me." Llavors el conestable li tancà la boca. I la meva ànima, quan sentia aquell saborós lament, es planyia de la meva desventura, com jo no era la tercera amb el meu Hipòlit. Encara que jo sigui grossera en les coses de l'amor, el meu esperit comprengué que aquí devia trobar-se el final de l'amor. La meva ànima experimentà alguns sentiments d'amor que ignorava, i es doblà la passió pel meu Hipòlit, perquè jo no participava en aquells besos, així com ho feien Tirant amb la princesa i el conestable amb Estefania. I com més hi pensava, més dolor sentia, i em semblà que vaig agafar una mica d'aigua i que em vaig rentar el cor, els pits i el ventre per posar remei al meu dolor. I al cap d'un instant, el meu esperit, que continuava mirant pel forat, va veure que Estefania estenia els braços, abandonant-se i retent les armes, però digué: "Vés-te'n, cruel amb poca amor, que no tens pietat ni misericòrdia de les donzelles fins que els has violat la castedat. Oh sens fe! De quina pena seràs digne, si jo no et vull perdonar? I, com més em planyo de tu, més fort t'estimo. On és la fe, que tu m'has trencat? On és la teva mà dreta, ajustada amb la meva? On són els sants que feien de testimoni, els quals ahir foren anomenats per la teva falsa boca, que em prometeres que no em faries mal ni m'enganyaries? Quina gosadia la teva que, a consciència, hagis volgut robar la despulla de la meva virginitat, essent tu un home de tanta consideració, i perquè la veritat de la meva querella sigui més ben coneguda...!", cridà la princesa i Tirant, i els mostrà la camisa, i digué: "Aquesta sang meva, per força, l'amor l'haurà de reparar." I deia tot això amb llàgrimes als ulls. Després digué: "Qui s'agradarà de mi, ni qui es fiarà de mi, que no m'he sabut guardar a mi mateixa? Com guardaré una altra donzella que em sigui encomanada? Solament trobo consol en una cosa: que no he fet res que perjudiqui l'honor del meu marit, al contrari, he fet la seva voluntat, encara que a desgrat meu. A les meves bodes no hi han vingut els cortesans, ni el capellà no s'ha vestit per dir missa. No hi ha vingut la meva mare ni les meves parentes. No han tingut feina a despullar-me ni a vestir-me la camisa nupcial. No m'han pujat al llit per força, car jo sola hi he sabut pujar. No han tingut feina els ministrils a tocar ni a cantar, ni els cavallers cortesans a dansar, que han estat unes bodes sordes 7. Però tot el que he fet ha estat per a la satisfacció del meu marit." De coses com aquestes, Estefania en deia moltes.

Després de tot això, quan el dia ja s'acostava, la majestat vostra i Tirant la conhortàveu tan bé com podíeu. Al cop d'una bona estona, quan els galls tornaren a cantar, l'altesa vostra pregava humilment Tirant que se'n volguessin anar perquè no els veiés ningú del castell. I Tirant suplicava l'altesa vostra que li concedíssiu la gràcia d'alliberar-lo del jurament, perquè pogués obtenir el triomf victoriós que desitjava, així com l'havia obtingut el seu cosí. Però la vostra excel·lència no ho volgué i sortíreu victoriosa de la batalla. I quan ells se n'hagueren anat, em vaig despertar i no vaig veure res, ni Hipòlit ni ningú. Però vaig començar a pensar si no devia ser veritat, perquè em vaig trobar els pits i el ventre mullats per l'aigua. El dolor m'augmentà tant que donava tombs pel llit com fa el malalt que està al pas de morir i no troba el camí. Per la qual cosa vaig decidir d'estimar Hipòlit amb cor vertader. I, així, passaré la meva entristida vida com Estefania. Estaré amb els ulls tancats i ningú no hi posarà remei? L'amor m'ha torbat tant els sentiments, que ja sóc morta si Hipòlit no m'ajuda. Almenys que passés la meva vida dormint! Per cert, que dolorós és despertar quan se somia un bon somni.

______________________________

1 estadal = espelma prima i llarga.

2 gipó = peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, que cobreix el tronc des de la cintura fins als muscles.

3 algaliada = perfumada amb algàlia (substància que segrega la civeta o gat d’algàlia)

4 llit de repòs = llit més petit i menys guarnit que el destinat a passar-hi la nit.

5 llibre d’hores = llibre d’oracions.

6 clotxeta dels pits = peça de roba interior femenina per cobrir i sostenir els pits.

7 bodes sordes = relacions sexuals abans del matrimoni.

[Imatge extreta de: Edicions 62]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest capítol del Tirant lo Blanc.

2. Cerca dues paraules que desconeguis del capítol i explica el seu significat.