Una
mostela molt afamada deambulava pel
camp fins que trobà un graner, en el qual aconseguí colar-se a través d’un
petit forat. Dins del graner hi havia tan menjar que la mostela decidí
instal·lar-se allí durant diversos dies per a tenir la gran menjada. Ja saciat el
seu apetit, al quart dia volgué sortir del graner pel mateix forat per on havia
entrat, però, en intentar-ho, s’adonà que ja no cabia per aquell orifici. Una petita rata que habitava al
graner, en veure-la tan desesperada, li digué:
-Creus
que aconseguiràs sortir per aquesta perforació?
La
mostela respongué:
-Jo
crec que sí. Fa uns dies vaig arribar aquí per aquesta mateixa obertura.
-És
clar! -exclamà la rateta-. Quan vas entrar et mories de fam i estaves esprimatxada, emperò ara estàs saludable,
grassa i pot ser que, per això, et vegis obligada a quedar-te aquí dins amb mi.
Aquesta
faula ens mostra el perill que pot ser portar una vida on tot és senzill i no
hem de realitzar cap esforç per a aconseguir el nostre aliment. Com clama la
dita: “Una vida regalada no porta res de bo”.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Fotografia
de: Graham Carey]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte en valors.
2.
Explica el significat de les paraules assenyalades en color lila.
3.
Esmenta altres paraules equivalents a forat.
4.
Escriu la forma correcta per a l’expressió tenim que.
5.
Subratlla la forma correcta:
Donar-se
compte / adonar-se aconseguir
/ conseguir esclar / és clar
Instalar-se
/ instal·lar-se bó / bo colar-se /
col·lar-se
6.
Què li retrau la rata a la mostela?
7.
Trobes adequada l’actitud de la mostela?
8.
Com haguessis actuat tu al lloc de la mostela?
9.
Cerca informació de la mostela. Adjunta una imatge, descriu-la. Esmenta el seu
hàbitat i de què s’alimenta.
10.
Comenta la present afirmació:
“Una
vida regalada no porta res de bo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada