A
través del llenguatge es veu reflectida la societat. Així doncs, podem veure la
manera de pensar i d’entendre el món per part dels parlants. El llenguatge i el
pensament van lligats. D’aquí que si es canvien alguns usos del llenguatge,
podem influir en la conducta humana i en la percepció de les coses.
La
modernitat de la societat no té un vincle únicament als avenços tecnològics i
científics, sinó que també té a veure amb la manera de pensar i amb el tracte
igualitari que reben els habitants. Si un llenguatge no té prejudicis
discriminatoris, ha d’afavorir el respecte a la dignitat de les persones i
cultures.
Podem
trobar dos tipus de discriminació a través del
llenguatge, el sexisme i la xenofòbia.
El sexisme és la discriminació que reben les persones per raons de sexe, i la
xenofòbia, la vinculada a qüestions de raça.
Pel
que fa a les llengües, és molt complicat d’aconseguir una neutralitat, perquè
hi ha llengües que afavoreixen més el gènere masculí. Per això hem de tenir en compte
alguns recursos bàsics:
.Els tractaments:
-Cal
evitar l’ús del terme senyoreta aplicat a dones joves o bé com a sinònim
de soltera.
-S’ha
d’utilitzar vós en comptes de vostè, atès que el primer no
presenta marques de gènere.
.El cognom de les dones casades:
-No
s’ha d’unir el cognom del marit amb la preposició de, ja que indica
dependència.
Ex:
Martina Dolcet de Boix.
.Ús de col·lectius o genèrics:
-S’ha
de recórrer sempre que es pugui al terme genèric i no resulti massa forçat.
Ex:
Usar: persona,
ésser humà, professorat, la persona interessada, alumnat, secretariat...
No recomanable: home,
professors i professores, l’interessat i la interessada, alumne/a, secretari/ària.
.Ús de formes dobles:
Quan
l’ús del terme genèric no sigui possible o bé resulti poc normal, es pot optar
per la forma masculina i la femenina separades per una barra.
Ex:
delegats/delegades.
.Ús de gentilicis o llocs de procedència:
Per
a designar col·lectius ètnies.
Ex:
Recomanable: magribí,
senegalès...
No recomanable: mor,
negre...
N.B. Si
se’t desperta el cuquet de la curiositat, dona una ullada a aquest estudi real
realitzat per la Plataforma per la llengua.
https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/assets/3856/_Informe.pdf
(DIVERSOS,
Llengua catalana i literatura 3 ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatges
extretes de: Enfoque Derecho, El Punt)
EXERCICIS:
1.
Realitza un esquema amb els principals tipus de discriminació lingüística que
podem trobar.
2.
Llegeix el següent fragment basat en una situació real i comenta si hi veus
algun tipus de discriminació.
En
un vagó d’un tren regional. Trajecte Lleida-Barcelona.
-Buenas
tardes. A ver, muestren los billetes por favor?
-Bona
tarda, aquí el té. Em podria dir a quina hora arribarem a Cerdanyola del Vallès?
-Me
podria hablar en castellano, por favor?
3.
Esmenta de quin tipus de discriminació estem parlant.
-professor/professora:
-Joana
Garcia de Manel:
-Aquell
moro:
-No
paren de venir negres:
4.
T’has fixat que recentment els mitjans de comunicació han canviat el mot immigrant
per migrant ? Per què penses que s’ha fet? Pista: cerca ambdós mots
al diccionari abans de respondre.
5.
Cerca un anunci de publicitat en format vídeo o en paper on hi hagi plasmat un
ús discriminatori en l’ús del llenguatge, en les imatges o bé en el missatge
que s’hi transmet. Posteriorment, corregeix els errors evitant aquests mals
usos.
6.
Mira aquest cartell real i esmenta el tipus de discriminació que hi veus i per
què.
7.
Visualitza la següent presentació Prezzi en castellà i aporta els principals
motius de discriminació lingüística que existeixen.
https://prezi.com/ysfztjmva5vx/la-discriminacion-linguistica-causas-y-consecuencias/
8.
Fòrum: has patit alguna vegada algun tipus de discriminació? Com va succeir? Per
què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada