Cada
concert de la banda Sau 30, com molt bé recorda el cantant Jonathan Argüelles,
sorgit de la banda de tribut Tornem a Sau, i per aquí Pep Sala i Joan Capdevila
van escriure “Instants de paper” (2016), és un homenatge al que va ser Carles
Sabater, una de les ànimes del que era Sau, juntament amb el guitarrista Pep
Sala. Inicialment, només havien d’ésser sis concerts comptats, emperò, finalment,
i gràcies a a l’encoratjament de la gent, la banda Sau 30, s’ha vist obligada a
afegir alguns concerts més al seu tour, d’una banda, com diuen ells, “sense
futur”. Per les terres de ponent vam tenir el plaer de poder-los gaudir en dues
actuacions: una primera a La Seu Vella i una altra a Alcarràs. En aquesta
darrera població va ser espectacular la rebuda a la banda, després de
vint-i-set anys d’espera, des d’aquell llunyà 29 d’agost del 1992, tothom
somiava veure’ls una altra vegada en aquest inesperat i sorprenent retorn, atès
que molts no van poder ser-hi en aquell primer concert i així va ser, aquest
cop, sense el malaurat Carles Sabater. Rebuts per un públic cridaner i que
cantava la majoria de les seves cançons, els nervis i la passió planaven entre
el públic. Sau 30 va realitzar un concert espectacular, intens i memorable,
sempre el tindrem retingut en la memòria. Tot començà amb el mig temps enganxós
“Res semblant a res”, inclòs a l’àlbum “Set” (1995), emperò que sonava ben
fresc i actual. Seguida de “Tornar a començar”, com si fes referència a aquesta
nova etapa que estan vivint actualment, i amb aquell so clàssic de pop-rock
marca de la casa. Finalitzada amb una gran ovació. “Magic whisky”, una oda a la
beguda, “Pertànyer a algun lloc”, un altre mig temps, dins del disc “Junts de
nou per primer cop” (1994), que demostren el talent que tenien plegats a la
composició en Carles Sabater i sobretot, Pep Sala. Al cap d’un segons, “No
volíem fer-nos grans”, balada country-rock al més pur estil The Eagles. Acte
seguit, la rítmica i passional “Cap on vas”, on el cantant Jonathan Argüelles
demostrava una vegada més la seva qualitat vocal i sensualitat dalt de
l’escenari, i Pep Sala i companyia allargaven el tema fins a l’extenuació del
públic i amb els versos premonitoris “la nit només està per encetar. / No, no
tanquis els ulls, / encara falta molt per clarejar, /aquesta ni és per a fer un
viatge llarg”, peça que anava com a un anell al dit per a la vetllada. Arriba
la calma amb la balada reggae “Deprimit”, tema del disc “Per la porta de
servei” (1989). És el torn per a la sentimental “Ningú ens mourà d’aquí”, i amb aquella
tornada “hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar/ des del primer dia hem
rigut i hem plorat/ n’hem passat de totes i això encara no ha acabat. / Tot el
que hem fet mai caurà en l’oblit/ per més que ho intentin ningú ens mourà
d’aquí”.
El concert continuava el seu curs amb una altra balada “Junts de nou
per primer cop”, amb Pep Sala agafant les regnes del tema, que continuava a
duet amb el cantant Jonathan Argüelles. Pep Sala aprofita el moment per a fer
referència al bateria Carles “Xarli” Oliver que va inspirar el tema, parlava de
“No he nascut per militar”, el karaoke va retornar al concert per cantar a
plena veu aquest clàssic antibel·licista, amb un solo espectacular de Pep Sala,
la veu potent d’Argüelles i la culminació del públic. El rockabilly per al
reivindicatiu “Onze de setembre”, una de les millors cançons de la nit. El
pop-rock proper al rock i de caire més eròtic a “Corre, corre’t, corre” per a
finalitzar una primera part del concert amb la clamorosa i roquera “No puc
deixar de fumar”, que formava part del primer disc de Sau, editat el 1987 i amb
un enorme qualitat escènica d’Argüelles. Havia transcorregut una hora i set
minuts quan la banda Sau 30 va decidir abandonar l’escenari però només durant
tres minuts i per a sorpresa del públic, per tal de diferenciar -ne aquesta
primera part de l’espectacle i encetar-ne una segona amb grans aplaudiments per
rebre de nou i per segona vegada a tota la banda. Sonen les primeres notes
d’una altra cançó estel·lar de Sau, “Tu encens el meu foc”, que van fer saltar
més d’una llàgrima. “La cançó de la noia de l’altre cantó del bar”, era la
propera balada d’aire country, on Pep Sala agafa altre cop el protagonisme
portant la veu cantant, i amb l’acompanyament d’Argüelles als cors i pandereta.
A continuació, “Percentatges”, una peça lenta, però corejada altre cop per tota
la gent assistent, amb Argüelles exaltant el
públic.
Sonoritat
innovadora amb “Vida moderna”, peça amb molt de rock & roll contingut gràcies
a les guitarres esmolades de Jordi Mena i Josep Lluís Pérez. Una altra de les
peces sobresortints de la nit. L’escenari s’enfosqueix amb uns focus groguencs
i sona “Me’n torno a Sau” a tota castanya i energia, cançó inclosa en el mític
doble disc “El més gran dels pecadors” (1991), amb lluïment vocal i com no,
sobretot, dels guitarristes. El públic saltava i cantava sense parar.
Torn
per al country-rock més americà amb “El tren de mitjanit”, també del disc del
1991. Molt agraïda per la gent, i que no podia faltar en cap concert de la
banda. Amb un solo especial de tons blues de Josep Lluís Pérez. Pep Sala
clamava concentració per al a un inici de teclats molt complicat, dit de manera
irónica, al cap d’uns instants, gaudíem “Envia’m un àngel”. Moment estel·lar de
la nit. Amb si “Si un dia he de tornar”, és temps per al so més simfònic de
guitarres de Pep Sala i Josep Lluís Pérez, un pop-rock accelerat. Minuts
després, “Foc al cos”, que com tantes altres, la gent se sabia de memòria. Molt
festiva i amb una lletra clara i perversa. Amb unes guitarres un pèl
soterrades, de so més dels anys setanta, i que pretenia desorientar, “És inútil
continuar”, tema que va sonar diferent a la versió original, tot i que, també
va ser ben rebuda.
Un
dels punts àlgids de la nit, és quan s’escolta una balada universal,
llegendària, i que tothom se sap de memòria. Que demostren altre cop que Sau
van ser una banda de pop-rock de masses als Països Catalans. És el “Boig per
tu”. Demostren que Sau va ser una de les millors formacions de sempre. El
públic ja feia estona que estava emocionat i gaudint del seu carpe diem particular. Pep Sala esperona
el públic a fer cors i participi del tema, tot i que no era necessari, la peça
és tan coneguda com el parenostre. El públic va cantar gran part de la primera
part de la peça, fins que entrà en acció Argüelles. “Jo ho espero tot de tu”,
serà una balada que ja encararà el final de la vetllada, que es clourà amb
potser la cançó més emotiva de la nit, “Només ho faig per tu”. Amb una sonoritat
de teclats i guitarres ben allargada i gaudida pels assistents, que deixava
caure alguna que altra llàgrima a l’escenari i que reprenia el final del tema
“Jo ho espero tot de tu”, finalitzada amb tota la banda tocant i sense veus, abandonant
un a un els instruments, fins a quedar el teclista i el bateria, aprofitant per
dir fins a sempre al públic. Unes notes finals que t’arribaven ben endins. Van
ser dues hores i cinc minuts d’una passió total.
La
jugada aquest cop havia estat encertada. Tothom desitjava reviure altre cop les
cançons de Sau, alguns que se’ls havien perdut per ésser tan joves, o d’altres
motius, i Sau 30 ho han fet possible, havent de sumar diversos concerts en una
gira fantàstica, si més no, irrepetible. D’un cançoner que la gent s’ha fet ben
seu, que el sent com a propi. Acabat el
concert, l’emoció arribà fins a tal punt, que uns minuts més tard, encara hi
havien una quinzena de persones que estaven esperant Pep Sala i Jonathan
Argüelles, potser somiant, en què apareixerien i poder intercanviar vivències
amb ells. Quan la cosa ja semblava impossible, ja que un parell de guàrdies de
seguretat vorejaven la zona dels camerinos, tots dos van sortir a saludar, a
signar autògrafs i a fer-se fotografies amb els pocs seguidors que hi quedaven.
Foren uns moments remembrables i que mai oblidarem. Sau 30 a Alcarràs van estar
formidables, esplèndids. Si encara sou a temps d’assistir a un dels seus
concerts, no hi falteu!
Des
d’aquell distant 31 d’octubre del 1987, a la casa de colònies de les Tallades,
a Vilanova de Sau, la banda, encara sense nom, realitzà el primer concert. Era
una festa de castanyada per a una quinzena d’amics i se n’aplegaren més de
dos-cents, perquè s’ho anaren dient els uns als altres, allí provaren les
cançons. A partir d’aquí va originar-se una de les carreres més brillants dins
del panorama rock en català per a una durada de dotze anys. Sau ens va llegar 8
discos d’estudi, un directe i un acústic en vida de la banda, més quatre de
pòstums: “No puc deixar de fumar” (1988), “Per la porta de servei” (1989),
“Quina nit” (1990), “El més gran dels pecadors” (1991), “Concert de mitjanit”
(1992), una crònica del seu concert a la plaça de toros la Monumental, “Junts
de nou per primer cop” (1994), “Cançons perdudes, rareses i remescles” (1995),
“Set” (1996), “Bàsic” (1996), “Amb la lluna a l’esquena” (1998), “Concert
homenatge a Carles Sabater” (1999), “Un grapat de cançons per si mai et fan
falta (1986-1999)” (2001), “Sau 25 anys: concert al Palau d’esports de BCN
1991” (2012), “Una nit al teatre” (2017), i finalment, “Sau 30 en concert
2018-2019” (2019).
És
innegable la qualitat compositiva de Pep Sala, autor de l’escriptura de la
totalitat de les cançons, juntament amb Carles Sabater i amb ajuda de Joan
Capdevila en els sis primers discos, alhora, mànager i també lletrista de la
banda. Cançons que eren a la vegada cants a la quotidianitat, l’amor,
l’erotisme, a la natura, a la vida, i de la veu de Carles Sabater. Sala i
Sabater mai van trepitjar-se l’un a l’altre, un composava, l’altre cantava. Tot
i que Sabater tenia una carrera d’èxit com a actor de cinema i teatre, sempre
va tenir com a prioritat la banda Sau.
Sau
realitzaren una gira europea el 1997, per Alemanya, Luxemburg i Bèlgica. Fins
que la nit del 14 de febrer del 1999 s’apagava definitivament la seva veu, i la
d’en Carles per sempre més, cap a les dues de la matinada i per aturada cardiorespiratòria. Fou com la mort sobtada d’alguns futbolistes al camp, tot just finalitzat el primer
concert d’inici de la gira “XII”, pel sobreesforç de l'inicial d'un total de trenta concerts, fou al
pavelló de Vilafranca del Penedès dues hores més tard. Així ho va confirmar l’autòpsia.
Com glossà Sala, el seu company portava una vida molt saludable. Carles Sabater
es desplomava a sobre del compositor Pep Sala, justament en acabar de donar-se una
abraçada per celebrar l’èxit del concert. Tenia trenta-sis anys. Sau estava
preparant un nou disc però no havien tingut temps d’enregistrar res. Al cap de
dos dies i en una roda de premsa, Pep Sala en sentí rumors sobre un substitut
de Carles Sabater, va explanar que Sau havia acabat el seu trajecte. El sepeli
es realitzà al cementiri de Collserola. El seu cos fou incinerat i
posteriorment, es traslladaren les despulles al cementiri de Llançà, població on
hi passava els estius. On any rere any familiars i seguidors s’hi reuneixen per
a retre-li un homenatge, així com visitar la plaça que porta el seu nom. Altrament, al programa “La gent normal”
intitulat “Drogues, es controlen?” de TV3 l’any 2016, Pep Sala va deixar
implícit que havia estat a conseqüència d’alguna substància. Sigui la causa que sigui, ara importa ben poc,
el que és evident és que Sau va
deixar-nos un bon testament, un bagul de peces encara vigents, irrepetibles,
insuperables i universals. Se’ls va criticar més d’una vegada per ser el primer
grup de fans que tenia Catalunya, majoritàriament noies. A Juneda s’hi deixaren
caure un parell de vegades, a la pista del Parc Alegria, en temps de la festa
major, el 23 d’agost del 1991 amb la gira de “Quina nit” i el mateix dia i mes
del 1997 amb la gira del disc “Set”. Algú se’n recorda?
Josep
Maria Corretger Olivart
Setembre
- novembre del 2019
(Crèdits fotogràfics: Iolanda Ibars [1ª], Josep Maria Corretger [2ª, 3ª, 4ª])
(Web consultada: Sau.cat)
EXERCICIS:
1.
Fes de periodista i realitza la crònica d’un concert al qual hagis assistit.
2.
Escull una cançó de la banda Sau i explica de què tracta.
3.
Realitza un petit treball biogràfic i en format de presentació digital sobre la
banda Sau.
4.
Fòrum 1: esmenta el disc i peça que t’agraden més de la carrera de Sau.
Justifica’n el perquè.
5.
Fòrum 2: has vist la banda Sau alguna vegada? Què et van semblar? Si has
assistit a algun concert de la banda Sau 30, explica les emocions de la nit.
6.
Cerca a l’hemeroteca d’algun diari digital com va percudir en els mitjans de comunicació
i va colpir en els seguidors la pèrdua a Carles Sabater.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada