.INTRODUCCIÓ
Al
llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, van donar-se una sèrie d’esdeveniments
històrics (guerres civils, epidèmies, el compromís de Casp…) que van influir de
manera negativa en la producció literària en català, d’aquesta manera, la
qualitat i la quantitat d’obres d’aquest període se’n varen ressentir.
Tanmateix, les classes populars seguien conservant l’ús de la llengua catalana,
així com també el conreu de la literatura a nivell oral, tot i les
problemàtiques polítiques. Alhora, hi havia una literatura culta que va seguir
els corrents estètics de l’època: Renaixement, Barroc i Il·lustració.
.El Renaixement
va des del darrer terç del segle XV fins a principis de la segona meitat del
segle XVI. Es caracteritza per la valoració de la persona per sobre de totes
les coses i pel redescobriment de la cultura clàssica.
.El Barroc
és un moviment del segle XVII. Les actituds, els temes i l’estil literari dels
autors era una reacció enfront de de la situació política, religiosa i moral
del momento. En els seus temes apareixen la brevetat de la vida, l’obsessió pel
pas del temps, la lluita constant contra un ordre que desapareix, emperò,
tractats de manera artificiosa, és a dir, amb poca naturalitat i exagerada.
-La Il·lustració
és un corrent de pensament basat en la raó humana. Aquesta imposa un esperit
crític amb a principal font de coneixement, conseqüència de la fe en els
descobriments tècnics i científics del segle XVIII. Es coneguda també amb el
nom de “el segle de les llums”.
FRANCESC
VICENT GARCIA
Va
tractar temes típics de l’estètica barroca, com ara el desengany, el pas del
temps, la soledat, la mort, entre d’altres, amb un to greu i seriós, així com
també, una poesia burlesca, obscena i de caire escatològic que feren que tingué
milers de seguidors i d’imitadors.
LA
LITERATURA POPULAR EN ELS SEGLES XVI, XVII, XVIII
En
aquests segles trobem força producción literària de caràcter popular. Les
classes populars no coneixien el castellà ni sabien llegir i escriure, això
feia que s’aprenguessin les lletres de les cançons i rondalles de memòria, i
les transmetien de manera oral de generació en generació.
Aquesta
producción literària la podem trobar manifestada en una gran varietat de
gèneres poètics, com per exemple:
-Els goigs:
són uns cants que estan dedicats a sants o a verges que es veneren a les
parròquies. Molts d’aquests cants ens han arribat impresos.
-Les nadales: són
unes cançons religioses, d’origen medieval, que versen sobre temes relacionats
al naixement de Jesucrist.
-Les cançons de
pandero: eren unes cançons que s’acompanyaven amb la percussió d’un
pandero.
-Les corrandes:
composicions que tenen temes diversificats: l’amor, el treball, de bressol,
entre d’altres. Apareixen amb una estructura de quatre versos de set síl·labes.
-Els romanços:
fou el gènere més conreat. N’hi ha molts dedicats a bandolers.
El
teatre medieval en els seus orígens era redactat en llengua llatina, emperò, de
manera progressiva va anar-se substituint pel català. Aquest teatre nasqué a
l’interior de les esglésies i de manera lenta es va anar traslladant a
l’exterior, en places públiques, on estigué de moda. Era un teatre vinculat als
cicles religiosos: el Nadal, la Pasqua, l’Assumpció de Maria, entre d’altres).
Avui dia encara podem trobar representacions d’aquesta tipologia, com els
pastorets o les passions. Fou gràcies a erudits com Maria Aguiló, i Manuel Milà
i Fontanals, que aquesta literatura fou compilada durant el segle XIX.
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Nacional.cat, La otra mano de Cervantes)
EXERCICIS:
1. Llegeix la present
cançó de Serrallonga i explica breument de què tracta.
DON
JOAN DE SERRALLONGA
Joan
Sala i Viladrau era el nom que jo tenia,
per
altre nom Serrallonga, casat amb una pubilla.
Teníem
dos heretats que molt bé nos hi vivíem,
de
continu dos fadrins a la taula nos servien.
Vaig
tenir quatre raons amb un fadrí de la vila,
de raons i més raons jo li vaig llevar la vida.
Un
dia em passà pel cap de fer-me cap de quadrilla,
és
veritat que trobí cinquanta hòmens en un dia;
ja
fórem cinquanta-dos jo i un mosso que tenia.
No
teníem cap diner, jo i les camarades mies,
sabíem
que en un hostal de diners prou n’hi havia:
d’allà
ens en vàrem portar, passa de cinc-centes lliures.
Jo
me’n so determinat de tornar-hi sol un dia.
Ja
en veig venir l’hostalera que cap a mi se’n venia.
De
tan lluny com la’n vaig veure jo saludar-la volia.
“Diuen
que ara per ací no hi ha gent de mala vida,
per
a mi bé n’hi ha hagut, m’han robat tot quant tenia;
los
traïdros d’en Serrallonga, llamp que li llevi la vida!”
Jo
penso entre mi mateix “lo mal que tu em vols te vinga”,
posa
al llibre els perduts totes les cinc-centes lliures.
[Poema extret de: Magpoesia]
2. Associa cada definició amb el seu gènere poètic.
A) Gènere molt conreat principalment, dedicat a
bandolers.
B) Cançons de
caire medieval que canten motius religiosos.
C) Cants dedicats a verges i sants.
D) Cançons de
diferents temàtiques amb una estructura de quatre versos.
3. Per què va esdevenir conegut el Rector de
Vallfogona?
Si desitgeu conèixer-lo una mica més, cliqueu el següent enllaç:
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/rector-vallfogona-poeta-mon-merda_532806_102.html
http://magpoesia.mallorcaweb.com/vallfogona/vallfogona.html
4. La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII fou de
tipologia popular. Justifica el perquè.
5. Completa…
-La Il·lustració
és un corrent de pensament basat en…
-El Renaixement es
va caracteritzar per la valoració de … i pel…
-El Barroc és una
resposta al…
6. Llegeix i comenta el present poema del Rector de
Vallfogona.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d'est món
corrent Fortuna
anam, amb vents contraris, navegant
i trobam-nos molt baix arrastrant,
pensant tenir los peus sobre la lluna;
cansa'ns tot quant veem
i ens importuna
i, en lo millor del gust, trobam gran plant
i, quan havem penat molt treballant,
traem lo bol tot brut, sens cosa alguna.
Delits, riqueses,
honres, majestats
no poden saciar l'enteniment
creat per a gosar béns eternals:
oh ditxosos aquells que,
retirats,
tenen alt en lo cel son pensament,
apartats de les coses temporals!
[Poema extret de:
magpoesia]
7. Realitza un esquema sobre
Francesc Vicent Garcia i la literatura popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada