Al pati de l’institut torna a aparèixer una forma espec… és la Yurena?
44
PAS ENDAVANT
-I
si tornem les gàbies i segueix enfadada? –La pregunta d’en Dani no els va
animar gens-. Proposo que en comptes de jugar-nos el cul ens quedem aquí fins
que se’ns faci de dia. La cantina és un lloc segur.
-
A tu què et passa? Que no has vist com es movien les cadires i com tot anava
per terra? –La Sara va agafar en Riki per la cintura-. Jo no estic per córrer.
No em deixeu aquí sola.
-Queda’t
amb mi! –es va oferir en Dani.
-Diana,
què creus que hem de fer? –La Laura va intentar ser discreta amb la pregunta-.
Què et diuen els teus sentits?
Ella
es va prendre la consulta molt seriosament, va mirar la Laura un instant i va
deixar anar el que percebia.
-Hem
de probar això de les gàbies; si ens quedem aquí ens farà pols.
Tot
just la Diana va acabar la frase, els batents del finestral van cedir i es van
obrir de bat a bat, atropellats per un vent furiós i glaçat que els va agafar
per sorpresa. Aquella llengua d’aire i gel va arrossegar tot el que va trobar
al se upas i ho va arraconar a la paret del fons de la cantina. Cadires,
màrfegues, taules i també ells mateixos, van quedar atordits i regirats.
Estirats a terra es van protegir contra els projectils de gel que sobrevolaven
el menjador fins que, de la mateixa manera com havia entrat, l’huracà es va
desfer i, per uns instants, tot va tornar a la calma.
-Què,
Dani, t’ha quedat clar que hem de fer alguna cosa?
El
noi va alçar el poze rere una taula que havia quedat cap per avall.
-Merda,
no he tingut temps de filmar-ho! –En Sergi es va treure del damunt una cadira i
va comprovar si la càmera encara era sencera-. Tothom està bé?
En
Riki va recuperar el casc de la moto i en comptes de posar-se’l ell, el va
cedir a la Sara, que el va recompensar amb un petó.
-Hao,
fem tres grups? –va cridar la Diana.
El
noi s’havia protegit amb la seva enorme bossa i va comprovar meticulosament que
no li faltava res.
-Qui
vol entrar amb mi al teatre?
-A
veure. Escolteu-me! –La Laura va demanar ordre-. En Dani i la Sara podrien anar
fins al girmàs, que dieu que és el més fàcil.
-Jo
no em quedo amb aquest, que sempre fa tonteries. I s’han de pujar escales. Jo
vull anar amb en Riki! –La petició de la Sara va ressonar dins del casc.
-Algú
de nosaltres hauria d’obrir la carbonera i… potser fer cadena per baixar les
gàbies més de pressa.
-Aquí
el problema, a més dels fantasmes, és que no se’ns escapi l’Arasa del teatre.
La
porta de la cantina va obrir-se i tancar-se dues vegades, com si una mà gegant
i invisible hi jugués.
-Ens
hem de decidir ara mateix –va suplicar la Diana-. Aquí estem perdent el temps!
En
Hao va carregar-se la bossa a l’esquena i va sortir de la trinxera per
apropar-se a la sortida.
-Al
final qui ve amb mi? –va preguntar.
Tots
els altres se’l van mirar, acovardits i culpables per la seva indecisió.
-Però
hauríem de pensar una estrategia, no? –En Sergi es va gratar l’ull per sota les
ulleres tortes-. I si en Hao entra al teatre amb en Riki i amb mi? Ell despista
l’Arasa i nosaltres dos agafem les gàbies. Després la Diana i la Sara van al
gimnàs, i en Dani amb la Laura obren la carbonera. Al final ens trobem tots al
vestíbul, tornem les gàbies i tanquem la porta per sempre més. Què us sembla el
meu pla?
Després
d’un parell de segons en silenci tothom va començar a rondinar.
-No
vull anar sola amb la princesa!
-I
jo ja t’he dit que amb el turmell inflat no puc pujar les escales del gimnàs!
-I
si a la Laura l’ataca la Santacruz, què he de fer, jo? I si ens desintegra a
tots i ens converteix en pols? També ens tornaríem fantasmes? Soc massa jove
per convertir-me en fantasma!
-Calla,
Dani!
Només
en en aquella petició hi van estar tots d’acord.
-Tinc
una altra proposta. –La Diana va allargar aquelles ungles negres i els va
exigir que l’escoltessin amb atenció-. I si al teatre hi entra en Dani… Com que
és incapaç de callar ni sota l’aigua,
doncs que doni conversa a l’Arasa mentre en Riki i en Hao agafen les gàbies. En
Sergi va sol al girmnàs, i la Laura i jo obrim la carbonera.
-I
què passa amb mi? Com es nota que em tens mania!
-I
tu… -Amb les ungles va picar-li la visera del casc-. Com que et fa mal el
turmell et quedes esperant-nos a la cantina. I si vols, et pentines…
-I
una merda! Jo no em quedo sola amb aquestes cadires que es mouen!
Una
nova ràfega d’aire va colpejar els batents
del finestral i va tornar a complicar la possibilitat de reaccionar i d’arribar
a un acord. Va ser la Laura que va fer un pas endavant i va sortir corrents de
la cantina. Després va caminar per la rampa fins al pati central sense dir res
ni mirar enrere. Va observar que la reixa que donava al jardinet estava
retorçada a terra. La silueta negra contrastava amb la blancor de la neu. Va
anar fins al mig del pati, enfonsant-se gairebé fins als genolls. Li va semblar
que ja no nevava, i fins i tot que els núvols eren menys densos. Amb el baf que
li sortia de la boca va cridar a la noia.
-Yurena?
No ens coneixem, però m’agradaria que fóssim amigues. –Davant seu només va
identificar l’arbre que havia caigut i que barrava l’entrada de l’institut-.
Crec que et puc ajudar a trobar el teu pare. Saps, jo també vaig perdre el meu
pare. I de les piscines no en tinc un bon record. Vine, que vull parlar amb tu.
[Fragment extret de: GUAL, Xavier,
(2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Fotografia de: Diccionario Actual)
EXERCICIS:
1. “I si tornem les gàbies i
segueix enfadada?”, a qui fa referència i per què?
2.
Yurena sorgeix de manera espectral... per quin motiu?
3.
Cerca el fragment de l’aparició espectral i adjunta’l aquí.
4.
Què necessita la Yurena per a encalmar la seva ànima?
5.
Explica el significat de batent
segons el fragment de l’obra.
6.
Comenta la següent frase feta:
“És incapaç de callar ni sota l’aigua”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada