El conte. El punt de vista. El diàleg. Adreçat a l'ESO i a l'Aula d'acollida

 .EL CONTE

El conte sempre segueix la mateixa estructura narrativa: comença amb una introducció, el desenvolupament o nus, i el desenllaç. Tanmateix, el conte té algunes particularitats especials.

Per un costat, en un conte les idees estan condensades en molt poques paraules, d’aquí que és essencial posar-hi molta atenció per tal de no perdre el fil, o en cas de perdre’s quelcom dels fets narrats, tornar a rellegir el conte amb una atenció adequada. El conte té com a un dels objectius sintetitzar els fets que glossa. Així doncs, hi trobarem intensitat i brevetat narrativa, dos elements que caracteritzen aquest tipus de relat. Cal tenir en compte a més que en un conte acostuma a haver-hi un personatge únic que el protagonitza, un únic esdeveniment, una única emoció o diverses emocions provocades per una situació que la fa única.

.EL PUNT DE VISTA

És una barreja formada per la veu narrativa i la perspectiva del narrador. Si ens fixem en aquesta veu narrativa, el/la narrador/a té a l’abast diferents possibilitats dins de la història que explana:

.El narrador protagonista:

Empra la 1a persona del singular i explica la seva pròpia història.

.El narrador testimoni:

També empra la 1a persona del singular per a explanar una història que han protagonitzat els altres.

.El narrador omniscient:

S’expressa en 3a persona i narra la història relatant les accions des de fora, triant i escollint la informació que considera més útil. mira i explica què hi succeeix.

.El narrador observador:

Utilitza la 3a persona i explana els fets com si actués de mirall a l’acció, mira i explica què hi succeeix.

.EL DIÀLEG

A més de la persona gramatical que s’usa per a relatar la història, el narrador pot adoptar una perspectiva literària a partir de la qual desitja mostrar al conte. Així doncs, quan el narrador narra el conte, exposa les accions que s’hi esdevindran des d’una òptica personal. És el que coneixem amb el nom d’estil indirecte, o el que és el mateix, forma narrada. Per un altre costat, quan el narrador mostra el conte, presenta el relat tal i com succeeix o ho va advenir-se en un temps passat, d’aquesta manera, el/la lector/a coneix la història mitjançant el que diuen els personatges, és el que coneixem amb el nom d’estil directe, és a dir, forma dialogada.

N.B. Per què és important llegir contes?

Perquè són una lectura ràpida i de sentit complet. Una manera senzilla d’adquirir corpus lèxic i d’extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Creixement evolutiu)

  

EXERCICIS:

1. Respon les preguntes següents:

.Quines són les parts d’un conte?

.Quina és la finalitat d’un conte?

.Com s’anomena el narrador que intervé en la història?

.En què consisteix l’estil indirecte?

2. Cerca un petit conte i busca el següent:

.Assenyala l’estructura del conte: on estan: la introducció, el nus i el desenllaç?

.Tipus de narrador.

.Estil que hi apareix.

.Personatge protagonista.

.Personatge antagonista.

3. Localitza un fragment d’un conte en el qual hi aparegui un narrador omniscient i justifica el perquè.

4. Aporta un fragment d’un conte d’estil directe i transforma’l en estil indirecte.

5. Ara que en saps una mica més sobre els contes, prova d’escriure’n un i enganxa’l aquí.

6. Fòrum: llegeixes habitualment contes o bé els trobes una lectura d’infants? Per què? Penses que s’aprenen coses llegint contes? Com ara?